La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l'èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l'autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d'un barri que poca gent trepitjava i d'on ell no va voler marxar mai—; més enllà d'això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l'obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l'autor, trenats per la lectura profunda de l'obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.
«Va representar la incorporació del xarnego a l'hora de jutjar aquelles zones on Barcelona i Catalunya perdien el nom. Candel és un escriptor extremadament singular, però també excel·lent, perquè la seva vida representa la reconstrucció de la Barcelona democràtica» —Manuel Vázquez Montalbán
Genís Sinca i Algué (Manresa, 1970) és un escriptor català, guanyador del Premi Josep Pla de narrativa de 2013. És llicenciat en Periodisme. Va treballar molts anys fora de Catalunya; va ser lector de català a la Universitat de Heidelberg, redactor en el Diari d'Andorra i corresponsal a Itàlia per al diari Avui i de COMRàdio. S'ha dedicat al periodisme d'investigació, amb una sèrie de biografies inèdites de personatges catalans del món de la política i la cultura, publicades a La Vanguardia i al «Quadern» d'El País, sota el títol d'«Històries de fa poc».
Paco Candel és una figura clau en la història del nostre país, un visionari i precursor de la idea d’un sol poble, de la necessitat d’incloure a la catalanitat els nouvinguts. Enguany celebrem el centenari del seu naixement i és una bona ocasió per conèixer-ne la figura.
En aquest sentit, el llibre que tinc entre mans és clau per endinsar-s’hi i entendre el seu tarannà. A través de converses entre l’autor i el biografiat, plenes d’anecdotes, es desgrana la vida i obra de Candel. Per entendre-la, per tornar-hi, per tirar endavant. Llegiu-lo!
«Si la independència de Catalunya ha d’ajudar a tothom a viure millor, aleshores digue’m on haig de firmar» (p. 350).