Hèctor Barrera, periodista de successos, prova d'esbrinar com ha mort una prostituta, quan es produeix el segrest de l'industrial Bernat Ros. Mentre treballa en aquests casos, s'ha d'enfrontar amb la tossudesa del seu pare, amb les febleses humanes d'un comissari ambiciós, amb les exigències afectives d'una veïna i amb tot un seguit de jugades secretes que enterboleixen el curs de la partida que s'ha decidit jugar. Abans d'arribar al final, Barrera necessitarà l'ajut de Carlota Max, periodista del cor, i de Toni Butxana, amistançat amb una vídua rica i mancada de caliu, per tal d'accedir a un àmbit «selecte» que fins ara li havia estat vedat. Així, Cavall i rei ofereix una visió crua i esquinçada, però també divertida, del món corrupte de l'alta (i de la no tan alta) societat valenciana.
Ara bé, el costumisme, l'humor negre, el sarcasme, les converses,... toquen ben bé la tecla del que m'agrada. En definitiva, hagués pogut estar llegint el doble de pàgines, sense molta més xixa a la trama; i tot i així crec que no m'hauria avorrit en cap moment.
Punts positius també per al ric lèxic valencià, que sempre és un gust de compartir.
Amb tot plegat, 3 estrelles però molt ben dutes. Si mai estic sense saber què llegir, no descartaria pas agafar algun altre llibre d'aquesta saga o autor. Crec que serà un valor segur.