What do you think?
Rate this book
Negrín no cremava esglésies
El 20 de febrer de 1936 la tensió que es respirava a Elx era extrema. La victòria del Front Popular va exaltar els simpatitzants i irritar els detractors. L’eufòria es va convertir en violència: aldarulls, repressió, trets, assassinats i crema d’esglésies. Molts anys després, Araceli Candela rep l’encàrrec d’escriure sobre aquells fets dramàtics. Per a fer-ho, també investigarà el seu passat familiar per a conéixer tot el possible sobre el dia dels incendis. L’escriptora no sospita que la recerca la portarà a descobrir la relació entre Juan Negrín, últim president del Govern de la República, i la seua família, que, com totes, guarda secrets. Què va passar realment aquell dia de febrer? Per què es van cremar esglésies?
Negrín no cremava esglésies és una novel·la que té com a rerefons la ira, la venjança, l’exili i l’amor, però també és un clam a trencar mites i reivindicar la memòria històrica.
Negrín no cremava esglésies és una novel·la que té com a rerefons la ira, la venjança, l’exili i l’amor, però també és un clam a trencar mites i reivindicar la memòria històrica.
224 pages, Paperback
Published March 26, 2025
3 people are currently reading
13 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
April 25, 2025
Com a il·licitana, és un orgull llegir una obra com aquesta, ambientada en cada carrer i en cada plaça d'Elx, però també de la província d'Alacant. Fa goig poder donar a conéixer les nostres tradicions, el nostre poble i la nostra manera de parlar gràcies a esta obra de Jose Antonio Quesada.
La història és dinàmica gràcies als capítols curts, entretinguda per la varietat de temes (amor, guerra i postguerra, vellesa, memòria històrica...) i sens dubte un al·legat imprescindible per a dir les coses pel seu nom, perquè Negrín no cremava esglésies.
Vaig poder assistir a la presentació del llibre i conéixer José Antonio va fer que tinguera encara més ganes de llegir-lo. Em consta que ha fet una documentació àmplia i detallada per a poder parlar de la crema de les esglésies a Elx, de la repressió i maltractament que van patir els republicans que no es van poder exiliar, així com altres detalls de la Guerra Civil.
És molt agradable de llegir, i sobretot fer-ho sobre coses que mai abans s'havien contat.
La història és dinàmica gràcies als capítols curts, entretinguda per la varietat de temes (amor, guerra i postguerra, vellesa, memòria històrica...) i sens dubte un al·legat imprescindible per a dir les coses pel seu nom, perquè Negrín no cremava esglésies.
Vaig poder assistir a la presentació del llibre i conéixer José Antonio va fer que tinguera encara més ganes de llegir-lo. Em consta que ha fet una documentació àmplia i detallada per a poder parlar de la crema de les esglésies a Elx, de la repressió i maltractament que van patir els republicans que no es van poder exiliar, així com altres detalls de la Guerra Civil.
És molt agradable de llegir, i sobretot fer-ho sobre coses que mai abans s'havien contat.
June 25, 2025
La novel.la ficciona els fets ocorreguts el 20 de febrer de 1936 a Elx que suposaren la crema d'algunes esglésies. Intenta comprendre, si no justificar, aquest fet com a resposta als dos morts i varis ferits a mans d'un tinent de la Guàrdia d'Assalt. També conclou que es tractà d'una resposta espontània i no orquestrada per cap organització.
La narració alterna dies trames: la dels fets anteriors i una altra molts anys més tard que conta el procés d'investigació que duu a la reconstrucció dels fets en clau familiar.
Totes dues resulten fallides al meu parer. La primera recull els resultats de la investigació històrica sense aportar res més que algun detall sobre la vida de jornalers i camperols. L'altra resulta totalment anodina, probablement certa, però impossible de ser novel.lada.
Personatges més aviat ninots de foguera, prototípics, res semblant a altres propostes més reeíxides com les de Ignacio Martínez de Pisón, Almudena Grandes, Paco Cerdá o Javer Cercas o en el nostre àmbit, Josep Lozano, Nèstor Novell o Martí Domínguez.
La narració alterna dies trames: la dels fets anteriors i una altra molts anys més tard que conta el procés d'investigació que duu a la reconstrucció dels fets en clau familiar.
Totes dues resulten fallides al meu parer. La primera recull els resultats de la investigació històrica sense aportar res més que algun detall sobre la vida de jornalers i camperols. L'altra resulta totalment anodina, probablement certa, però impossible de ser novel.lada.
Personatges més aviat ninots de foguera, prototípics, res semblant a altres propostes més reeíxides com les de Ignacio Martínez de Pisón, Almudena Grandes, Paco Cerdá o Javer Cercas o en el nostre àmbit, Josep Lozano, Nèstor Novell o Martí Domínguez.
November 3, 2025
Vaig escriure una ressenya per a La Veu dels Llibres: https://www.laveudelsllibres.cat/noti...
Displaying 1 - 3 of 3 reviews