Inspirada en fets reals, Perfectament imperfecta és una novel·la tendra i descarada sobre el caos de la vida.
La Rut creu que, finalment, ho té tot controlat: una feina fixa a la universitat, una casa amb jardí, dos fills i un marit encantador. Tanmateix, tot comença a trontollar quan el seu fill gran entra en crisi: atacs de pànic, nits sense dormir i la sensació que algú el persegueix. Els metges parlen de trets autistes. A més, ella, que no ha sabut mai com es fa això de ser mare, es troba sola i sense manual d’instruccions. Com si no fos prou, la seva mare —malalta, però amb una energia desbordant— anuncia que es casa amb un playboy italià i la convida a un casament kitsch en un glàmping de l’Ametlla de Mar.
Davant d’aquesta situació, la psicòloga de la Rut, amb aquell somriure de qui té un màster en il·luminació interior, li proposa escriure una llista de tot el que aprèn del seu fill. Educada per agradar i obeir, la Rut fa el que ha fet sempre: dir que sí. Ara bé, el que no s’imagina és que aquest viatge la durà a ser qui realment és: una dona forta i perfectament imperfecta.
Amb tot això, torna amb força l’autora de Ens recordaran, Amb ulls de dona, Set dies de Gràcia i L’abisme.
Carla Gracia Mercadé és una escriptora reconeguda, amb diverses obres de ficció publicades, que reflexionen sobre temes com la identitat, el feminisme o la creativitat. Com a divulgadora, ha dirigit i presentat el programa “La Pàgina En Blanc” a Fibracat TV, demostrant la seva habilitat per compartir el seu coneixement i passió per l’escriptura. En l’àmbit acadèmic, és Doctora en Escriptura Creativa per la Bath Spa University i professora ajudant doctor a la Universitat Internacional de Catalunya, destacant en la recerca sobre bioficció i escriptura transnacional. Com a cofundadora i CEO de The Folks Films, Carla ha ampliat la seva trajectòria al món audiovisual, produint continguts significatius i impactants.
Una novel·la que aconsegueix fer-te riure i colpir-te a parts iguals és, d’entrada, una gran novel·la.
Aquí trobareu el testimoni de l’escriptora Carla Gràcia, una història des de les entranyes que et passeja per la seva realitat familiar amb tendresa, humor, certesa i molta veritat.
Valoreu-la narrativament perquè és excel·lent. Plana i senzilla, d’una lleugeresa perfecta per empassar-se d’un glop. A mi m’ha durat 24 hores.
Però valoreu-la també amb una mirada plena de diversitat i empatia. No només des de la maternitat, sinó també des de l’educació.
M’agradaria que totes les docents la llegissin. Aporta una mirada sincera de la diversitat dins de casa i en l’àmbit familiar.
M’ha despertat moltes emocions. M’ha colpit i m’ha fet riure. Perquè la Carla aconsegueix treure ferro i posar tocs d’humor a una realitat complexa Que només pot surfejar algú fort i valent.
Carla has escrit una història, la teva, meravellosament bé. Gràcies per compartir-nos la teva experiència. Gràcies per deixar-nos estimar La teva família i totes les seves peculiaritats. Gràcies per ensenyar-nos la diversitat de prop, i mostrar-nos Que hi ha maneres molt dignes i potents de surfejar la vida.
I gràcies per posar narrativa a una realitat tant delicada com commovedora. I per fer-ho amb amabilitat, tints d’humor i altes dosis d’esperança.
La Rut sempre ha posat per davant la vida dels altres i s’ha oblidat de la seva. És mare d’un fill autista que li crida, la mossega, l’esgarrapa i la posa en situacions compromeses. Tot i així no el canviaria per res del món perquè li treu i li dona la força per viure. Té un marit absent, una germana que ho fa tot bé i una mare (un personatge brillant!) que no ha tingut mai ulls per a ella.
La Rut se sent desbordada i està cansada d’estimar a canvi de res. Però sobretot està farta de ser la pota que ho aguanta tot sense tenir opció de queixar-se.
No estem acostumats a llegir d’una manera tan crua el crit d’una mare que no pot més. I precisament aquest és el punt fort de la història: la sinceritat que es desprèn de cada gest i reflexió. Estimar un fill amb trets austistes no és fàcil i per això escriu a la seva llibreta: per entendre’l, per fer un llistat de coses que aprèn d’ell, per acompanyar-lo i, sense saber-ho, també per trobar-se a ella mateixa.
El llibre està molt ben escrit i es llegeix volant. Els capítols són curts i molt àgils i sempre deixen ganes de més. Hi ha moments d’humor, de cinisme en estat pur i de surrealisme. Però trobem també escenes tràgiques que m’han encongit tot sencer.
No coneixia l’autora i espero tornar-la a llegir a partir d’ara. Lectura ideal d’estiu per passar una bona estona i per descobrir que, en l’esbufec d’una mare imperfecta, sovint hi ha dolor però també ganes de seguir-ho intentant.
“Plorava perquè t’havia donat en herència un buit insaciable que també m’havia passat la meva mare: el buit de no sentir-te mereixedora d’amor. És una malaltia de l’ànima incurable, una sensació constant de pèrdua.”
Quina sensibilitat a l'hora de descriure la vivència d'una mare d'un fill amb un trastorn de l'espectre autista. Mostra tot l'aprenentatge, com es passa de la frustració al maneig de la situació, a estimar el seu fill però sobretot a estimar-se i acceptar-se ella mateixa.
Una novel.la amb una història conmovedora, real, emotiva. M’ha agradat molt la profunditat de la relació mare i fill, la comprensió i el vincle que tenen. Es un llibre que provoca reflexió sobre aquestes situacions de vida i com donar- hi resposta!
La Rut, la protagonista, et fa un recorregut per la seva família i la seva vida: és una mare desborda d’un fill amb autisme, una altra filla i amb un marit absent. El llibre està escrit amb un toc d’humor i amb cura, es basa en el testimoni de la Carla Garcia.
Parla des d’una mirada plena de diversitat i empatia, molt necessària. És interessant aquest punt de vista que sovint no s’explica, el cansament de la persona que cuida.
La novel·la de la Carla Gracia no és només una obra molt ben escrita, amb personatges vius, que es veuen, es defineixen i se’ls reconeix pel que fan, el que senten i diuen. És també una història plena de duresa, de sentit de l’humor, de sentit de l’amor i de realitat, pel que explica i el que et fa venir al cap mentre la llegeixes i després, perquè la història se’t queda dins. La càrrega emocional que transpira és d’una veritat que no sempre es troba en una narració. Llanceu-vos-hi de cap a llegir-la.
Perfectament imperfecta m’ha semblat un llibre dur. Dur de llegir i dur de sostenir emocionalment. Sobretot perquè posa al centre el relat d’una mare que ha de fer front, dia rere dia, als reptes que implica tenir un fill neurodivergent en l’àmbit domèstic, íntim i familiar, sense filtres ni edulcorants.
Alhora, és un llibre que es llegeix molt ràpid. Tant, que l’he llegit d’una sola asseguda, cosa que feia molt temps que no em passava. La prosa és directa, clara, molt enganxada a l’experiència, i això fa que avancis gairebé sense adonar-te’n, tot i la duresa del que explica.
Com a mare d’una filla neurotípica, he reconegut moltes escenes quotidianes, però aquí tot passa amb una intensitat multiplicada per mil: és constant, no dona treva, i s’hi afegeix el judici permanent dels altres. Mirades, comentaris, incomprensió. I, per damunt de tot, un sistema que no acompanya: que posa entrebancs, que qüestiona, que jutja i que desgasta encara més.
També m’ha ressonat molt tot el que té a veure amb la càrrega mental que recau sobre les dones. La mare ho sosté tot: l’organització, la vigilància, l’anticipació, la culpa. I al costat, la figura del pare que, sense necessitat de ser dolent, adopta una posició molt més còmoda: la feina, el no ser-hi, el “si necessites alguna cosa ja m’ho diràs”. Una absència que, en una situació així, encara s’agreuja més i deixa la mare completament exposada.
Llegint-lo he sentit molta ràbia i molta impotència, perquè queda clar fins a quin punt les famílies —i especialment les mares— han de sostenir-ho gairebé tot soles.
El gran valor del llibre és que no busca donar lliçons ni construir un relat exemplar. Explica el cansament, la contradicció, l’amor immens i el límit, la culpa i la força, tot alhora. I ho fa des d’un lloc honest, que incomoda perquè ens obliga a mirar-nos com a societat.
Gràcies, Carla Garcia, per apropar-nos la teva mirada i fer-nos veure com ho estem fent de malament i, sobretot, com ho hauríem de fer millor. És una lectura que remou, que fa pensar i que no es pot llegir amb distància.
❤️🩹Perfectament imperfecta, de Carla Gràcia @carlagraciamercade (Univers, juny 2025), @univers_llibres . ⭐⭐⭐⭐⭐/5
"Perfectament imperfecta" és una novel·la íntima i valenta que parla de la maternitat, de la diferència i de la construcció personal.
La Rut creu tenir-ho tot controlat: feina estable a la universitat, casa amb jardí, dos fills, marit encantador. Però quan el seu fill gran comença a tenir atacs de pànic i es detecten trets autistes, la seva realitat es posa potes amunt. A més, la seva mare, malalta de càncer, decideix casar-se amb un playboy italià en un glamping de l’Ametlla de Mar .
La psicòloga li proposa escriure una llista de tot el que aprèn del fill i això es converteix en el fil conductor d’un viatge emocional: revisita el passat, qüestiona el matrimoni, torna a connectar amb la mare i descobreix una força personal que no sabia que tenia .
❤️🩹La meva opinió:
Que dir d'aquesta novel.la? M'ha encantat, m'ha remogut, m'ha emocionat❤️🩹. Es tracta d' un relat inspirat en fets reals, amb molt d'humor—de vegades negre—, emotivitat i una crítica punyent al sistema educatiu davant la neurodivergència infantil però també al paper de la societat quan es troba amb persones que no segueixen la "normalitat".
En definitiva, m'he trobat amb un relat que sacseja i acompanya ❤️🩹.
Moltes gràcies @carlagraciamercade per ser la veu de tantes mares ❤️ i per escriure aquesta novel.la tan necessària.
Us convido a llegir,-la perquè, a part de ser una crítica a moltes situacions, és una història agredolça molt divertida!! M'ha encantat la Tza Tza Costa ❤️.
Una novel·la condundent, dura i al mateix temps divertida i lluminosa com poques. Se n’ha de saber molt per intentar un projecte així i sortir-se’n d’aquesta manera. Un llibre fascinant de cap a cap, profund i fàcil de llegir, que ens fa gaudir, que ens remou el cos i ens toca el cor. Una prosa aparentment senzila però perfectament mesurada, una estructura narrativa que no ens deixa respirar i uns personatges tan humans com, a voltes, caricaturitzats. Una barreja que hauria descarrilat si no fos per la mà mestra de la Carla Gràcia, que arrisca… i ens regala una grandíssima novel·la. Un autèntic prodigi absolutament recomanable.
La vida d'una mare que es desviu pels seus fills, sense adonar-se que deixa de costat la part principal: cuidar-se ella mateixa, preocupar-se per ella.
La manera de veure el món el seu fill és el fil principal de la novel•la; però mentre anem coneixent les característiques del seu fill, també anem coneixent aspectes de la seva vida que l'han marcada profundament.
La lectura m'ha durat 24 hores. Realment espectacular i molt recomanable.
No coneixia l'autora, però m'han vingut moltes ganes de llegir altres llibres seus.
- Un bon exercici aquests dies podria ser fer una llista d'allò que aprens del teu fill - m'endinya, i mira el rellotge que hi ha sobre la taula i renova el somriure -. Bé, s'ha acabat el temps! Ens veiem d'aquí a un parell se setmanea, passats aquests dies de vacances.
M'aixeco, diligent; agafo el mocador xop de llàgrimes i mocs; pago una fortuna, i em dirigeixo cap a la porta.
Encara que el títol faci massa cringe, és un llibre mooolt xulo. Indagues en la vida i la relació amb el seu entorn d'un infant amb TEA, des del punt de vista de la seva mare. És una novel•la dura, realista i colpidora, però alhora tendra i que et fa empatitzar i riure <3
A vegades penso que la vida està feta de les persones que saben el que volen i els que s'hi adapten.
És que no te n'adones. Vas per la vida pensant-te que ets una més, que ets petita i insignificant, i t'esforces tant per passar desapercebuda que a vegades t'ho creus.
El que vaig aprendre amb vosaltres és que us estimava millor si era feliç.
Amb el temps he entès que la felicitat és un hàbit. Només cal forçar una mica el somriure i la resta de dies es dibuixa tot sol a la boca.
M'ha passat volant el temps mentre l'estava llegint. L'autora exposa la complexitat de conviure i tirar endavant amb un nen amb autisme i de la hipocresia de la societat que pretén ser molt inclusiva i suposadament innovadora. Té dosis d'humor irònic, així com de realitat sense filtres. Presenta molt bé el que significa l'estrès emocional, que tradicionalment recau damunt les mares.
una historia preciosa sobre lo difícil que es la maternidad 💚. Y mas teniendo un hijo con el trastorno del espectro autista. Felicitats a l'autora per un relat tan bonic tendre i dur a l'hora
El drama del dia a dia d'una mare, traumes d'infancia, dificultats en la criança dels seus fills, la convivencia d'un inexistent marit... tot explicat de la millor manera possible, amb una pinzellada d'humor que dona l'exit d'un bon llibre.
Una història personal, real, íntima, tan fàcil de llegir que al principi sembla senzilla però evoluciona i aprofundeix en els sentiments que narren la soledat que amaga la maternitat i encara més amb un fill neurodivergent, els judicis gratuïts que se'n fan fruit de la ignorància i les frustracions que es generen quan els del costat no estan a l'alçada.
Reseña de la novela "Perfectamente Imperfecta" de la autora Carla Gracia Mercadé @carlagraciamercade - Editorial Catedral @catedral.books
✨Colaboración
🪻"Perfectamente Imperfecta" se entrega por completo. Esta historia se muestra con la piel abierta y el alma en carne viva.
🪻Carla escribe con el cuerpo, con la memoria y las heridas, y eso se nota. Esta historia busca decir lo que muchas callan: que ser mujer y madre en este mundo es a veces sobrevivir con lo que te dejaron en la mochila del pasado.
🪻Rut, la protagonista, no es una madre ideal. Es una mujer que se rompe, se reconstruye, y aprende a vivir.
🪻Carla tiene una pluma que te acaricia y te sacude al mismo tiempo. Su estilo es directo, honesto, con humor negro y ternura sin filtro. Su narrativa nace desde las entrañas, con coraje y con ternura feroz. No embellece el dolor, lo honra. No suaviza la maternidad, la muestra como es: agotadora, hermosa, solitaria y transformadora.
🪻El #autismo es tratado con belleza, realidad y conciencia. No hay estereotipos, hay una mirada que te obliga a dejar de mirar desde afuera y empezar a entender desde adentro. Muestra cómo atraviesa todo: los vínculos, crianza, hermanos y el día a día. Con una sensibilidad que te deja con los ojos chiquitos y el alma abierta.
🪻Personajes -Rut no quiere que la entiendan, quiere que la entiendan. -Martí, su hijo, no encaja en ningún molde, pero te enseña que lo distinto también es luz. -El entorno, ese ruido que juzga sin saber, se convierte en el espejo de una sociedad que aún no sabe mirar.
🪻Es un grito de coraje y humanidad. Después de leerla, te dan ganas de agradecerle por ponerle palabras a lo que muchas vivimos.
🪻Enseña que No hay receta para ser madre, ni para ser mujer, ni para sanar lo que no se ve.
Pero hay algo que sí se puede, dejar de fingir que todo está bien.
Porque no hay nada más valiente que decir: Estoy cansada, pero sigo. Y eso también es amor.
💫¿Qué te ha parecido? Déjame saber en comentarios.
Perfectament imperfecte és una novel·la vital i emotiva que ens parla de la necessitat d’acceptar-nos tal com som, amb totes les nostres contradiccions, dubtes i fragilitats. Carla Gracia construeix una història propera i honesta, amb uns personatges que reflecteixen les lluites internes que tots vivim en algun moment: la pressió per ser perfectes, el pes de les expectatives i el desig de trobar un sentit autèntic a la pròpia vida.
Amb una prosa àgil i sensible, l’autora aconsegueix que el lector s’endinsi en un viatge de superació personal ple de moments de tendresa, humor i reflexió. És un llibre que convida a aturar-se, mirar-se amb compassió i entendre que la perfecció no existeix —i que, potser, el més valuós de tot és aprendre a viure amb les imperfeccions.
Recomanat per a qui busqui una lectura inspiradora, humana i optimista, capaç de deixar un rastre de llum i autenticitat.
"Perfectament imperfecta" és un llibre lleuger i fàcil de llegir. Amb tocs d'humor per treure ferro a les situacions que afronta, la Carla aborda temes com la diversitat, la salut mental, les relacions familiars, la maternitat i com trobar-te a tu mateix quan fa estona que no et reconeixes.
Crec que tot i ser una historia senzilla, sempre m'acompanyarà, perquè hi he empatitzat. M'ha apropat i m'ha ajudat a entendre la realitat de la maternitat (ja difícil de per sí) amb un nen que està en l'espectre autista i també m'ha conmogut com es transforma la relació que la protagonista té amb els seus i amb ella mateixa quan entén les realitats més enllà de la seva pròpia. Al cap i a la fi, tots prenem decisions i tots cometem errors perquè som perfectament imperfectes.
És un llibre maco i molt tendre, tot i que en alguns casos, massa irreal per a què em faci connectar amb la història. L'he llegit embarassada, quan falten 3 mesos per conèixer al meu primer fill, i la veritat és que m'ha remogut bastant.
La història gira entorn a la Rut, mare del Martí i la Cloe. El Martí és autista, amb tot el que això suposa. A més, la Rut no va tenir una infància fàcil: els seus pares es van separar, i la mare va triar quedar-se amb la seva germana, la Mariona, deixant-la a ella amb el pare, un home que bevia i que es posava violent. A més, descobrim que enganyada per un home que li va dir que li volia fer un càsting, la van violar amb 14 anys, i no va tenir a qui explicar-ho. La seva mare i la seva germana són famoses, ella sempre ha fugit de la fama, però a la vegada, la fan sentir inferior per no ser famosa. Sobretot, especialment des que té el Martí i tothom li diu que li passa alguna cosa, no el saben tractar, etc. Està casada amb l'Olivier, el pare dels seus 2 fills. Però se n'adona que estan molt separats, i mentre va avançant la història, es va fent palès que acabaran separant-se. Abans, va tenir una breu història amb el Genís, a qui va conèixer en un càmping i amb qui més endavant va coincidir a la facultat (després que ell es prengués un temps sabàtic viatjant per Amèrica). La Rut convida un cap d'any al Genís amb la seva família, i la Mariona, la seva germana, se l'acaba lligant, i de fet, acaben casant-se i tenint una filla, la Nora. Però s'acaben separant: el Genís confessa que en realitat sempre havia volgut estar amb la Rut, però la trobava inaccessible (aquí ens fan reflexionar sobre si la Rut també té trets autistes), així que es va "conformar" amb la Mariona per poder estar a prop de la Rut. La mare, ja d'edat avançada i amb un càncer terminal, ha decidit casar-se amb un italià molt més jove que ella. La nit abans de la boda, es desmaia i sembla que hagi de morir-se. Però en realitat sobreviu, i així pot fer la festa, tot i que no s'acaben casant. A més, la Rut descobreix el mateix matí de la boda que el futur marit de la seva mare s'està anant al llit amb un home, el guru del gàmpling on se celebrarà la boda (tot i que decideix no explicar-ho a ningú). El Martí havia de portar els anells, però es queda paral·litzat al mig del passadís i es torna tot un caos. La mare va a buscar-lo, i connecten com mai: li diu que ella a vegades també se sent diferent.
Realment és una història molt emotiva, que et fa reflexionar sobre com som i com encaixem en un món amb tanta diversitat. Necessitem sobretot més empatia, connectar millor amb la resta, i no posar-nos etiquetes.
This entire review has been hidden because of spoilers.
A la Ruth li sembla que per fi té la vida controlada. Una feina fixa i amb cert prestigi com a professora a la universitat, una casa amb jardí com havia volgut de petita, un marit que l’estima i dos fills. Però quan el seu fill de vuit anys comença a patir episodis de psicosi i li detecten trets autistes, tot el que li semblava sòlid s’ensorra. A la vegada, la seva mare, malalta de càncer terminal, decideix casar-se amb un playboy italià i la convida al que a ella li sembla un casament esperpèntic a un glàmping de l’Ametlla de Mar. La seva psicòloga l’anima a anar-hi i li proposa que comenci una llista de coses que aprèn del seu fill. La Ruth, educada per a obeir, seguirà les seves instruccions. El que no sap és que a través d’aquest viatge s’acostarà per fi a la seva mare, es confrontarà amb les decepcions del seu matrimoni, redescobrirà un vell amant, digerirà la realitat del seu fill i, sobretot, desempolsarà memòries oblidades i curarà ferides antigues que li impedien ser qui realment és: una dona forta i imperfectament perfecta.
Una novel·la profunda, tendra, senzilla i lleugera. Trobem capítols curts, àgils i amb tocs d’humor. La Rut, la nostra protagonista, ens relata el caos d’una vida en què se sent desbordada i cansada. Sempre ha posat la vida dels altres davant de la seva i ha estat educada per agradar i obeir. Arran d’un gir de les circumstàncies, serà com realment és: perfectament imperfecta. I és que la maternitat no és gens fàcil per a cap mare. Per això, sentirem les seves inseguretats, el neguit, la frustració i veurem com ens remou, ens emociona i ens fa empatitzar molt amb ella. Ambientada a l’Ametlla de Mar, en un glamping de luxe on tindrà lloc un casament amb uns convidats peculiars. A la novel·la hi trobarem maternitat, autisme, relacions familiars, acceptació, recerca de la identitat i prejudicis socials… Aquesta història és un testimoni real de l’autora. Ha estat un gust llegir-te’n. Moltes gràcies per l’enviament de l’exemplar a la @carlagraciamercade i a @univers.
“T’havia donat una herència un buit insaciable que també m’havia passat la meva mare: el buit de no sentir-te mereixedora d’amor. És una malaltia de l’ànima incurable, una sensació constant de pèrdua”
A mi m’agrada tenir les coses ben organitzades. El desordre em genera neguit i, amb els anys, he après que no tot es pot controlar, sobretot quan a la vida hi entren variables que ho capgiren tot. Perfectament imperfecta va justament d’això. Escrita per la Carla Gracia i editada per Univers, és la història de la Rut, una dona que sembla haver aconseguit el que volia: una feina estable, una bonica casa, una parella i dos fills. Però quan el seu fill gran comença a patir atacs de pànic i els metges detecten trets del trastorn de l’espectre autista, tot allò que ella considerava sòlid s’esquerda. A partir d’aquí, la novel·la acompanya la Rut en una crisi vital que la força a replantejar-se la maternitat, les expectatives socials, la relació amb la seva pròpia mare i també amb ella mateixa. A tot això s’hi suma una mare diva —malalta terminal— que vol casar-se amb un gigoló, una germana artista ben peculiar i un marit que no ajuda gaire: una bona amanida per emprendre el viatge cap a l’acceptació i l’autenticitat.
Ens trobem davant d’un llibre tendre que posa paraules a una realitat que moltes famílies viuen avui: situacions inesperades que fan trontollar la rutina i obliguen a repensar-ho tot. Narrat amb un estil directe i molt visual, té un to empàtic i divertit, amb algun moment clarament surrealista (tota la part del glàmping…), però també amb una sinceritat que s’agraeix i que fa la lectura molt amena. Aquesta és la primera novel·la que llegeixo de la Carla Gracia, i m’ha agradat especialment com aborda la neurodivergència i la maternitat des de l’emoció i no des del discurs, posant el focus en la vivència i no en l’etiqueta. Pel que he llegit en altres ressenyes, és un estil força diferent de la resta de llibres de l’autora, així que n’hauré de llegir algun altre per poder comparar. Perfectament imperfecta és, sobretot, la història d’una dona forta i valenta —com diu el títol— que aprèn que ser imperfecta no només és acceptable, sinó profundament humà.