Un grup de naus, provinents de Sol, arriben a un nou sistema estel·lar amb l'esperança d'una darrera oportunitat per a l'espècie humana. Si els primers anys de colonització són fàcils, els problemes no tarden a aparèixer, i no només per una descoberta que podria propulsar la humanitat a una nova era. L'enveja, la cobdícia i la supèrbia també han viatjat fins a aquest punt.
In 1995 he created his first fanzine with some friends: Realitat Virtual. From there, he worked in a cartoon studio as well as working as a freelance illustrator. He entered the world of comics in 2001, in collaboration with the writer Toni Termens, with the series "Les Icariades" (3 volumes and a complete edition published by Paquet). In 2002 he began his solo series - "Rodiguez" (two volumes also published by Paquet). In 2004 (still with Paquet) he published "L'Âme du vin", a very personal album that he wrote and illustrated. Between 2007 and 2009, he illustrated and colored the series "Kia Ora" (3 volumes with Vents d'Ouest, script by Olivier Jouvray and Virginia Ollagnier). In 2008 he joined the "Alter Ego" team, joining forces with Mathieu Reynès, a previous contact from Paquet.
4,5⭐ Quina meravella ens ha portat de nou Ricard Efa! Malgrat el desconcert que genera estar llegint una tercera part que gairebé sembla una història totalment diferent, les teories es disparen i els possibles nexes amb els altres dos llibres i els tres que vindran, em semblen fantàstics. Tot i així, segur que Efa ens sorprèn! Serà dur esperar a setembre...
Amb La Síndrome de Sol Terra arribem a l'equador de la saga ideada per en Ricard Efa. I si creieu que amb els dos primers volums ja havien entès de què anava la cosa... Sento dir-vos que aquí la història creix i es fa encara més gran. He de dir que esperava obtenir vàries respostes després del final del segon volum, però tot i que n'he tingut algunes, se m'han plantejat moltes més preguntes.
Penso que amb aquest tercer llibre, en Ricard fa una aposta força arriscada i que pot despistar en un primer moment, però a mesura que anem avançant en la història tot comença a tenir sentit (tot i que obre la possibilitat a vàries teories).
Com els dos volums anteriors, tenim una trama molt àgil i en la que van succeint un munt de coses mentre coneixem a bastants personatges nous que se sumen a la partida.
Poca cosa més a dir sense caure en l'spoiler. Només que segueix en la línia de la saga i que sembla que tindrem misteris per resoldre fins al darrer llibre.
I un cop més, he d'acabar dient que només queda esperar al quart llibre per saber com continua tot aquest entramat.
El tercer llibre de la saga espacial Stella Signata, retrocedeix en el temps fins al començament de la colonització del sistema de la saga, Yí Ri, per colonitzadors provinents del sistema solar amb suport i domini dels rics per trobar una manera per estendre la vida de la humanitat i salvaguardar-la de l'esgotament de la terra. Xoca una mica d'anar fins a un moment bastant fort al tancament de la segona llibre i començar una mica de nou. Però crec que l'autor ha complit el seu propòsit i ha escrit una bona tercera novel·la d'un previst sis llibres. És un llibre que em va semblar bastant filosòfic en el sentit que és una mena de reflexió sobre la natura de les humanes i el que sembla les seves fams interminables per recursos i les coses dolentes que són capaces de fer per aconseguir el poder. El llibre també tracta l'alteritat, el misteri de l'existència i malgrat que el llibre té escenes de combat interessants sembla ser al seu cor un llibre contra el bel·licisme.
Cada capítol canvia des de la perspectiva d'un caràcter fins a un altre amb un repartiment entre un grapat de personatges. Potser podria frustrar algunes lectores perquè un canvi de caràcter amb cada capítol a vegades fa més difícil per agafar carinyo per un personatge o frustrar un lector si s'agrada més un caràcter més que un altre, però l'autor va fer el mateix un els primers dos llibres i és bastant usual en el gènere fantàstic. Crec que els personatges són ben construïts i les descripcions dels llocs on transcórrer el llibre són bons. Potser a vegades el llibre pot semblar una mica lent, però no crec que cal haver de tenir sempre lectures ràpides.
En fi, em va agradar el llibre i espero amb ganes i molta impaciència pel pròxim llibre en setembre d'aquest any. Moltes gràcies!
Aquesta entrega d’Stella Signata em deixa amb moltes incògnites. No era el que m’esperava a nivell de trama tenint el compte els dos primers volums, però tinc ganes de veure com encaixen totes les peces i com es resol la història. Una cosa que si voldria destacar és el recurs de diferents formes de parlar que fa l’autor. Entenc el recurs i m’agrada perquè ajuda a la pluralitat, però en aquest volum hi ha certs capítols on tots els diàlegs segueixen aquesta dinàmica i se m’ha fet feixuc, malauradament
La història dóna un espectacular gir sense perdre ni una engruna del què la fa tan especial: un guió excel·lent, un vocabulari exquisit, un estil narratiu fresc i una miríada de petits detalls. Moltes preguntes a l'aire, es farà llarga l'espera al següent volum. Fabulós el petit cameo de l'autor
El Sol y la Tierra quedan atrás para que la humanidad tenga una esperanza en el basto universo. Incomunicados con su origen deben seguir avanzando pero no todos los pensamientos e intereses van por el mismo camino.
Enigmática, imaginativa y desconcertante. Al principio estaba un poco perdido y al final tampoco es que encontrase mucho pero lo he pasado bien por el camino. Muchas incógnitas por resolver a ver cómo avanza.
Tercer llibre de la Saga i encara va ampliant l'univers creat, ric i variat amb molts personatges, cultures, parles i maneres d'entendre el món, a poc a poc es van creuant els diferents personatges i tot acabarà tenint sentit, moltes preguntes i molt interès per la continuació.
Com sempre en Ricard ens porta una obra increïblement treballada, especialment m'ha fascinat la forma de comunicar-se que tenen les criatures de Demèter i la veritat que tot el llibre és ple d'alenades d'aire fresc, amb unes idees interessantíssimes. Com a punts negatius, els capítols de Taranis em feien fora de la lectura, no podia seguir-ho amb naturalitat i crec que potser menys paraules foranes per frase haguessin millorat l'experiència, també el fet que l'obra canviï d'escenari i no esclareixi (per molt que s'intueixi) el que ha passat o on som i que el final sigui poc engrescat fan que se senti com si et faltés un tros de llibre encara per llegir, sé que som en una saga però als altres no m'he sentit així i m'ha xocat una mica. Finalment és un llibre molt descriptiu i introspectiu i això també xoca amb les anteriors entregues, l'he notat molt diferent. Tot i les queixes el llibre em sembla un treball increïble i estic impacient per veure com avança la saga, estic segur que encara queden moltes històries fascinants per llegir.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Tercer llibre i equador. Ricard Efa ha arribat a la meitat de la seva saga galàctica, Stella Signata, que l’integraran sis llibres. És una continuació esperada, per la bona acollida dels dos primers volums i la qualitat de la proposta. La síndrome de Sol Terra pren el relleu d’Els Confins i la Tenebra i Des de sempre fins a l’infinit, els llibres que van encetar aquesta magnífica aventura espacial emmarcada amb cobertes precioses, especialment la d’aquest tercer lliurament. Val la pena repetir que l’escriptor és també el dibuixant. Un mèrit lloable.
Gir inesperat i nous personatges entren en joc. L’univers creat per Ricard Efa està compost per un immens calidoscopi de personatges i es fa difícil no perdre’s. Per sort, com a novetat trobarem a l’inici del llibre una “dramatis personae” que ens farà de far i ens ajudarà a no perdre’s.
El tercer llibre de la magna Space Opera “Stella Signata” fa un salt en el temps -o en l’èter- i situa l’acció en un temps previ als narrats en els dos primers llibres.
Intueixo que en la triologia final veurem com ambdues històries conflueixen, descobrint l’orígen dels confins i com aquest evolucionarà després de la sublevació de la flota i l’explosió de la Duzakh.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Tot i que vaig gaudir enormement dels dos primers volums, aquest tercer m'ha deixat una mica fred. Potser les expectatives eren molt altes o, potser, ha sigut que ha canviat quasi tot (món, personatges, temps...). Fins i tot el rerefons ha pujat a la superfície, convertint-se en una mica massa moralitzant pel meu gust. Entenc que és necessari per a la història que el Ricard Efa vol explicar, però l'he trobat més fluix que els altres dos (tant personatges com trama). De tota manera, l'he gaudit prou per continuar amb la saga.
El món dels Confins s'expandeix a límits insospitats amb aquest tercer llibre que ben bé podria ser un llibre independent. La història de Les Que Caminen per la Llum m'ha avorrit una mica.