Bon llibre sobre la situació de les dones sense llar a Barcelona. Els relats els protagonitzen cinc dones que en veritat és el compendi de moltes altres però no per això perden la coherència, al contrari, resulten especialment creïbles cada una de les noies a les que posava veu. El llibre no té res de ficció, per molt que no ens puguem creuar amb cap d'elles pel carrer, i té molta veritat. L'autora aprofita aquests relats per fer-nos arribar tots els recursos socials disponibles, les causes i conseqüències psicològiques del sensellarisme o els protocols policials, així que mentre ho llegim anem entrant i sortint de cada un dels casos. Ens mostra una Guàrdia Urbana que recurrentment també ha de fer de primer punt d'assistència social abans que els propis Serveis Socials i ens recorda que els cossos policials ho són tant per qui vivim una vida comuna i amb recursos com per qui viu el carrer.