Mares Migrants és un poemari i una nota d’agraïment. Una felicitació, un homenatge a les mares migrants, una porta a la reparació que no es van poder permetre entre tanta lluita. Una invitació personal i necessària que les seves filles i fills siguin també confidents. El desig que les seves històries arribin lluny i no morin mai. Un llegat per als seus nets i netes. Capítols per als llibres d’història de les generacions vinents. Una oda al migrant i, potser, un manual de supervivència. Un amulet. I tantes altres coses.
Després d’anys de recitals, Fàtima Saheb ens ofereix en la seva primera obra publicada una lectura plena d’emoció i, sobretot, justícia poètica que transcendeix la mateixa experiència de la migració i les seves conseqüències.
Aquest llibre de poemes ha trencat el meu cor, m’ha fet sentir ràbia per les injustícies sofrides per migrants, m’ha fet sentir confós per què les persones no poden tractar les altres com volien ser tractats, m’ha omplert amb l’escalf de l’amor de l’autora per la seva mare i dels amors dels mares migrants pels seus fills i m’ha deixat amb l’esperança que algun dia tothom poder ser tractat com a persones plenes tot arreu. Els poemes són ben escrits i he sigut incapaç d’anar a dormir sense terminar el llibre. És un llibre espectacular i el pròleg és perfecte pel llibre. M’ha agradat moltíssim aquest llibre, i seria bo si és llegit per moltíssimes persones.
Aquest és el primer llibre publicat per l’editorial nova, Jande Editorial. La seva pàgina web diu que “Busquem impulsar les veus racialitzades o d'ascendència migrant que tenen dificultats per accedir al sector editorial a causa de la discriminació pel seu origen, raça o ètnia. Són necessàries i tenen molt a dir, les volem llegir.” Espero que l’editorial tingui una vida llarga i prospera i tinc molt interès a veure quines coses dels gèneres fantàstics que publicaran algun dia.
Una lectura bonica, alliçonadora i emocionant. Han caigut algunes llàgrimes. Un plaer llegir en català aquesta oda a les experiències migrants. Molt recomanable.
Tenia moltes ganes d'estrenar-me amb aquesta editorial!
"Mares migrants" és la seva primera obra publicada. Un poemari que ens narra el procés migratori des de tots els vessants, quan aquestes dones fa tres o quatre dècades van deixar-ho tot per millorar el futur de les seves filles i buscar la seva felicitat, i van treure la força per tirar endavant sempre.
Un homenatge a les dones que van ser (quan no eren marees ni migrants), a les mares que són i a les àvies que seran, i un agraïment en forma de poemes que posa al centre les històries d'aquestes grans dones.
La Fàtima, amb la seva bella prosa poètica, ens regala un viatge (dolorós) pel Marroc i Barcelona amb totes les seves olors, els seus sons, els seus contrastos...
I explora en el coratge, la justícia, la sororitat, i també en el dol migratori, la solitud, la nostàlgia i el racisme de tota mena (l'estructural, institucional...)
Gràcies per aquest reconeixement, per fer de la memòria la millor bandera i per plasmar com ho fas les relacions maternofilials.
L'escriptora diu que la poesia genera ponts d'humanitat i emocions, així que obres com aquestes han de servir perquè ens revisem i decidim lluitar per construir una societat antiracista. I la darrera part és un cant a l'esperança i a la reparació.
L'enhorabona per la segona edició i que aquestes històries arribin ben lluny! I el pròleg de la Desirée Bela-Lobedee és excel·lent.
¡Me ha encantado! Entre versos me he encontrado a mi madre. Hay poemas que me han emocionado mucho. @fatimasaheb_poesia que sepas que he llenado el libro de Post-its. Tuve la oportunidad de escuchar en directo a Fátima y la verdad es que recita tan bonito que no deja indiferente.
'Mares migrants' és el primer llibre de l'editorial Jande. Un recull de poemes tendre i agressiu a parts iguals, en el que la figura de la mare, cuidadora, sòlida i sacrificada, s'encara amb la violència de la migració i el procés d'acolliment pervers en una societat racista. La Fàtima fa una feina meravellosa de parlar des d'una maternitat universal però també donar sentit al procés migratori.
Autores i editorials així són necessàries en el nostre país. Poso 4 estrelles perquè penso que alguns poemes se m'han fet repetitius cap al final, però cal dir que els temes són potents.
Qui digui que aquest llibre s'acaba fent repetitiu no sap quina falta fa al món enaltir l'amor, la lluita i le feinada que es fan dia rere dia les mares migrants per protegir a lis sevis fillis del racisme institucional i estructural, cuidar-lis, mantenir-lis, nodrir-lis i donar-lis la millor educació possible.
És una oda al llegat, a la lluita antirracista, a les relacions materno-filials i un recordatori que mai hi haurà prou històries, poemes i contes sobre mares com les de la Fàtima.
Cal que cali el missatge antirracista i antimigrant i aquest llibre t'ho posa fàcil: et desglossa totes les cares de les realitats migrants necessàries per entendre-ho bé i organitzar les reparacions pertinents contra les estructures de poder.