Un llibre que fa memòria del passat, que cuida, ajuda, col·labora. És solidaritat i és futur. M’ha encantat el poema “Som nosaltres” d’Andreu Galan i Lirios Bou:
Ja no queda res de res perquè l’aigua s’ho ha emportat; sols allò que hem après, tot l’enyor que ens ha quedat.
P’rò entre el fang i les mentides en què el poble s’ha ofegat s’hi entreveu una cançó i un futur esperançat.
En l’escola que reobri. En el forn que cou el pa. En els balls d’aquella plaça. En la falla que han plantat.
Som nosaltres el que resta al remat entre el fangar. Sols la nostra ajuda mútua i la solidaritat.