La cantant i poeta Ivette Nadal explora, en aquesta confessió íntima, el fil invisible que l'ha conduït a escriure cançons i a enfilar el camí d'una vida i d'uns amors incerts. És una història punyent de dolors enterrats i d'amors descompensats, d'una inciació precipitada en el món dels adults, d'una adolescència fràgil que ha buscat refugi en les cançons, d'una inquietud honesta que l'ha empès a expressar-se dalt dels escenaris. Al costat d'episodis d'una bellesa il·luminadora, hi ha també el malestar, el desconcert i una malaltia devastadora i l'anorèxia.
Un relat cru que es serveix ben calent. Per entendre el procés de creació. Sorprès per la realitat del món “intel·lectual, poètic” i la facilitat per anar deixant víctimes. Combats d’egos… M’ha recordat en alguns moments “El Consentiment” de Vanessa Springora. És molt gran Ivette amb la seva fragilitat.
Un relat cru i sincer, com tot el que escriu l'Ivette. M'ha agradat saber quina història s'amagava darrere d'algunes de les cançons que he anat escoltant tot aquest temps. Espero que escrigui més prosa!