What do you think?
Rate this book
No albiro el bosc
El buit de la realitat on viu empeny l’Eloise cap al passat, al record d’un poble de muntanya, d’una casa abandonada després de la mort del seu avi per la por als fantasmes. Però el viatge no serà el que s’esperava, tampoc el que s’hi trobarà més enllà de la bombolla estacionària, als oblidats per la PanKloé, on el llindar sembla massa proper. La desaparició d’una nena del poble posarà alerta la Clara, la guardaboscos que ha viscut tot el canvi en primera persona i ara haurà de lluitar contra la foscor d’un present que evoluciona massa de pressa.
- GenresHorror
176 pages, Paperback
Published March 26, 2025
1 person is currently reading
71 people want to read
About the author
Isabel Del Rio Sanz (Alias: Isabel del Río)
26 books88 followersEditor, reader, documentary and translator. Author, writing teacher and literary coach. Llibretera, mother & Witch.
Las historias y mundos de fantasía me han acompañado toda la vida. Vivo entre libros y respiro palabras.
Soy autora de novela y relato, ensayo y poesía; especializada en géneros fantásticos.
Editora y co-creadora del proyecto colaborativo y sin animo de lucro Otros Mundos.
Trabajo como librera en Librería Gigamesh y doy clase de escritura en centros culturales, cívicos y bibliotecas.
Lectora, redactora, correctora, traductora y documentalista para editoriales y agencias.
Colabora en medios especializados como las revistas El Biblionauta, Librújula y Libros Prohibidos.
Bajo el nombre de Keylah Missen publico libros con Kepler, Urano, traducidos a varias lenguas: Manual de Magia Moderna y Magia Lunar son dos de ellos.
Las historias y mundos de fantasía me han acompañado toda la vida. Vivo entre libros y respiro palabras.
Soy autora de novela y relato, ensayo y poesía; especializada en géneros fantásticos.
Editora y co-creadora del proyecto colaborativo y sin animo de lucro Otros Mundos.
Trabajo como librera en Librería Gigamesh y doy clase de escritura en centros culturales, cívicos y bibliotecas.
Lectora, redactora, correctora, traductora y documentalista para editoriales y agencias.
Colabora en medios especializados como las revistas El Biblionauta, Librújula y Libros Prohibidos.
Bajo el nombre de Keylah Missen publico libros con Kepler, Urano, traducidos a varias lenguas: Manual de Magia Moderna y Magia Lunar son dos de ellos.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 23 of 23 reviews
July 16, 2025
(Ressenya en construcció.) “No albiro el bosc” ofereix una interessant perspectiva sobre la lluita entre éssers humans, que se senten omnipotents, i la naturalesa més fosca i salvatge. La història em va atrapar des del principi, amb els seus elements de folk horror i lovecraftians. Crec que ofereix moltes capes i línies de reflexió que podria seguir descobrint amb una relectura, la qual penso fer aviat. Amb “Mare”, de la mateixa autora, em va passar igual; penso que són novel·les que es poden gaudir moltes vegades i sempre se n’aprendrà alguna cosa nova. És per aquest motiu que aquesta ressenya està en construcció i la modificaré més endavant.
May 11, 2025
Un llibre que es va revelant a poc a poc. Amb una societat distòpica de teló de fons i amb una protagonista tan perduda com podem estar qualssevol de nosaltres a dia d'avui. Un entorn rural que li dona aquest toc de mal rotllo des de l'inici, però alhora aquesta tendresa que només pot tenir un poblet allunyat de muntanya.
La Isabel dibuixa una història de la que vols saber més tota l'estona, amb un ritme constant i amb uns canvis de punts de narrador que, no només aconsegueix que la història t'envolti, sinó que et genera una angoixa quasi constant.
He gaudit molt d'aquesta història i estic desitjant continuar llegint a la Isabel.
La Isabel dibuixa una història de la que vols saber més tota l'estona, amb un ritme constant i amb uns canvis de punts de narrador que, no només aconsegueix que la història t'envolti, sinó que et genera una angoixa quasi constant.
He gaudit molt d'aquesta història i estic desitjant continuar llegint a la Isabel.
September 12, 2025
Amb una prosa senzilla, però atrevida, ens endinsem en un relat fosc que entre altres coses més viscerals, també ens parla de la llum que no sabem veure, més enllà de la nostra escorça terrenal. A l'univers tot és canvi constant que la nostra ment no sempre sap copsar. I en aquesta història els canvis són conseqüències d'aquestes constats no humanes que veiem, però que no intuïm i ens les mostra, i diuen que el terror si no el veus fa més por. Aquí te'l trobes de cara. No cal amagar-se, en aquesta historia no podràs. I no t'aturaràs, llegiràs sense deixar de seguir un fil argumental que ens ha de dur al climax final que tot o relliga, i després va més enllà.
L'autora sempre et demana un plus de comprensió, en les seves històries, i arribant al final creia que aquesta seria una historia més planera que altres que li he llegit, però el final té les seves costures, i cal relligar detalls que potser creies més simples. No hi ha res gratuït en cap de les paraules llegides, i la gràcia està en saber destriar-les i guardar-les per a un final que sempre et sorprèn.
L'autora sempre et demana un plus de comprensió, en les seves històries, i arribant al final creia que aquesta seria una historia més planera que altres que li he llegit, però el final té les seves costures, i cal relligar detalls que potser creies més simples. No hi ha res gratuït en cap de les paraules llegides, i la gràcia està en saber destriar-les i guardar-les per a un final que sempre et sorprèn.
May 14, 2025
Cansat de la seva vida a la bombolla de Barcelona on viuen sota un règim autoritari que en teoria protegir la gent contra una força horrífica, l’Eloise va al bosc on creixia amb la seva amiga Clara durant els estius per la primera vegada en moltíssims anys, impulsat per la nostàlgia i el desig per un canvi. Però, tot ha canviat allà i una força primal de terror lluita per dominar...
És un llibre que m’ha fet no voler anar mai més al bosc i una mena de crida de ràbia sobre el que ha estat passant al món durant molts anys. En aquest llibre tens secrets, por, màgia, terror, potser un advertiment a fer alguna cosa abans que és massa tard i a la seva manera una reflexió sobre que el fa un humà. Curt, ben escrit i un llum d’esperança per la possibilitat de més llibres de terror escrit en català.
Moltes gràcies!
És un llibre que m’ha fet no voler anar mai més al bosc i una mena de crida de ràbia sobre el que ha estat passant al món durant molts anys. En aquest llibre tens secrets, por, màgia, terror, potser un advertiment a fer alguna cosa abans que és massa tard i a la seva manera una reflexió sobre que el fa un humà. Curt, ben escrit i un llum d’esperança per la possibilitat de més llibres de terror escrit en català.
Moltes gràcies!
October 6, 2025
4.3*
Aquesta novel·la curta ens convida a un viatge íntim i inquietant a través dels laberints de la memòria i la foscor interior. La prosa mesurada i suggestiva d'Isabel Del Río no cerca l'impacte fàcil sinó la ressonància profunda, atorgant un poder especial als silencis i als espais buits que deixen les seves frases. Aquests buits activen la imaginació i permeten que el relat respiri, encaixi i, finalment, faci mal amb una precisió devastadora. El bosc, més enllà d'un mer escenari, es converteix en un laberint emocional ple de decisions pendents i pors que cal enfrontar.
Tot i que la novel·la es recolza fermament en els pilars del folk horror, la seva aproximació va molt més enllà d'aquest gènere. Del Río combina aquests elements amb una càrrega psicològica i existencial profunda: el resultat és una simfonia de gèneres on el folk horror actua com a punt de partida per a una exploració més àmplia sobre el dolor i la memòria. La narració es mou amb el ritme precís d'un thriller emocional, però està explicada amb la sensibilitat d'una novel·la simbòlica. El terror és omnipresent però sempre subtil: es manifesta com un desassossec lent i persistent.
Aquesta novel·la curta ens convida a un viatge íntim i inquietant a través dels laberints de la memòria i la foscor interior. La prosa mesurada i suggestiva d'Isabel Del Río no cerca l'impacte fàcil sinó la ressonància profunda, atorgant un poder especial als silencis i als espais buits que deixen les seves frases. Aquests buits activen la imaginació i permeten que el relat respiri, encaixi i, finalment, faci mal amb una precisió devastadora. El bosc, més enllà d'un mer escenari, es converteix en un laberint emocional ple de decisions pendents i pors que cal enfrontar.
Tot i que la novel·la es recolza fermament en els pilars del folk horror, la seva aproximació va molt més enllà d'aquest gènere. Del Río combina aquests elements amb una càrrega psicològica i existencial profunda: el resultat és una simfonia de gèneres on el folk horror actua com a punt de partida per a una exploració més àmplia sobre el dolor i la memòria. La narració es mou amb el ritme precís d'un thriller emocional, però està explicada amb la sensibilitat d'una novel·la simbòlica. El terror és omnipresent però sempre subtil: es manifesta com un desassossec lent i persistent.
November 17, 2025
Vaig llegir "Mare" fa un temps, i no em va acabar de convençer. Però amb No Albiro el Bosc, la Isabel del Rio m'ha convençut del tot, aconseguint que gaudeixi de la seva narrativa.
Una novel·la breu però intensa, escrita en capítols curts que et porten endavant i donen una gran dinamisme a la trama. És una història que barreja diferents géneres: combina terror, fantasia fosca i un toc de ciència-ficció que crea un univers propi i inquietant.
La protagonista, Eloïse, torna al poble de la seva infància després d’anys vivint en ciutats protegides sota règims estrictes. Allà, s’enfronta a un bosc que ja no és només bosc: és una força viva, ancestral i imprevisible. Criatures que semblen sorgides d’una mitologia oblidada, presències que vigilen entre les ombres i una natura que recupera el seu poder amb fúria gairebé còsmica.
L’ambientació és densa i magnètica: fantasmes, símbols protectors, bèsties que desafien la lògica i un món distòpic que retrata una humanitat tancada, fràgil i desconnectada del que l’envolta. L’autora aconsegueix un to poètic i suggerent, deixant espai perquè sigui el lector qui completi la història amb la seva imaginació.
En conjunt, No albiro el bosc és una immersió fosca i lírica en un món on la natura desperta i on el límit entre el real i l’incomprensible es barrejen. Una lectura breu però poderosa, perfecta per a qui busca terror amb subtilesa i simbolisme.
En resum: “No albiro el bosc” és una immersió fosca i poètica en un món on la natura no només sobreviu, sinó que hi té el domini, i on els límits entre vida i mort, real i còsmic, es difuminen.
Una novel·la breu però intensa, escrita en capítols curts que et porten endavant i donen una gran dinamisme a la trama. És una història que barreja diferents géneres: combina terror, fantasia fosca i un toc de ciència-ficció que crea un univers propi i inquietant.
La protagonista, Eloïse, torna al poble de la seva infància després d’anys vivint en ciutats protegides sota règims estrictes. Allà, s’enfronta a un bosc que ja no és només bosc: és una força viva, ancestral i imprevisible. Criatures que semblen sorgides d’una mitologia oblidada, presències que vigilen entre les ombres i una natura que recupera el seu poder amb fúria gairebé còsmica.
L’ambientació és densa i magnètica: fantasmes, símbols protectors, bèsties que desafien la lògica i un món distòpic que retrata una humanitat tancada, fràgil i desconnectada del que l’envolta. L’autora aconsegueix un to poètic i suggerent, deixant espai perquè sigui el lector qui completi la història amb la seva imaginació.
En conjunt, No albiro el bosc és una immersió fosca i lírica en un món on la natura desperta i on el límit entre el real i l’incomprensible es barrejen. Una lectura breu però poderosa, perfecta per a qui busca terror amb subtilesa i simbolisme.
En resum: “No albiro el bosc” és una immersió fosca i poètica en un món on la natura no només sobreviu, sinó que hi té el domini, i on els límits entre vida i mort, real i còsmic, es difuminen.
June 29, 2025
Ressenya en català:
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Ressenya en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/N-esp/R-...
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Ressenya en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/N-esp/R-...
May 13, 2025
Como me pasó con el anterior libro que leí de la autora («Mare»), «No albiro el bosc» de Isabel del Río me ha supuesto un soplo de aire fresco entre mis lecturas actuales.
No sabía lo que iba a encontrarme con la novela, lo único que sabía era que quería leerla y me he encontrado con una lectura muy amena de terror (o folk horror como he leído por ahí), con toques lovecraftianos en un setup distópico (no tan) futurista con unos personajes muy entrañables y "queribles" con los que llegas a conectar enseguida y deseas que no les pase nada malo.
En general me ha gustado mucho aunque no ha resonado conmigo de la manera que lo hizo «Mare», pero aún y así ha sido la confirmación que necesitaba para tener a Isabel del Río en el radar para cualquier cosa que escriba a partir de ahora.
Cuatro estrellas.
No sabía lo que iba a encontrarme con la novela, lo único que sabía era que quería leerla y me he encontrado con una lectura muy amena de terror (o folk horror como he leído por ahí), con toques lovecraftianos en un setup distópico (no tan) futurista con unos personajes muy entrañables y "queribles" con los que llegas a conectar enseguida y deseas que no les pase nada malo.
En general me ha gustado mucho aunque no ha resonado conmigo de la manera que lo hizo «Mare», pero aún y así ha sido la confirmación que necesitaba para tener a Isabel del Río en el radar para cualquier cosa que escriba a partir de ahora.
Cuatro estrellas.
April 6, 2025
La Isabel ens porta un altre cop una història fosca on, més enllà d’una narració encisant amb misteris que es van descobrint per capes, fa unes reflexions esfereïdores. Esfereïdores pel context narratiu on es desenvolupen, però encara més per la veritat que hi ha rere cada mot. Què és capaç de fer la humanitat per seguir ocupant una pressuposada posició predominant? Fins a quin punt és sostenible seguir amb una visió antropocentrista a ultrança? M’ha deixat fascinat i, com em va passar a Mare, sé que hi seguiré donant voltes durant varis dies.
May 22, 2025
Una altre meravellosa obra de l'Isabel 🖤
August 29, 2025
Una de les coses que més m'ha agradat d'aquesta novel·la és la construcció del món en que viu la Eloise, una mescla de tecnologia i màgia pagana que m'ha semblat molt original.
November 17, 2025
Una novel•la molt ben treballada, amb una història personal, una fugida d'una societat que angoixa a la protagonista per tornar al lloc, al poble, a la casa i als records i els fantasmes (més que reals) de la seva infantesa. Una intel·ligent, atractiva i inquietant barreja de contes de por i d'horror amb aventura personal. Tot ben condimentat amb elements de ciència-ficció. Que més es pot demanar. Potser algun moment al mig de la novella m'ha costat saber a on em volia portar la història, però de seguida he retrobat el camí cap a un final molt xulo.
Una lectura molt recomanable.
Una lectura molt recomanable.
June 2, 2025
3'5*/5
Lectura lleugera amb moments extranys i barreja de gèneres.
Lectura lleugera amb moments extranys i barreja de gèneres.
October 4, 2025
Marca Isabel Del Río, llibre amb molta personalitat i molt ben escrit.
May 2, 2025
Lectura lleugera que es gaudeix. Tot i així m'ha faltat una mica de profunditat
3,5/5
3,5/5
September 24, 2025
Eloise se mueve entre el peso del pasado y el futuro incierto. El mundo salvaje con sus fantasmas y la seguridad de la cúpula. Dudando del precio que debe pagar con cada una de las opciones.
Intenso, imaginativo y oscuro. Una premisa muy interesante y bien desarrollada. Tiene el grado de tensión justo para mantenerte en vilo sin hacerte cerrar los ojos… Bueno un par de veces si los cerré. Muy recomendable.
Intenso, imaginativo y oscuro. Una premisa muy interesante y bien desarrollada. Tiene el grado de tensión justo para mantenerte en vilo sin hacerte cerrar los ojos… Bueno un par de veces si los cerré. Muy recomendable.
May 30, 2025
Ja havia llegit en una altra ocasió un relat de l'autora que m'havia deixat bocabadat, de manera que aqui ja podia tenir-ne alguna expectativa.
Doncs bé, tot i així, em vaig quedar curt.
De lectura intensa, àgil i propera, aquí tenim una història en la qual és fàcil sentir-se identificat en certa mesura: la dependència de la tecnologia i com la societat moderna ens menysprea com individus i fa que siguem els personatges secundaris de la nostra pròpia història. I, per una altra banda, com la natura, en la seva majestuositat, mai oblida i mai perdona.
Dubto que hi hagi res que descrigui realment el que m'ha fet reflexionar, també ha coincidit amb un moment complicat en la meva vida, on he arribat a empatitzar amb l'Eloise pel que fa a sentir-me trencat i provar a refer-me i no sentir un buit a dins (amb les òbvies diferències).
La manera en la que es desenvolupa la història és fascinant, i el punt de vista altern (per no entrar en més detalls) m'ha, sorprès i no m'ho esperava per a res. I sobretot, com es descriu el descens de la bogeria, impacta i molt.
Cita: 'La calma arriba a roureda, el vent udola, les branques gemeguen i les criatures descansen per fi, fins que cau la nit.'
Doncs bé, tot i així, em vaig quedar curt.
De lectura intensa, àgil i propera, aquí tenim una història en la qual és fàcil sentir-se identificat en certa mesura: la dependència de la tecnologia i com la societat moderna ens menysprea com individus i fa que siguem els personatges secundaris de la nostra pròpia història. I, per una altra banda, com la natura, en la seva majestuositat, mai oblida i mai perdona.
Dubto que hi hagi res que descrigui realment el que m'ha fet reflexionar, també ha coincidit amb un moment complicat en la meva vida, on he arribat a empatitzar amb l'Eloise pel que fa a sentir-me trencat i provar a refer-me i no sentir un buit a dins (amb les òbvies diferències).
La manera en la que es desenvolupa la història és fascinant, i el punt de vista altern (per no entrar en més detalls) m'ha, sorprès i no m'ho esperava per a res. I sobretot, com es descriu el descens de la bogeria, impacta i molt.
Cita: 'La calma arriba a roureda, el vent udola, les branques gemeguen i les criatures descansen per fi, fins que cau la nit.'
June 15, 2025
4'5 / 5
May 24, 2025
Volia moltíssim que m'agradés perquè la primera meitat em tenia agafadíssima. Però després. Falling down the stairs. Passen tantes coses i són totes tant imprevisibles (derrogatory) i és tot tant estrany.
October 18, 2025
Aquest estil de l'Isabel sempre em crea una angoixa i una incomoditat que m'agrada. Com em va passar amb Mare, hauré de tornar-hi més endavant per intentar treure més capes a aquest horror còsmic-folkloric. L'he gaudit molt.
April 16, 2025
Una lectura àgil i adictiva. Original barreja de gèneres. https://dreamsofelvex.blogspot.com/20...
September 29, 2025
QUÉ.
MARAVILLA.
DE.
LIBRO.
No se puede explicar, hay que vivirlo.
Puro Lovecraft, pero sin fascismo y con mucho corazón. ❤️
MARAVILLA.
DE.
LIBRO.
No se puede explicar, hay que vivirlo.
Puro Lovecraft, pero sin fascismo y con mucho corazón. ❤️
October 28, 2025
Pensava que m'agradaria molt més però el final m'ha perdut una mica. Tot i així, està molt ben escrit i la major part del llibre m'ha mantingut enganxada llegint
Displaying 1 - 23 of 23 reviews