Un gat negre al jardí

by Irene Zurrón Servera

Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa d’arena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que s’encenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, s’envesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes d’Un gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que s’esforcen fins a l’absurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres.

El jurat en va destacar «l’estil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia –que impregna tots els contes– d’uns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».

128 pages, Paperback

Published March 12, 2025

Reviews

[Marta Cava]

Realment no esperava que m'agradés, però m'ha agradat i molt. Un recull de relats quotidians i propers, delicadament escrits i amb cançons d'El petit de Cal Eril entremig. Feia temps que no llegia un recull de relats tan i tan rodó! Me l'he llegit pràcticament d'una tirada

[anna cabrespina · Rating 4 out of 5]

3,5. molt bonic, tots els relats m’han agradat. especialment “si una nit la mata un meteorit” i “rovell”.
llarga vida a la biblio digital i als premis documenta ❤️‍🔥

[Maria Sopena · Rating 4 out of 5]

“va aprendre que podia riure malgrat aquella mica de tristesa que tots tenien endins, perquè era com si aquella buidor fos la que els fes riure de qualsevol beneitura.”

quins relats més macos i quotidians; i que be que aquesta lectura m’ha acabat d’ajudar a sortir del meu bloqueig lector!

[Margalida Garí Barceló · Rating 5 out of 5]

M'HA AGRADAT MOLT!!

[irene norae · Rating 4 out of 5]

inici que me va fer qüestionar si m’agradaria o no però definitivament millora a cada pàgina que llegeixes.
llibre de relats curts que en vera són un sol relat llarg no me demaneu que els uneix no ho sé no és detectable però és així clarament pes fet que cada vegada que acabes un conte no te fa peresa començar és següent

molt relatable mallorca barcelona i incorpora relacions lèsbiques amb subtilesa però amb constància, representacio positiva bla bla bla pero de veres.

aplaudiment 👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼

[Berta Sala · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat. Quina troballa!

M'he emocionat molt amb l'últim conte, el que porta el títol del llibre. Com a mare de moixos, m'ha arribat al cor. També m'ha flipat el conte on el personatge vol ser una planta i acaba treballant a una botiga de souvenirs de s'Arenal.

"Closca de tortuga" m'ha despertat una angoixa important. Un llibre bo és això: que et desperti tota mena d'emocions.

Espero continuar llegint moltes més coses de la Irene.

[Núria · Rating 3 out of 5]

un recull de relats quotidians a cavall entre mallorca i barcelona, infància i joventut, inestabilitat i ànsies de futur. m’han agradat especialment “les cascades del niàgara”, “rovell”, “closca de tortuga” i, com a bona mare de tres gats, no he pogut evitar la llagrimeta amb “un gat negre al jardí”.

[Natàlia Garcia · Rating 5 out of 5]

Quina meravella de contes! Són protagonitzats per dones a punt d’acabar la joventut i que estan perdudes en el món, però que intenten vincular-s’hi d’alguna forma o altra.

Els meus preferits són “Rovell”, “Si una nit la mata un meteorit” i “Un gat negre al jardí” (he plorat en aquest últim)

P.d: gràcies, Teresa!

[Carlos García Cádiz · Rating 4 out of 5]

És sorprenentment fàcil entrar en tots els relats, empatitzar amb els personatges i patir i gaudir amb ells.

[Sebastià Caldentey · Rating 5 out of 5]

L'estiu és l'estació dels contes i aquest tast de realisme màgic ha estat una manera molt dolça d'entrar-hi. Podria ser tot una mateixa història. O potser ja ho és.

[clarafooorn · Rating 5 out of 5]

un recull de contes perfecte, barreja algun conte de caire més tradicional amb altres molt de sa vida moderna, es personatges, es temes, s’escriptura, sa naturalesa des sentiments, tot plegat tan humà! lectura super entretinguda d’estiu, necessit més llibres de Irene Zurrón!

[Maria Maraques · Rating 5 out of 5]

Què voleu que vos digui. El primer conte és per despistar i que la resta t'agradin més i més. Quanta, quanta Rodoreda... Ara vull un cactus.

[Нона · Rating 5 out of 5]

“Es va fer un silenci fins que em va preguntar si encara hi era, i jo no sabia ben bé si hi era o havia fugit del món, a la panxa del bou, on no neva ni plou.”

[Daniel Recasens Salvador · Rating 4 out of 5]

Si la Munro fos d’aquí i nascuda al 90, la cosa aniria si fa no fa per aquí. No comparo (no del tot) l’estil, sinó que subratllo el fet de tenir-ne, que no és poc. El personatges existeixen i els llocs són habitables, no li calen ni grans trames ni subratllats naturalistes i les referències i les imatges, només si són útils. Diria que el país ha guanyat una contista de primera (aix, sant Documenta). Com diria l’àvia, que no s’espatlli!

[Lara Santana · Rating 4 out of 5]

"Les paraules fereixen però també curen."

[Roland · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt. Primer perquè es un daquests llibres que tels llegeixes i no et dones compte i quasi els has acabat, a més, la manera en la que explica la trama, que son petites històries amb personatges diferents però que al mateix temps estan lligades per un tema comú em semblen interessants per que en part tincentiva a fer recerca. I per últim, el que em sembla més important són els temes que tracta, sobre el fet d'esdevenir adult, les contradiccions que comporta i la lluita diària de tothom per a seguir amb el projecte de vida que tens, però també com moltes vegades t'has de confrontar a la contradicció de el que acaba siguent la realitat i tenir que navegar ho tot. Bàsicament, es entretingut i et dona de què pensar, es tot el que demano.

[Isart · Rating 5 out of 5]

Què voleu que us digui, sempre he tingut problemes amb el format de novel·la de relats o contes però aquí m'han semblat molt i molt rodons. El llenguatge i la forma d'escriure és molt magnètic i les històries se senten molt properes amb una barreja de costumisme i aquell punt somiador. Sento que l'autora transmet molt bé els seus orígens, les seves inquietuds i la seva identitat en cada relat i ha sigut estranyament commovedor llegir l'últim amb un dels gats amb qui convisc dormint, com ja és costum, a centímetres de mi amb la claror del matí entrant per la finestra de la meva habitació.

Fantàstic.

[jana · Rating 4 out of 5]

bueeeeeenu, esquivant per 3276891947 vegada les lectures obligatòries i posposant el fet d’escriure. si em coneixeu sabreu que soc una gran seguidora del premi documenta i aquest any no podia ser-ne menys. llibre de contes fresquíssim, molt àgil i amb una estil molt clar i treballat (sense que es noti). l’única cosa que m’ha sobtat és que hi ha alguns contes que es desmarquen molt dels altres. ara bé, el primer conte és impressionant, et quedes sense paraules, d’aquells d’una precisió i una finor extrema que voldries haver escrit tu i l’últim és de llàgrima. va, llegiu-lo!

[Mireia P · Rating 3 out of 5]

Com altra gent comentava, el primer escrit no m'ha acabat de convèncer i el segon m'ha fet patir pensant que hi hauria, en tots, el recurs d'acabar rememorant algun passatge del relat per a deixar-los falsament arrodonits, cosa que no ha estat així.
A mesura que he anat llegint m'ha agradat cada cop més i no l'he volgut deixar anar. Molt proper, fa companyia i és entretingut. De lectura fàcil, de lectura perquè sí. I vull aclarir que estic molt a favor de la lectura perquè sí.

[ainhoa · Rating 4 out of 5]

molt recomanat!!!! recull de contes molt distints, que s’apropen a lo cotidià. tenen elements de la nostra tradició mallorquina, des de la pròpia llengüa fins a llocs i històries de la terra. hi ha que donar a visibilitat a llibres com aquest

l’últim conte <3

[Martí · Rating 5 out of 5]

Narracions de contes molt suggeridors, molt ben escrits i amb elements entre si. Es llegeixen ràpid i et fan reflexions sobre algunes qüestions (dures) de la vida.

[cami :3 · Rating 5 out of 5]

reina intertextual

[Camèlia Rodríguez Balagué · Rating 4 out of 5]

Plorant com una bleda en acabar l'últim conte. Costa escriure senzill i bé, quina tia.

[Laura Hugas Orpina · Rating 3 out of 5]

L'últim conte, el que dona nom al recull, l'he trobat molt tendre (si tens un gat, com és el meu cas, toca la fibra). Als altres m'ha costat més d'entrar-hi.

[Anna · Rating 2 out of 5]

M'ha costat entrar en les històries. L'última "Un gat negre al jardí" és la que he gaudit més, juntament amb alguns moments de "Closca de tortuga" que alhora m'ha fet patir molt.

[teresa · Rating 4 out of 5]

cada conte és millor que l'anterior

[Helena Moll · Rating 3 out of 5]

3,5
M'agraden les veus d'aquestes noves generacions. Els relats que més m'han agradat Carboneta i un Gat negre al jardí.
Això que surtin diferents idiomes m'ha recordat al disc de la Rosalia 🤭