What do you think?
Rate this book
Zona prohibida #1
Zona prohibida
En un mundo aniquilado donde la violencia es la forma de vida, los jóvenes son protegidos en refugios alejados del mundo exterior. Sin embargo, Daia, que desde pequeña ha recibido una excelente educación intelectual, está convencida de que un mundo mejor está a la vuelta de la esquina. Después de quince años en una escuela automatizada con hologramas como profesores y sin contacto con ningún adulto, un terrible suceso empuja a Daia y su hermana gemela a enfrentarse a un entorno hostil donde nada es lo que parece. Tendrán que luchar con todas sus fuerzas para sobrevivir confiando en que pueden esperar algo mejor de la humanidad.
- GenresYoung Adult
296 pages, Paperback
First published November 26, 2013
3 people are currently reading
70 people want to read
About the author
David Cirici
45 books9 followersDavid Cirici i Alomar (Barcelona, 11 de febrer de 1954) és un escriptor català. Llicenciat en filologia catalana, és membre del PEN català i de l'AELC. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat com guionista i locutor de ràdio (Ràdio 4) i com a guionista d'humor en televisió, molt especialment amb La Trinca i amb Rosa Maria Sardà. Des de 1987 s'ha dedicat a la publicitat. Ha treballat com a creatiu a la multinacional Saachi & Saachi i des del 1990, a la seva pròpia agència, IMAGINA. El 2000 funda Cirici Comunicació, activa fins al 2016. Des d'aleshores es dedica a escriure.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 22 of 22 reviews
March 28, 2019
Interesante distopía post-apocalíptica que nos presenta el salvajismo con el que la gente sobreviviría a un fin del mundo tras haber tenido todo perfectamente organizado en "colegios" en el que los residentes aprenden y viven seguros.
Vídeo reseña con más información: https://www.youtube.com/watch?v=aRh1F...
Vídeo reseña con más información: https://www.youtube.com/watch?v=aRh1F...
March 15, 2020
Jo acostumo a ser bastant comprensiu i acostumo a buscar els punts bons als llibres, però aquest m’ha posat especialment nerviós. És un refregit dels refregits. Intenta ser una novel·la de l’estil dels Jocs de la Fam (aclareixo que a mi m’agrada el llibre i en soc defensor) i els seus succedanis agafant-ne tots els tòpics. La trama va de la mateixa idea reaccionaria que he llegit mil cops en novel·les dolentes que llegia d’adolescent i és terriblement previsible. La protagonista és insuportable. I la novel·la, per acabar-ho d’adobar, està mal escrita. És que mira que m’he esforçat per trobar-hi alguna cosa bona, però no en soc capaç. No entenc com això ha guanyat un dels premis més importants del país, sincerament.
August 29, 2020
Zona prohibida, és un llibre espectacular, addictiu i misteriós. Parla sobre com una pandèmia que ha canviat la vida de la nova generació, ja que la majoria de la gent major de 30 anys, estava morta. La protagonista és la Daia, una nena que lluita per la seva llibertat a l'edat de 16 anys. En sortir de l'internat, hi ha guerres entre les diferents comunitats, per tenir més territori, menjar i aigua.
El recomanaria a tothom, si té ganes d'endinsar-se en un llibre, que et deixarà bocabadat.
M.A.
El recomanaria a tothom, si té ganes d'endinsar-se en un llibre, que et deixarà bocabadat.
M.A.
February 9, 2014
Me ha gustado mucho
March 10, 2025
El llibre et posa una premissa i després la tira tota per terra ell solet. Una pandèmia es carrega a tota la gent, i això fa que les protagonistes en teoria es trobin amb un món mig dissolat. Posteriorment resulta que hi havia gent immune que va sobreviure i ara ha creat un règim dictatorial o un sistema que en cap moment s'explica com funciona. Genial.
La construcció del món és, per tant, força pobre, mal escrita. M'havia de parar cada X temps a fer càlculs, però continuo sense entendre com quelcom que segons el llibre va passar fa 20-30 anys ha portat en tan poc temps a la destrucció de la tecnologia punta que hi ha a les escoles, han creat un sistema d'explotació infantil sense que ningú es queixi i que funciona sense cap mena de vigilància més que els mateixos adolescents i ja. És un intent de Jocs de la Fam però molt mal construït.
El missatge polític del llibre és clar i es nota que intenta fer una crítica de la manipulació, de nens fent la guerra i del desconeixement de les causes per les quals lluiten. Però el missatge quan s'explica en comptes de mostrar-se es fa massa simplista, i quan es mostra es fa d'una manera que sembla que l'autor t'ho assenyali perquè et considera massa tonto perquè ho vegis per tu mateix.
Els personatges sembla que tinguin 12 anys en lloc de 15 o així que han de tenir (ho dic jo i ho diuen els meus alumnes). Estan mOLT mal construïts i tenen diàlegs que sembla que l'escriptor no hagi parlat amb un adolescent en tota la seva vida. A més a més, el romanç?? Déu meu, m'han vingut ganes de tirar el llibre i deixar de llegir, no ho he pogut fer perquè per desgràcia he de preparar activitats pels de l'institut, però, ostres, ha sigut horrorós de llegir. Després de rebutjar-ne un i posar-se gelosa quan el rebutjat aconsegueix una xicota, se'n va darrere l'altre (dos segons després de reconèixer que està GELOSA de la xicota de l'altre). I evidentment ha d'anar-se'n amb el que porta tot el llibre sent un maleducat, malparlat i que l'ha estat menyspreant tot el llibre. Perquè clar, la prota, amb quatre intercanvis, ja sap que aquest noi en el fons del seu cor és dolç i que tot és una màscara per protegir-se... es pot caure en un tòpic més gran?
Ni la trama ni els personatges ni el romanç estan ben treballats i acaben sent tan superficials que fa que no empatitzis ni amb ells ni amb els seus sentiments.
En fi, ni tan sols pensar que és un llibre dirigit a un públic més juvenil excusa tota la deixadesa que hi ha en aquesta història. Potser els nens no s'hi fixen tant en aquestes coses i jo m'estic posant tiquismiquis amb un llibre que no em té a mi com a públic, però també crec que cal donar qualitat als joves i treballar millor, ni que sigui, els personatges i la seva relació entre ells
La construcció del món és, per tant, força pobre, mal escrita. M'havia de parar cada X temps a fer càlculs, però continuo sense entendre com quelcom que segons el llibre va passar fa 20-30 anys ha portat en tan poc temps a la destrucció de la tecnologia punta que hi ha a les escoles, han creat un sistema d'explotació infantil sense que ningú es queixi i que funciona sense cap mena de vigilància més que els mateixos adolescents i ja. És un intent de Jocs de la Fam però molt mal construït.
El missatge polític del llibre és clar i es nota que intenta fer una crítica de la manipulació, de nens fent la guerra i del desconeixement de les causes per les quals lluiten. Però el missatge quan s'explica en comptes de mostrar-se es fa massa simplista, i quan es mostra es fa d'una manera que sembla que l'autor t'ho assenyali perquè et considera massa tonto perquè ho vegis per tu mateix.
Els personatges sembla que tinguin 12 anys en lloc de 15 o així que han de tenir (ho dic jo i ho diuen els meus alumnes). Estan mOLT mal construïts i tenen diàlegs que sembla que l'escriptor no hagi parlat amb un adolescent en tota la seva vida. A més a més, el romanç?? Déu meu, m'han vingut ganes de tirar el llibre i deixar de llegir, no ho he pogut fer perquè per desgràcia he de preparar activitats pels de l'institut, però, ostres, ha sigut horrorós de llegir. Després de rebutjar-ne un i posar-se gelosa quan el rebutjat aconsegueix una xicota, se'n va darrere l'altre (dos segons després de reconèixer que està GELOSA de la xicota de l'altre). I evidentment ha d'anar-se'n amb el que porta tot el llibre sent un maleducat, malparlat i que l'ha estat menyspreant tot el llibre. Perquè clar, la prota, amb quatre intercanvis, ja sap que aquest noi en el fons del seu cor és dolç i que tot és una màscara per protegir-se... es pot caure en un tòpic més gran?
Ni la trama ni els personatges ni el romanç estan ben treballats i acaben sent tan superficials que fa que no empatitzis ni amb ells ni amb els seus sentiments.
En fi, ni tan sols pensar que és un llibre dirigit a un públic més juvenil excusa tota la deixadesa que hi ha en aquesta història. Potser els nens no s'hi fixen tant en aquestes coses i jo m'estic posant tiquismiquis amb un llibre que no em té a mi com a públic, però també crec que cal donar qualitat als joves i treballar millor, ni que sigui, els personatges i la seva relació entre ells
March 18, 2022
Un dels meus propòsits d'aquest any és llegir més novel·les juvenils, i si a més són distòpies on la tecnologia hi forma part, doncs encarara m'atreu més!
La ressenya d'avui és de "Zona Prohibida" d'en David Cirici, publicat per Fanbooks. La història es situa en un futur, on una pandemia- provocada per un virus devastador per als adults- ha portat a la creació d'unes escoles allunyades on educar les noves generacions que sobreviuran. En una d'aquestes escoles automatitzades es on comença la història de la Daia i la seva germana Inge, quan una inundació provoca un col·lapse al centre, i les joves han de marxar. Al sortir s'adonen que el món exterior no s'assembla a res al que esperaven.. Enmig d'aquest entorn són atacades per un grup de "salvatges" que segresten a l'Inge. Arriben a una comunitat formada només per joves com elles però que han estat educats d'una manera totalment diferent a la seva i on viuen i treballen en unes condicions d'esclaus, fent tota mena de feines humiliants i en unes condicions extremes. En aquest infern, la Daia, amb la idea de retrobar la seva germana, es fa forta i agosarada! Però, la trobarà? No us ho explicaré pas...
Aquesta és la novel·la que inicia una saga, i ser que hi ha una continuació, potser més endavant m'animo a buscar.
Una de les parts que més m'ha agradat, es l'organització de les escoles automatitzades, la substitució dels professors per hologrames, i tota la tecnologia a l'abast de mantenir als joves en unes "bombolles" artificials lluny del món real, sobreprotegits (una mica com ara...)
Una novel·la amena, de lectura àgil, que combina misteri i intriga, amb les preocupacions pròpies del joves (l'amistat, el descobriment de l'amor, les injustícies, el pas a l'edat adulta,...)
Es un cant a la maduresa dels joves, a que siguin crítics amb els missatges manipuladors, que desconfiin dels polítics que busquen ciutadans que no qüestionin res!
Com diu la Daia, els joves busquen “coneixement i llibertat, què és allò que dóna sentit a la vida”.
La ressenya d'avui és de "Zona Prohibida" d'en David Cirici, publicat per Fanbooks. La història es situa en un futur, on una pandemia- provocada per un virus devastador per als adults- ha portat a la creació d'unes escoles allunyades on educar les noves generacions que sobreviuran. En una d'aquestes escoles automatitzades es on comença la història de la Daia i la seva germana Inge, quan una inundació provoca un col·lapse al centre, i les joves han de marxar. Al sortir s'adonen que el món exterior no s'assembla a res al que esperaven.. Enmig d'aquest entorn són atacades per un grup de "salvatges" que segresten a l'Inge. Arriben a una comunitat formada només per joves com elles però que han estat educats d'una manera totalment diferent a la seva i on viuen i treballen en unes condicions d'esclaus, fent tota mena de feines humiliants i en unes condicions extremes. En aquest infern, la Daia, amb la idea de retrobar la seva germana, es fa forta i agosarada! Però, la trobarà? No us ho explicaré pas...
Aquesta és la novel·la que inicia una saga, i ser que hi ha una continuació, potser més endavant m'animo a buscar.
Una de les parts que més m'ha agradat, es l'organització de les escoles automatitzades, la substitució dels professors per hologrames, i tota la tecnologia a l'abast de mantenir als joves en unes "bombolles" artificials lluny del món real, sobreprotegits (una mica com ara...)
Una novel·la amena, de lectura àgil, que combina misteri i intriga, amb les preocupacions pròpies del joves (l'amistat, el descobriment de l'amor, les injustícies, el pas a l'edat adulta,...)
Es un cant a la maduresa dels joves, a que siguin crítics amb els missatges manipuladors, que desconfiin dels polítics que busquen ciutadans que no qüestionin res!
Com diu la Daia, els joves busquen “coneixement i llibertat, què és allò que dóna sentit a la vida”.
December 18, 2020
Sinceramente, no me ha podido enganchar más esta historia. Desde el primer capítulo he sentido la necesidad de saber qué pasaba con ese mundo posapocalíptico que se presentaba y con su sociedad, con su forma de organización.
Me ha gustado muchísimo también, ver cómo el autor habla de las emociones que va sintiendo por primera nuestra protagonista (Daia). Me ha hecho conectar con ella desde la primera línea.
No puedo estar más ansiosa de leer la segunda parte y de saber qué pasa con todos los personajes. Lo recomiendo al 100% si buscas una lectura corta y que enganche.
Me ha gustado muchísimo también, ver cómo el autor habla de las emociones que va sintiendo por primera nuestra protagonista (Daia). Me ha hecho conectar con ella desde la primera línea.
No puedo estar más ansiosa de leer la segunda parte y de saber qué pasa con todos los personajes. Lo recomiendo al 100% si buscas una lectura corta y que enganche.
July 17, 2022
Libro en el cual hasta el último tercio no me estaba acabando de convencer. A partir de ahí me empezó a gustar porque quizá empecé a entender mejor la organización mundial que hay
January 11, 2026
Trata sobre un lugar prohibido y el misterio que hay alrededor, y cómo eso afecta a los personajes. La historia engancha bastante. Es intenso pero muy interesante.
January 2, 2017
3.5 en realitat.
June 20, 2016
David Cirici (1954) ha estat professor de llengua catalana i actualment compagina la tasca d’escriptor amb la direcció de la seva pròpia empresa de comunicació. Guardonada amb el premi Ramon Muntaner de l’any 2012, Zona prohibida s’insereix en el gènere de la ciència ficció per a joves, i entronca amb una seva novel•la anterior, la popular L’esquelet de la balena (Empúries, 1986). Ambientada, doncs, en aquell mateix futur distòpic on els nois i noies vivien isolats en escoles automàtiques, sota la supervisió d’hologrames que representaven els professors i els pares (“Són només imatges, però és tot el que tenim”), i amb la tecnificació d’absolutament tot, Cirici ens presenta en aquesta ocasió la història de dues germanes bessones, la Daia i la Inge, recloses des de petites en un d’aquests centres a l’alta muntanya. L’autor fa ús d’una eficaç primera persona narrativa per capbussar-nos dins de la protagonista, la Daia, i saber què pensa en cada moment. Les reflexions a propòsit de l’escola ―d’aquest fantàstic concepte d’escola automàtica―, sens dubte sorgides de l’experiència docent del propi autor i d’una visió crítica de la tasca de les escoles i instituts del nostre país, resulten de les pàgines més interessants de la novel•la.
La ressenya completa a http://elbiblionauta.com/ca/2014/04/1...
La ressenya completa a http://elbiblionauta.com/ca/2014/04/1...
May 26, 2015
Una de las cosas que mas me ha gustado es que estuviera escrita en primera persona, ese estilo de escritura empezó a gustarme cuando me leí Los juegos del hambre de Veronica Roth. La primera persona hace que veas mas de cerca lo que les pasa a los personajes, por lo menos a mi me hace sentir mas lo que le pasa al personaje que esta contando la historia y te metes en la novela.
Sin embargo hay algunos personajes con los que no he podido llegar a conectar y eso hizo que perdiera el ritmo de la lectura, que aunque es rápido de leer este fallo me molestó. Espero que esto se corrija un poco en el segundo libro.
Este mundo distópico donde los padres solo los ves en hologramas, me ha gustado. Una cosa que se ve mucho últimamente es que las protagonistas de este tipo de libros son chicas con un sentido de la valentia muy alto, sobre todo si hay que salvar a un hermano o hermana.
Que tenga acción es una de las cosas que mas me gusta porque así todo pasa mas rápido. Este libro es solo el principio de una nueva colección de novelas distópicas así que solo nos queda esperar que nos depara la siguiente novela.
Reseña en mi blog: http://historiasparanodormir33.blogsp...
Sin embargo hay algunos personajes con los que no he podido llegar a conectar y eso hizo que perdiera el ritmo de la lectura, que aunque es rápido de leer este fallo me molestó. Espero que esto se corrija un poco en el segundo libro.
Este mundo distópico donde los padres solo los ves en hologramas, me ha gustado. Una cosa que se ve mucho últimamente es que las protagonistas de este tipo de libros son chicas con un sentido de la valentia muy alto, sobre todo si hay que salvar a un hermano o hermana.
Que tenga acción es una de las cosas que mas me gusta porque así todo pasa mas rápido. Este libro es solo el principio de una nueva colección de novelas distópicas así que solo nos queda esperar que nos depara la siguiente novela.
Reseña en mi blog: http://historiasparanodormir33.blogsp...
February 10, 2015
Todo comienza justo donde indica la sinopsis: tras la catástrofe, nuestras chicas se encuentran desamparadas, sin ninguna protección ni comodidad y tienen que salir al mundo exterior, a un mundo real que ellas no esperaban encontrar y que rápidamente les hace ver que no todo es lo que parece.
Me ha parecido que la trama se desarrolla de una forma rápida, en la que se descubren retazos de lo que ocurrió tras la pandemia, con momentos de tensión, de dudas, de amor, de desesperanza... Además, me gusta mucho como se desarrolla la idea de la desconfianza en un modelo demasiado perfecto, la búsqueda del sentido de la vida, la clara idea de la amistad y de no dejar a nadie atrás, sin duda los pilares de esta historia.
En general me ha gustado mucho la historia y creo que la forma de escribir de David Cirici es ágil y cercana que hace que sea una lectura rápida y un tanto adictiva, lo que me hace creer que su segunda parte promete muchísimo.
Podéis leer la reseña completa en: http://chibiakasworld.blogspot.com/20...
Me ha parecido que la trama se desarrolla de una forma rápida, en la que se descubren retazos de lo que ocurrió tras la pandemia, con momentos de tensión, de dudas, de amor, de desesperanza... Además, me gusta mucho como se desarrolla la idea de la desconfianza en un modelo demasiado perfecto, la búsqueda del sentido de la vida, la clara idea de la amistad y de no dejar a nadie atrás, sin duda los pilares de esta historia.
En general me ha gustado mucho la historia y creo que la forma de escribir de David Cirici es ágil y cercana que hace que sea una lectura rápida y un tanto adictiva, lo que me hace creer que su segunda parte promete muchísimo.
Podéis leer la reseña completa en: http://chibiakasworld.blogspot.com/20...
September 3, 2016
Proximamente reseña en www.librosconalma.net
Read
July 31, 2024Ressenya a El Biblionauta
December 30, 2015
3.5 en realidad. Me ha fallado el final, tan «fácil», pero me gusta mucho el mundo postapocalíptico creado. Tengo ganas de saber quiénes manejan los hilos de todo esto.
July 14, 2025
Buen libro a partir del capítulo 20, inspirado bastante en los juegos del hambre y divergente.
Displaying 1 - 22 of 22 reviews