What do you think?
Rate this book
Entre el paradís i l'apocalipsi: L'economia de la intel·ligència artificial
Una lectura apassionant per descobrir totes les respostes als reptes de la intel·ligència artificial.
Des de l'origen de la humanitat, les idees científiques, tecnològiques i socials sempre han estat el motor de l'evolució. I avui ens enfrontem a una nova revolució que pot canviar la nostra societat de dalt a baix. Una lectura apassionant per descobrir les respostes als reptes del futur.
Què és la intel·ligència artificial?
Ens obrirà les portes d'un paradís on els ordinadors ens faran la vida més fàcil?
O acabarà amb el món que coneixem?
Les idees científiques, tecnològiques i socials són el motor del progrés de la humanitat, com s'explica a De la sabana a Mart (2023), un llibre convertit en best-seller indiscutible. Hi ha idees petites, mitjanes i grans. I n'hi ha de transcendentals, que són les que canvien les societats de dalt a baix. Gràcies a l'agricultura i la ramaderia, per exemple, la vida dels humans no va tornar mai a ser igual. I la revolució energètica va transformar el món d'una manera encara més dràstica.
Avui dia, som al bell mig d'una tercera gran onada d'idees transcendentals i revolucionàries. Un cop domesticades la producció d'aliments i l'energia, ara és el torn de la informació, i cap innovació de la humanitat ha acumulat mai tanta influència en tan poc temps!
Tenim al nostre abast telèfons intel·ligents que duem a la butxaca, portàtils o tauletes, però l'impacte dels ordinadors a les nostres vides va molt més enllà: si deixessin de funcionar, la nostra civilització simplement desapareixeria. Tot i això, és possible que l'impacte més gran dels ordinadors encara hagi d'arribar, perquè les computadores són els motors de la intel·ligència artificial, que té com a objectiu que algun dia els ordinadors puguin raonar, crear o imaginar nivell de la mateixa manera que ho fem els humans.
Com millorarà la salut? A quin ritme es faran nous descobriments? Quina rendibilitat aconseguiran les empreses? En definitiva, com canviarà el món? Tenim al davant un paradís de benestar i de progrés com anuncien algunes veus? O ens encaminem a l'apocalipsi com auguren altres? Entre el paradís i l'apocalipsi (2025) permet descobrir tot el que cal saber sobre la intel·ligència des de la creació dels primers ordinadors fins a les conseqüències econòmiques i socials que això comporta.
Des de l'origen de la humanitat, les idees científiques, tecnològiques i socials sempre han estat el motor de l'evolució. I avui ens enfrontem a una nova revolució que pot canviar la nostra societat de dalt a baix. Una lectura apassionant per descobrir les respostes als reptes del futur.
Què és la intel·ligència artificial?
Ens obrirà les portes d'un paradís on els ordinadors ens faran la vida més fàcil?
O acabarà amb el món que coneixem?
Les idees científiques, tecnològiques i socials són el motor del progrés de la humanitat, com s'explica a De la sabana a Mart (2023), un llibre convertit en best-seller indiscutible. Hi ha idees petites, mitjanes i grans. I n'hi ha de transcendentals, que són les que canvien les societats de dalt a baix. Gràcies a l'agricultura i la ramaderia, per exemple, la vida dels humans no va tornar mai a ser igual. I la revolució energètica va transformar el món d'una manera encara més dràstica.
Avui dia, som al bell mig d'una tercera gran onada d'idees transcendentals i revolucionàries. Un cop domesticades la producció d'aliments i l'energia, ara és el torn de la informació, i cap innovació de la humanitat ha acumulat mai tanta influència en tan poc temps!
Tenim al nostre abast telèfons intel·ligents que duem a la butxaca, portàtils o tauletes, però l'impacte dels ordinadors a les nostres vides va molt més enllà: si deixessin de funcionar, la nostra civilització simplement desapareixeria. Tot i això, és possible que l'impacte més gran dels ordinadors encara hagi d'arribar, perquè les computadores són els motors de la intel·ligència artificial, que té com a objectiu que algun dia els ordinadors puguin raonar, crear o imaginar nivell de la mateixa manera que ho fem els humans.
Com millorarà la salut? A quin ritme es faran nous descobriments? Quina rendibilitat aconseguiran les empreses? En definitiva, com canviarà el món? Tenim al davant un paradís de benestar i de progrés com anuncien algunes veus? O ens encaminem a l'apocalipsi com auguren altres? Entre el paradís i l'apocalipsi (2025) permet descobrir tot el que cal saber sobre la intel·ligència des de la creació dels primers ordinadors fins a les conseqüències econòmiques i socials que això comporta.
1144 pages, Kindle Edition
Published April 3, 2025
41 people are currently reading
115 people want to read
About the author
Xavier Sala i Martín
22 books46 followersXavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 1963) está licenciado por la UAB, es máster en finanzas internacionales y doctor en economía por la Universidad de Harvard. Ejerce la docencia como catedrático en la Universidad de Columbia y como profesor invitado en la Universidad Pompeu Fabra. Colabora, entre otros organismos internacionales, con el Foro Económico de Davos al tiempo que asesora a algunos gobiernos de África y América Latina. Asimismo, es patrón y fundador de la Umbele Foundation: A Future for Africa, dedicada a la promoción de la educación en África, y de Empresaris Sense Fronteres - CEOs Without Borders, una organización que promueve el desarrollo empresarial en los países pobres. Ha sido miembro de la junta directiva y tesorero del F. C. Barcelona.
Xavier Sala i Martín es autor de Economía liberal para no economistas y no liberales. En el campo de las publicaciones especializadas, es el responsable del Global Competitiveness Report para el World Economic Forum de Davos y es coautor junto a Robert J. Barro de Economic Growth, editado por el prestigioso MIT (Massachusetts Institute of Technology).
Vive entre Nueva York y Barcelona. Es colaborador habitual de La Vanguardia, Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio y RAC1. Entre los numerosos premios que ha recibido destaca, en 2004, el Premio Juan Carlos I de Economía.
Xavier Sala i Martín es autor de Economía liberal para no economistas y no liberales. En el campo de las publicaciones especializadas, es el responsable del Global Competitiveness Report para el World Economic Forum de Davos y es coautor junto a Robert J. Barro de Economic Growth, editado por el prestigioso MIT (Massachusetts Institute of Technology).
Vive entre Nueva York y Barcelona. Es colaborador habitual de La Vanguardia, Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio y RAC1. Entre los numerosos premios que ha recibido destaca, en 2004, el Premio Juan Carlos I de Economía.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
August 7, 2025
Després de l’excepcional “De la sabana a Mart”, Xavier Sala i Martín presenta la segona part, “Entre el paradís i l’apocalipsi”.
Si el primer volum era un fascinant viatge a través de la evolució de la intel·ligència humana i tot el que ha anat creant ―l’acumulació de coneixement (cultura)―, ara Sala i Martín ens explica l’altra intel·ligència, la no “natural”, la artificial, la electrònica, la de les màquines.
De la mà de Sala i Martín comencem expectants la segona etapa d’aquest increïble viatge.
Xavier Sala i Martín comença amb un prefaci referit a l’energia nuclear. Em sorprèn aquest tema d’entrada, aparentment poc relacionat amb l’assumpte, però ja entenc que Sala i Martín ha de tenir un bon motiu per començar així. Continuo doncs, delerós de saber-ne l’explicació.
Passat aquest prefaci, el llibre es compon de dues parts. A la primera Sala i Martín repassa la història dels ordinadors, des de les primeres màquines de calcular mecàniques, fins els actuals. Tota l’evolució amb els seus protagonistes, els teòrics, els enginyers electrònics, programadors, emprenedors. Assistim a les millores de hardware i de software, la creació d’internet i la revolució que van suposar els buscadors, sobretot Google.
D’alguns d’aquest genis que Sala i Martín ens va presentant, ja en sabia coses. D’altres no. He trobat fascinants les històries de Shanon, Turing, Hopper, Von Newman, Morris Chang, Tim Barners-Lee, Brin i Page, etc...
L’etapa dels emprenedors la protagonitzen joves. Adolescents fins i tot, com Bill Gates. Em meravella la facilitat i rapidesa amb què allà dos nois es poden constituir en empresa. El suport de les universitats. El paper cabdal de les companyes de capital risc. Tot plegat configura una manera de fer. Un “ecosistema” propici. Sovint m’evoca la sèrie de televisió “Silicon Valley”.
M’ha agradat conèixer com van sorgir alguns d’aquests grans noms, ja universals, com ara NVIDIA, Apple, Wikipedia, etc... És divertit saber que no sempre fan referència a saberuts aspectes tecnocientífics.
Gaudeixo amb el capítol en el que Sala i Martín explica el sistema binari. Inclou uns quadres que he trobat utilíssims per entendre-ho.
Llegida aquesta primera part dels ordinadors, que té unes dues centes pàgines, comencem l’altra part del volum, la intel·ligència artificial, de més de sis-centes pàgines.
Sobre IA ja havia llegit dos llibres, que em van agradar molt. Per exemple, gracies a “Hola mundo” de Hannah Fry vaig assabentar-me que la IA és una eina fantàstica que ens ajuda en medicina. La fiabilitat en la diagnosi de mamografies augmenta quan a l’anàlisi feta per metges se li suma la d’una IA. Són “mirades” diferents, que es complementen. El metge veu coses que la IA no veu. I viceversa. Però hi ha un problema molt important, i que Sala i Martín també descriu en el llibre. La explicabilitat. La manca de traçabilitat. La impossibilitat de saber com la IA ha arribat a la conclusió. És primordial saber el com i el per què, no únicament el què. Fry s’hi refreix i Marcus du Sautoy també, en el seu meravellós llibre “Programdos para crear”. Gracies a aquests llibres coneixia ja la historia dels escacs i el go, que Sala i Martín també ens explica.
Sala i Martín va pas a pas, seguint el curs històric dels esdeveniments, assentant cada pas, explicant-ho amb exemples molt ben pensats, senzills d'entendre. Vaig amb seguretat aprenent conceptes que, a priori, hagués dit que eren massa complicats per a mi.
Sala i Martín descriu els quatre nivells de IA. L’actual o “estreta”. La següent serà la “general”. Desprès, la IA “forta”. En aquest apartat, m’encanten les definicions i consideracions envers la consciència i l’agència que Sala i Martín fa en el llibre. Finalment, la “superintel·ligència”.
Iniciant el camí de la IA, veiem les dues branques que es van endegar. La IA simbòlica i la IA connexionista. La primera amb les regles heurístiques que ja havia indicat Polya (tinc el seu llibre pendent de llegir), i els arbres de decisió. Em segueix meravellant com Sala i Martín pensa els exemples per que ho puguem entendre.
Comença una part que he trobat fascinant. Les xarxes neuronals. La imatge comparant la humana i la artificial m’ha impactat. La ponderació. Els pesos. Com el programa els va modificant. Les capes. Com la màquina llegeix. Com la màquina mira. Tot és probabilístic i segons les dades amb que s’entrena. No hi ha enteniment, ni criteri, ni sentit comú, ni creativitat, ni consciència ni agència, capacitats naturals que els humans adquirim, sense aprendre-les, com Sala i Martín ens explica.
Les pàgines de la 422 a la 429 les he trobat espectaculars. Sala i Martín ens explica com la IA d’aprenentatge per reforç es va modificant ella mateixa en un tauler de 6 x 6. Entenem perfectament com funciona el concepte de pesos, capes i retropropagació.
Un altre obstacle per les IA que Sala i Martín ens explica són els sistemes caòtics, on no es poden trobar patrons.
També m’ha interessat molt la part en que Sala i Martín explica les dificultats que tenen les IA per entendre el llenguatge humà, amb les seves metàfores i ambigüitats. M’evoca un llibre magnífic que he llegit fa poc, “Això és (i no és) Alló”, de Jesús Tuson.
A la pàgina 502 em trobo una gran sorpresa. Fa poc he llegit el cànon de Sherlock Holmes, els nou llibres. Ha estat un viatge de descobriment meravellós. Ara, en girar full, em topo amb els ballarins! Què bo! Quines connexions inesperades tenen els llibres.
Quan explica les possibilitats de la IA dins el sistema educatiu, Sala i Martín inclou un pensament que m’agrada:
Per explicar el concepte d’intel·ligència i en quina categoria ubicaríem actualment les màquines, Sala i Martín es refereix als diferents tipus d’estudiants. Copiadors, memoritzadors, empollons, intel·ligents.
Em quedo amb l’idea que, de moment, la IA no és intel·ligent, però és una eina fantàstica que ens ajuda en molts camps. Per exemple, en programació. Pot ajudar, però cal supervisar-la, comet errors. També ajuda en medicina. Ja hem vist el cas de les mamografies. Més recentment, Hassabis i Jumper guanyen el Nobel de química per haver descobert la estructura de proteïnes amb la seva IA AlphaFold. Em trec el barret per aquest científics. Quin enorme potencial existent per a més descobriment en medicina que augura un futur en la millora de la vida de milions de persones.
¿Es tornarà intel·ligent la IA amb l’escalat? ¿Crearem una intel·ligència artificial general?
Sala i Martín indica les advertències de LeCun, Marcus, Chollet i Domingos en el sentit de que calen alternatives a l’escalat.
M’ha fascinat el càlcul de LeCun comparant les dades de text que rep la IA i les d’imatge que rep un infant.
També he trobat interessantíssims de fer els tests de Chollet. Sala i Martín ens explica que aquest investigador adverteix que la intel·ligència de la IA actual és fonamentalment diferent de la humana i que ell està treballant en una via alternativa a l’escalat. M’encanta l’exemple de Sala i Martín amb la lluna, l’escala i el coet.
Si la IA ja ha llegit tot internet, calen més dades. Paradoxalment, el propi funcionament de la IA fa que, si internet és el que observa, només veu una imatge borrosa, un petit percentatge. Afegim-hi que, quan la IA s’equivoca, ―es diu que “al·lucina” ―, aquestes al·lucinacions passen a formar part d’internet. Ella mateixa es va contaminant.
M'ha agradat moltíssim. Quin viatge!
Quines màquines meravelloses.
Però sobretot... quins humans!
Els humans som l’hòstia fent màquines meravelloses.
Si el primer volum era un fascinant viatge a través de la evolució de la intel·ligència humana i tot el que ha anat creant ―l’acumulació de coneixement (cultura)―, ara Sala i Martín ens explica l’altra intel·ligència, la no “natural”, la artificial, la electrònica, la de les màquines.
De la mà de Sala i Martín comencem expectants la segona etapa d’aquest increïble viatge.
Xavier Sala i Martín comença amb un prefaci referit a l’energia nuclear. Em sorprèn aquest tema d’entrada, aparentment poc relacionat amb l’assumpte, però ja entenc que Sala i Martín ha de tenir un bon motiu per començar així. Continuo doncs, delerós de saber-ne l’explicació.
Passat aquest prefaci, el llibre es compon de dues parts. A la primera Sala i Martín repassa la història dels ordinadors, des de les primeres màquines de calcular mecàniques, fins els actuals. Tota l’evolució amb els seus protagonistes, els teòrics, els enginyers electrònics, programadors, emprenedors. Assistim a les millores de hardware i de software, la creació d’internet i la revolució que van suposar els buscadors, sobretot Google.
D’alguns d’aquest genis que Sala i Martín ens va presentant, ja en sabia coses. D’altres no. He trobat fascinants les històries de Shanon, Turing, Hopper, Von Newman, Morris Chang, Tim Barners-Lee, Brin i Page, etc...
L’etapa dels emprenedors la protagonitzen joves. Adolescents fins i tot, com Bill Gates. Em meravella la facilitat i rapidesa amb què allà dos nois es poden constituir en empresa. El suport de les universitats. El paper cabdal de les companyes de capital risc. Tot plegat configura una manera de fer. Un “ecosistema” propici. Sovint m’evoca la sèrie de televisió “Silicon Valley”.
M’ha agradat conèixer com van sorgir alguns d’aquests grans noms, ja universals, com ara NVIDIA, Apple, Wikipedia, etc... És divertit saber que no sempre fan referència a saberuts aspectes tecnocientífics.
Gaudeixo amb el capítol en el que Sala i Martín explica el sistema binari. Inclou uns quadres que he trobat utilíssims per entendre-ho.
Llegida aquesta primera part dels ordinadors, que té unes dues centes pàgines, comencem l’altra part del volum, la intel·ligència artificial, de més de sis-centes pàgines.
Sobre IA ja havia llegit dos llibres, que em van agradar molt. Per exemple, gracies a “Hola mundo” de Hannah Fry vaig assabentar-me que la IA és una eina fantàstica que ens ajuda en medicina. La fiabilitat en la diagnosi de mamografies augmenta quan a l’anàlisi feta per metges se li suma la d’una IA. Són “mirades” diferents, que es complementen. El metge veu coses que la IA no veu. I viceversa. Però hi ha un problema molt important, i que Sala i Martín també descriu en el llibre. La explicabilitat. La manca de traçabilitat. La impossibilitat de saber com la IA ha arribat a la conclusió. És primordial saber el com i el per què, no únicament el què. Fry s’hi refreix i Marcus du Sautoy també, en el seu meravellós llibre “Programdos para crear”. Gracies a aquests llibres coneixia ja la historia dels escacs i el go, que Sala i Martín també ens explica.
Sala i Martín va pas a pas, seguint el curs històric dels esdeveniments, assentant cada pas, explicant-ho amb exemples molt ben pensats, senzills d'entendre. Vaig amb seguretat aprenent conceptes que, a priori, hagués dit que eren massa complicats per a mi.
Sala i Martín descriu els quatre nivells de IA. L’actual o “estreta”. La següent serà la “general”. Desprès, la IA “forta”. En aquest apartat, m’encanten les definicions i consideracions envers la consciència i l’agència que Sala i Martín fa en el llibre. Finalment, la “superintel·ligència”.
Iniciant el camí de la IA, veiem les dues branques que es van endegar. La IA simbòlica i la IA connexionista. La primera amb les regles heurístiques que ja havia indicat Polya (tinc el seu llibre pendent de llegir), i els arbres de decisió. Em segueix meravellant com Sala i Martín pensa els exemples per que ho puguem entendre.
Comença una part que he trobat fascinant. Les xarxes neuronals. La imatge comparant la humana i la artificial m’ha impactat. La ponderació. Els pesos. Com el programa els va modificant. Les capes. Com la màquina llegeix. Com la màquina mira. Tot és probabilístic i segons les dades amb que s’entrena. No hi ha enteniment, ni criteri, ni sentit comú, ni creativitat, ni consciència ni agència, capacitats naturals que els humans adquirim, sense aprendre-les, com Sala i Martín ens explica.
Les pàgines de la 422 a la 429 les he trobat espectaculars. Sala i Martín ens explica com la IA d’aprenentatge per reforç es va modificant ella mateixa en un tauler de 6 x 6. Entenem perfectament com funciona el concepte de pesos, capes i retropropagació.
Un altre obstacle per les IA que Sala i Martín ens explica són els sistemes caòtics, on no es poden trobar patrons.
També m’ha interessat molt la part en que Sala i Martín explica les dificultats que tenen les IA per entendre el llenguatge humà, amb les seves metàfores i ambigüitats. M’evoca un llibre magnífic que he llegit fa poc, “Això és (i no és) Alló”, de Jesús Tuson.
A la pàgina 502 em trobo una gran sorpresa. Fa poc he llegit el cànon de Sherlock Holmes, els nou llibres. Ha estat un viatge de descobriment meravellós. Ara, en girar full, em topo amb els ballarins! Què bo! Quines connexions inesperades tenen els llibres.
Quan explica les possibilitats de la IA dins el sistema educatiu, Sala i Martín inclou un pensament que m’agrada:
“... avui dia la clau és saber distingir entre la informació verídica i la falsa; entre els coneixements basats en la ciència i els basats en la superstició, la ideologia o la religió...”
Per explicar el concepte d’intel·ligència i en quina categoria ubicaríem actualment les màquines, Sala i Martín es refereix als diferents tipus d’estudiants. Copiadors, memoritzadors, empollons, intel·ligents.
Em quedo amb l’idea que, de moment, la IA no és intel·ligent, però és una eina fantàstica que ens ajuda en molts camps. Per exemple, en programació. Pot ajudar, però cal supervisar-la, comet errors. També ajuda en medicina. Ja hem vist el cas de les mamografies. Més recentment, Hassabis i Jumper guanyen el Nobel de química per haver descobert la estructura de proteïnes amb la seva IA AlphaFold. Em trec el barret per aquest científics. Quin enorme potencial existent per a més descobriment en medicina que augura un futur en la millora de la vida de milions de persones.
¿Es tornarà intel·ligent la IA amb l’escalat? ¿Crearem una intel·ligència artificial general?
Sala i Martín indica les advertències de LeCun, Marcus, Chollet i Domingos en el sentit de que calen alternatives a l’escalat.
M’ha fascinat el càlcul de LeCun comparant les dades de text que rep la IA i les d’imatge que rep un infant.
També he trobat interessantíssims de fer els tests de Chollet. Sala i Martín ens explica que aquest investigador adverteix que la intel·ligència de la IA actual és fonamentalment diferent de la humana i que ell està treballant en una via alternativa a l’escalat. M’encanta l’exemple de Sala i Martín amb la lluna, l’escala i el coet.
Si la IA ja ha llegit tot internet, calen més dades. Paradoxalment, el propi funcionament de la IA fa que, si internet és el que observa, només veu una imatge borrosa, un petit percentatge. Afegim-hi que, quan la IA s’equivoca, ―es diu que “al·lucina” ―, aquestes al·lucinacions passen a formar part d’internet. Ella mateixa es va contaminant.
M'ha agradat moltíssim. Quin viatge!
Quines màquines meravelloses.
Però sobretot... quins humans!
Els humans som l’hòstia fent màquines meravelloses.
July 22, 2025
Tot i no ser una novel·la, aquest llibre de divulgació m’ha agradat força perquè m’ha fet sentir que aprenia nous conceptes. És cert que em va costar una mica al començament, però a mesura que avançava, m’anava agradant cada cop més.
Al principi em van molestar les moltes repeticions de conceptes i exemples, però finalment he de reconèixer que m’han ajudat a assimilar-ho tot millor.
Ara bé, crec que es passa amb les transcripcions de converses amb ChatGPT: són massa llargues i repetitives, i arriben a fer-se pesades i avorrides.
Amb tot, he gaudit de la lectura i valoro molt la capacitat del llibre per fer comprensibles temes que, d’entrada, poden semblar força complexos.
Al principi em van molestar les moltes repeticions de conceptes i exemples, però finalment he de reconèixer que m’han ajudat a assimilar-ho tot millor.
Ara bé, crec que es passa amb les transcripcions de converses amb ChatGPT: són massa llargues i repetitives, i arriben a fer-se pesades i avorrides.
Amb tot, he gaudit de la lectura i valoro molt la capacitat del llibre per fer comprensibles temes que, d’entrada, poden semblar força complexos.
July 28, 2025
Aquest llibre de divulgació m'ha semblat boníssim. Explica molt bé, pas a pas, el funcionament bàsic de la intel·ligència artificial. Marca un abans i un després en la meva comprensió de la tecnologia i les preocupacions associades. I m'ajuda a entendre el context de les noves notícies. Molt necessari.
(No li poso un 5 perquè la última part no era del meu interès)
(No li poso un 5 perquè la última part no era del meu interès)
August 21, 2025
Fer comprensible la IA als profans no és gens fàcil. Aquest llibre ho aconsegueix. L'estil descriptiu i narratiu de @XSalaimartin ho fa entenedor i ens allunya de les visions extremadament optimistes i extremadament pessimistes. Gràcies per aquesta visió realista.
July 22, 2025
Un ensayo muy estimulante y entretenido. La primera parte, sobre el desarrollo de la computación y la informática, me ha parecido más robusto (es una historia más consolidada). Muy interesante el último capítulo sobre las dimensiones económicas de la IA. Muy recomendable.
August 26, 2025
En la línia de la seva anterior obra "De la sabana a Mart", ben documentada, exhaustiva i amb exemples entenidors i opinions fonamentades, sense defugir de qüestionar altres divulgadors amb els seus arguments, que et poden convèncer o no però que et fan anar al fons de les qüestions. La historia de la IA des de els seus inicis pot no ser engrescadora però et fa veure que l'humanitat no deixa mai de perseverar en anar més enllà dels límits auto imposats pels dogmes que sovint tracten de frenar la ciència.
September 27, 2025
Molt divertides les anecdotes sobre els pares de la informatica i la IA. Explica els fonaments dels algorismes actual de manera accessible a tots els publics.
Les 900 planes es llegeixen amb agilitat. De vegades repeteix les mateixes idees, i manté el seu estil didactic d’explicar-ho tot de manera molt senzilla, potser massa i tot.
Les 900 planes es llegeixen amb agilitat. De vegades repeteix les mateixes idees, i manté el seu estil didactic d’explicar-ho tot de manera molt senzilla, potser massa i tot.
August 24, 2025
Niektoré časti sú super, hlavne záver. Ale celkovo je kniha dlhšia ako by trebalo a veľa veci sa opakuje (aj niekoľkokrát).
December 15, 2025
good but unnecesarily long
January 9, 2026
Història completíssima de la ia.
Terriblement interessant però tant llarga que he estat incapaç d'acabar-la.
Terriblement interessant però tant llarga que he estat incapaç d'acabar-la.
Displaying 1 - 11 of 11 reviews