What do you think?
Rate this book
Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa
Una selecció exhaustiva que reuneix noms consagrats i especialistes d'aquest gènere en l'antologia de narrativa fantàstica en català més completa de les publicades fins ara i endinsa el lector en els territoris de les presències fantasmals, els relats meravellosos, els monstres, els vampirs, la fi del món o les ciències i les temptacions fustiques.
720 pages, Hardcover
First published January 1, 205
1 person is currently reading
17 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
February 11, 2016
Tal i com diu l’editor d’aquesta antologia, el professor de la UAB Víctor Martínez-Gil (1966), només començar la Introducció, “les literatures romàniques, a diferència de les anglosaxones, han patit un cert grau de dificultat a l’hora de crear un públic mitjà interessat en els gèneres de la literatura fantàstica”, la qual cosa ens ha portat o bé a una literatura circumscrita ben bé només als cercles comercials o a una literatura massa culta. Tot i així, Els altres mons de la literatura catalana ens du de bracet per més de vuitanta relats de la nostra literatura més fantàstica, des de finals del XIX fins a començaments del XXI, en un viatge al llarg del qual trobem noms tan il·lustres com Àngel Guimerà, Joaquim Ruyra, Josep M. de Sagarra, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, Josep Palau i Fabre, Salvador Espriu, Narcís Oller, Víctor Català, Santiago Rusiñol o Tísner. Certament, no és l’única ni la primera antologia de ciència ficció catalana ―cal tenir en compte Narracions de ciència ficció. Antologia (1985, Edicions 62) d’Antoni Munné-Jordà, després ampliat amb el títol Futurs imperfectes. Antologia de contes de ciència ficció (1997, Edicions 62) o Antologia de narrativa fantàstica catalana (1998, Laertes) d’Emili Olcina, entre d’altres―, però l’antologia de Martínez-Gil es distingeix de la resta per ser la més completa i ambiciosa feta mai fins ara.
Dividida en dotze seccions temàtiques organitzades internament en ordre cronològic i encapçalades per un davantal que ens introdueix en cada secció ―”Les presències fantasmals”, 10 relats; “Relats meravellosos”, 7 relats; “Els monstres”, 7 relats; “Tractats de vampirologia”, 7 relats; “Estranyes percepcions”, 7 relats; “La ciència misteriosa”, 7 relats; “La temptació fàustica”, 5 relats; “Savis estrafolaris”, 4 relats; “La fi del món”, 7 relats; “Benvinguts a Utopia”, 9 relats; “Allà on no ha estat mai ningú”, 6 relats; i “Fets extravagants”, 10 relats― l’antologia deambula per diversos gèneres, des del fantàstic o la ciència ficció, fins al “realisme màgic”, tots, però, amb el comú denominador del “qüestionament de la realitat”. De fet, una de les majors dificultats amb què ens diu l’autor que es trobà fou precisament traçar fronteres entre aquests gèneres: “Les espases làser poden amagar un món meravellós que, en el cas de l’òpera espacial, s’inspira fins i tot en els esquemes narratius del gènere del western”, ens diu. Malgrat això, però, la necessitat de marcar límits en una obra d’aquestes característiques és ineludible. I així doncs, trobem que tots els relats inclosos comparteixen el fet de ser en prosa narrativa ―amb l’excepció de dos: “L’escudellòmetro” (1905) de Santiago Rusiñol i “Un somni futurista espaterrant” (1910) de Pompeu Gener, que són monòlegs teatrals― i de trobar-se tots ells al marge de la literatura denominada “juvenil” ―aquí potser amb l’excepció del fragment de El gegant dels aires (1911), de Josep M. Folch i Torres.
Al marge d’aquesta vuitantena de relats, cal esmentar inevitablement també la pròpia Introducció de Martínez-Gil. Es tracta d’un acurat estudi que, sota l’epígraf “Els somnis de la literatura: un itinerari català” repassa en poc menys de 40 pàgines la història del gènere fantàstic en general ―des de la seva obra fundacional, Frankenstein (1818) de Mary Shelley, fins a l’actualitat― i del català en particular: “La literatura catalana reflectirà alguns dels corrents que acabem de veure, bé que amb uns ritmes propis”. Aquests ritmes són precisament els que configuren les diverses seccions de l’antologia, les quals, llegides amb les contaminacions inevitables entre una i altra, configuren una melodia ben harmònica de la nostra narrativa fantàstica i especulativa. Ara bé, més enllà de l’existència a les nostres lletres d’aquestes preuades joies, Martínez-Gil no cau en el cofoisme i també es queixa pel fet que no hi ha prou editorials en català que es dediquin en exclusiva a aquests gèneres ―menció per a “Ciència-ficció” de Pagès editors, que de tant en tant encara publica alguna cosa― i perquè tampoc existeixen clubs de lectors ni revistes especialitzades en la nostra llengua. Tampoc els esforços de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, creada el 1997 i que “ha acabat naufragant en la mera presència testimonial internàutica”, diu que han aconseguit l’objectiu d’articular un pont d’unió d’autors i lectors, ni d’esdevenir un mitjà de difusió regular dels treballs en aquest gènere.
Però els temps estan canviant, i l’interès pel gènere no ha deixat de créixer els últims anys entre els lectors de casa nostra. Nous escriptors desacomplexats, acostumats al cinema, la televisió i la literatura anglo-saxones, han entrat de ple en els gèneres de la narrativa fantàstica i especulativa, sense les manies d’abans. Precisament per això, i tal i com ja s’ha dit, a partir d’ara les pàgines introductòries d’aquesta antologia haurien de figurar com a pedra de toc ineludible en qualsevol aproximació a la nostra història literària. És cert que la ciència ficció, el terror, la fantasia o simplement el que Martínez-Gil anomena “literatura d’especulació” no han trobat el seu lloc en les obres canòniques d’història de la nostra literatura, fins ara. Per això precisament la completíssima Introducció, la justificació i ús de l’etiqueta de “literatura especulativa” en comptes de “fantàstica”, la tria dels relats i el tractament de cadascun d’ells… converteixen aquesta antologia en una obra de referència. Qui sap si d’aquí no gaire en la pedra de toc d’un gènere plenament normalitzat, dins una cultura plenament normalitzada, d’un país plenament normal.
Dividida en dotze seccions temàtiques organitzades internament en ordre cronològic i encapçalades per un davantal que ens introdueix en cada secció ―”Les presències fantasmals”, 10 relats; “Relats meravellosos”, 7 relats; “Els monstres”, 7 relats; “Tractats de vampirologia”, 7 relats; “Estranyes percepcions”, 7 relats; “La ciència misteriosa”, 7 relats; “La temptació fàustica”, 5 relats; “Savis estrafolaris”, 4 relats; “La fi del món”, 7 relats; “Benvinguts a Utopia”, 9 relats; “Allà on no ha estat mai ningú”, 6 relats; i “Fets extravagants”, 10 relats― l’antologia deambula per diversos gèneres, des del fantàstic o la ciència ficció, fins al “realisme màgic”, tots, però, amb el comú denominador del “qüestionament de la realitat”. De fet, una de les majors dificultats amb què ens diu l’autor que es trobà fou precisament traçar fronteres entre aquests gèneres: “Les espases làser poden amagar un món meravellós que, en el cas de l’òpera espacial, s’inspira fins i tot en els esquemes narratius del gènere del western”, ens diu. Malgrat això, però, la necessitat de marcar límits en una obra d’aquestes característiques és ineludible. I així doncs, trobem que tots els relats inclosos comparteixen el fet de ser en prosa narrativa ―amb l’excepció de dos: “L’escudellòmetro” (1905) de Santiago Rusiñol i “Un somni futurista espaterrant” (1910) de Pompeu Gener, que són monòlegs teatrals― i de trobar-se tots ells al marge de la literatura denominada “juvenil” ―aquí potser amb l’excepció del fragment de El gegant dels aires (1911), de Josep M. Folch i Torres.
Al marge d’aquesta vuitantena de relats, cal esmentar inevitablement també la pròpia Introducció de Martínez-Gil. Es tracta d’un acurat estudi que, sota l’epígraf “Els somnis de la literatura: un itinerari català” repassa en poc menys de 40 pàgines la història del gènere fantàstic en general ―des de la seva obra fundacional, Frankenstein (1818) de Mary Shelley, fins a l’actualitat― i del català en particular: “La literatura catalana reflectirà alguns dels corrents que acabem de veure, bé que amb uns ritmes propis”. Aquests ritmes són precisament els que configuren les diverses seccions de l’antologia, les quals, llegides amb les contaminacions inevitables entre una i altra, configuren una melodia ben harmònica de la nostra narrativa fantàstica i especulativa. Ara bé, més enllà de l’existència a les nostres lletres d’aquestes preuades joies, Martínez-Gil no cau en el cofoisme i també es queixa pel fet que no hi ha prou editorials en català que es dediquin en exclusiva a aquests gèneres ―menció per a “Ciència-ficció” de Pagès editors, que de tant en tant encara publica alguna cosa― i perquè tampoc existeixen clubs de lectors ni revistes especialitzades en la nostra llengua. Tampoc els esforços de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, creada el 1997 i que “ha acabat naufragant en la mera presència testimonial internàutica”, diu que han aconseguit l’objectiu d’articular un pont d’unió d’autors i lectors, ni d’esdevenir un mitjà de difusió regular dels treballs en aquest gènere.
Però els temps estan canviant, i l’interès pel gènere no ha deixat de créixer els últims anys entre els lectors de casa nostra. Nous escriptors desacomplexats, acostumats al cinema, la televisió i la literatura anglo-saxones, han entrat de ple en els gèneres de la narrativa fantàstica i especulativa, sense les manies d’abans. Precisament per això, i tal i com ja s’ha dit, a partir d’ara les pàgines introductòries d’aquesta antologia haurien de figurar com a pedra de toc ineludible en qualsevol aproximació a la nostra història literària. És cert que la ciència ficció, el terror, la fantasia o simplement el que Martínez-Gil anomena “literatura d’especulació” no han trobat el seu lloc en les obres canòniques d’història de la nostra literatura, fins ara. Per això precisament la completíssima Introducció, la justificació i ús de l’etiqueta de “literatura especulativa” en comptes de “fantàstica”, la tria dels relats i el tractament de cadascun d’ells… converteixen aquesta antologia en una obra de referència. Qui sap si d’aquí no gaire en la pedra de toc d’un gènere plenament normalitzat, dins una cultura plenament normalitzada, d’un país plenament normal.
July 30, 2020
Gairebé 3 anys he trigat a llegir-lo, però no perquè fos avorrit o em fes bola, sinó perquè al ser històries curtes, l'he anat llegint de manera esporàdica.
June 20, 2016
Tal i com diu l’editor d’aquesta antologia, el professor de la UAB Víctor Martínez-Gil (1966), només començar la Introducció "Les literatures romàniques, a diferència de les anglosaxones, han patit un cert grau de dificultat a l’hora de crear un públic mitjà interessat en els gèneres de la literatura fantàstica." La qual cosa ens ha portat o bé a una literatura circumscrita ben bé només als cercles comercials o a una literatura massa culta. Tot i així, Els altres mons de la literatura catalana ens du de bracet per més de vuitanta relats de la nostra literatura més fantàstica, des de finals del XIX fins a començaments del XXI, en un viatge al llarg del qual trobem noms tan il•lustres com Àngel Guimerà, Joaquim Ruyra, Josep M. de Sagarra, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, Josep Palau i Fabre, Salvador Espriu, Narcís Oller, Víctor Català, Santiago Rusiñol o Tísner. Certament, no és l’única ni la primera antologia de ciència ficció catalana ―cal tenir en compte Narracions de ciència ficció. Antologia (1985, Edicions 62) d’Antoni Munné-Jordà, després ampliat amb el títol Futurs imperfectes. Antologia de contes de ciència ficció (1997, Edicions 62) o Antologia de narrativa fantàstica catalana (1998, Laertes) d’Emili Olcina, entre d’altres―, però l’antologia de Martínez-Gil es distingeix de la resta per ser la més completa i ambiciosa feta mai fins ara.
La ressenya completa a http://elbiblionauta.com/ca/2014/03/3...
La ressenya completa a http://elbiblionauta.com/ca/2014/03/3...
July 26, 2020
Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa del Víctor Martínez-Gil.
Fantasmes, relats meravellosos, monstres, vampirs, estranyes percepcions, savis estrafolaris, la fi del món, fets extravagants...
Un viatge fascinant de quasi dos segles a través dels millors relats fantàstics i de ciència-ficció en la nostra llengua. Una selecció de relats, al marge del corrent principal de la narrativa catalana que mostra, sovint, aspectes insospitats dels nostres escriptors i escriptores i es descobreixen en un dels territoris menys transitats i més misteriosos de la nostra literatura.
Fantasmes, relats meravellosos, monstres, vampirs, estranyes percepcions, savis estrafolaris, la fi del món, fets extravagants...
Un viatge fascinant de quasi dos segles a través dels millors relats fantàstics i de ciència-ficció en la nostra llengua. Una selecció de relats, al marge del corrent principal de la narrativa catalana que mostra, sovint, aspectes insospitats dels nostres escriptors i escriptores i es descobreixen en un dels territoris menys transitats i més misteriosos de la nostra literatura.
September 27, 2024
Un recull completíssim i extensíssim de la literatura fantàstica catalana al llarg del temps. Un imprescindible.
Displaying 1 - 5 of 5 reviews