En carn i ossos

by Núria Cadenes

Una col·lecció de fets reals - o gairebé - de diferents moments de la història, que juga amb la inversemblança quotidiana de la vida, protagonitzats per personatges anònims i coneguts . Un metge impostor que va enganyar tota la ciutat de Barcelona durant l’epidèmia de pesta, una versió amb veus de dones de la història de la violació de la pintora Artemisia Gentileschi o un - possible - extracte del dietari d’un pagés, Josep Sabaté i Vilaplana, que explica la presa del Palau d’Anglesola al s.XIX… aquests són els protagonistes d’algunes de les històries que Núria Cadenes recupera en aquest recull de retellings de fets històrics, que acaben a l’octubre de 2024 a València. Un exercici literari i memorialístic que juga amb els límits entre ficció i realitat per apropar-nos a un passat i un present sorprenents i inquietants, de nenes sense nom, morts absurdes, bestioles i xiuxiuejos.

192 pages, Paperback

Published March 11, 2025

About the author

Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.

Actualment viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (VilaWeb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.

Reviews

[Vicent Flor Moreno · Rating 4 out of 5]

“En carn i ossos” és un bon llibre amb històries corprenedores i ben contades. A mi m'han captivat encara més els contes des de “12 de febrer” a “20 hores i 11 minuts”, en particular aquests dos i “Màquina d'escriure” i “Confessió”. Núria Cadenes és una escriptora a tenir molt en compte.

#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà

[Carla Queralt Requena · Rating 5 out of 5]

quina feinada la recerca d'informació per fer aquest llibre i que difícil l'escriure relats tan breus d'històries que bé podrien donar per una novel·la cada una. li anava a posar 4⭐️, però l'últim relat m'ha fet plorar d'impotència i ràbia, així que li dono 5⭐️. a tot això, mazón dimissió

[Jordi Beramendi · Rating 4 out of 5]

A vegades, l'estil de la prosa d'alguna de les històries pot fer-les feixugues de llegir. Això i tot, les històries exposen, breument i efectivament, les misèries i algunes de les bondats humanes que resulten interessants de llegir. Recomanable