Sabieu que les primeres dones que van votar a l'Estat espanyol eren de Canet de Mar? Doncs aquest és un dels temes de la novel·la, "Caminant juntes". Dues noies, dues èpoques, la mateixa lluita. Juny 1929: La Lina, davant la Font Màgica de Montjuïc, sent que comença una vida nova. Al setembre vindrà a Barcelona, deixant enrere la seva vida de poble a Canet de Mar i uns records que prefereix oblidar. Març 2020: Amb la pandèmia tothom s'ha de tancar a casa. La Paula, tot i viure a Barcelona, es veu obligada a quedar-se a Canet amb el seu pare acabat de divorciar. Li cau el món a sobre però una troballa sorprenent la salvarà d'avorrir-se."
Sóc la Montse Roquet professora d’anglès de secundària. Cornellanenca nascuda al 1972, rata de biblioteca des de ben petita, obsessionada amb la història, la literatura anglesa i americana, gran coneixedora del món adolescent com a mare i professora.
Als vuit anys vaig escoltar la cançó de les sufraggetes de Mary Poppins, i sempre més m’ha fascinat la lluita pel sufragi femení. Volia investigar sobre aquesta part de la història i sobre els inicis del feminisme i fer-ho arribar al públic adolescent de manera atractiva. Seguint l’exemple d’escriptores com Maggie O’Farrell, Kate Morton o Jojo Moyes, la meva primera novel•la entrellaça les històries de la Lina i de la Paula i alterna un capítol al passat i un al present.
I ara ja estic escrivint la meva segona novel•la, que també entrellaça el present i el passat però aquest cop està ambientada a Cornellà, la meva ciutat. Això d’escriure enganxa!
"Vull gaudir i esprémer la vida fins a la darrera gota i no permetré que ningú m'arrenqui les ales."
Aquesta novel·la, aquest diari, aquest articles...
La protagonista d'aquest tendre relat descobreix un diari que data de 1930, a la casa familiar de Canet.
La Paula, Lina pels familiars, ha de quedar-se a contra cor a Canet amb el pare a causa de les restriccions per la Covid.
La seva mare i la seva germana són a Barcelona amb unes dècimes de febre i han d'estar aïllades i confinades preventivament.
La Paula esperava estar-s'hi 3 dies al pobles però en saber que en seran 15 se sent presa i desanimada.
El descobriment del diari en un calaix oblidat del garatge farà que la seva estada a Canet sigui molt més emocionant del que mai hauria imaginat.
Revorrerà a l'arxiu municipal per descobrir qui fou l'autora d'aquelles pàgines plenes d'història i sentiments . Viurem amb la Paula els descobriments pàgina a pàgina.
La narració és plena d'il·lusió. La Paula transmet les emocions que experimenta quan llegeix aquell diari que per a la seva autora era la manera d'obrir-se al món ja que la majoria de les vivències que hi explica no les podia dir en veu alta ( l'ambientació als anys 30 és magnífica) .
"Si sabessin les meves idees polítiques i les coses que estic fent a Barcelona..."
Paral·lelament al diari, caminarem amb la Paula en les relacions familiars , el primer petó, la vida al poble... I farem un recorregut per la història de Catalunya.
Un relat molt tendre amb la dosis justa de misteri que incorpora també fets traumàtics. La combinació perfecta per gaudir de la lectura.
La coberta del llibre és un fidel reflex del relat. El caminar, les cartes, el periodisme , les noies segons cada època ... { Disseny de la coberta : Carles Gómez}
Una molt bona novel•la juvenil amb la qual llegir sobre feminisme a través de la història.
La Montse ens presenta dues històries relacionades entre si d'una manera original i ben bonica. Trobem dos moments vitals: la Paula (en plena pandèmia del 2020) i la història de la Lina (viscuda al 1925). La novel•la es divideix en capítols curts sobre ambdues històries i com es van unint poc a poc, fent que tot tingui un sentit i emocionant a la lectora pels esdeveniments històrics que hi podem conèixer.
M'ha semblat molt interessant i ben escrita. Considero que és una proposta molt encertada per a totes aquelles joves que estiguin interessades en la història, concretament la de les dones i Catalunya.
Una novel.la jovenil. Una història fácil de llegir, sí, però dura ahora. Una novel.la que narra una part molt important de la història del nostre païs: la lluita de les dones per acomseguir el vot i la igualdat. Una història que mostra la vida paralel.la de dues noies que vam viure en cent anys de diferècia. M'agradat molt la manera en que la autora fa vore que cent anys després de fer de tot per ajudar les dones amb la seua lluita, la Lina ajuda a la Paula a lluitar contra els seus dimonis. Una lectura molt recomanable. 📖❤️
Mai s’explicaran massa vegades, les històries dels anys de la República, el cop d’estat feixista, l’exili i la devastació posterior.
Montse Roquet, però, ha trobat una forma fresca d’apropar-nos-hi. Som l’any 2020 i el covid deixa confinada a una adolescent amb son pare a Canet de Mar. L’avorriment, motor de tantes coses, també aquí dispara la història: l’adolescent troba una llibreta amb un grapat d’entrades d’un diari escrit cent anys abans per una altra adolescent. A partir d’aquí, la trama s’enllaça i totes dues línies del temps caminen juntes.
Mentre al temps present trobem situacions quotidianes, ben enfocades a un lector juvenil, al temps passat Roquet ens apropa, àgil i didàctica, a les tensions i ambicions a què una dona jove i inconformista s’enfrontava fa només quatre generacions. Amb la protagonista veiem la lluita pel vot femení, l’autonomia sexual, la llibertat per prendre decisions per ella mateixa i les contradiccions polítiques en una època més convulsa i menys maniquea del que som capaços d’imaginar.
Una lectura dinàmica i molt recomanable, tant per a adolescents com per a adults.
M’ha agradat molt aquest llibre per diversos motius com:
- el fet que entrellaci dues històries trobo que el fa entretingut i fàcil de llegir. A més l’autora acostuma a deixar el capítol en moments interessants que fa que tinguis més ganes de continuar llegint.
- la història d’Espanya i Catalunya que està explicada, amb noms coneguts com Negrín, fa que si el llegeixes sobretot després de fer batxillerat, t’enganxi més i et faci recordar temes que havies estudiat (per no parlar del missatge feminista que transmet)
- la manera en què està escrit també facilita molt la lectura, perquè no hi ha paraules molt tècniques que dificultin la comprensió
De dolent diria que hi ha alguns errors en l’edició.
Me'l tornaria a llegir de més gran perquè crec que hi podria treure conclusions diferents i 100% el recomanaria a totes les dones.
(També vull afegir que penso que és un llibre que s’ha de llegir d’una per poder anar lligant caps, si fos per mi l’hauria llegit en menys temps per les ganes que tenia de saber com acabava, però no he tingut el temps).
Una història que m'hagués canviat la vida als 14 anys i que recomano molt a qualsevol que vulgui entendre que vol dir sororitat i honorar les generacions que han vingut abans que nosaltres per no donar cap pas enrere
No us podeu perdre aquesta novela! Atrapa des de la primera pàgina. 3 èpoques amb molt què descobrir, 3 històries que convergeixen en un fil ple d'emocions.