Què pot dir un drap de cuina a una tovallola de mans? I una forquilla a un raspall de dents, què tenen en comú? De què deuen xerrar un coixí del sofà i el comandament de la tele? Tenen sentiments, les sabates? Pot tenir pessigolles, un plat?
Els objectes d’aquesta casa no és que parlin, és que s’escriuen cartes. I tenen un pla. La humana amb qui viuen últimament està estranya i la volen ajudar. Entre tots faran el que calgui perquè tot torni a ser com abans, mentre una agulla d’estendre avorrida de fer sempre el mateix decidirà emprendre una aventura balcó avall.
Tina Vallès (Barcelona, 1976) és filòloga i es dedica a l’escriptura, l’edició, la traducció i la correcció.
El 2017 va obtenir el Premi Llibres Anagrama de Novel · la amb La memòria de l’arbre, guanyadora també del Premi Maria Àngels Anglada 2018, del Premi Jean Monnet des Jeunes Européens 2020, finalista del Premi Mandarache 2020 i traduïda a una quinzena de llengües: «Amb una ambició màxima, Vallès aconsegueix expressar profundament la naturalesa íntima dels silencis de la quotidianitat» (Ponç Puigdevall, El País); «Una dissecció facetada sobre el des - ésser, la voluntat homèrica de descriure el crepuscle de la identitat personal, xifrat en diàlegs fulgurants» (Lluís Muntada, L’Avenç).
És autora dels reculls de relats L’aeroplà del Raval (2006), Un altre got d’absenta (2012) i El parèntesi més llarg (2013), que va merèixer el Premi Mercè Rodoreda, i de la novel·la Maic (2011). A finals de 2020 va guanyar el Premi Folch i Torres amb la novel·la Els pòstits del senyor Nohisoc. El seu darrer llibre per a primers lectors és Mira (2021). És coeditora del portal de contes Paper de vidre i col·labora regularment a Vilaweb.
Tots els objectes que hi ha en una casa comencen a enviar-se cartes per comunicar-se i a explicar-se coses i, gràcies a ella, descobrirem que a la propietària d'aquella llar li passa alguna cosa... Una obra per a infants lectors avançats en format epistolar, original i tendra
Quina joia! Un format original que enganxa i és un joc constant, acompanyat d'unes il·lustracions que apropen la història encara més, donant-li el toc de quotidianitat perfecte.
M'hauria agradat un puntet més d'elaboració en la trama de fons i, posades a demanar, que l'amor romàntic no fos la solució màgica a tot.
Tot i així, és una proposta molt rodona que convida a imaginar i crear diàlegs ficticis entre objectes. He gaudit llegint-la i seguiré gaudint-la els propers dies mentre redacti cartes mentalment.
m'ha agradat molt! molt divertit i una forma molt xula de presentar es format epistolar a ses nostres petites lectores. xulixuli, Irene t'agradarà molt!!
Un llibre molt curiós de llegir. L'autora va venir a l'escola a fer una xerrada sobre un altre llibre seu que hem llegit i ens va portar alguns dels seus llibres, entre ells, "cartes imprevistes". He de dir que és una lectura amena, fàcil i ràpida. La temàtica és molt curiosa i divertida: Els objectes cobren vida! La recomano si t'agrada llegir!
És el meu primer llibre completament en català... I estic encantada amb la història, molt maca! Els meus personatges preferits van ser les sabates, molt macos també. Estic feliç amb aquest llibre, i més perquè per fi he llegit un llibre així. 💖