Jump to ratings and reviews
Rate this book

Hores en blanc

Rate this book
Catalan

128 pages, Paperback

First published January 1, 1933

3 people want to read

About the author

Sebastià Juan Arbó

38 books4 followers
Sebastià Juan i Arbó neix a Sant Carles de la Ràpita, el Montsià, el 1902, en el si d'una família dedicada a la pagesia, que s'instal·la a Amposta quan ell té vuit anys. Als dotze anys deixa l'escola i comença a treballar de meritori en una oficina. Amb divuit anys comença a escriure una de les seves novel·les més destacades, Terres de l'Ebre.

El 1927 marxa cap a Barcelona i aviat veu publicada la novel·la L'inútil combat (1931). Aquesta obra suposa un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l'europea, perquè s'avança al tipus de novel·la que després, a partir d'obres de Camus i Sartre, rep la denominació de novel·la existencialista.

El 1932 publica Terres de l'Ebre, i un any més tard Notes d'un estudiant que va morir boig, una obra que preocupa durant molts anys l'autor, ja que en fa diverses versions: Hores en blanc (1935) i L'hora negra (1961), que és la traducció de la versió castellana, publicada el 1955.

Amb Camins de nit (1935), torna a centrar-se en l'espai de la Ribera d'Ebre, defugint el costumisme, amb dos protagonistes, Mercè i Marçal, que han de lluitar amb gent del seu entorn i amb un passat que els impedeix desenvolupar l'amor.

En el corpus novel·lístic d'Arbó es troben persones marginades i humiliades de la societat, a través de les quals l'autor fa la seva denúncia. Els models que pren són de Dostoievski pel que fa als personatges, i d'Eurípides, pel que fa al sentit profund de l'univers amb tota la seva ficció tràgica. El resultat, és una obra que se situa a mig camí entre la modernitat i el classicisme.

Després d'un llarg silenci, que coincideix amb la guerra civil espanyola i els primers anys de la postguerra, publica la novel·la Tino Costa (1947), en català i en castellà, gairebé simultàniament. Al costat de la narració en tercera persona i de l'ambient realista de l'Ebre es troba el distanciament temporal i espacial. També hi apareix l'heroi existencial que se sent foraster en un món on no té altre remei que viure-hi, arrossegat per la fatalitat i la incomprensió.

El 1948, guanya el premi Nadal amb l'obra Sobre las piedras grises, a partir de la qual Arbó es decanta per escriure en castellà. De la seva producció en castellà, en destaca la sèrie Martín de Caretas (1955-59).

També escriu extenses obres biogràfiques, entre les quals destaquen la de Miguel de Cervantes, la de Pío Baroja i, en català, la de Jacint Verdaguer (1951).

Col·labora en diversos diaris i publicacions, entre les quals destaquen els articles publicats a La Vanguardia i ABC. Abans de tornar a escriure en català publica el llibre de memòries Los hombres de la tierra y el mar (1965), obra que permet descobrir sobretot la infantesa de l'autor i les terres que l'envoltaven i que el van influir, i que té continuació amb Los hombres de la ciudad (1982).

A mitjan anys seixanta torna a publicar obres en llengua catalana: Narracions del Delta (1965), L'espera (1967) o La masia (1975). Aquestes darreres obres, però, no assoleixen el ressò de les publicades abans de la guerra.

Mor a Barcelona el 1984. L'editorial Columna publica pòstumament (1992-1993) l'Obra catalana completa de l'autor, a cura d'Emili Rosales.

Ratings & Reviews

What do you think?
Rate this book

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
0 (0%)
4 stars
2 (33%)
3 stars
3 (50%)
2 stars
1 (16%)
1 star
0 (0%)
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
Profile Image for Elena Riera Salazar.
302 reviews2 followers
August 15, 2023
Quarta versió de la novel·la ‘Notes d’un estudiant que va morir boig’ (1933). El protagonista de la novel·la, com en el cas de les altres obres de l’autor (per exemple ‘L’inútil combat’) és un marginat, un boig empresonat en un manicomi per haver matat la seva dispesera i que interpreta el món a la seva manera. El llibre el constitueixen les notes d’aquest protagonista-narrador. Tota l’obra de Sebastià Juan Arbó està sota la influència de la narrativa de Dovstoievsky, el protagonista ofereix una visió sarcàstica d’un món que és absurd i caòtic i posa en evidència les hipocresies i els convencionalismes socials.
Profile Image for Núria.
530 reviews679 followers
March 24, 2008
Sebastià Juan Arbó és l'autor de la meva novela catalana preferida, 'Terres de l'Ebre'. No havia llegit res més seu fins que vaig trobar aquest llibre en una edició realment vella a casa la meva tieta. D'aquest llibre es veu que Arbó en va fer mil i una versions i en un principi es deia 'Notes d'un estudiant que va morir boig' que és un títol realment infinitament millor i que realment dóna a entendre de què va la cosa. I és que efectivament és el diari d'un estudiant, molt nihilista i molt misàntrop, que s'acaba tornant boig. La influència de les 'Notes del subsòl' és obvia. És com l'obreta d'un petit Dostoievski de províncies. És com la novel·leta que hauria escrit un nihilista rural. És veritat que una cosa són els propòsits i una altra el que s'acaba aconseguint, però es tracta d'un esforç molt notable i únic en la literatura catalana, tan sovint carrinclona i passada de moda. És un llibre realment divertit. És impossible no riure amb els rampells antisocials del protagonista. Està tan amargat que és entrenyable. I el llenguatge és directe i l'estil és casi hipnòtic. I a vegades es posa vulgar i tot. I això m'encanta especialment perquè és una cosa tan poc vista en la meva literatura.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews

Can't find what you're looking for?

Get help and learn more about the design.