«L'hotel familiar és el lloc on totes les contradiccions humanes queden resoltes, on el conflicte social ha desaparegut i on ja no és necessària la política ni la lluita per la supervivència. Un extraordinari conjunt homeostàtic de regulació del plaer i la felicitat humana. Un inapel·lable igualador social. El perfecte estat orwellià».
En aquests relats, inspirats en l'hotel dels avis de l'autor, es presenta un recull calidoscòpic d'algunes històries enigmàtiques que s'amaguen darrere d'un hotel, de la fantasia de Mallorca i dels turistes que la visiten. El lector hi podrà conèixer la fortuna i la fatalitat dels personatges que la fan possible.
Foravilers que es converteixen en Elvis Presleys decadents, guies turístiques que van de matances, taxistes als quals la fatalitat els ha fet flâneurs nocturns dins d'un hotel, tècnics de manteniment que viuen les darreries del món en què varen créixer, turistes que curen les seves misèries repetint la mateixa rutina dins l'hotel, entre d'altres. Tot i que mai sortiran als fulletons dels turoperadors, aquestes històries ens conten una Mallorca més tràgica, més còmica i més humana i, per aquest motiu, mereixen ser explicades. Benvinguts a l'Hotel Universal!
excepcional, colpidora, humana, crítica, divertida i tràgica, nostàlgica a cada historieta, amb un lèxic i una sintaxi que fan gust
potser no soluciona res de res, no et dona una resposta per a la problemàtica que tracta, però dona sentit a paraules que en discurs polític podrien quedar buides
“Això ja no hi ha manera d’aixecar-ho si no és fent un agroturisme” ha dit na Carme germana a s’hora de dinar, i, irremeiablement he pensat amb es llibre d’en Joan Llinàs que m’estic llegint: Hotel Universal. Aquest llibre va arribar a ses meves mans un poc per casualitat, com tots es llibres, i me vaig veure abocada a comprar-lo sense pensar-hi massa. L’any passat me vaig llegir Estuve aquí y me acordé de nosotros de n’Ana Pacheco, però no me va agradar, de lluny, tant com m’ha agradat Hotel Universal. Sa principal raó és que Pacheco parla des turisme valencià, terra que tot i que és veinada nostra, no m’és massa familiar. Llinàs, al contrari, parla de sa famosa balearització i s’endinsa dins un món que puc reconèixer perfectament com a meu. Tots dos parlen d’una classe obrera que pateix, però Hotel Universal aprofundeix encara més dins tot es canvi que ha patit Mallorca arrel de la invasió turística. No només per sa classe obrera, sinó que també per tota sa societat estamental que s’havia establit a Mallorca des de fa segles. Ara ja no son es senyors d’interior que governen Mallorca, sino que son es nous rics dels hotelers a les costes de Mallorca qui dictaminen a quina velocitat anam. Té coses bones i en té de dolentes, i així ho explica aquest llibre, sense fer cap tipus de judici.
He de reconèixer que m’ha agradat més al principi perque té un to rondaistic que m’apasiona. De cara al final se m’ha fet una lectura un poc més pesada. Pot ser perquè no estic avesada a llegir assaig, pot ser perquè dins es propi llibre es reflecteix s’evolució turística que ha patit Mallorca des de ets anys cinquanta fins a s’actualitat. En es principi des llibre podíem llegir uns relats on turisme i cultura mallorquina vivien en harmonia, de cara en es final ja veim més lo que tenim ara: una massificació turística que com a mallorquins mos genera rebuig.
Personalment, m’ha agradat molt aquest llibre. No l’he aturat de subratllar i està ple de possits. S’única pega que li posaria és que es diàlegs entre mallorquins podrien estar escrits en mallorquí, però això ja només és una opinió molt personal. Llegiu-lo, mallorquins, mos pot ajudar a reconciliar-nos amb noltros mateixos.
Joan es Tècnic: Me jubilaré de s’hotel, vendré a viure aquí tot sol i abans de morir ho esbucaré tot. Au, ja podeu partir per on heu vengut.
He disfrutado mucho leyendo este libro. Los personajes están muy bien construidos, las reflexiones son profundas y el autor deja auténticas perlas a lo largo de las páginas. Está escrito en un mallorquín muy rico y vivo, y está inspirado en historias reales del hotel de los abuelos del autor, así como en sus propias vivencias como camarero durante los veranos en un apartahotel de Cala Millor.
Destaco especialmente la capacidad del autor para ponerse en la piel de personajes muy distintos entre sí (el servicios técnicos a caballo entre el entorno rural de Mallorca y el turismo, Ramón el camarero de Montiel, el director del hotel / Elvis, Katie, el antropólogo inglés, sus propios abuelos...) y narrar historias muy humanas que merecen ser contadas.
El turismo está en todas partes, pero nadie lo había abordado con una mirada tan empática, sin prejuzgar a nadie y sin maniqueísmos, exponiendo, a través de las vivencias de los personajes, lo bueno y lo malo del turismo para que cada lector saque sus propias conclusiones.
Es un libro que recomendaría como lectura en los institutos de Baleares y otras zonas turísticas similares.