«[…] la escritura es una forma de recuperación, de salvación frente a la muerte y a la desaparición.»
«El jazz y el tango tienen algo en común: la nostalgia. Pero la poesía también surge de la nostalgia y quizás cualquier forma creativa es nostálgica, porque somos seres en el tiempo, o sea, condenados al extrañamiento, a la transitoriedad.»
Feia unes setmanes que em venia molt de gust llegir literatura del segle XX, perquè em fa la sensació que hi trobaré coses molt importants; i va resultar que just l'Aada em va recomanar aquest llibre (gràcieees!!). M'ha encantat, m'ha semblat preciós per diverses raons: la prosa preciosa de Peri Rossi, la relació interessantíssima amb Cortázar — que gairebé no conec ni he llegit —, les cartes, l'amor que traspua el que escriu. Sobretot això, el llibre és una oda a Julio Cortázar, a un amic estimadíssim, trenta anys després de la seva mort: la memòria, la vida, l'altra vida (?); però des de l'experiència pròpia, des de la quotidianitat i des d'un vincle que serà per sempre íntim. I m'han vingut ganes d'explorar una mica aquest món de la literatura contemporània sud-americana, de llegir Cortázar, Peri Rossi i tants altres.