Dona de pres és una història d’amor, esperança, sacrifici i solidaritat. La de Neus Godàs, pubilla de la petita burgesia lleidatana, que dedica la vida al seu fill i a l’home que un dia estimà amb passió, un guerriller comunista detingut i empresonat. Situada a la Barcelona a cavall dels anys cinquanta i seixanta, a través de la veu senzilla de la protagonista, Teresa Pàmies projecta l’experiència de totes les mares i dones de presos que pateixen i han d’afrontar la hipocresia de la societat benpensant, a la vegada que esdevé un magnífic testimoni de la lluita antifranquista d’aquells anys. Però la mirada femenina i la temàtica universal de Dona de pres traspassa fronteres i generacions, i encara avui la seua lectura resulta commovedora. És amb Dona de pres que Pàmies passa de la narrativa de no ficció i autobiogràfica directament a la ficció i es converteix en una gran novel·lista arrelada a una realitat viscuda i lluitada. La novel·la havia quedat finalista del Premi Sant Jordi, el 1971 i el 1974, però la censura n’havia desaconsellat la publicació. La primera edició publicada pels volts de Sant Jordi de 1975, va ser segrestada per la policia franquista per ordre del Tribunal de Orden Público, tot i que gràcies a la picaresca dels llibreters de l’època es va poder comprar i ser llegida.
She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile. She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.
She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.
She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.