What do you think?
Rate this book
Somiàvem una illa
«T’estimo i això és un crit d’auxili. T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns hagi desfet de cop. T’estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes on m’he perdut».
Després d’un fort sotrac —dos, de fet—, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials; illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.
Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou.
Després d’un fort sotrac —dos, de fet—, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials; illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.
Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou.
204 pages, Kindle Edition
Published February 18, 2025
54 people are currently reading
665 people want to read
About the author
Roc Casagran
20 books37 followersRoc Casagran i Casañas (Sabadell, 24 de maig de 1980) és professor i escriptor català, especialitzat en poesia i novel·la.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 101 reviews
Read
March 4, 2025Aquí ja érem d'en Roc Casagran des de fa molt de temps i quina il·lusió llegir-lo amb un premi gran sota el braç
May 1, 2025
Puntuació: 3'5/5 ⭐️
opinió: En aquesta història narrada en primera persona, coneixerem a la Carla, una dona que ha patit uns sotracs i que, per tal de posar una mica d'ordre a la seva vida i als seus pensaments, escriu aquesta llarga carta a la seva parella. Així doncs, acompanyarem a la Carla en un recorregut al llarg de diversos moments de la seva vida, veurem com s'ha sentit o com ha viscut certes situacions i, en definitiva, veurem com s'obre en canal.
L'estructura que segueix la novel·la m'ha sorprès força, ja que l'autor alterna la història principal, la de la Carla, amb la de vuit illes reals que jo personalment desconeixia i que m'han semblat molt, però molt interessant. D'entrada, aquesta estructura em va desconcertar una mica perquè al llarg de tota l'obra es van produint aquests salts i no només entre la història de la Carla i la de les illes, sinó que també es van produint salts temàtics dins del relat de la Carla. Després, li vaig pillar l'estil i anava fluint amb el relat. I, finalment, reconec que em va acabar embafant una miqueta, ja que arran d'aquests salts hi ha algunes coses que es van repetint. No obstant això, reconec que és força original la proposta!
A més, es nota que l'autor ha conreat el gènere de la poesia, ja que el relat és molt senzill, però alhora està ple de bellesa i sensibilitat. No us en podeu fer una idea de la gran quantitat de fragments que he marcat.
En definitiva, si voleu un llibre àgil i senzill, que indagui en la recerca d'un mateix i en la complexitat de les relacions, de les pors i els dubtes, però també dels somnis i les il·lusions, aquest llibre és per a vosaltres!
opinió: En aquesta història narrada en primera persona, coneixerem a la Carla, una dona que ha patit uns sotracs i que, per tal de posar una mica d'ordre a la seva vida i als seus pensaments, escriu aquesta llarga carta a la seva parella. Així doncs, acompanyarem a la Carla en un recorregut al llarg de diversos moments de la seva vida, veurem com s'ha sentit o com ha viscut certes situacions i, en definitiva, veurem com s'obre en canal.
L'estructura que segueix la novel·la m'ha sorprès força, ja que l'autor alterna la història principal, la de la Carla, amb la de vuit illes reals que jo personalment desconeixia i que m'han semblat molt, però molt interessant. D'entrada, aquesta estructura em va desconcertar una mica perquè al llarg de tota l'obra es van produint aquests salts i no només entre la història de la Carla i la de les illes, sinó que també es van produint salts temàtics dins del relat de la Carla. Després, li vaig pillar l'estil i anava fluint amb el relat. I, finalment, reconec que em va acabar embafant una miqueta, ja que arran d'aquests salts hi ha algunes coses que es van repetint. No obstant això, reconec que és força original la proposta!
A més, es nota que l'autor ha conreat el gènere de la poesia, ja que el relat és molt senzill, però alhora està ple de bellesa i sensibilitat. No us en podeu fer una idea de la gran quantitat de fragments que he marcat.
En definitiva, si voleu un llibre àgil i senzill, que indagui en la recerca d'un mateix i en la complexitat de les relacions, de les pors i els dubtes, però també dels somnis i les il·lusions, aquest llibre és per a vosaltres!
April 28, 2025
Quina preciositat. Quina meravella de relat, tan ben filat, tan intens, tan interessant. Un premi Sant Jordi molt merescut. Trobaré a faltar la Carla, realment m'agrada llegir-la.
March 26, 2025
Reconec que amb Roc Casagran no puc ser imparcial. El vaig descobrir a "Austràlia" i a la poesia de "L'ombra queixalada" i després amb els recitals amb en Cesk Freixas. Amb "L'amor fora de mapa" em va enamorar el cor, a "Ara que estem junts" me'l va endurir i amb "Somiàvem una illa" me l'ha abraçat.
Quina tendresa, quina manera d'exprimir les emocions i quina naturalitat per tractat temes humans i quotidians.
M'agrada molt que les històries i els temps s'entrellacin entre paràgrafs i buscar-hi les connexions (literalment) . És bonic veure-hi la delicadesa que té amb el català i com li agrada jugar amb les paraules.
Trobem-nos a les illes. 🏝️🧡
Quina tendresa, quina manera d'exprimir les emocions i quina naturalitat per tractat temes humans i quotidians.
M'agrada molt que les històries i els temps s'entrellacin entre paràgrafs i buscar-hi les connexions (literalment) . És bonic veure-hi la delicadesa que té amb el català i com li agrada jugar amb les paraules.
Trobem-nos a les illes. 🏝️🧡
Read
July 15, 2025Les illes tenen quelcom místic, perillós i captivador. Semblen bolets sortits del no-res, envoltades d'un mar que les connecta i les aïlla alhora. Ens agraden les illes, n'hem visitat unes quantes (Açores, Galàpagos, Réunion, Islàndia), potser perquè aquest aïllament les dota de característiques que ens criden molt l'atenció. Les illes d'en Roc Casagran, però, no són visitables. Són petits reductes enmig de l'oceà de naturalesa molt diversa: algunes estan en perill, a d'altres no s'hi pot anar (o val més que no ho feu), algunes van tenir una vida curta i d'altres amaguen històries molt fosques.
Les illes que encapçalen els capítols del llibre, però, només són l'excusa amb la qual l'autor trena la història de la Carla, una dona al voltant de la quarantena que ha sofert un daltabaix vital del qual no se n'acaba de sortir. Com a teràpia, escriu una carta molt llarga (que més aviat és un diari personal) al seu company. Entre records, confessions i declaracions d'amor, es va desgranant com s'ha arribat al moment actual i l'origen de la motxilla que carrega la Carla.
En general, ni la trama ni l'estructura de la novel·la m'han convençut. En canvi, les històries de les illes m'han semblat prou interessants, tot i que sovint s'encaixen de manera massa forçada per intentar aconseguir una aparença de fluïdesa. També he de dir que, per mi, l'etiqueta Premi Sant Jordi li juga una mala passada: per una banda, és un reclam. Per altra banda, em fa esperar-ne més del que finalment m'ofereix. Però les expectatives són individuals, i no les plantejo com a norma: si busqueu una història àgil, de superació de crisis personals, de cerca d'identitat, de narració senzilla, i amb tocs de romanticisme, podeu donar-li una ullada.
(LAIA)
Llegiu-la a Instagram: https://www.instagram.com/p/DMIyBMBoI3A/
Les illes que encapçalen els capítols del llibre, però, només són l'excusa amb la qual l'autor trena la història de la Carla, una dona al voltant de la quarantena que ha sofert un daltabaix vital del qual no se n'acaba de sortir. Com a teràpia, escriu una carta molt llarga (que més aviat és un diari personal) al seu company. Entre records, confessions i declaracions d'amor, es va desgranant com s'ha arribat al moment actual i l'origen de la motxilla que carrega la Carla.
En general, ni la trama ni l'estructura de la novel·la m'han convençut. En canvi, les històries de les illes m'han semblat prou interessants, tot i que sovint s'encaixen de manera massa forçada per intentar aconseguir una aparença de fluïdesa. També he de dir que, per mi, l'etiqueta Premi Sant Jordi li juga una mala passada: per una banda, és un reclam. Per altra banda, em fa esperar-ne més del que finalment m'ofereix. Però les expectatives són individuals, i no les plantejo com a norma: si busqueu una història àgil, de superació de crisis personals, de cerca d'identitat, de narració senzilla, i amb tocs de romanticisme, podeu donar-li una ullada.
(LAIA)
Llegiu-la a Instagram: https://www.instagram.com/p/DMIyBMBoI3A/
November 12, 2025
Una molt bona història de com la Carla li explica a través del llibre, d'un diari, a l'Òscar tots els seus traumes, tot el seu passat, inseguretats i errors comesos per els 2, fruit de la falta de comunicació que ens porta el dia a dia de la vida estressant.
Tot i que entenc que és part de la gràcia del llibre, se m'han fet pesats alguns fragments de les illes que va anomenant, trobant-los en alguns moments inconnexes amb la història principal.
Tot i que entenc que és part de la gràcia del llibre, se m'han fet pesats alguns fragments de les illes que va anomenant, trobant-los en alguns moments inconnexes amb la història principal.
October 24, 2025
M’ha agradat molt. Llibre del club de lectura que ha acabat amb la visita del Roc Casagran, cosa que ha fet que encara m’hagi agradat més!!
October 23, 2025
El que escriu el Roc Casagran per mi sempre és àncora-refugi-bàlsam💜
July 17, 2025
Al club de lectura en línia de la @vidaentrellibres s'hi ha connectat l'autor i ens ha dit que ell volia escriure una novel·la sobre la incomunicació, i que és un apassionat de les illes i que n'ha estudiat més de cinquanta. I en va fer una tria per lligar-les a la història de la Carla. Perquè els llibres són illes d'un arxipèlag meravellós.
I ho ha encertat tot. Quina història més ben escrita! Al llarg de vuit capítols que corresponen a cadascuna de les vuit illes triades, ens va explicant l'abisme de braços buits on es troba la protagonista. Al començament del llibre ja ens explica el dur sotrac que travessa la Carla, la mort de la mare. Però no és fins prop del final que no descobrim el segon.
Pocs personatges molt ben triats t'acompanyen en una història que a estones et fa plorar de tristor i a estones de tendresa. I en la línia de la tendresa, no puc no esmentar el "bambi climàtic" que li explica el Pep, el fill petit, a la seva mare.
I quan parla de la mare... Un parell de paràgrafs m'han tocat el cor i els deixo aquí per no oblidar-los:
"Hi anava menys del que m'hauria agradat, a veure-la, perquè hi ha tants alls i tantes cebes que al final tot es posposa. Una reunió de feina, una visita al pediatre, una rentadora per estendre, una mica de cansament, un molt de mandra".
"La mare va desafiar els metges i la malaltia, va acceptar que allà s'acabava tot, que no valia la pena que la medicina li allargués la vida perquè sí. Abans, però, em va regalar converses i intimitat sense saber que aquell era el veritable desafiament, que amb les seves paraules estava allargant de debò la seva existència, perquè ara perdura en mi i en aquestes ratlles, i conec les seves i les meves arrels, i la penso, i la sé, i la trobo a faltar, la trobo a faltar molt, però és viva en l'enyorança i en això que t'explico i una mica en cada gest meu. Perquè morim quan ja no ens recorda ningú".
I ho ha encertat tot. Quina història més ben escrita! Al llarg de vuit capítols que corresponen a cadascuna de les vuit illes triades, ens va explicant l'abisme de braços buits on es troba la protagonista. Al començament del llibre ja ens explica el dur sotrac que travessa la Carla, la mort de la mare. Però no és fins prop del final que no descobrim el segon.
Pocs personatges molt ben triats t'acompanyen en una història que a estones et fa plorar de tristor i a estones de tendresa. I en la línia de la tendresa, no puc no esmentar el "bambi climàtic" que li explica el Pep, el fill petit, a la seva mare.
I quan parla de la mare... Un parell de paràgrafs m'han tocat el cor i els deixo aquí per no oblidar-los:
"Hi anava menys del que m'hauria agradat, a veure-la, perquè hi ha tants alls i tantes cebes que al final tot es posposa. Una reunió de feina, una visita al pediatre, una rentadora per estendre, una mica de cansament, un molt de mandra".
"La mare va desafiar els metges i la malaltia, va acceptar que allà s'acabava tot, que no valia la pena que la medicina li allargués la vida perquè sí. Abans, però, em va regalar converses i intimitat sense saber que aquell era el veritable desafiament, que amb les seves paraules estava allargant de debò la seva existència, perquè ara perdura en mi i en aquestes ratlles, i conec les seves i les meves arrels, i la penso, i la sé, i la trobo a faltar, la trobo a faltar molt, però és viva en l'enyorança i en això que t'explico i una mica en cada gest meu. Perquè morim quan ja no ens recorda ningú".
May 7, 2025
“Créixer és deixar de viure primers cops”.
Mai havia marcat tantes frases com en aquest llibre. Vull seguir llegint la Carla ✨ està escrit preciós.
“Aquella distància entre els nostres cosmos era atracció pura, descoberta constant, i ens aveníem. Tu xerraves i jo m’ enamorava.”
Mai havia marcat tantes frases com en aquest llibre. Vull seguir llegint la Carla ✨ està escrit preciós.
“Aquella distància entre els nostres cosmos era atracció pura, descoberta constant, i ens aveníem. Tu xerraves i jo m’ enamorava.”
Read
February 17, 2025Per feina
December 21, 2025
Quina delícia de novel•la.
Quin recorregut vital tan ben narrat, amb les seves dificultats i amb aquelles fortaleses que t'ajuden a seguir endavant. Quina manera d'obrir-se en canal, d'oferir el que la Carla ha estat i és, tot lligant-ho amb diverses illes que se'ns presenten a cada capítol, remarcant curiositats que es poden relacionar amb la vida mateixa de la protagonista.
Una obra creativa i sensible per parts iguals. Enhorabona a l'autor!
Quin recorregut vital tan ben narrat, amb les seves dificultats i amb aquelles fortaleses que t'ajuden a seguir endavant. Quina manera d'obrir-se en canal, d'oferir el que la Carla ha estat i és, tot lligant-ho amb diverses illes que se'ns presenten a cada capítol, remarcant curiositats que es poden relacionar amb la vida mateixa de la protagonista.
Una obra creativa i sensible per parts iguals. Enhorabona a l'autor!
June 20, 2025
Un llibre és com una illa 🏝️
September 21, 2025
No li he trobat res. Ni fred ni calor.
November 16, 2025
“És molt estrany, el funcionament de la memoria. Els primers anys de les nostres vides posen els fonaments del que serem i, així i tot, no en recordem res”.
April 24, 2025
M'agrada com lliga la seva vida amb els fets de les illes
July 11, 2025
Feia molt que no m’emocionava tant amb un llibre. Ha estat un absolut plaer.
August 8, 2025
Està bé per passar l'estona. Té imatges boniques però n'esperava més, d'aquest llibre.
September 17, 2025
Si pogués, li'n posaria 6, d'estrelles.
Gràcies per aquesta meravellosa obra.
Gràcies per aquesta meravellosa obra.
June 10, 2025
me'l va regalar la mama per sant jordi i jo li vaig dir "joder mama no fa gens de bona pinta eh", però bueno contra tot pronòstic m'ha encantat. una cosa que em feia una mica de por és que la protagonista fos una dona i el llibre fos escrit per un home, però considero que se n'ha ensortit prou bé, evidentment parla tota l'estona d'un prototip de dona molt concret i per això ho pot fer, suposo. no sé, parla una mica de tots els temes que s'han de tocar, està molt bé, s'ha plorat. llegiu-vos-el i cuideu-vos!
August 10, 2025
Un relat íntim, proper i dolorosament bell. Totes ens hem sentit una mica com la Carla i ens cal agafar perspectiva per cuidar i curar les ferides de més endins.
“De vegades la vida se’ns encalla. Un túnel, una gola de llop, un cul-de-sac, un abisme de braços buits i altres metàfores ens ajuden a explicar-ho. Una mala època és més prosaic. Tu sempre em dius que ens en sortirem.”
“I a tu qué et fa viure, amor meu? […] Quan em veu, deixa els papers damunt la taula i emussa un somriure. I parlar, parlar també em fa viure. […] Pregunta’t què és la vida però que això no t’impedeixi viure, no t’hi entortolliguis més del compte.”
“De vegades la vida se’ns encalla. Un túnel, una gola de llop, un cul-de-sac, un abisme de braços buits i altres metàfores ens ajuden a explicar-ho. Una mala època és més prosaic. Tu sempre em dius que ens en sortirem.”
“I a tu qué et fa viure, amor meu? […] Quan em veu, deixa els papers damunt la taula i emussa un somriure. I parlar, parlar també em fa viure. […] Pregunta’t què és la vida però que això no t’impedeixi viure, no t’hi entortolliguis més del compte.”
December 17, 2025
És una lectura agradable.
L'autor fa un relat de vida en primera persona del femení fins a la quarantena, de tal manera que fàcilment et pots sentir identificada amb la Carla, la protagonista. A més, expressa reflexions també fàcilment compartides.
Explica una història ben construïda, però hi he trobat a faltar ànima, entranyes: demà passat no en recordaré res, si de cas alguna anècdota sobre les illes.
L'autor fa un relat de vida en primera persona del femení fins a la quarantena, de tal manera que fàcilment et pots sentir identificada amb la Carla, la protagonista. A més, expressa reflexions també fàcilment compartides.
Explica una història ben construïda, però hi he trobat a faltar ànima, entranyes: demà passat no en recordaré res, si de cas alguna anècdota sobre les illes.
August 18, 2025
El llibre tracta d-una història de vida. Una protagonista que reflexiona sobre el camí que l'ha dut fins al que molts consideren l'equador de la vida. Al començament em va costar entrar en la història, però cap al final m'ha resultat més amè.
El meu interès per la novel·la ha anat fluctuant depenent dels episodis tractats. Amb alguns podia empatitzar més, degut a experiències similars o properes, altres m'han costat més per estar allunyat d'elles.
En qualsevol cas, m'ha semblat una novel·la robusta, interessant i que pot ser una bona lectura per algú que cerqui una mica d'introspecció.
El meu interès per la novel·la ha anat fluctuant depenent dels episodis tractats. Amb alguns podia empatitzar més, degut a experiències similars o properes, altres m'han costat més per estar allunyat d'elles.
En qualsevol cas, m'ha semblat una novel·la robusta, interessant i que pot ser una bona lectura per algú que cerqui una mica d'introspecció.
December 14, 2025
Una dura situació vital provoca que la Carla entri en un difícil estat emocional del que mirarà de sortir explicant la seva història sobre un quadern.
Una novel•la molt ben tramada, que aprofundeix en les emocions humanes, a través del relat vital de la protagonista, narrada amb molta sensibilitat. I inserides en el relat, 8 illes del món que li serveixen per explicar el seu estat d’ànim i la seva història.
Una novel•la molt recomanable i de lectura agradable
Una novel•la molt ben tramada, que aprofundeix en les emocions humanes, a través del relat vital de la protagonista, narrada amb molta sensibilitat. I inserides en el relat, 8 illes del món que li serveixen per explicar el seu estat d’ànim i la seva història.
Una novel•la molt recomanable i de lectura agradable
December 24, 2025
L'autora confessa tota la seva vida fins l'actualitat, cobrint tot els àmbits. Li he agafat molt de carinyo.
El fil conductor són les illes remotes, cada capítol una de diferent (metàfora del moment vital de l'autora). El que m'ha costat és com a cada pàgina va lligant la història de l'illa amb la seva vida, sovint reaprofitant la mateixa paraula una mica amb calçador. M'ha sonat molt a Carrie Bradshaw de Sexo en Nueva York.
El fil conductor són les illes remotes, cada capítol una de diferent (metàfora del moment vital de l'autora). El que m'ha costat és com a cada pàgina va lligant la història de l'illa amb la seva vida, sovint reaprofitant la mateixa paraula una mica amb calçador. M'ha sonat molt a Carrie Bradshaw de Sexo en Nueva York.
August 10, 2025
Una novel·la d’estructura molt original i amb una prosa força rica i efectiva, que explora el món interior a través de la vida de la protagonista i d’unes illes que, d’alguna manera, aniran marcant el compàs del que ens explica. M’ha semblat un llibre més que notable tot i que, malgrat la seva voluntat de modernitat, acaba derivant en una ideologia prou convencional. Llàstima!
September 10, 2025
És el segon llibre que llegeixo de Roc Casagran i m’ha tornat a captivar. Em declaro fan de la seva prosa: sensible, propera i capaç de tocar el cor. M’ha encantat el recurs de comparar la vida amb les illes, cadascuna amb les seves pròpies històries, llums, ombres i esperances. Una novel·la que emociona.
March 18, 2025
Un joc entre illes reals i les illes que visitem en diferents etapes de la nostra vida. La història d’una dona que, després de dos sotracs, necessita endreçar la seva vida. En Casagran juga al text creant lligams entre casa etapa viscuda de la vida i illa real. Molt bonic.
June 22, 2025
He abraçat la Carla, a vegades l’he jutjat però sobretot he sigut la Carla. Perquè a “Somiàvem una illa”, Roc Casagran fa un relat d’interconexions, de sentir-nos sols quan som arxipelags però sobretot un relat de viure amb tot el que això comporta.
És fantàstic!!! ✨✨✨
És fantàstic!!! ✨✨✨
March 15, 2025
Quins emoció i delicadesa! Amb una prosa senzilla i sentiments es pot aixecar una gran novel·la. Gràcies Roc! Un gran viatge emocional.
Displaying 1 - 30 of 101 reviews