What do you think?
Rate this book
Milions d'ampolles buides
Sense ella, potser no n'hauríem arribat a parlar mai. Pujava els tres graons que menen a la cafeteria i ell se l'ha mirada amb un esguard enllaminit quan jo encara no me n'havia adonat.
-Fixa't, tu! Això sí que és sensacional!
Era alta i robusta, però sense ni un gran sobrer de greix; una d'aquestes femelles de luxe que fan gimnàstica, practiquen algun esport car (tenis, equitació?) i vigilen escrupolosament la seva dieta.
-Què me'n dius?
Jo hagut d'assentir, és clar, i amb la mirada l'hem seguida potser una mica massa famolencament fins a l'altre cap de taulell, al qual s'atansava amb un balanceig subtil i lent que feia girar d'altres caps més venerables que els nostres.
-Bona, bona de debò! - ha dit ell encara.
He tornar a agafar el got per alçar-lo fins als llavis amb el gest desencisat que, darrerament, em sorprenc massa sovint.
-No t'hi encaparris- he fet amb un arronsament d'espatlles - No hi tenim res a fer, nosaltres. Deu ser caríssima!
-Això! Això és el que m'emprenya - ha confessat ell, encara mig girat cap a l'altra banda, sense apartar els ulls de la xicota que ara s'havia aturat i demanava alguna cosa al cambrer somrient, inclinat endavant i amb la mirada perduda en...
-Fixa't, tu! Això sí que és sensacional!
Era alta i robusta, però sense ni un gran sobrer de greix; una d'aquestes femelles de luxe que fan gimnàstica, practiquen algun esport car (tenis, equitació?) i vigilen escrupolosament la seva dieta.
-Què me'n dius?
Jo hagut d'assentir, és clar, i amb la mirada l'hem seguida potser una mica massa famolencament fins a l'altre cap de taulell, al qual s'atansava amb un balanceig subtil i lent que feia girar d'altres caps més venerables que els nostres.
-Bona, bona de debò! - ha dit ell encara.
He tornar a agafar el got per alçar-lo fins als llavis amb el gest desencisat que, darrerament, em sorprenc massa sovint.
-No t'hi encaparris- he fet amb un arronsament d'espatlles - No hi tenim res a fer, nosaltres. Deu ser caríssima!
-Això! Això és el que m'emprenya - ha confessat ell, encara mig girat cap a l'altra banda, sense apartar els ulls de la xicota que ara s'havia aturat i demanava alguna cosa al cambrer somrient, inclinat endavant i amb la mirada perduda en...
287 pages, Paperback
First published April 1, 1976
About the author
Manuel de Pedrolo
241 books104 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
October 19, 2017
Aquí en podeu llegir la ressenya sencera:
http://especulacionsapeudepagina.blog...
Molt bo, una boníssima barreja de gènere noir amb temàtica de lluita antifranquista.
Escrit el 1968 però d'una actualitat rabiosa.
http://especulacionsapeudepagina.blog...
Molt bo, una boníssima barreja de gènere noir amb temàtica de lluita antifranquista.
Escrit el 1968 però d'una actualitat rabiosa.
May 5, 2020
Ràpid i trepidant. D'organitzacions clandestines en franquisme i de voler canviar-ho tot.
October 10, 2018
Amb un estil pròpi, un argument i un desenllaç enginios ple de suspens retrata una epoca, on la repressió política i els moviments clandestins varen marcar l'epoca
March 19, 2024
3,5 estrelles
Displaying 1 - 4 of 4 reviews