Un homenatge molt personal a l’arquitectura catalana. L’arquitectura sempre ens envolta. És l’escenografia de les nostres vides. Però què en sabem, d’edificis i ciutats? Com són i com haurien de ser els nostres pisos i cases? Què podem aprendre del passat per construir el futur? Per respondre aquestes preguntes i d’altres, Núria Moliner fa deu estades en deu habitatges únics i n’escriu les seves impressions. La xef tres estrelles Michelin i la seva casa de premi Pritzker o el taller de Miró a Palma construït per Sert. Habitatges d’emergència, construccions post bombolla immobiliària, una casa de poble autosuficient o cooperatives d’habitatge. Espais domèstics totalment diferents i vides que diuen molt de qui som i cap a on anem.
M'agrada pensar amb com influeix l'arquitectura en ses nostres vides (durant molts d'anys he volgut estudiar arquitectura). Al final els espais, ambients, entorns que transitam ens condicionen més del que pensam, això sempre cap a bé, però també cap a malament.
És un llibre interessant, però sobretot fàcil de llegir.