Amb poc més de seixanta anys, retirat en un poble d'Occitània, el nostre protagonista rep una visita inesperada que desfermarà els records que havia maldat per oblidar: la música amb en Tomàs, un jove brillant assetjat per les ombres del seu propi cervell; l'amor i la passió amb l'agosarada Eugènia i, sobretot, el fill a qui mai no ha pogut adreçar-se com a pare.
Amb un gran domini narratiu i excavant les ànimes dels seus personatges, Jordi Boixadós torna a la narrativa amb una novel·la plena d'intensitat sobre la memòria, l'amor, la joventut i els traumes que ens acompanyen durant tota la vida.
Jordi Boixadós i Bisbal (Barcelona, 6 de març 1958), és un escriptor, traductor literari i músic. Poliglota i polifacètic, té publicats deu llibres de narrativa, principalment novel·les, i sis CD com a cantautor.
Definitivament no el tipus de "thriller" o salseig que esperava tot i que no m'ha desagradat. Sí que se m'ha fet feixuc en algun punt del mig, que li faltava una mica de ritme. També m'ha tocat la fibra la intensitat i la forma com tracta trastorns de salut mental de diversos tipus i en diverses fases, i el sentiment de solitud i buidor del protagonista.
En Jordi Boixadós ens porta una història dura, sòlida i vibrant sobre un grapat de vides que perden la llum. El cost de la renúncia, el preu de la supèrbia, el pes de les decisions que mai s’han pres, arrosseguen al protagonista cap a un lloc apartat del món, on tot baixi de revolucions, per ser capaç de guarir-se. És des d’aquí que, molt lentament, potser és capaç de descobrir que encara no és massa tard per fer les paus amb ell mateix.
Una novel•la contundent, expressiva i molt ben construïda, que et submergeix en el seu univers com només les més bones poden fer-ho.
Una novel·la que ens mira amb tendresa i precisió, des d’un present fràgil i vitals retrets. Donar-ho tot, de Jordi Boixadós, és una exploració íntima de la vida —les decisions que no fem, l’amor que no compartim, la salut mental, la recança i la reconstrucció silenciosa. Amb una veu narradora exquisidament introspectiva, alterna passat i present per revelar les ferides que portem i el que som capaços de donar, encara que sigui a nosaltres mateixos.
Llegit per la presentació del llibre al @libreriodelaplata.
El nostre protagonista, del que no coneixem el nom, ha decidit viure retirat a un poble solitari a Occitània, desenganyat de tots els cops que li ha donat la vida. Però una visita que no espera l'obligarà a recordar, a fer un repàs de la seva vida i que és el que l'ha portat fins aquí.
Coneixia a Jordi Boixadós de la seva tasca com a traductor, però, tot i ser un escriptor amb un gran nombre de llibres publicats, no l'havia llegit mai. I va ser llegir la primera línia d'aquest llibre, una frase molt colpidora, que ja vaig veure que m'havia guanyat com a lector.
Escrit en primera persona, s'alternen dues històries, una al temps actual i l'altre dels records del passat que, de mica en mica, a mesura que s'apropen les dues línies, ens anirà aclarint tots els misteris que ens planteja la situació del protagonista.
Al final de cada capítol ens deixa insinuacions, dubtes sense aclarir, que ens empenyen a continuar llegint amb una certa angoixa per conèixer el desenvolupament de la història.
Però la força de la narració és en els dos protagonistes. Dues persones amb un caràcter totalment antagònic. L'un insegur, covard, i l'altre egocèntric i superior. L'autor ens mostra uns personatges molt profunds psicològicament, que es poden analitzar des de molts angles i que, en ser tan complexos, donen per molta reflexió.
Es tracta d'una història d'amor? D'una obsessió malaltissa? Hi ha fets, decisions que, aparentment banals, tenen una importància decisiva en les nostres vides. I això és el que veiem en aquesta novel·la. És el que ens dona peu a reflexionar i a qüestionar el comportament dels personatges.
Un dels temes centrals de la novel·la és la malaltia mental, des de diferents capes i punts de vista. No només de qui la pateix i de com es menysvalorà, sinó de com ho gestionen les persones del voltant. Una reflexió de la culpa i la responsabilitat.
Molt recomanable. En paraules de l'autor, aquest és el seu millor llibre, però, per si de cas, jo llegiré els anteriors per comprovar-ho.
Enorme novel·la la d’en @jordi_boixados. #DonarHoTot et va embolcallant amb una història personal en què el narrador es mou amb agilitat entre el present i el passat, entre el dubte i la certesa, entre el que es calla i el que es diu. Un retrat d’una paternitat amagada, d’una admiració cega, però sobretot, de com el pas del temps no només matisa les sensacions, sinó que les domestica fins al punt que la vida deixa de tenir sentit. Potser es tracta de La Vida ajudant-nos a deixar anar. Molt recomanable.