What do you think?
Rate this book
Que morin els fills dels altres
La Rebeca, una dona encongida per la por, s’acaba de traslladar a Ocata amb tota la família. Aviat coneix els veïns de la casa del davant: la Camila, que amaga un secret; en Gregori, que passa les nits fumant al terrat, i la seva filla Flora, que encara no parla. De mica en mica, la relació entre les dues famílies s’anirà enrarint i les pors de la Rebeca prendran formes noves, cada cop més lligades a la geografia del poble, a la màgia dels seus espais sòrdids i als seus habitants, vius i morts. Neguit i desig duran la Rebeca a fer un trajecte que oscil·larà entre la sospita i la paranoia.
Amb una prosa magnètica, entre el conjur i la invocació, Que morin els fills dels altres narra una metamorfosi. La d’una dona que comença sent fràgil i acaba assumint un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de totes les contrades. Com ja feia a Aioua, Roser Cabré-Verdiell continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú.
Amb una prosa magnètica, entre el conjur i la invocació, Que morin els fills dels altres narra una metamorfosi. La d’una dona que comença sent fràgil i acaba assumint un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de totes les contrades. Com ja feia a Aioua, Roser Cabré-Verdiell continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú.
266 pages, Paperback
Published March 12, 2025
20 people are currently reading
1016 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 78 reviews
Read
September 6, 2025Realment, és la història tant potent que tothom diu que és: és una barreja de thriller, novel·la d'Stephen King i una llegenda de bruixes. I el que més m'ha agradat: que passi al costat de casa meva, entre Ocata i Montgat i poder reconèixer llocs que he vist milers de vegades: el meridià, el pont i el turó que hi ha Montgat. No cal que les històries vagin a les capitals ni viatgin massa lluny per ser creïbles: casa nostra pot ser un bon lloc per fer una novel·lassa.
May 11, 2025
Amb la màgia poderosa i fosca d’aquest llibre, l’autora ha tornat a embruixar-me, malgrat que aquesta vegada el llibre no té relació amb l’estat al costat a l’estat on visc.
No penso dir res sobre la trama del llibre. Pots llegir la contracoberta per això. És una novel·la sobre el poder en tots els sentits. El poder de les dones i mares alliberades, el poder de la por, la culpa i l’angoixa, el poder malèvol d’una societat encara masclista i el poder imparable del desig. És un llibre que comença a caminar a poc a poc fins a un punt quan comença a córrer ràpidament amb un parell d’explosions fortes, un una mica abans del final i l’altre al final. És un llibre que pot ser llegit en dos sentits, un des del fantàstic i l’altre des del realisme nu i cru. Pots confiar en la narradora? Potser sí, potser no, potser les dues al mateix temps. Crec que és un llibre molt ben escrit i és dels llibres que quan el llegeixo que sento tan feliç i agraït que he après català per poder llegir llibres com aquest.
Moltes gràcies i enhorabona, Roser Cabré-Verdiell!
No penso dir res sobre la trama del llibre. Pots llegir la contracoberta per això. És una novel·la sobre el poder en tots els sentits. El poder de les dones i mares alliberades, el poder de la por, la culpa i l’angoixa, el poder malèvol d’una societat encara masclista i el poder imparable del desig. És un llibre que comença a caminar a poc a poc fins a un punt quan comença a córrer ràpidament amb un parell d’explosions fortes, un una mica abans del final i l’altre al final. És un llibre que pot ser llegit en dos sentits, un des del fantàstic i l’altre des del realisme nu i cru. Pots confiar en la narradora? Potser sí, potser no, potser les dues al mateix temps. Crec que és un llibre molt ben escrit i és dels llibres que quan el llegeixo que sento tan feliç i agraït que he après català per poder llegir llibres com aquest.
Moltes gràcies i enhorabona, Roser Cabré-Verdiell!
August 28, 2025
Escrit de manera trepidant i demencial. Bogeria absoluta, sobretot l’últim terç. Uau!!!!
May 25, 2025
Aquest llibre és pur foc.
Al principi m'ofegava. Casi abandono. Però sort que he persistit.
Quina bèstia la Cabré. I quina sort tenir-la.
Al principi m'ofegava. Casi abandono. Però sort que he persistit.
Quina bèstia la Cabré. I quina sort tenir-la.
June 23, 2025
deu meu, quina bogeria, quina bestialitat!!!!!
bruixes, costumbrisme, dones, mares i una escriptura impecable, no em cal més.
del millor que he llegit i llegiré aquest any, i quin encert haver-ho fet per Sant Joan.
que cremin totes les bruixes i visquin totes les filles
bruixes, costumbrisme, dones, mares i una escriptura impecable, no em cal més.
del millor que he llegit i llegiré aquest any, i quin encert haver-ho fet per Sant Joan.
que cremin totes les bruixes i visquin totes les filles
October 9, 2025
4,5/5 Gràcies, Roser, per regalar-nos aquest recorregut intens i ple de ritme que fa que ens hi quedem atrapades, que no puguem deixar de llegir i d'encadenar conceptes, mots.
Tot comença en un viatge en tren, un trajecte de 20 minuts per deixar enrere l'asfalt i el setè pis i instal·lar-se en un poble de la costa, Ocata.
Arran d'un fet traumàtic i tot el que comporta al seu dia a dia, la Rebeca i la seva família (marit, fill i filla) prenen la decisió de marxar de la ciutat i començar en un lloc nou, un lloc on recuperar-se i on cicatritzar les ferides.
Allí coneix la Camila, la veïna de la casa del costat, que conviu amb el seu marit Gregori i la seva filla Flora, una nena inquietant que té tres anys. Les dues famílies estableixen una relació a mig camí entre la confiança i la desconfiança total.
La protagonista viu amb la por instal·lada al cos i a la ment i això la fa entrar en pànic, la paralitza. Aquesta por apareix com un element desllorigador que ens porta cap a una evolució i una transformació de la narradora principal, la Rebeca. Alhora, el seu desig irracional per aferrar-se a la vida la fa tirar endavant i caminar enmig de dubtes, incerteses, matisos, dicotomies, fissures i contradiccions.
El poble i el seu mar l'arrosseguen cap a racons ocults, secrets i rituals, i és en aquests on troba l'empenta i el coratge. La recerca a dins, per voler-se forta, la fan connectar amb creences, sacrificis i embruixos i ens hi trasllada fins al final, fins a la cruïlla i els encreuaments de camins.
I quan arribem a la darrera pàgina, totes les peces encaixen. Caldrà que ens aturem, agafem aire i processem el que acabem de llegir.
💜 Una obra màgica que explora en el neguit de les possibilitats, en les maternitats, la pèrdua, la reparació i el desig. I com ho aborda i des d'on és sublim.
Una novel·la que destaca per la seva qualitat, per com empra el llenguatge i per la importància de l'etimologia.
Tot comença en un viatge en tren, un trajecte de 20 minuts per deixar enrere l'asfalt i el setè pis i instal·lar-se en un poble de la costa, Ocata.
Arran d'un fet traumàtic i tot el que comporta al seu dia a dia, la Rebeca i la seva família (marit, fill i filla) prenen la decisió de marxar de la ciutat i començar en un lloc nou, un lloc on recuperar-se i on cicatritzar les ferides.
Allí coneix la Camila, la veïna de la casa del costat, que conviu amb el seu marit Gregori i la seva filla Flora, una nena inquietant que té tres anys. Les dues famílies estableixen una relació a mig camí entre la confiança i la desconfiança total.
La protagonista viu amb la por instal·lada al cos i a la ment i això la fa entrar en pànic, la paralitza. Aquesta por apareix com un element desllorigador que ens porta cap a una evolució i una transformació de la narradora principal, la Rebeca. Alhora, el seu desig irracional per aferrar-se a la vida la fa tirar endavant i caminar enmig de dubtes, incerteses, matisos, dicotomies, fissures i contradiccions.
El poble i el seu mar l'arrosseguen cap a racons ocults, secrets i rituals, i és en aquests on troba l'empenta i el coratge. La recerca a dins, per voler-se forta, la fan connectar amb creences, sacrificis i embruixos i ens hi trasllada fins al final, fins a la cruïlla i els encreuaments de camins.
I quan arribem a la darrera pàgina, totes les peces encaixen. Caldrà que ens aturem, agafem aire i processem el que acabem de llegir.
💜 Una obra màgica que explora en el neguit de les possibilitats, en les maternitats, la pèrdua, la reparació i el desig. I com ho aborda i des d'on és sublim.
Una novel·la que destaca per la seva qualitat, per com empra el llenguatge i per la importància de l'etimologia.
May 8, 2025
Trauma, dol, desig. La Roser Cabré-Verdiell ens proposa una novel·la poètica, amb un magnífic desenvolupaent psicòlogic. Amb un narrador no fiable, paranoic, que juga amb les fronteres i les eines del terror per parlar de tot plegat.
August 9, 2025
Ai, la Rè... m'ha portat a creure'm tot el seu relat i punt de vista. Torno a creure en les bruixes (que poden ser poderoses, valentes i tendres alhora) 🧚🏽♀️
Cada paraula pensada i ben triada. La Roser Cabré no decep mai.
Cada paraula pensada i ben triada. La Roser Cabré no decep mai.
September 7, 2025
sempre a favor de les dones desquiciades
May 14, 2025
Le doy 4 estrellas porque el final se ha ido un poco de madres. Tot i això, m’ha agradat com està escrit
April 25, 2025
Aquesta novel·la es pura empenta. La narració t'agafa i no et deixa anar - crec que es el tipus de llibre que et pots llegir d'un glop però per manca de temps jo ho he fet en glops profunds. Quan començava no volia parar, això si.
L'autora fa molt bé el que vol fer - tot el tema de la bruixeria és totalment absolvent i com ho incorpora amb la Rebeca és magistral. El lector pot decidir com interpreta el final i que decideix que ha passat en realitat. Normalment, aquest tipus de trama no em mola, però Que morin els fills dels altres està massa ben escrit per enfadar-me amb el final. M'hauria agradat un èpileg? Si, i tant, però la novel·la es tan i com la volia la Cabré-Verdiell.
La Rebeca es un personatge que es quedara amb mi per molt de temps i no puc esperar a llegir tot el que ha escrit i escrigui l'autora.
L'autora fa molt bé el que vol fer - tot el tema de la bruixeria és totalment absolvent i com ho incorpora amb la Rebeca és magistral. El lector pot decidir com interpreta el final i que decideix que ha passat en realitat. Normalment, aquest tipus de trama no em mola, però Que morin els fills dels altres està massa ben escrit per enfadar-me amb el final. M'hauria agradat un èpileg? Si, i tant, però la novel·la es tan i com la volia la Cabré-Verdiell.
La Rebeca es un personatge que es quedara amb mi per molt de temps i no puc esperar a llegir tot el que ha escrit i escrigui l'autora.
April 5, 2025
Enceto el meu #abrilcatalà amb una de les lectures més interessants i inquietants que he llegit aquest any! Es tracta de la nova novel·la de la @roser.cabre que ha editat @editorialmalesherbes : “ Que morin els fills dels altres”.
La trama s’explica a la contraportada del llibre, la Rebeca marxa junt amb la seva família, a viure a Ocata, a la recerca d’una vida mes calmada que li doni una pau i una serenor que necessita per poder fer fronts a les pors que la paralitzen. A Ocata, coneixerà als seus veïns que sembla que amaguen alguns secrets que mantindran en alerta a la Rebeca : el pare, en Gregori, es passa les nits fumant al terrat, la filla, la Flora, no parla encara…. De mica en mica, la relació entre les famílies es fa més estreta i les pors de la Rebeca prendran un caire oscil·lant entre la paranoia i la sospita…
No us vull explicar gran cosa, perquè crec que val la pena que el descobriu i us feu la vostra pròpia reflexió . Però el que si que us vull compartir es el que més m’ha captivat a mi:
1️⃣La protagonista, la Rebeca es un personatge immens que va evolucionant al llarg de les tres parts de la història ,vaja fa una metamorfosi bestial i te’l creus!
-2️⃣L’ambientació i l’ubicacio de la novel·la em sembla tot un encert. La màgia i la por que transmet en la narració dels llocs que descriu. La Roser crea un entorn màgic , inquietant, tètric … i també terrorífic
-3️⃣l’estil de la Roser, aquesta prosa contundent, que arrossega i atrapa , primer es mes narrativa i descriptiva i vols saber que amaga allò que no ens diu, i a l’igual que la protagonista va evolucionant, el seu estil es va fent més recargolat, més màgic, més oníric, més delirant…derivant en una espiral que desborda màgia i poesia a raig, i conjurs…Una narració desbordant, abrumadora, captivadora i totalment folla, espectacular !
Jo em vaig enamorar de la Roser amb “Aioua”, i amb aquesta nova novel·la es confirma com la gran narradora què és, que arrisca , que ens Porta al límit , que ens arrossega, que ens embruixa amb les seves paraules… i que espero que aquesta màgia que desprenen les seves històries ens duri molts anys!
No us la podeu perdre! 💜💜
@llibreriaalguerset
La trama s’explica a la contraportada del llibre, la Rebeca marxa junt amb la seva família, a viure a Ocata, a la recerca d’una vida mes calmada que li doni una pau i una serenor que necessita per poder fer fronts a les pors que la paralitzen. A Ocata, coneixerà als seus veïns que sembla que amaguen alguns secrets que mantindran en alerta a la Rebeca : el pare, en Gregori, es passa les nits fumant al terrat, la filla, la Flora, no parla encara…. De mica en mica, la relació entre les famílies es fa més estreta i les pors de la Rebeca prendran un caire oscil·lant entre la paranoia i la sospita…
No us vull explicar gran cosa, perquè crec que val la pena que el descobriu i us feu la vostra pròpia reflexió . Però el que si que us vull compartir es el que més m’ha captivat a mi:
1️⃣La protagonista, la Rebeca es un personatge immens que va evolucionant al llarg de les tres parts de la història ,vaja fa una metamorfosi bestial i te’l creus!
-2️⃣L’ambientació i l’ubicacio de la novel·la em sembla tot un encert. La màgia i la por que transmet en la narració dels llocs que descriu. La Roser crea un entorn màgic , inquietant, tètric … i també terrorífic
-3️⃣l’estil de la Roser, aquesta prosa contundent, que arrossega i atrapa , primer es mes narrativa i descriptiva i vols saber que amaga allò que no ens diu, i a l’igual que la protagonista va evolucionant, el seu estil es va fent més recargolat, més màgic, més oníric, més delirant…derivant en una espiral que desborda màgia i poesia a raig, i conjurs…Una narració desbordant, abrumadora, captivadora i totalment folla, espectacular !
Jo em vaig enamorar de la Roser amb “Aioua”, i amb aquesta nova novel·la es confirma com la gran narradora què és, que arrisca , que ens Porta al límit , que ens arrossega, que ens embruixa amb les seves paraules… i que espero que aquesta màgia que desprenen les seves històries ens duri molts anys!
No us la podeu perdre! 💜💜
@llibreriaalguerset
December 22, 2025
Tinc la sensació que “Que morin els fills dels altres” i “Mammalia” son dues grans novel·les cosines germanes. Totes dues tracten, entre d’altres temes, la maternitat i la família, amb embolcalls diferents. Una a través de la intriga i el terror psicològic, l’altra a través de la intriga i una mica de ciència ficció.
Potser diré una burrada, però amb aquesta història tan original, el David Lynch potser li hagués agradat fer una adaptació. Roser Cabré-Verdiell mola molt.
Potser diré una burrada, però amb aquesta història tan original, el David Lynch potser li hagués agradat fer una adaptació. Roser Cabré-Verdiell mola molt.
January 9, 2026
Crec que no hi han elogis suficients per descriure aquesta novel·la tan fascinant. Ja des del primer capítol m’ha atrapat, sobretot per l’estil d’escriptura, i l’he anat llegint sent conscient que tenia quelcom ben especial entre mans. La protagonista és la Rebeca, una dona consumida per la por, i que com una au Fènix reneix de les seves cendres per esdevenir una altra versió de si mateixa més poderosa… i terrorífica. La narradora (ella mateixa) no és gens fiable, però la història queda ben travada des de tots els punts de vista. De debò, llegiu-la ara mateix! (10/10)
January 24, 2026
Una història incòmoda que barreja traumes i superstició a partir de l'experiència d'una mare que ha viscut un avortament.
A mesura que avança la novel·la es torna més intensa i a l'última part no la deixes de pensar fins que l'acabes de llegir.
A mesura que avança la novel·la es torna més intensa i a l'última part no la deixes de pensar fins que l'acabes de llegir.
April 27, 2025
QUE MORIN ELS FILLS DELS ALTRES de Roser Cabrer-Verdiel
“Després de mesos de fills, carrer i platja, després d’anys de fills, setè i asfalt, he obert el món cap al meridià. Hauria de tenir por? És la imminència del perill i no el desig el que m’escalfa. Hi ha cap diferència?
Lla Rebeca, un personatge fascinant amb una gran càrrega psicològica que t'interpel·la des de la primera a l’última paraula. Un viatge de tres parts submergida en els seus pensaments. Una metamorfosi en una triada: Torxa, Serp i Clau. Tres desitjos. Tres estils narratius diferents. (entre el psicorelat i el monòleg interior) Tres fills. Hècate, tres. Lletanies de tres en tres. Del remordiment i la por al desig. De la lucidesa dins paranoia de la tradició. De la dona a la bruixa.
@rosercabreverdiell posa sobre la taula temes que socialment resulten incòmodes, com la mort volguda, la família i el paper de les mares dins la institució. Parla de cicatrius, de línies... de confluències, meridians. Parla d’instins, de dol, de vulnerabilitat, d’identitat, d’aniversaris... i es qüestiona l’existència.
Els personatges i els escenaris estan molt ben construïts per acompanyar el discurs de la protagonista: En Gregori, en Flavi,, l’Eloi, la Camila... la Flora. Un terrat, un setè, unes jardineres, burilles, cendra, el color verd, una clau, el Meridià, una infermera...La Serp, la Llissa...
L’autora esgrimeix una prosa punyent, transgressora i delirant , que llisca, genera tensió i embruixa: “Que morin els fills dels altres”.
“Després de mesos de fills, carrer i platja, després d’anys de fills, setè i asfalt, he obert el món cap al meridià. Hauria de tenir por? És la imminència del perill i no el desig el que m’escalfa. Hi ha cap diferència?
Lla Rebeca, un personatge fascinant amb una gran càrrega psicològica que t'interpel·la des de la primera a l’última paraula. Un viatge de tres parts submergida en els seus pensaments. Una metamorfosi en una triada: Torxa, Serp i Clau. Tres desitjos. Tres estils narratius diferents. (entre el psicorelat i el monòleg interior) Tres fills. Hècate, tres. Lletanies de tres en tres. Del remordiment i la por al desig. De la lucidesa dins paranoia de la tradició. De la dona a la bruixa.
@rosercabreverdiell posa sobre la taula temes que socialment resulten incòmodes, com la mort volguda, la família i el paper de les mares dins la institució. Parla de cicatrius, de línies... de confluències, meridians. Parla d’instins, de dol, de vulnerabilitat, d’identitat, d’aniversaris... i es qüestiona l’existència.
Els personatges i els escenaris estan molt ben construïts per acompanyar el discurs de la protagonista: En Gregori, en Flavi,, l’Eloi, la Camila... la Flora. Un terrat, un setè, unes jardineres, burilles, cendra, el color verd, una clau, el Meridià, una infermera...La Serp, la Llissa...
L’autora esgrimeix una prosa punyent, transgressora i delirant , que llisca, genera tensió i embruixa: “Que morin els fills dels altres”.
May 17, 2025
A veure... és un llibre molt personal, molt raro, no és un llibre escrit per agradar a tothom ni per recomanar al tuntún.
M'ha encantat el llibre, fins a unes 20-30 pàgines abans del final. Per aquest motiu li fico 3⭐️.
M'ha encantat l'evolució de la protagonista, la intriga de no saber si el que passa és real o està a la ment desequilibrada de la Rebeca.
El final és una fumada històrica, m'ha costat molt de seguir i per a mi ha sigut massa... però entenc que és el final d'una persona totalment traumatitzada dins de la seva bogeria.
M'ha encantat el llibre, fins a unes 20-30 pàgines abans del final. Per aquest motiu li fico 3⭐️.
M'ha encantat l'evolució de la protagonista, la intriga de no saber si el que passa és real o està a la ment desequilibrada de la Rebeca.
El final és una fumada històrica, m'ha costat molt de seguir i per a mi ha sigut massa... però entenc que és el final d'una persona totalment traumatitzada dins de la seva bogeria.
June 9, 2025
4.5 Bruixa, brogit, brusc, brut, broma, boja. Crec que només ho pot entendre qui ha portat vida i mort a dins.
August 4, 2025
M'ha agradat el principi i cada cop menys. Però sempre està bé llegir una dona que es torna boja, sobretot si és perquè ha parit i encara millor si és catalana.
May 18, 2025
Una força i un talent desbocats. Quanta energia que desprèn aquest llibre. No és per a tots els gustos.
July 24, 2025
pensaments intrusius, bruixeria i una narradora que podria ser la més lúcida de totes o una boja absoluta. totes les meves obsessions recollides en un llibre. la història té uns girs inesperats, però benvolguts siguin, i està escrita d’una manera tan visceral!
si algú se’l llegeix comentem el final!
si algú se’l llegeix comentem el final!
July 10, 2025
És segurament el llibre més potent que he llegit enguany, tant pel missatge que vol transmetre com per la manera en què ho executa.
Cabré-Verdiell escriu una novel·la sobre la por i el desig a través de la transformació -o més aviat metamorfosi- d'una dona, la Rebeca, en un lloc especial, Ocata. És una obra intensíssima, amb frases directes i punyents, on l'autora esmicola tabús enquistats com l'avortament o la mort fent servir una narradora que a mesura que avança el relat pressents menys fiable, però que alhora et creus fermament.
Comença com una lleugera brisa i acaba com un huracà. Amb bones dosis de fantasia i misteri -ai, les bruixes-, acaba portant el lector al límit amb un final desbordant.
Cabré-Verdiell escriu una novel·la sobre la por i el desig a través de la transformació -o més aviat metamorfosi- d'una dona, la Rebeca, en un lloc especial, Ocata. És una obra intensíssima, amb frases directes i punyents, on l'autora esmicola tabús enquistats com l'avortament o la mort fent servir una narradora que a mesura que avança el relat pressents menys fiable, però que alhora et creus fermament.
Comença com una lleugera brisa i acaba com un huracà. Amb bones dosis de fantasia i misteri -ai, les bruixes-, acaba portant el lector al límit amb un final desbordant.
October 21, 2025
Fosc, evocador, magnífic! El llibre funciona com un encanteri, perquè la Cabré fa màgia amb les paraules. Però màgia de debò, d'aquella que és "incòmoda, ruda, selvàtica i profunda".
November 20, 2025
no sé ni què dir…. segurament això seria un 2,75. Sigui com sigui, és el llibre que menys m’ha agradat que recomanaria més a la gent, sabeu? llegiu-lo ni que sigui per comentar-lo … per viure l’experiència aIoUAaaa
August 26, 2025
"Si no som capaces de dir el desig no és per cap superstició. És perquè no gosem reconèixer el límit."
Un mirall lúcid i terrible sobre les pors i el pensament màgic (o la màgia que s'activa quan alliberem les temences més fondes). L'estil de la Roser Cabré-Verdiell és magnètic, precís com un bisturí. Un torrent literari, malefici i encanteri, que enganxa i horroritza a parts iguals, amb un ritme creixent constant que va de la contenció i la precisió a la paranoia absoluta que implica deixar anar totes les regnes.
Dels millors llibres que he llegit aquest any, i una confirmació més de la feinada que està fent Males Herbes creant un espai de literatura catalana contemporània que defuig tot tipus de classificació.
Un mirall lúcid i terrible sobre les pors i el pensament màgic (o la màgia que s'activa quan alliberem les temences més fondes). L'estil de la Roser Cabré-Verdiell és magnètic, precís com un bisturí. Un torrent literari, malefici i encanteri, que enganxa i horroritza a parts iguals, amb un ritme creixent constant que va de la contenció i la precisió a la paranoia absoluta que implica deixar anar totes les regnes.
Dels millors llibres que he llegit aquest any, i una confirmació més de la feinada que està fent Males Herbes creant un espai de literatura catalana contemporània que defuig tot tipus de classificació.
November 19, 2025
per on començar… és inevitable parlar del lèxic riquíssim que té l’autora, això per descomptat. quin orgull d’escriptura i escriptora!!
pel que fa el contingut… m’ha costat connectar-hi a l’inici i al final-final, tot i que m’hi he enganxat força a la meitat. no obstant, massa component místic pel meu gust que m’ha dificultat la lectura. és un llibre complicat, difícil de digerir (sobretot si no hi estàs acostumat) que, en alguns moments, no hi he acabat d’entrar del tot i que no he arribat a entendre el motiu-el perquè-de-tot plegat. per aquest motiu: 3.5 ⭐️!
pel que fa el contingut… m’ha costat connectar-hi a l’inici i al final-final, tot i que m’hi he enganxat força a la meitat. no obstant, massa component místic pel meu gust que m’ha dificultat la lectura. és un llibre complicat, difícil de digerir (sobretot si no hi estàs acostumat) que, en alguns moments, no hi he acabat d’entrar del tot i que no he arribat a entendre el motiu-el perquè-de-tot plegat. per aquest motiu: 3.5 ⭐️!
October 16, 2025
Primer contacte amb l'autora, tenia molt bones referències d'ella i m'ha agradat. De seguida el llibre t'atrapa i t'angoixa a la vegada, creant una ambientació de misteri i realitat al mateix temps, amb una narradora poc fiable, però que necessites saber més sobre el seu petit món. L'he devorat, però els darrers tres capítols m'han costat molt i m'han fet baixar la valoració final. Malgrat això, la resta l'he gaudit "patit" molt.
July 28, 2025
Tant magnètica com màgica….
Quin gust llegir la metamorfosi d’una dona: tortxa, serp i clau
Una història que parla de maternitat, de violència, de dones, mares, filles i veïnes, entre la fantasia i la realitat, entre el somni i el malson,
Que bé llegir-te a l’estiu!!
I gràcies paula per aquest regal❣️
Quin gust llegir la metamorfosi d’una dona: tortxa, serp i clau
Una història que parla de maternitat, de violència, de dones, mares, filles i veïnes, entre la fantasia i la realitat, entre el somni i el malson,
Que bé llegir-te a l’estiu!!
I gràcies paula per aquest regal❣️
December 14, 2025
Em sento fatal quan llegeixo totes les ressenyes boníssimes, però a mi
no m'ha agradat gens. No he pogut deixar l'angoixa en cap moment de la lectura, m'ha trasbalsat i m'ha incomodat. He estat a punt de deixar-lo, però m'ha semblat que la Rebeca s'empoderava i ho remuntàvem, però, com pot acabar així? Definitivament, no he entès aquesta història.
no m'ha agradat gens. No he pogut deixar l'angoixa en cap moment de la lectura, m'ha trasbalsat i m'ha incomodat. He estat a punt de deixar-lo, però m'ha semblat que la Rebeca s'empoderava i ho remuntàvem, però, com pot acabar així? Definitivament, no he entès aquesta història.
May 1, 2025
L’escriptura de la Roser és salvatge, precisa i potent. T’atrapa. M’ha encantat la transformació de la Rebeca, amb aquest punt de màgia i petit misteri que ho empapa tot. La història incomoda, i això m’agrada: no t’ho explica, t’ho fa sentir.
Displaying 1 - 30 of 78 reviews