La autora radiografía en este poemario su columna vertebral en un paseo reparador por el cuerpo y el alma que hará que uno no se vuelva a ver igual ni por dentro ni por fuera. Con sus poemas y los comentarios que ella misma hace de ellos, además de crear un libro que puede usarse para iniciar a la gente en el gusto por la poesía, consigue hacer que ese exterior tan desapacible en el que respiramos pase a ser habitable.
«El mundo funcionaría mucho mejor si la poesía fuera la columan vertebral del pensamiento de todos. Es de celebrar ver que, al menos, lo es para una persona como Pilar Roig Ferreruela».
Un poemari que té una estructura poètica en sí mateixa: recorrent les vèrtebres de la columna vertebral navega entre temes com l'amor, maternal, a la parella i a les amigues; i la tristesa, depressió i, en suma, el sentiment que la vida t'ofega. I ho fa a través de versos visuals i punyents, tot i que, en cert sentit, "moren" una mica amb les explicacions que els acompanyen, doncs tanquen la seva apertura a la interpretació.
Un poemari increïble, amb un concepte molt ben pensat i per a tots els públics. A mi que no m’agrada la poesia, m’ha fet agafar-li carinyo i amb les notes de l’autora t’ajuda a entendre molt millor les parts que potser no s’han captat. A més, m’ha descobert una nova manera de fer poesia com la idea que és lliure. Moltes gràcies Pilar per escriure aquesta obra, m’ha sorprès la manera que tens de descriure paisatges imaginaris idíl·lics i de lligar metàfores. Molt recomanat!
PD: les meves favs han sigut la C4, la L5 i les del còccix. A més, molt guais els guinyos a LGBTIQ+!!