Tens la força de les coses

by Marta Vives Masdeu

Quatre històries reals de dones fortes que posen l’amistat i la sororitat al centre.
Dones d’edats diverses i que es troben en diferents moments de la vida. Algunes l’estan començant i d’altres l’estan a punt d’acabar, però totes viuen intensament. Una nova amistat que sorgeix al final de la vida, un grup de dones que decideixen viure en comunitat, tres amigues que se sostenen i s’ajuden a omplir els buits i les absències i una mare al costat d’una filla que ha d’afrontar un fet impensable. L’amor, l’amistat, la mort i totes les contradiccions humanes s’entrellacen en aquests quatre relats inoblidables.

173 pages, Kindle Edition

Published March 11, 2025

Reviews

[〰️ Alba 〰️]

M’encanta la veu i l’escriptura de Vives, és forta i dolça al mateix temps. Els quatre relats d’aquest llibre giren entorn l’amistat entre dones que s’han conegut de grans, tema que no s’acostuma a tractar. Són històries reals, algunes m’han entristit.

[Una pila de llibres]

Quin llibre tan bonic, quina manera tan delicada i bonica de parlar de la mort, la maternitat i l’amistat des de diferents punts de vista ❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹

[Anna Capde]

Un llibre d'històries reals molt ben escrit i que pot arribar a molta gent, sobretot dones que s'hi poden sentir identificades. Algunes de les històries una mica dures però molt ben narrades!

[Pilar]

Darrera lectura de l'any.
M'ha commogut que fossin històries reals. Quatre relats diferents. Quatre relats de dones amb l'amistat com a nexe. Amistat que arriba, en dos dels relats, quan ja no s'espera perquè les implicades ja són adultes i tenen la vida feta. Però l'amistat et pot trobar en l'inesperat.

La que més m'ha agradat és la tercera part, els arbres. I d’allà em quedo dos fragments:

“A la vida apareixen persones que ocupen un espai central, fet a mida, inèdit, especial, insubstituïble. Un espai on quedar-se. Són casa.”

“Els arbres també l’havien ensenyat a cedir. D’ells havia après el secret d’envellir: aprendre a perdre.”

I el títol, que surt d’un poema d’Enric Casasses, del llibre “D’equivocar-se així”:

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

[Alex Bosch]

La Marta ha escrit un llibre sensible, honest, real (encara que pugui semblar ficció). Cap paraula hi sobra, cap paraula hi falta. La quarta part és brutal, escrita des de la boca de l’estòmac… i sobretot no cometeu l’error de saltar-vos ni l’epíleg ni els agraïments.

[Roserrr]

La força de l'amistat, tant plena d'amor, entre tantes forces i tantes coses

"Algú de qui seràs incapaç d'explicar com i quan us vau trobar per primera vegada perquè l'amistat mai té un sol punt de partida"

[Ainoa]

Quatre històries precioses que et recorden estimar la vida, amb tots els seus altibaixos, i amb totes les persones que t’acompanyen. Que bonic l’epíleg i el sentit de tot el llibre. Gràcies per regalar-nos les vivències.

[Roser Sebastià]

L’escriptura de Marta és tan honesta com la seua veu radiofònica. Un genuí punt de vista que se sap testimoni privilegiat de la intimitat que ficciona. Quan se suspèn lo món. Quan entren en erupció les amistats tan fortes com els volcans. Quan s’arrenquen les fulles seques que deixen a la intempèrie los records feliços. Perquè com deia Blai Bonet “L’art és viure sense encàrrec i amb gràcia”.

[Montse]

Una lectura emotiva, conmovedora sobre quatre històries reals.
Les protagonistes són dones que les uneix l'amistat, el amor, la vida, la maternitat, la malaltia, el dolor, la mort, el dol, la impotència, la solitud, la incomprensió, la culpabilitat.
Les històries están englobades en quatre títols molt adients, trets del poema d'Enric Casasses: la mar, els volcans, els arbres i la veritat.
L'epíleg és magnífic.

Frases que m'han agradat:
-"Les persones que ens ensenyen alguna cosa ocupen un lloc especialment poderós en la nostra memòria, deixen una traça en les nostres accions".
-"Mentre hi ha opcions, hi ha horitzó".
-"Hi ha històries que són úniques i excepcionals. Impossible d'imaginar. Són com tresors".
-"A la vida apareixen persones que ocupen un espai central, fet a mida, inèdit, especial, insubstituïble. Un espai on quedar-se. Són casa".
-"Els silencies eren una manera de desaparèixer del món".

Poema d'Enric Casasses:
"Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat ".

[Belén MoEs]

👩🏻‍🦼Tens la força de les coses ✨🌈
🖋️ Marta Vives
📘 Ara llibres
📖 205 pàgines
🏠 Propi

Ahir vaig acabar aquest llibre mentre encara quedava llum solar i no havíem repartit lots per tota la casa per il•luminar-nos. Quin dia més extrany, oi?

Amb aquest llibre he tingut moments com els d'ahir, de desconnexió del món perquè alguna història m'enganxava i de desconnexió del llibre perquè no connectava amb els personatges ni amb l'estil narratiu.

La segona part és amb la què més he connectat. El tema maternitat sempre m'atreu, no ho puc evitar, i em surt la doula que porto dins i m'imagino acompanyant les dones que hi apareixen en les seves llums i ombres.

La resta m'ha costat, soc sincera 🤷🏻‍♀️

Vosaltres, l'heu llegit? Què us ha semblat?

✅ Passa el test de Bechdel
♀️ No té especial perspectiva de gènere

[Cristina Fabà]

La Mar: La Gioia, després d'un any amb ELA, decideix passar un dels ultims mesos de la seva vida a Deià, a casa l'Emma i el seu marit. Reflexions d'ultims dies de vida, impregnar-se de la vida present en sentit pur, reviure teixint vincles de veritat.
Els Volcans: la Cinta decideix quedar-se embarassada al final de la seva vida reproductiva, sola, i amb tècniques de fecundació in vitro. El final de l'embaràs no es l'esperat.
Els arbres: tres dones que es troben i que es fan imprescindibles, que acaben teixint arrels i creixen com la força dels arbres. Acompanyant-se fins a Beirut. Fotografies, un pare, la pèrdua d'un futur immediat ex-marit...
La veritat, la pèrdua als 12 anys, les notes de veu que ja no escoltarà ningú.

[Lídia Navarro]

Sensible y honesto, sobre la amistad como fuerza vital. A través de cuatro historias reales, se muestra cómo los vínculos inesperados pueden sostenernos en momentos clave de la vida.

L'amistat. "A través de les arrels es cuiden, s'alimenten, es protegeixen" Un bon llibre, que em va regalar una bona amiga. 🥹

[Esther]

És un llibre difícil, perquè el que s'hi explica és dur i està tan ben escrit q t'arriba molt endins. Les diferents històries les he llegit amb graus d'intensitat molt diversos perquè les ferides i les pors de cadascú no ens remouen per igual. És intens i instrospectiu.

[Beatriu]

Hi ha quelcom amb el que no he acabat d'encaixar.

[Anna RL]

Preciós, una carícia per l’ànima❤️

[Laia NC]

M’he perdut en les històries perquè els enllaços m’han semblat forçats. L’he deixat a la segona part perquè, tot i que he connectat més m’han semblat vivències massa dures que no em venien de gust.

[Carmina Marti]

L’he hagut de deixar. Massa drama, no és un llibre però en el moment en el qual estic

[Sara Casado]

Un llibre envoltat de sensibilitat on es tracta amb molta cura i carinyo situacions dures i complicades.

[Meia]

Començat, però no acabat. M'avorria com una ostra

[Laia Piquet]

Molt dura, he patit molt. No me l'esperava així. Té coses bones però m'ha generat més patiment que alegria, fins i tot una mica d'angoixa.

[Helena Julià]

"Tots necessitem un lloc on plantar les arrels."

[Laia Piquet]

Uffffff m'ha generat molta angoixa... he patit, a més amb malalties. És cert que parla de la mort amb una sinceritat i naturalitat que admiro.

[Montse Garcia]

Històries colpidores i intimistes de dones que lluiten, i que viuen. És una bona novel·la, molt ben escrita.