What do you think?
Rate this book
Emporta't el meu dolor
Premi Internacional Anna Politkóvskaia
Premi Geschwister Scholl
La guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d'humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d'aquests exemples, d'una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d'Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l'autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.
«Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»
—Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura
«El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»
—Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau
«Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l'escorxador»
—Irina
«La guerra sempre té gana»
—Kóstik
Premi Geschwister Scholl
La guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d'humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d'aquests exemples, d'una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d'Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l'autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.
«Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»
—Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura
«El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»
—Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau
«Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l'escorxador»
—Irina
«La guerra sempre té gana»
—Kóstik
373 pages, Kindle Edition
Published February 26, 2025
6 people are currently reading
71 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
March 31, 2025
EMPORTA’T EL MEU DOLOR, de Katerina Gordéìeva
Premi Internacional Anna Politkóvskaia. pel Canal de Youtube de la periodista i Premi Geschwister pel llibre publicat.
“Vam conduir divuit hores, fugíem, però la guerra em seguia. Vaig fer les fotos perquè tot el que veiem es convertís en passat. I llavors saps del que em vaig adonar? Em vaig adonar que la cosa més terrible de la guerra no són els blindats, ni les bombes, ni les metralles. La cosa més terrible és l’ésser humà”.
Katerina Gordéìeva, acaba de publicar un llibre amb 24 testimonis esfereïdors, 24 persones que relaten l’horror de la guerra d’Ucraïna.
L’autora deixa de banda totes les qüestions geopolítiques, interessos econòmics... que sembla que l’únic que interessa als mitjans de comunicació. Se centra exclusivament en les víctimes, els ciutadans, que són els principals damnificats i no tenen veu. No hi ha paraules per explicar el que aquestes persones han patit. Les guerres no tenen mai cap mena de justificació. Elles encara es pregunten: Per què? No hi ha respostes.
Cada apartat està encapçalat un epígraf relacionat amb cadascun dels testimonis. Hi trobareu en la majoria dels casos, el pais i la ciutat on resideixen a l’actualitat, l’entrevista amb la periodista. el relat dels fets i la lluita aferrissada per sobreviure malgrat el dolor. Jo encara ho estic paint, fa un mes que m’acompanyen (no són xifres), totes tenen nom, tenien una casa, potser una feina, una família, fills, pares, amics... habitants de Donetsk, Mariúpol… Cal agafar aire i escoltar-los amb tots els sentits; és el mínim que podem fer per ells.
Aquí no hi ha “literatura”, perquè la realitat sempre supera la ficció i, no en som conscients que “aquesta realitat” ja fa tres anys que dura.
Us recomano que escolteu les entrevistes i xerrades que ha impartit l’autora durant aquest mes de març a Catalunya.
Un llibre molt necessari, un llibre que mai s’havia d’haver escrit i que no obstant hauria de llegir tothom.
Vull agrair a @editorialcomanegra la publicació i l'excel·lent traducció de Marta Nin.
Premi Internacional Anna Politkóvskaia. pel Canal de Youtube de la periodista i Premi Geschwister pel llibre publicat.
“Vam conduir divuit hores, fugíem, però la guerra em seguia. Vaig fer les fotos perquè tot el que veiem es convertís en passat. I llavors saps del que em vaig adonar? Em vaig adonar que la cosa més terrible de la guerra no són els blindats, ni les bombes, ni les metralles. La cosa més terrible és l’ésser humà”.
Katerina Gordéìeva, acaba de publicar un llibre amb 24 testimonis esfereïdors, 24 persones que relaten l’horror de la guerra d’Ucraïna.
L’autora deixa de banda totes les qüestions geopolítiques, interessos econòmics... que sembla que l’únic que interessa als mitjans de comunicació. Se centra exclusivament en les víctimes, els ciutadans, que són els principals damnificats i no tenen veu. No hi ha paraules per explicar el que aquestes persones han patit. Les guerres no tenen mai cap mena de justificació. Elles encara es pregunten: Per què? No hi ha respostes.
Cada apartat està encapçalat un epígraf relacionat amb cadascun dels testimonis. Hi trobareu en la majoria dels casos, el pais i la ciutat on resideixen a l’actualitat, l’entrevista amb la periodista. el relat dels fets i la lluita aferrissada per sobreviure malgrat el dolor. Jo encara ho estic paint, fa un mes que m’acompanyen (no són xifres), totes tenen nom, tenien una casa, potser una feina, una família, fills, pares, amics... habitants de Donetsk, Mariúpol… Cal agafar aire i escoltar-los amb tots els sentits; és el mínim que podem fer per ells.
Aquí no hi ha “literatura”, perquè la realitat sempre supera la ficció i, no en som conscients que “aquesta realitat” ja fa tres anys que dura.
Us recomano que escolteu les entrevistes i xerrades que ha impartit l’autora durant aquest mes de març a Catalunya.
Un llibre molt necessari, un llibre que mai s’havia d’haver escrit i que no obstant hauria de llegir tothom.
Vull agrair a @editorialcomanegra la publicació i l'excel·lent traducció de Marta Nin.
September 6, 2025
Se te quitan las ganas de quejarte de las tonterías de tu vida privilegiada después de leer este libro. Absolutamente estremecedor.
May 25, 2025
Llévate mi Dolor es un libro duro, excesivo, capaz de traer todo el dolor de la guerra de Ukrania sin perder un ápice de humanidad. La autora es capaz de recoger los testimonios sin adulterarlo y, con ello, contar una historia terrible pero no por ello menos real. Me han llamado la atención muchas cosas de los diferentes testimonios, desde la capacidad de reponerse al horror de algunas personas, a la irrelevancia de quién lo causó o el odio profundo que algunos otros jamás superarán. Realmente magnífico.
May 2, 2025
Molt recomanat. Uns relats i històries horribles i tendres a la vegada, la crueltat de la guerra i la violencia humana contrastat amb la fragilitat i tendresa de les persones que passen pel llibre. Molt emocionant, impactant i una gran esciptora.
April 28, 2025
Impactant i necessari, no es recrea en les descripcions de les víctimes de la guerra, i tot i això crea un imaginari devastador, sense diferència per origen o afinitat política.
Displaying 1 - 5 of 5 reviews