Un amor fora ciutat

by Manuel de Pedrolo

De Manuel de Pedrolo podríem dir que res d'humà no li és estrany. De l'home i de la societat li interessa tot. Aquest afany de comprensió totalitzadora l'ha menat a presentar "Un amor fora ciutat", la història d'una anomalia sexual, una novel·la que transcendeix de molt el cas particular que relata fins a esdevenir una agosarada, implacable i al capdavalll pietosa crònica de l'homosexualisme, fenòmen biològic i social, vell com el mateix home, i que en el nostre temps constitueix un problema de profunda i creixent gravetat, objecte d'intensa preocupació de sociòlegs, moralistes, psicoanalistes i legisladors.

No cal pas dir que el tema és delicat i perillós, sobretot si és tractat públicament, més que més en una societat com la nostra, que tendeix a camparse-la abrigallada dins una atmosfera de covarda hipocresia on tot invita a practicar la còmoda, però a la curta o a la llarga suicida, política de l'estruç.

223 pages, Paperback

First published April 1, 1970

About the author

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut

També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final

Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister

I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques

Reviews

[Trodeponent · Rating 1 out of 5]

una altra novel·la sobre com els mar i cels som mar i cels per krissejamentes freudianes, en aquest cas, com no.... el protagonista volia fer el tossi tossi amb sa mare quan era petit i això el va convertir en el típic paó q té por de les vagigis lol lol i mes lol!!!!!! crec q no hem de tenir por de dir q aquesta novel·la és un merdot per molt q estanegem Pedrolo, i ja no perquè homofòbia i patates i bla bla bla, és que tampoc no s'aguanta gaire el format aquest de diàleg i salts enrere i salts endavant, considero q per exemple Terenci Moix, per citar un actual mar i cel, tenia molt menys complexos formals i li sortien novel·les q no semblen capítols de pretty little liars amb tants flashbacks trets de la màniga.

lo únic realista és q el protagonista acaba fins al bussy de singar amb omens la qual cosa és súper comprensible perquè conclou q o bé ell és un gos malvat de l'infern o que els altres ho són. periode, hem estat aquí!!!

i una cosa manuel de pedrolo me temo q hauria estanejat Virgili e!! deia coses com faisó, sines (popes), gorja, LA amor (així en femení, com si tingués dislèxia díctica, com els gironins??)... en alguns moments no pots sinó xarteijar, les cartes de sales i coromines semblen una tertúlia del basté al costat del lèxic llemosí del Pedrolo ji ji

per cert q graciós q a l'informe de censura diguessin "dos protagonistas los dos se llaman lluís y los dos tienen una esposa q se llama maria rosa" els franquistes eren cognitivament retardats💌

pd. que digui que va acabar la novel·la a Tàrrega al 1959 quan era barcelonauta i l'informe de la censura ho diu.... Tàrrega és la Girona de Ponent ugh la gent és igual de puixejant mare meua ok ets de Tàrrega i tens una zona de cruising (sant eloi) i una reguereta seca (l'Ondara) ok ja t'hem vist

[Dante Uribe Rico · Rating 4 out of 5]

A book that deals with the trip that is exploring your sexuality, your sexual orientations, and what you think you should do, versus what you want to do. Written in 1959, this book took 11 years to be published, because of censorship during the dictatorship of Franco in Spain.
While it is a book written WAY ahead of its time because of the freedom with which it (and the main character) explores homosexuality, you can tell the author is neither gay nor especially knowledgeable on the matter.
This is evidenced in the fore-word, roughly translated here:
"For B. T., psychoanalist, and R. C., homosexual, without whose assistance this book wouldn't have been able to be written. The first one showed me the mechanism of soe anomalies, and the second one taught me to comprehend; both taught me to be tolerant."

[bruno · Rating 5 out of 5]

Era un llibre que em cridava l'atenció de feia temps per la intersecció entre Manuel de Pedrolo i una història gai, i es pot dir que ha estat molt revelador, sobretot pel que fa a la concepció sociocultural que es tenia d'aquest grup a darreries del segle passat. En aquest sentit, li he de perdonar que patologitzi l'homosexualitat (era fins i tot el consens científic del moment) i que l'associï a certes conductes psicològiques reprotxables. També crec que, donat el context, se surt força dels prejudicis de l'època i dona una perspectiva de les múltiples experiències homosexuals de la Catalunya d'aleshores. El format de monòleg biogràfic ha estat plenament encertat i m'ha mantingut captivat, malgrat que és prou previsible, fins al final de l'obra. L'estil de l'autor és suau i fluid, amb un lèxic ric i una bona mimesi del llenguatge oral, com ja havia pogut comprovar en altres escrits seus. Captura les minúcies de les relacions amoroses o sexuals que intercala, incloses les decepcions i les alegries, i ofereix al lector una història sucosa, complexa i matisada per digerir. És una llàstima que estigui pràcticament descatalogat a tot arreu.

[Carla Queralt Requena · Rating 2 out of 5]

pedrolo, em sap greu però aquest no... entenc el punt de la novel·la però no m'ha agradat