Vilaniu

by Narcís Oller

Tant si busquem el fris dels costums d’una època, com si ens serveix per comprovar els canvis dins la societat catalana i els que encara podem reconeixer. Tant si hi busquem la vibració interna de les passions que somouen els personatges, com si ens fascina la descripció d’una natura que, malgrat tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi busquem les millors pàgines escrites sobre els castells, o una prosa sòlida, capaç d’evocar sensacions i impressions aquesta obra pot satisfer al lector a varis nivells.
A "Vilaniu" es desplega un univers que restarà obert perquè Oller traci magistralment les pinzellades que evoquen la forja del nostre món modern. El text va ser una baula que unia la manera desimbolta de fer novel·la dels nostres clàssics del segle XV amb la literatura europea contemporània. Una fita. Però també el senyal d’un camí a seguir.

240 pages, Paperback

First published January 1, 1885

About the author

Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar. Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.

Reviews

[Elena Riera Salazar · Rating 3 out of 5]

‘Vilaniu’ és la novel·la menys rodona de Narcís Oller, té el seu origen en una narració curta seva ‘Isabel de Galceran’, l’autor adapta aquesta història sentimental i romàntica als paràmetres del realisme. El més destacable de la novel·la és la descripció física i moral d’una població petita, cap de comarca, Vilaniu (Valls, la seva ciutat natal). Hi ha un esforç per evolucionar des del costumisme inicial a una novel·la realista, canvia el tipus de narrador (passa de la primera persona a la tercera persona narrativa) i hi ha una voluntat de crítica social. L’obra planteja alguns aspectes de l’encarcarament i la decadència de la vida provinciana. La crítica a la mesquinesa de la població de Vilaniu se centra en la calúmnia, motivada per l’enveja, que acusa d’adulteri als protagonistes: Isabel de Galceran i Albert Merly. Aquesta mesquinesa fruit de l’enveja és indestriable del context històric que es reflecteix al llibre: l’enfrontament entre Pau Galceran, cacic del poble i diputat del partit conservador i en Josep Rodon, cap del partit progressista al poble, en el context previ a la revolució del 1868.