Els crits

by Víctor Recort

Durant un temps, l’Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d’aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l’ocàs d’un món que ha deixat d’existir, i la decadència d’uns personatges fills d’una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d’escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d’opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.

El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d’un tipus de masculinitat i d’una manera d’entendre l’entreteniment, el sentit de l’humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

128 pages, Paperback

Published March 12, 2025

Reviews

[Marta Cava]

Com necessitava un llibre així: destraler i desenfadat. Tres desastrosos homes heterobàsics ajudant-se a tapar un crim. Amb humor sí, però també amb reflexions sobre fer-se gran i, sobretot, ser irrellevant

[Emma Granyer · Rating 3 out of 5]

2'5 ⭐️

És un llibre distès, entretingut i amb un punt d'humor que aconsegueix evadir-te i desconnectar de la rutina i passar una bona estona llegint. També m'ha agradat molt com està estructurat, de manera que vas esbrinant el cas i el seu desenllaç a compte gotes, amb salts temporals que donen consistència a la narració. Peró, malgrat tot, no hi he acabat d'entrar. Crec que se m'ha fet feixuc que la història combinés la part més divertida dels 3 protagonistes i el crim amb la part més personal del narrador.

Té reflexions bones i una certa crítica social interessant.

[Irene Alorda · Rating 3 out of 5]

'A l'infern s'hi arriba així: corrents i pensant que l'únic que et pot jutjar és un altre home'.

Una novel·la que es llegeix com un mal viatge, vertiginosa i agre. Una cosa que m'agrada molt del Víctor Recort és que abandonés el castellà com a llengua literària: aquesta és la mena de gent que volem a la nostra trinxera.

[Òscar Buenafuente · Rating 4 out of 5]

És fotut llegir el llibre d'un conegut. Hi ha la possibilitat de que no t'agradi gens, que el trobis dolentíssim i et sigui impossible confessar-ho.

Però també hi ha la possibilitat de que et sembli meravellós, que hi reconeguis la veu del teu col·lega i a l'hora et sorprengui lo encertat de les imatges i les reflexions que la novel·la t'ofereix.

No cal dir que amb Els crits s'ha donat la segona opció.

[Marta · Rating 2 out of 5]

Una història extravagant que, amb l'excusa d'un crim present i un estiu passat, narra un relat que despunta amb reflexions interessants.
M'ha costat avançar, i això que és curt, però hi he intuït alguna cosa que, juntament amb les entrevistes a l'autor que he llegit, em fa pensar que podria arribar a agradar-me força, el Víctor.

[Marc Pastor · Rating 4 out of 5]

Víctor Recort torna a la novel·la sobre el món audiovisual després de Pont aeri. Si allà construia una espècie de segona part de Plats Bruts amb els seus intèrprets en diferents estats de decadència (parlo de memòria), aquí disecciona el crepuscle dels protagonistes d'un programa del cor a l'estil Sálvame.
La millora entre l'una i l'altra és notable. On Pont Aeri apuntava maneres d'autor amb veu personal, Els crits ja ens ofereix un estil consolidat basat en l'humor, l'observació i la reflexió.
La peripècia argumental és mínima, gairebé una excusa, tal com Víctor sembla reconèixer cap al final de la novel·la en parlar del concepte "dones en neveres". Una situació vista unes quantes vegades, però que aquí funciona per descriure un tipus de masculinitat passada de moda (tot i que de vegades les reflexions que fa no acabin d'encaixar-hi) que veu com el seu món s'ha ensorrat al voltant i no pot escapar de la runa.
La novel·la és, sobretot, divertidíssima. Plena d'ironia, farcida de sarcasmes, àcida, amb molt mala llet i un ritme endimoniat, no m'hauria importat que hagués durat dues-centes pàgines més.

[Selma Garcia · Rating 2 out of 5]

Quan fèiem el programa, sempre que veníem aquí era per fer coses que no ens atrevíem a fer enloc més. Coses que no volíem que ningú sabés que fèiem, ni amb qui les fèiem ni com les fèiem. Al pis n'hi dèiem Tailàndia. M'he deixat el sou i les endorfines i l'ànima entre les seves parets.

Novel•la molt breu, amb alguns punts divertits que combina la història de tres machis heteros desfent-se d'un cadàver amb les reflexions més intenses d'un d'ells, periodista com no podia ser d'altre manera. Sort que el llibre tenia 130 pàgines perquè em va començar agradant però cada vegada va anar a pitjor :(

[clàudia pérez · Rating 4 out of 5]

M’hauria agradat haver entès millor perquè el protagonista fa el que fa i potser que les dues branques de la novel·la s’haguessin desenvolupat en trames diferents, perquè sento que s’hagués pogut dir molt més de les dues. Tot i així, m’ha encantat tornar a reconèixer el segell de l’autor, el seu estil fi i irònic, les seves veritats lapidàries i el seu ritme constant.

[Jordi · Rating 3 out of 5]

3,5

[Marina Vera · Rating 5 out of 5]

Llibre dur de llegir per la perspectiva dels protagonistes: obscena, masclista, denigrant. Però el relat i la construcció narrativa són impecables.
El recomano.

[Alícia Lara · Rating 2 out of 5]

"Quan necessito que algú m'escolti, baixo a fer una copa; quan busco que algú m'entengui, suport emocional i complicitat masculina sana, només confio en els bàrmans."