What do you think?
Rate this book
Diagonal Manhattan
Quin és el logo de la felicitat?
De cop i volta, un viatge inesperat.
L'Edda Leveroni rep un regal singular el dia que en fa una estada d'un any a l'agència de publicitat de la Bianca B. Miller a Nova York. El 1989 l'Edda s'haurà d'obrir camí a Manhattan, en una agència on només treballen dones i en un univers de creativitat i d'anuncis que volen vendre la vida millorada. No pot sospitar, però, en quin món està a punt d'endinsar-se.
A Barcelona, el Brauli Leveroni ha sabut convertir una petita agència a Diagonal-Tuset en una de les més exitoses d'una ciutat efervescent. El pare de l'Edda és admirat i envejat per les seves campanyes publicitàries. El Brauli viu a tot gas, adora aquests dies plens d'estímuls, d'eslògans i d'intrigues. Abocat al negoci, encara no ha tingut temps de preguntar-se per la felicitat.
En aquesta noveŀla pletòrica, Xavier Bosch mostra de nou la seva habilitat narrativa. Ens sedueix amb uns personatges dels quals sempre volem saber més, ens dissecciona la cara oculta del màrqueting més descarnat i ens manté atrapats en una història que ens porta més lluny del que imaginàvem.
Diagonal Manhattan és una invitació a les segones oportunitats i una aposta radical per la llibertat.
De cop i volta, un viatge inesperat.
L'Edda Leveroni rep un regal singular el dia que en fa una estada d'un any a l'agència de publicitat de la Bianca B. Miller a Nova York. El 1989 l'Edda s'haurà d'obrir camí a Manhattan, en una agència on només treballen dones i en un univers de creativitat i d'anuncis que volen vendre la vida millorada. No pot sospitar, però, en quin món està a punt d'endinsar-se.
A Barcelona, el Brauli Leveroni ha sabut convertir una petita agència a Diagonal-Tuset en una de les més exitoses d'una ciutat efervescent. El pare de l'Edda és admirat i envejat per les seves campanyes publicitàries. El Brauli viu a tot gas, adora aquests dies plens d'estímuls, d'eslògans i d'intrigues. Abocat al negoci, encara no ha tingut temps de preguntar-se per la felicitat.
En aquesta noveŀla pletòrica, Xavier Bosch mostra de nou la seva habilitat narrativa. Ens sedueix amb uns personatges dels quals sempre volem saber més, ens dissecciona la cara oculta del màrqueting més descarnat i ens manté atrapats en una història que ens porta més lluny del que imaginàvem.
Diagonal Manhattan és una invitació a les segones oportunitats i una aposta radical per la llibertat.
418 pages, Kindle Edition
Published March 12, 2025
45 people are currently reading
391 people want to read
About the author
Xavier Bosch
27 books115 followersXavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat l'activitat en diversos mitjans de comunicació de ràdio, televisió i premsa. És autor de diversos llibres, i guanyador, entre altres, d'un premi Ondas. Tres de les seues novel·les han estat els llibres més venuts a Catalunya els anys 2010, 2015 i 2017. Premi Ramon Llull 2015.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 66 reviews
July 5, 2025
Novel·la dispersa, irregular, sense voluntat d'anar enlloc més enllà d'explicar un any a la vida dels diferents protagonistes. Típic llibre aparegut expressament a la vigília de Sant Jordi obra d'un periodista mediàtic, que no passarà a la història de la literatura catalana però que s'embutxacarà uns minims complements econòmics a les seves tasques periodístiques.
September 6, 2025
Madmen à espanhola, passado entre Barcelona e Manhattan, é uma das formas de ver esta novela de Xavier Bosch. Ainda que não seja um fenómeno cumpre a sua função de entretenimento leve. Passada no ambiente das empresa de publicidade, na transição dos anos 80 para os 90, traz, de forma airosa, alguns temas que vendem: a afirmação da mulher no contexto empresarial, a homossexualidade feminina, o patriarcado nos negócios, acompanhados de muita “filosofia de vida” e misturados de forma tão leve que não chega para causar o mais breve arrepio. É um livro para quando não se querem grandes complicações nem nada que dê muito que pensar. Foi excelente para a saída do verão e reentrada no período laboral.
August 1, 2025
Només hi ha un autor que fins al moment em fa perdre el fil de la història per la seva narrativa. En diverses ocasions del llibre, Xavier Bosch sap deixar-me encisada pensant en les paraules i el conjunt dels paràgrafs que llegeixo, i això em sembla molt bonic i em fa apreciar la lectura. Les reflexions que van apareixent a mesura que avances el llibre també són un punt a favor.
Diagonal Manhattan és una novel·la que tracta dues històries alhora: la del Brauli i la seva filla, l'Edda. Entre Barcelona i Nova York, avancen les vides dels dos personatges. El Brauli és un publicista de renom que té una agència amb el seu soci, l'Òscar Casas. Per una altra banda, l'Edda se'n va a fer unes pràctiques a l'agència d'una important publicista nord-americana, la Bianca B. Miller, on descobrirà la seva vena més creativa i el seu jo interior.
Diagonal Manhattan és una novel·la que tracta dues històries alhora: la del Brauli i la seva filla, l'Edda. Entre Barcelona i Nova York, avancen les vides dels dos personatges. El Brauli és un publicista de renom que té una agència amb el seu soci, l'Òscar Casas. Per una altra banda, l'Edda se'n va a fer unes pràctiques a l'agència d'una important publicista nord-americana, la Bianca B. Miller, on descobrirà la seva vena més creativa i el seu jo interior.
May 2, 2025
Es una novel·la entretinguda malgrat que no agafa ritme fins la meitat de la història. Com sempre, l'autor, ens relata a la perfecció els sentiments dels protagonistes i les localitzacions et porten als llocs que descriu.
April 3, 2025
Tendre sensible i pasisional!! Reviura la Barcelona pre olímpica no te preu!
July 4, 2025
Una altra molt bona història de Xavier Bosch! Com sempre molt amena, molt ben escrita i que enganxa!
August 22, 2025
6/10
Cosa curiosa aquest llibre. El vaig començar pensant que era un "Mad Men" marca blanca, a la meitat em van captivar les dues protagonistes, als trams finals m'ha avorrit una mica, però, en canvi, els tres últims capítols remonten bastant.
Bona història, entretinguda i interessant, potser en alguns moments abusant de les reflexions (es tira el rollo clarament) però en general m'ha deixat bones sensacions.
Hi ha alguns temes que qualsevol pensaria "vaya fregao que t'estas muntant escrivint això", però trobo que tot plegat ho porta bastant bé. La valoració general és positiva, perquè t'agradi o no, aquest tio escriu bastant bé.
Cosa curiosa aquest llibre. El vaig començar pensant que era un "Mad Men" marca blanca, a la meitat em van captivar les dues protagonistes, als trams finals m'ha avorrit una mica, però, en canvi, els tres últims capítols remonten bastant.
Bona història, entretinguda i interessant, potser en alguns moments abusant de les reflexions (es tira el rollo clarament) però en general m'ha deixat bones sensacions.
Hi ha alguns temes que qualsevol pensaria "vaya fregao que t'estas muntant escrivint això", però trobo que tot plegat ho porta bastant bé. La valoració general és positiva, perquè t'agradi o no, aquest tio escriu bastant bé.
May 26, 2025
Mai falla.
October 22, 2025
La premissa em semblava ideal: una agència de publicitat a Nova York, una jove creativa que rep aquest any d’estada com a regal d’aniversari, la Barcelona dels 80 en plena efervescència… i, efectivament, tot el que té a veure amb el món publicitari ho he gaudit molt.
La història alterna entre Nova York i Barcelona i ens permet conèixer els personatges a través del present narratiu i diversos flashbacks. Es toquen molts temes: amistats, vincles familiars, desig, infidelitats, ambició, mort, relacions laborals… i les dones tenen un paper important. Però tot queda una mica a mig gas.
I aquí ve el “però”: després de 512 pàgines, la història es talla en sec. Si fos una novel·la curta, ho entendria. Però amb aquesta extensió, m’ha faltat profunditat, desenvolupament, emoció. El llibre sembla que vol parlar de moltes coses, però no acaba de decidir què vol explicar realment. Tot hi és… però a mi no m’ha arribat.
Tot i així, he gaudit de la Barcelona dels 80 i de la mirada a la publicitat des d’un altre angle. I crec que pot agradar si t’interessa aquest entorn o busques una lectura entretinguda.
Aquest llibre és per a tu si t’agrada el món de la publicitat, les històries amb escenaris dobles i les lectures que es deixen llegir, encara que no remoguin gaire.
La història alterna entre Nova York i Barcelona i ens permet conèixer els personatges a través del present narratiu i diversos flashbacks. Es toquen molts temes: amistats, vincles familiars, desig, infidelitats, ambició, mort, relacions laborals… i les dones tenen un paper important. Però tot queda una mica a mig gas.
I aquí ve el “però”: després de 512 pàgines, la història es talla en sec. Si fos una novel·la curta, ho entendria. Però amb aquesta extensió, m’ha faltat profunditat, desenvolupament, emoció. El llibre sembla que vol parlar de moltes coses, però no acaba de decidir què vol explicar realment. Tot hi és… però a mi no m’ha arribat.
Tot i així, he gaudit de la Barcelona dels 80 i de la mirada a la publicitat des d’un altre angle. I crec que pot agradar si t’interessa aquest entorn o busques una lectura entretinguda.
Aquest llibre és per a tu si t’agrada el món de la publicitat, les històries amb escenaris dobles i les lectures que es deixen llegir, encara que no remoguin gaire.
March 12, 2025
Per feina
July 24, 2025
Libro sin mucho interés. Los personajes son planos e inverosímiles, y la trama , en mi opinión, pobre. Se nota un cierto interes reivindicativo del autor, sin mucho sentido.
July 25, 2025
Per fi. No s’acabava mai. Per mi, el més fluixet de tots en comparació a la resta. No ha acabat de passar mai res interessant interessant, i el final ràpid per acabar-lo.
August 6, 2025
És una novel·la xula si formes part o t’interessa el món de la comunicació. A més, si ets una persona jove amb grans aspiracions, i amb estima cap a les grans ciutats (pista: jo), és molt fàcil sentir-se identificada amb l’Edda, la protagonista. I, ves per on, hem acabat compartint més casuístiques de les que m’imaginava…
Overall, crec que és una novel·la que pot encaixar amb un públic jove-adult, però que també pot fer reflexionar al seu target per excel·lència (o almenys des del meu punt de vista): les mares i tietes de Catalunya.
Overall, crec que és una novel·la que pot encaixar amb un públic jove-adult, però que també pot fer reflexionar al seu target per excel·lència (o almenys des del meu punt de vista): les mares i tietes de Catalunya.
August 10, 2025
Un llibre que es llegeix en un no res, que distreu, a voltes interessa… però que s’oblida a la mateixa velocitat que s’ha llegit. Els personatges costen de creure, alguns diàlegs són de cartró pedra… i malgrat tot, té alguna cosa que t’atrapa. Molt interessant el que se’ns explica sobre el món de la publicitat.
June 4, 2025
El millor escriptor català actualment
June 9, 2025
Feia molt que no llegia una novel·la de columna, molt fresc i fàcil de llegir.
August 1, 2025
Quan penso en Xavier Bosch em ve a la memòria un esquetx, em sembla del programa “Polònia” de TV3 de quan ell feia entrevistes a la mateixa cadena i en aquesta paròdia presentaven el personatge entrevistat sentat en una cadira i devant de la taula un Xàvier gegant que contrastava amb el seu entrevistat un personatge miniatura.
I quan el llegeixo no em puc treure aquesta imatge del cap.
0ee mi la novela és uns historieta sense cap interés
I quan el llegeixo no em puc treure aquesta imatge del cap.
0ee mi la novela és uns historieta sense cap interés
July 22, 2025
Bestseller amb girs inesperats. M’hagués agradat un final més ben acabat ja que queda molt a l’aire.
July 7, 2025
Cliché tras cliché. Leer sobre publicidad trabajando en publicidad es lo que tiene.
November 10, 2025
Vale, aviso: Diagonal Manhattan no es una novela para leer con prisas. Bosch escribe con una elegancia brutal, su pluma tiene ritmo, ironía y un gusto especial por los detalles… pero a ratos se me hizo un pelín densa. No porque sea mala (¡al contrario!), sino porque el autor se recrea mucho en el mundo de la publicidad, los diálogos de oficina y las descripciones —y si no te interesa demasiado ese mundillo, puedes perderte un poco entre tanta campaña, lema y reunión creativa.
La historia sigue a Edda Leveroni, una joven que recibe como “regalo” un año en Nueva York, trabajando en una agencia dirigida solo por mujeres. Lo que empieza como una oportunidad se convierte en un viaje de autodescubrimiento, donde Edda intenta liberarse del control de su padre y de las expectativas de todos. Me ha gustado especialmente ese retrato del vínculo padre-hija: tierno, pero lleno de heridas silenciosas.
El punto fuerte de la novela, sin duda, está en los personajes tan reales y en la reflexión sobre la libertad y las segundas oportunidades. Bosch sabe observar la vida, y eso se nota en cada frase. Además, la ambientación entre Barcelona y Nueva York en los 80 está muy conseguida, con ese aire nostálgico y cosmopolita que te hace viajar sin moverte del sofá.
Lo que menos me ha convencido es que a veces el ritmo se frena demasiado; hay capítulos que parecen más un guion publicitario que una escena de novela. Y aunque la historia tiene alma, me costó conectar del todo con ella.
En resumen: una lectura interesante, elegante y reflexiva, pero que pide tiempo y paciencia. Perfecta si disfrutas de las historias bien escritas, con trasfondo emocional y personajes complejos.
La historia sigue a Edda Leveroni, una joven que recibe como “regalo” un año en Nueva York, trabajando en una agencia dirigida solo por mujeres. Lo que empieza como una oportunidad se convierte en un viaje de autodescubrimiento, donde Edda intenta liberarse del control de su padre y de las expectativas de todos. Me ha gustado especialmente ese retrato del vínculo padre-hija: tierno, pero lleno de heridas silenciosas.
El punto fuerte de la novela, sin duda, está en los personajes tan reales y en la reflexión sobre la libertad y las segundas oportunidades. Bosch sabe observar la vida, y eso se nota en cada frase. Además, la ambientación entre Barcelona y Nueva York en los 80 está muy conseguida, con ese aire nostálgico y cosmopolita que te hace viajar sin moverte del sofá.
Lo que menos me ha convencido es que a veces el ritmo se frena demasiado; hay capítulos que parecen más un guion publicitario que una escena de novela. Y aunque la historia tiene alma, me costó conectar del todo con ella.
En resumen: una lectura interesante, elegante y reflexiva, pero que pide tiempo y paciencia. Perfecta si disfrutas de las historias bien escritas, con trasfondo emocional y personajes complejos.
June 24, 2025
Ben escrit com tots els libres d’en Xavier Bosch. Historia, al meu parer, més fluixa.
May 9, 2025
Sembla la història d’una nepobaby que es queixa d’haver d’anar a Nova York a fer una espècie de pràctiques ‘enchufada’ pel seu pare.
La primera impressió amb els protagonistes genera rabieta. A més, un cop a Nova York, es creen relacions sobtades que no acaben de ser creïbles.
Tot i algunes escenes cursis, la segona part millora. Novel•la ‘feel good’ entretinguda i fàcil de llegir. El millor: algunes reflexions interessants sobre el desenvolupament professional, la llibertat sexual i la idea del logo de la felicitat.
Spoiler:
Com pot ser que la Bianca, jefaza que no es porta bé amb ningú a la feina, connecti amb l’Edda des del minut 1? No he sabut veure la connexió entre elles, no entenia per què es reia d’algunes bromes de la nova júnior que no feien ni gràcia.
La mort del pare de l’Edda impacta, però la seva reacció és poc creïble. El primer que pregunta al saber que ha mort de forma sobtada és ‘quan?’ I al funeral ja fa bromes… Em va treure de la història.
La primera impressió amb els protagonistes genera rabieta. A més, un cop a Nova York, es creen relacions sobtades que no acaben de ser creïbles.
Tot i algunes escenes cursis, la segona part millora. Novel•la ‘feel good’ entretinguda i fàcil de llegir. El millor: algunes reflexions interessants sobre el desenvolupament professional, la llibertat sexual i la idea del logo de la felicitat.
Spoiler:
Com pot ser que la Bianca, jefaza que no es porta bé amb ningú a la feina, connecti amb l’Edda des del minut 1? No he sabut veure la connexió entre elles, no entenia per què es reia d’algunes bromes de la nova júnior que no feien ni gràcia.
La mort del pare de l’Edda impacta, però la seva reacció és poc creïble. El primer que pregunta al saber que ha mort de forma sobtada és ‘quan?’ I al funeral ja fa bromes… Em va treure de la història.
June 19, 2025
Libro con poca trama. Más forma que fondo. Está muy bin escrito y es fácil de seguir. No obstante, no me ha hecho sentir nada. Al día siguiente lo olvidas. El ritmo es lento.
May 18, 2025
entre 3 i 4 🌟, a estones. m'ha enganxat molt i m'ha sorprès positivament i negativament cada 50 pàgines. des que el vaig començar q em fixo moltíssim en tots els anuncis q veig i això m'ha encantat. no diré res més x no fer spoiler a la sara, però ha estat entretingut
May 26, 2025
Suposo que el fet de dedicar-me a Marketing, ha fet que li tingui un carinyo "extra" a aquest llibre, així com les cites relacionades amb la publicitat al principi de cada capítol.
El llibre té lloc als anys 80, i gira entorn a una agència de publicitat de Barcelona: BLOC (les inicials dels 2 socis: Brauli Leveroni i Oscar Casas). Ells no es coneixien, però van viure un atracament a un banc en què van coincidir, i a partir d'allà, va sorgir l'amistat i la possibilitat de fundar l'agència. Ja porten anys amb l'agència, són una de les més conegudes de Barcelona. L'Oscar, casat i sense fills (van tenir una nena però que va morir), s'està plantejant jubilar-se. El Brauli, ha tingut vàries dones: amb la Gunta, va tenir una filla (l'Edda, de qui l'Oscar és padrí, i qui va estar en el part), i ara està amb una altra dona, però no viuen junts; a la vegada que té una amant a l'agència. Cal destacar que el Brauli es va embolicar amb la dona de l'Oscar en el viatge anual que feien a Londres els 4 (al final del llibre, la dona de l'Oscar li explica que el Brauli la va enxampar per sorpresa, i ella i l'Oscar estaven en molta rutina, els hi havia afectat haver perdut la filla, i necessitava un "al·licient").
Quan és el 21è aniversari de l'Edda, li regalen un viatge a NY per treballar en una agència de publicitat més conegudes del món, la Bianca B. Miller. Un dels motius, és perquè marxi de Milà, on va estar treballant de model, i on es va suicidar una de les seves companyes de pis a la banyera. L'Edda no les té totes de marxar, no sap si realment vol dedicar-se a això o no, però accepta el repte. A l'agència li "donen" un pis, que comparteix amb 2 altres noies: una pràcticament no la veuen perquè està embolicada amb un newyorker; només hi ha 2 habitacions al pis, i a l'Edda la fan dormir al menjador. Passen dies, i l'Edda encara no coneix a la Bianca: li diuen que al 3r pis, on ella té el despatx, només s'hi pot anar quan ella t'ho diu. Li donen un projecte a l'Edda: Pasta Farisana, l'Edda presenta la seva idea, i té molt bona acceptació ("el teu moment"). I en paral·lel, l'Edda va coneixent a la Bianca, que li encanta que l'Edda sigui tan descarada, li digui les coses tal i com les pensa, sense reprimir-se.
La Bianca s'està divorciant del seu marit (és transvestit i li demana el divorci), la Bianca s'està enamorant de l'Edda (en aquell moment l'homosexualitat era molt mal vista - les van veure en un club a les dues juntes, sense cap tipus d'actitud carinyosa, i les van expulsar), i han de dissimular perquè a l'agència ningú pot saber que estan juntes (un dia un paparazzi els hi fa moltes fotos juntes quan surten del pis de la Bianca: aquell dia ella va al Post, on l'agència publica molts anunciants, i els hi diu que o retiren les fotos, o mai més publicarà anuncis allà. Descobreixen que era una venjança del seu ex-marit, perquè s'havien filtrat fotos d'ell transvestit, que si sortien a la llum, no aconseguiria la posició de polític que estava buscant; i així podia atacar a la Bianca i desviar l'atenció).
Al Brauli li dóna un infart, així que avisen a l'Edda que torna a Barcelona per a l'enterrament. I amb l'Oscar planten un arbre, en memòria al Brauli.
Al cap d'uns mesos, l'Oscar i la seva dona li fan una sorpresa a l'Edda: la van a visitar a NY sense que ella ho sapigués abans. A més, l'Oscar aprofita el viatge per dir-li a l'Edda que ara que el Brauli no hi és, ella és la sòcia de l'empresa, i que vol que torni a Barcelona per liderar l'empresa. L'Edda s'ho vol pensar bé, perquè la veuran simplement com una filla de papà, ja que no té experiència encara, tot i que està aprenent molt a NY. L'Edda, acaba dient que realment es vol quedar a NY, i a l'Oscar se li acut una nova idea: que l'agència de la Bianca B. Miller desembarqui a Espanya de la mà de BLOC (a més, tenint en compte com augmentaran les publicitats amb els Jocs Olímpics), i els hi sembla molt bona idea!
(I el repte que li posa la Bianca a l'Edda, quin és el logo de la felicitat? Un mirall - Això em va semblar una mica fluix... Si tens depressió? Tu no ets la felicitat... Però m'agrada la idea que la felicitat ha de dependre d'un mateix).
El llibre té lloc als anys 80, i gira entorn a una agència de publicitat de Barcelona: BLOC (les inicials dels 2 socis: Brauli Leveroni i Oscar Casas). Ells no es coneixien, però van viure un atracament a un banc en què van coincidir, i a partir d'allà, va sorgir l'amistat i la possibilitat de fundar l'agència. Ja porten anys amb l'agència, són una de les més conegudes de Barcelona. L'Oscar, casat i sense fills (van tenir una nena però que va morir), s'està plantejant jubilar-se. El Brauli, ha tingut vàries dones: amb la Gunta, va tenir una filla (l'Edda, de qui l'Oscar és padrí, i qui va estar en el part), i ara està amb una altra dona, però no viuen junts; a la vegada que té una amant a l'agència. Cal destacar que el Brauli es va embolicar amb la dona de l'Oscar en el viatge anual que feien a Londres els 4 (al final del llibre, la dona de l'Oscar li explica que el Brauli la va enxampar per sorpresa, i ella i l'Oscar estaven en molta rutina, els hi havia afectat haver perdut la filla, i necessitava un "al·licient").
Quan és el 21è aniversari de l'Edda, li regalen un viatge a NY per treballar en una agència de publicitat més conegudes del món, la Bianca B. Miller. Un dels motius, és perquè marxi de Milà, on va estar treballant de model, i on es va suicidar una de les seves companyes de pis a la banyera. L'Edda no les té totes de marxar, no sap si realment vol dedicar-se a això o no, però accepta el repte. A l'agència li "donen" un pis, que comparteix amb 2 altres noies: una pràcticament no la veuen perquè està embolicada amb un newyorker; només hi ha 2 habitacions al pis, i a l'Edda la fan dormir al menjador. Passen dies, i l'Edda encara no coneix a la Bianca: li diuen que al 3r pis, on ella té el despatx, només s'hi pot anar quan ella t'ho diu. Li donen un projecte a l'Edda: Pasta Farisana, l'Edda presenta la seva idea, i té molt bona acceptació ("el teu moment"). I en paral·lel, l'Edda va coneixent a la Bianca, que li encanta que l'Edda sigui tan descarada, li digui les coses tal i com les pensa, sense reprimir-se.
La Bianca s'està divorciant del seu marit (és transvestit i li demana el divorci), la Bianca s'està enamorant de l'Edda (en aquell moment l'homosexualitat era molt mal vista - les van veure en un club a les dues juntes, sense cap tipus d'actitud carinyosa, i les van expulsar), i han de dissimular perquè a l'agència ningú pot saber que estan juntes (un dia un paparazzi els hi fa moltes fotos juntes quan surten del pis de la Bianca: aquell dia ella va al Post, on l'agència publica molts anunciants, i els hi diu que o retiren les fotos, o mai més publicarà anuncis allà. Descobreixen que era una venjança del seu ex-marit, perquè s'havien filtrat fotos d'ell transvestit, que si sortien a la llum, no aconseguiria la posició de polític que estava buscant; i així podia atacar a la Bianca i desviar l'atenció).
Al Brauli li dóna un infart, així que avisen a l'Edda que torna a Barcelona per a l'enterrament. I amb l'Oscar planten un arbre, en memòria al Brauli.
Al cap d'uns mesos, l'Oscar i la seva dona li fan una sorpresa a l'Edda: la van a visitar a NY sense que ella ho sapigués abans. A més, l'Oscar aprofita el viatge per dir-li a l'Edda que ara que el Brauli no hi és, ella és la sòcia de l'empresa, i que vol que torni a Barcelona per liderar l'empresa. L'Edda s'ho vol pensar bé, perquè la veuran simplement com una filla de papà, ja que no té experiència encara, tot i que està aprenent molt a NY. L'Edda, acaba dient que realment es vol quedar a NY, i a l'Oscar se li acut una nova idea: que l'agència de la Bianca B. Miller desembarqui a Espanya de la mà de BLOC (a més, tenint en compte com augmentaran les publicitats amb els Jocs Olímpics), i els hi sembla molt bona idea!
(I el repte que li posa la Bianca a l'Edda, quin és el logo de la felicitat? Un mirall - Això em va semblar una mica fluix... Si tens depressió? Tu no ets la felicitat... Però m'agrada la idea que la felicitat ha de dependre d'un mateix).
This entire review has been hidden because of spoilers.
Read
May 10, 2025La lectura és molt subjectiva. A mi m'agrada llegir textos literaris, amb influència en les arts, el pensament i la simbiòtica vivència de l'ésser humà en tots els seus pretextos.
Bosch ens descriu una Barcelona i un Manhattan del 1989; admiro la seva postura feminista i, en alguns apartats, el seu acostament cap a aquesta qüestió de la vida: què és la felicitat? I si hi hagués un logotip, quin seria? En aquest aspecte, confio en l'originalitat de la seva obra i en allò que afegeix aquesta mateixa a la literatura del nostre país i a la nostra estimada llengua catalana.
No sóc ningú per dir que un text no és literari. Com bé he dit, la lectura és molt subjectiva; a un li pot encantar un llibre i al veí li pot desagradar molt.
Puc remarcar que aquesta novel·la porta emoció i tensió al lector: les aventures de l’Edda i del seu pare, juntament amb les històries de vida del llibre, exemplifiquen la carrera honorífica de l'autor. Doncs aquest és reporter de professió, duent a terme els seus dots periodístics en una novel·la contemporània.
Hi ha hagut apartats que el llenguatge no encaixa amb els personatges. En algun moment, la història omet la seqüència del relat i hi ha una incongruència en el desenvolupament narratiu: l’Edda mai li diu el tipus de logotip que la Bianca li ha demanat que desenvolupi a l'Òscar; doncs aquest ho esmenta després sense més explicacions.
No puc dir que hagi estat un llibre sensacional per a mi. Però sí que m'ha distret. He après una mica més de la indústria banal de la publicitat i en algun moment m'he posat a riure.
De vegades, la lectura també pot ser això.
Bosch ens descriu una Barcelona i un Manhattan del 1989; admiro la seva postura feminista i, en alguns apartats, el seu acostament cap a aquesta qüestió de la vida: què és la felicitat? I si hi hagués un logotip, quin seria? En aquest aspecte, confio en l'originalitat de la seva obra i en allò que afegeix aquesta mateixa a la literatura del nostre país i a la nostra estimada llengua catalana.
No sóc ningú per dir que un text no és literari. Com bé he dit, la lectura és molt subjectiva; a un li pot encantar un llibre i al veí li pot desagradar molt.
Puc remarcar que aquesta novel·la porta emoció i tensió al lector: les aventures de l’Edda i del seu pare, juntament amb les històries de vida del llibre, exemplifiquen la carrera honorífica de l'autor. Doncs aquest és reporter de professió, duent a terme els seus dots periodístics en una novel·la contemporània.
Hi ha hagut apartats que el llenguatge no encaixa amb els personatges. En algun moment, la història omet la seqüència del relat i hi ha una incongruència en el desenvolupament narratiu: l’Edda mai li diu el tipus de logotip que la Bianca li ha demanat que desenvolupi a l'Òscar; doncs aquest ho esmenta després sense més explicacions.
No puc dir que hagi estat un llibre sensacional per a mi. Però sí que m'ha distret. He après una mica més de la indústria banal de la publicitat i en algun moment m'he posat a riure.
De vegades, la lectura també pot ser això.
This entire review has been hidden because of spoilers.
May 29, 2025
Gràcies! Aquí tens la teva ressenya corregida i polida, mantenint el teu estil natural i entusiasta:
---
Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch. El més venut del Sant Jordi 2025 —i amb tota la raó.
Diagonal Manhattan ha estat el llibre més venut del Sant Jordi 2025, i no és cap casualitat. És una novel·la que t’atrapa des del principi i t’obre les portes a un món que coneixem molt superficialment: la publicitat. Tots consumim publicitat cada dia —a la televisió, a la ràdio, als carrers, a les xarxes— però Xavier Bosch ens la mostra des de dins: des del punt de vista dels creatius i d’aquesta indústria apassionant i, alhora, demolidora, que va lligada de ple amb el capitalisme i que mou els fils del món modern.
El llibre també brilla pels personatges entranyables que hi apareixen, i per la connexió entre dues grans ciutats com Nova York i Barcelona. Una Barcelona de finals dels 80, principis dels 90, just abans de les Olimpíades que la van posar al mapa mundial. Està molt ben ambientat, molt ben narrat, i amb un ritme que fa difícil deixar-lo.
M’ha agradat moltíssim. Una novel·la molt recomanable. I no res, espero que la llegiu i la disfruteu tant com jo.
---
Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch. El més venut del Sant Jordi 2025 —i amb tota la raó.
Diagonal Manhattan ha estat el llibre més venut del Sant Jordi 2025, i no és cap casualitat. És una novel·la que t’atrapa des del principi i t’obre les portes a un món que coneixem molt superficialment: la publicitat. Tots consumim publicitat cada dia —a la televisió, a la ràdio, als carrers, a les xarxes— però Xavier Bosch ens la mostra des de dins: des del punt de vista dels creatius i d’aquesta indústria apassionant i, alhora, demolidora, que va lligada de ple amb el capitalisme i que mou els fils del món modern.
El llibre també brilla pels personatges entranyables que hi apareixen, i per la connexió entre dues grans ciutats com Nova York i Barcelona. Una Barcelona de finals dels 80, principis dels 90, just abans de les Olimpíades que la van posar al mapa mundial. Està molt ben ambientat, molt ben narrat, i amb un ritme que fa difícil deixar-lo.
M’ha agradat moltíssim. Una novel·la molt recomanable. I no res, espero que la llegiu i la disfruteu tant com jo.
May 31, 2025
Auesta ha estat la primera novel·la que llegeixo de Xavier Bosch, i tot i tenir certes expectatives pel seu reconeixement i trajectòria, m’ha decebut força. La major part del llibre m’ha semblat monòtona, amb una trama que avança molt lentament i que, en molts moments, no aporta res de nou ni d'interessant.
Els personatges i les situacions que descriu són bastant mundans i previsibles, i en cap moment m’he sentit realment atrapat per la història. Tot i això, he de reconèixer que el final té un toc agradable, fins i tot tendre, i transmet un missatge positiu que m'ha agaradat.
Amb tot, no és una lectura que recomanaria. Hi ha moltíssimes altres novel·les amb més profunditat i amb trames molt més atractives. Aquesta, per a mi, ha estat una lectura del tot prescindible.
Els personatges i les situacions que descriu són bastant mundans i previsibles, i en cap moment m’he sentit realment atrapat per la història. Tot i això, he de reconèixer que el final té un toc agradable, fins i tot tendre, i transmet un missatge positiu que m'ha agaradat.
Amb tot, no és una lectura que recomanaria. Hi ha moltíssimes altres novel·les amb més profunditat i amb trames molt més atractives. Aquesta, per a mi, ha estat una lectura del tot prescindible.
April 15, 2025
Una història que amb el màrqueting i la publicitat de fons, ens planteja debats sobre si la publicitat ha de canviar el món o retratar la realitat, si el client sempre té la raó o si la història ha amagat les dones publicistes. La novel·la destaca el desenvolupament personal i professional. Vol ser una invitació a les segones oportunitats i a reivindicar la llibertat. Els personatges es pregunten en quin moment la vida els pertany i si han trobat la felicitat.
Interessant el títol i la frase que encapçalant cada capítol.
Interessant el títol i la frase que encapçalant cada capítol.
June 1, 2025
*"Diagonal Manhattan"* és l'última novel·la de Xavier Bosch, publicada al març de 2025. La història segueix **Edda Leveroni**, qui rep un regal inesperat en el seu 21è aniversari: un any d'estada en una agència de publicitat a Nova York. L'any 1989, l'Edda haurà d'obrir-se camí en un món dominat per la creativitat i el màrqueting, mentre el seu pare, Brauli Leveroni, dirigeix una exitosa agència a Barcelona. La novel·la explora el costat ocult del màrqueting i la publicitat, a més de ser una reflexió sobre la felicitat i les segones oportunitats.
Displaying 1 - 30 of 66 reviews