La roca i l’aire

by Raül Garrigasait

Tot i que en el marc de la modernitat l’art i la religió se’ns presentin com a esferes diferenciades, només cal pensar en paraules com creació i inspiració per adonar-se que bona part del llenguatge del món artístic prové de la tradició religiosa. És més: és precisament durant la consolidació de la modernitat que el geni artístic va entendre’s a si mateix com un segon déu i va buscar una connexió amb la transcendència per donar gruix a la seva obra. En aquest assaig, que transita de la Càbala a Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Villena, Carner, Mompou i Tàpies, Raül Garrigasait explora les correspondències entre els dos àmbits. I, endinsant-se en les creacions dels autors, ressegueix les traces d’una tradició sensualista en l’art i el pensament català, que rebrota de la mirada meravellada sobre la terra.

137 pages, Paperback

Published January 1, 2025

About the author

Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 1979) és traductor i filòleg clàssic. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Sloterdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s'ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l'assaig literari.

Reviews

[Bru]

Llegiria un llibre sencer només de lèxic.

[Bernat Lleixà · Rating 4 out of 5]

Un repàs interessant de la concepció religiosa i la seva relació amb l'art amb molts referents catalans de diferents segles, disciplines i tradicions. Lectura amena dins d'una certa complexitat i molt recomanable.

[Marta Cava]

Que interessant que és sempre llegir a en Raül Garrigasait

[Pablo Mallorquí · Rating 2 out of 5]

Sempre em ve de gust llegir un assaig de Raül Garrigasait però La roca i l'aire em sembla un llibre massa invertebrat. L'assaig té idees interessants sobre la relació entre la modernitat i la religió, i com l'art és un instrument que permet canalitzar els fruits d'aquesta relació però el contingut està massa desestructurat i els coneixements de l'autor es desborden fent que el llibre sigui massa espès. El punt central que més m'ha agradat i que crec que està millor argumentat és el paper de Ramon Llull i la seva obra. Una pena.

[Genís Poch · Rating 5 out of 5]

Un llibre lluminós i salvífic. L'única recança que em queda, després de llegir-lo, és pensar que potser l'autor no construirà una obra monumental que consolidi d'una vegada per totes la nostra tradició literària i de pensament. En seria totalment capaç, per intel·ligència, per erudició i per talent.

Llegir aquest llibre val més que fer 4 o 5 assignatures de Filologia a la UB!

[joan magrané · Rating 4 out of 5]

Un llibre rutilant. En algun moment, en la primera part, pot semblar un pèl espès, però paga la pena persistir-hi, lo que ens diu és important. La segona part és un excitant torrent d'energia.

[Mhp Torri · Rating 5 out of 5]

uau.