Els claustres

by Víctor García Tur

«Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final»

Hi ha homes que s'escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d'exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l'antre de l'Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s'hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l'alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral.

Aquest és el vint-i-vuitè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura.

216 pages, Paperback

Published March 5, 2025

Reviews

[Marc Pastor · Rating 3 out of 5]

Com de costum, en Víctor Garcia Tur ens porta una història ben escrita, amb reminiscències hitchcockianes (diria que juntament amb Els ocells, és el segon cop que refà (que no vol dir remake) una obra de Hitchcock.
En aquest cas, la reinterpretació de Vértigo, una pel·lícula que particularment m'al·lucina (com si això fos una cosa excepcional; és una obra mestra), que sense ser ben bé el mateix, la recorda com es pot recordar un somni un cop et lleves.
M'agrada molt que el Víctor faci aquestes aproximacions metaliteràries, com en el cas dels excel·lents contes d'El país dels cecs, no només per rara avis sinó perquè hi té traça i gràcia.
En aquesta novel·la en concret, però, de vegades m'ha costat una mica seguir el fil i crec que perd el focus cap a la meitat. Es llegeix de grat, però com a lector no tenia clar si l'autor sabia on anava. Però vaja, també pot ser que hagi llegit les últimes vuitanta pàgines monitoritzat a un box d'urgències en les que no deuen ser les millors condicions psicològiques i de salut possibles (com ja em va passar amb una de les primeres versions de Mammalia, pels mateixos motius, fa dos anys!!!), i que la meva visió de la novel·la hagi acabat afectada.
En qualsevol cas, recomano valorar-ho per vosaltres mateixos, perquè en Víctor Garcia Tur no decep mai.

PS. La nota de l'autor final no només és força reveladora de com s'ha creat aquesta novel·la, sinó que també inclou un detall de llagrimeta.

[Miquel · Rating 5 out of 5]

Víctor García Tur és el meu autor postmodern preferit, inclús pot ser l'únic que no trobo pesat. Aquí ens aventura en una trama inspirada en Vértigo en una Nova York entre les morts dels Kennedy, amb tics surrealistes i molt ben narrada. Potser és dispersa una mica, però ja m'agraden els viaranys d'en Garcia-Tur. Els Claustres es una novel.la molt disfrutona a la part que cultureta.

[OlgaSR · Rating 3 out of 5]

Aprofitant que acabava de llegir Vertigen. D'entre els morts de Boileau i Narcejac, m'he posat amb aquest Garcia Tur que el pren d'inspiració (també en Hitchcock, és clar). Espiral d'obsessió (chercher la femme) on no tot és el que sembla.