Diàleg entre tres de les figures més destacades del món literari.
La traducció no només és la transmissió de significants d’una llengua a una altra, no és un acte mecànic ni impersonal. Les dues ales d’un ocell representa el vincle inseparable entre el traductor i la seva obra. Una conversa en què tres de les veus més destacades del món literari reflexionen sobre les emocions, les idees, els reptes i els canvis, però també sobre les traïcions i els desafiaments de tota una vida dedicada a traduir. Unes pàgines centrades en l’amor per aquest ofici que és tan important per als lectors d’arreu del món.
Dolors Udina i Abelló (Barcelona, 28 de setembre de 1953) és una traductora literària i professora de traducció. Les seves traduccions són sobretot de l'anglès al català, tot i que també ha traduït del francès, portuguès i castellà.
"Des de molt jove tenia la por infundada que els llibres se m'acabessin i no em quedés res per descobrir." (p. 11) "De fet, quan llegeixes, les paraules que hi ha sobre el paper entren al teu món Tant llegint com traduint et submergeixes en un espai privat, et trobes en un món propi encara que sigui d'algú altre. [...] Quan llegeixes un text, tens al darrere els fantasmes i les nebuloses de les altres lectures que has fet." (p. 56) "Traduir ha de ser una joia, mai una obligació, una submissió. Es pot pensar en un sofriment accidental a causa de les dificultats. Però sempre hi ha el benefici del goig de donar als altres allò que sense la passer adel traductor, sense aquesta tasca de 'passador', no haurien conegut molts dels escriptors que ara ens meravellen." (p.77)
Conversa a tres veus sobre la feina que fan les traductores i els traductors. No és simplement traduir paraules, sinó saber trobar la manera d'expressar el que l'autor o autora del llibre vol transmetre. Per aconseguir-ho, les tres veus reconeixen que el millor consell que poden donar a una persona que vulgui dedicar-se, és que llegeixi i s'impregni de la vida del escriptor/a que tradueixen.