El pes de la boira

by Isaías Fanlo

358 pages, Paperback

Published February 3, 2025

Reviews

[Joan Roure · Rating 3 out of 5]

3,5⭐

Paisatge, clima extrem, mites i llegendes, ser diferent en un entorn petit... Tot això i molt més tot resseguint les passes d'un adolescent, el León, per una ciutat i uns paratges amarats de boira. El retrat d'una ciutat anomenada Rotunda que tots els ponentins reconeixerem de seguida.
El León descobrirà i haurà d'acceptar la seua sexualitat i aprendre a defensar-la entre silencis i falses aparences, bregar amb l'abandonament i la pèrdua alhora que entra en el món dels adults i aprèn a sobreviure en ell. Fanlo col·loca el seu personatge principal enmig d'una complicada xarxa d'afectivitats, que inclou, per diferents motius, la distància emocional amb els seus progenitors i la consegüent solitud, quedant només l'estreta relació amb la seua padrina com a protecció i equilibri entre tot plegat.
Un altre aspecte important a considerar de l'obra és el tema de la llengua. Fanlo fa ús de la parla de Ponent sense cap mena de prejudici, en una sempre necessària reivindicació de la diversitat lingüística en un país amb una estandardització excessiva la llengua que li fa perdre riquesa per cada dia que passa. Sens dubte, un debut literari a tenir molt en compte.

[Enrique Muñoz-Mantas · Rating 5 out of 5]

He acabat El pes de la boira i encara no he marxat del tot de Rotunda. Isaías Fanlo escriu amb una sensibilitat brutal, i ha creat un món que, tot i ser esquerp i ple d’ombres, brilla per la tendresa que hi fa niu. En Lleó m’ha colpit profundament. M’ha remogut, m’ha fet patir, però també m’ha recordat com pot ser de poderosa la imaginació quan la realitat fa mal. És una novel·la valenta, amb una força narrativa que t’arrossega i et transforma. Gràcies, Isaías, per aquest viatge tan humà i tan bellament escrit. No l’oblidaré fàcilment.

[Alex Roig · Rating 5 out of 5]

Conèixer la boira, la plana catalana, la vida de poble i l’autodescobriment sexual és un procés que no tothom viu, he imaginat moltes escènes amb les que identifico vivències personals. El llenguatge és autodescriptiu, la narrativa és ràpida i sincera, i els protagonistes són fàcilment identificables en el seu rol. Una història que podria ser real i una novel•la que recomano. Les tardes amb la Carme són les tardes que jo he passat amb la meva àvia i de qui guardo receptes i passat.

“Quan lo mar se’t fique dins, és tan immens que t’inunde sencer.”

[Juan M Gil · Rating 5 out of 5]

Un univers incòmode i ofegant, d'atmosfera feixuga alhora que familiar. Perquè al cap i a la fi és la història comuna per a moltes adolescències queer, jo mateix m'hi he vist molt reflectit. Em sembla, d'altra banda, fascinant com l'autor ha creat tota una mitologia en torn a Rotunda, i com de bé funciona! T'hi endinses des del primer minut, embolicat de boira, en aquest món. No sé si hi ha moltes novel•les així sobre Lleida, però tot intuint que no, crec que és evident el caire fundacional de la història. I com les bones històries, és capaç de fregar lo universal des de la peculiaritat, des del Ponent m'ha parlat com si fora una novel•la sobre el meu poble, i l'horta del moro fora l'horta Nord, i els amics de Leon foren els meus amics i la seua família, la meua. Fins i tot en l'ús del català occidental. De fet, l'ús de la llengua (llengües) em sembla molt destacable, extremadament intel•ligent, i espere que no molt polèmic per als puretes. Un debut imprescindible.

[Pere · Rating 5 out of 5]

Magnífica obra sobre el pas dela infantesa a l’edat adulta, el que representa fer-se gran i endinsar-se a la vida quan s’és especial.
La boira present a Rotunda, el vent del nord i les llegendes perfilen una trama exquisida.
Una narrativa treballada i gens feixuga acaba de posar la cirereta al llibre

[Deric · Rating 4 out of 5]

Molt bo i estimulant

[Albert Jiménez · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre és un bàlsam per a la ferida de tota persona LGTBQ+ de certa època i cert entorn. És impossible no trobar-hi paral·lelismes amb la pròpia experiència. De tots ells em quedo amb l’aixopluc i la vàlvula d’escapament que ens dona la cultura. Els llibres de la biblioteca del Salustià salven vides i aquest llibre és digne de formar-ne part.