La roca i l’aire

by Raül Garrigasait

Tot i que en el marc de la modernitat l’art i la religió se’ns presentin com a esferes diferenciades, només cal pensar en paraules com creació i inspiració per adonar-se que bona part del llenguatge del món artístic prové de la tradició religiosa. És més: és precisament durant la consolidació de la modernitat que el geni artístic va entendre’s a si mateix com un segon déu i va buscar una connexió amb la transcendència per donar gruix a la seva obra. En aquest assaig, que transita de la Càbala a Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Villena, Carner, Mompou i Tàpies, Raül Garrigasait explora les correspondències entre els dos àmbits. I, endinsant-se en les creacions dels autors, ressegueix les traces d’una tradició sensualista en l’art i el pensament català, que rebrota de la mirada meravellada sobre la terra.

137 pages, Paperback

Published January 1, 2025

About the author

Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 1979) és traductor i filòleg clàssic. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Sloterdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s'ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l'assaig literari.

Reviews

[Bru]

Llegiria un llibre sencer només de lèxic.

[Bernat Lleixà · Rating 4 out of 5]

Un repàs interessant de la concepció religiosa i la seva relació amb l'art amb molts referents catalans de diferents segles, disciplines i tradicions. Lectura amena dins d'una certa complexitat i molt recomanable.

[Marta Cava]

Que interessant que és sempre llegir a en Raül Garrigasait

[Karl · Rating 2 out of 5]

--- "Es podria dir que la modernitat neix quan el llenguatge teològic es troba amb una subjectivitat que no sap renunciar a si mateixa." (58)
--- "l'avantguarda constituïa un retorn a l'art tradicional: una operació amb finalitats màgiques i utilitàries, més imaginativa que imitativa, més col.lectiva que individual, amb una veneració tremolosa per la presència de la matèria." (95)
--- "Fins i tot si la ignorem, estem fent una operació amb l'herència: la fem invisible o la reprimim, sense poder-la esborrar." (16)

No he entès prou bé el sentit i la voluntat d'aquest llibre: és un intent de dir com la religió primitiva ha inspirat alguns artistes (campanes, creus, animals...)? L'he llegit en tres dies i si tingués temps el relligiria novament i potser l'entendria millo, però no és possible. El llibre es centra principalment en escriptors i només cap al final parla d'un músic i d'un pintor. Llibre curt però una experiència frustrant per a mi i per aquest motiu la meva puntuació baixa.

[Pablo Mallorquí · Rating 2 out of 5]

Sempre em ve de gust llegir un assaig de Raül Garrigasait però La roca i l'aire em sembla un llibre massa invertebrat. L'assaig té idees interessants sobre la relació entre la modernitat i la religió, i com l'art és un instrument que permet canalitzar els fruits d'aquesta relació però el contingut està massa desestructurat i els coneixements de l'autor es desborden fent que el llibre sigui massa espès. El punt central que més m'ha agradat i que crec que està millor argumentat és el paper de Ramon Llull i la seva obra. Una pena.

[Genís Poch · Rating 5 out of 5]

Un llibre lluminós i salvífic. L'única recança que em queda, després de llegir-lo, és pensar que potser l'autor no construirà una obra monumental que consolidi d'una vegada per totes la nostra tradició literària i de pensament. En seria totalment capaç, per intel·ligència, per erudició i per talent.

Llegir aquest llibre val més que fer 4 o 5 assignatures de Filologia a la UB!

[Mariona · Rating 4 out of 5]

Bon resum filosòfico-estètic dels pensadors-artistes més destacats de la tradició catalana. Al principi una mica massa espès, però com en una assignatura de filosofia, un cop has entrat en el corpus teòric, es va aplanant el camí.

[joan magrané · Rating 4 out of 5]

Un llibre rutilant. En algun moment, en la primera part, pot semblar un pèl espès, però paga la pena persistir-hi, lo que ens diu és important. La segona part és un excitant torrent d'energia.

[Mhp Torri · Rating 5 out of 5]

uau.

[Jordi Bonilla · Rating 3 out of 5]

Complex. Hi tornaré quan sigui més savi, o potser més analfabet, qui sap.
Garrigasait, tot i així, t'estimo igualment. Una cosa no treu l'altra i les parts que he pogut gaudir, les he gaudit molt!