L’hora del salmó relata la pujada metafòrica del riu de l’Ari,una noia de trenta-tres anys, a qui li diagnostiquen un càncerde mama en estat avançat. Narrat en primera persona, ambuna prosa audaç i impregnada d’ironia, ens presenta el dia adia d’una postadolescent, que viu a l’antic pis dels seus avis ies creu invencible pel sol fet de ser jove. Un dia, però, la vidali dona una lliçó i, com fa el salmó just abans de morir, li tocaràtambé remuntar el riu. Tot plegat mentre el seu entornno deixa de fer plans de futur —es casen i tenen fills—; l’Arise sentirà atrapada en un present incert, del qual no semblapoder-ne escapar per molt que nedi i nedi a contracorrent.
✍️Miro les onades estomacant l’espigó. I sento una esgarrifança. És un combat de boxa semblant al que estic a punt d’enfrontar-me.
📍Aquesta és la història d’una jove de trenta-tres anys a qui li acaben de diagnosticar un càncer de mama. L’Ari ens explicarà el xoc rebut en assabentar-se, el procés que li toca seguir, com se sent, com ho viu i qui l’acompanya. Mentrestant, la vida no s’atura i la gent que l’envolta continua fent els seus plans i mirant el futur.
⭐️L’autora, amb un punt d’ironia, ens narra la lluita de la protagonista contra la seva malaltia i la compara amb la força que ha de fer el salmó nedant a contracorrent. Els capítols són curts i la lectura és molt àgil. És una història dura, inspirada en una història real. He patit, però també he rigut, m’ha agradat l’estil, amb un llenguatge planer i el toc just d’humor.
Quan tenia 6 anys l'Ari creia que la mort era cosa de gent amb cabells blancs i arrugues als llavis.
Ara en té 33 i un càncer de pit. Veu la mort d'una altra manera i també la vida.
Mentre la protagonista d'aquests novel•la passa hores a l'hospital fent químio, la gent del seu entorn segueix amb els seus plans de futur ( casar-se , tenir fills) i amb el seu dia a dia.
No és pas que siguin aliens a la situació que viu la jove. Volen fer-li costat, dir-li que tot anirà bé i acompanyar-la però tan sols ella o qui hagui estat en la mateixa situació sembla poder entendre-la.
Abans del diagnòstic, l'Ari no era la noia més carinyosa i amable però ara el seu caràcter raspa a qui vol abraçar-la.
Els seus pares patiran les conseqüències directes d'aquest caràcter però sempre sempre seran al seu costat ( fins i tot en alguna situació menys agradable ( admirable el toc d'humor 🫣)).
L'Ari es traslladarà temporalment al poble natal i renunciarà a la independència del piset a Barcelona.
El va i vé de la novel•la és també temporal. Del present al passat passant pels somnis de la protagonista anirem acompanyant l'Ari en les seves peripècies.
Escrita en primera persona és una obra dura i divertida a parts iguals.
Gràcies Emma per deixar-me conèixer l'Ari i acompanyar-la en aquest periple.
⚡No puc acabar el comentari sense esmentar que la coberta de l'obra em sembla de les més impactants que he vist en temps...