Mal olor

by Nadia Hafid, Gabriela Miciulevicius (Translator)

Mal olor hace diana en la tiranía empresarial y la alienación corporativa, regalándonos uno de los cómics más frescos e inteligentes sobre vivir para trabajar.

Más que una empresa, Angle Group es una familia. El ambiente es inmejorable; la comunicación y la confianza, las bases de su éxito; el modelo horizontal, su apuesta corporativa. Una empresa ética y responsable debería ser capaz de gestionar cualquier problema, como el mal olor que de repente aparece en la oficina.

Una empresa como Angle Group debería saber hacer las cosas bien, ¿verdad?

Genres: Comics, Graphic Novels

172 pages, Hardcover

First published February 19, 2025

Reviews

[Ángela García]

Bona reflexió sobre el racisme i la toxicitat que trobem en el àmbit corporatiu. L’autora mostra molt bé la hipocresia de certs discursos empresarials que cada vegada són més habituals.
L’estil gràfic potencia la crítica de la trama. Les vinyetes, que són molt similars però amb petites variacions, els colors plans, la manca de faccions en els rostres i les línies geomètriques transmeten aquesta sensació de rutina, de repetició i de que els treballadors són peces anònimes per les empreses, que els missatges com “això ho hem aconseguit gràcies a vosaltres”, “som una família” o “volem fomentar el vostre creixement personal i professional” són buits i falsos.

[Júlia]

Un llibre amb una temàtica de fons molt interessant on no és important el que passa sinó com passa i com reaccionen els personatges a que passi. El dibuix és increïblement cinematogràfic, tant que m'ho he mirat massa de pressa i necessito una altra lectura per copsar-ho tot.

Això sí, fer que un món tot de color rosa sigui creepy és tota una proesa.

[Kimmi]

Entiendo el mensaje que quieren transmitir, pero las viñetas son muy básicas, algunas se repiten sin cambios y en general se hace muy corto y el final no queda del todo claro.

[Júlia Albacar]

no m’ha encantat l’estil il•lustratiu, però el GRAN TEMA que aborda m’ha semblat molt interessant. cal repensar com ens relacionem amb les persones amb qui compartim tantes hores al dia… evidentment amb respecte lo primer de tot lol

[Javier Alarcón]

3.5 ⭐

Un elegante dardo contra las empresas que van de chupiguais, donde son una familia (aunque no compartan dividendos, ¡pues eso faltaba!), tienen futbolín, hacen team building y todas las chuminadas que tú quieras... pero luego te pagan una miseria y te deben dos meses, además de ser más racistas y rancios que sus putas muelas.

[laura]

massa ràpida has anat tu, em sembla

[Jordi Mengual]

lectura molt ràpida però no per això pitjor, com he llegit en molts comentaris. el dibuix es molt bo i la història curta però precisa en tot allò que es decideix tractar. molt recomanable

[Andrea]

racisme i hipocresia laboral. Em sembla excel·lent la manera de transmetre un missatge tan present avui en dia de manera tan senzilla, el còmic és boníssim així com és: sense molt de text.

[carlacarlae]

Si, està bé.
A nivell visual és xulíssim, la història se m'ha fet massa poquet, suposo que li has de donar voltes al tarro tu mateixa o potser no, potser és això i ja està, i no passa res.

[Sofía Balbuena]

No entendí.

[Jose17]

M'ha encantat que sigui de color rosa i tota la reflexió que hi ha al voltant de les violencies racistes en el món laboral.

[Ainara Onzain Sarrias]

Espectacular com la successió d imatges detallades i simples crea moviment i so al cervell.
I que tot sigui rosa!

[Irene]

Una forma totalmente sutil, rápida y sencilla de criticar el sistema laboral opresivo en el que vivimos y el racismo institucionalizado

sobran las palabras!!

[Marina Tena]

It’s giving severance, m’ha flipat!!!!

[Marta Chia]

Dibujo y estilo impecables, una lástima que la historia sea tan sosa

[Alba]

📖 Tot comença quan una forta mala olor envaeix una oficina. A partir d'aquest fet aparentment insignificant, la història posa sobre la taula el racisme, els prejudicis i la precarietat laboral dins d'una gran empresa que exigeix molt als seus treballadors mentre els tracta de manera injusta.

És un còmic amb amb una premissa molt senzilla que aconsegueix parlar de temes molt actuals. S'hi veu racisme i com els prejudicis poden condicionar la manera com es tracta determinades persones. També m'ha agradat com crítica a les grans empreses, que demanen cada vegada més als treballadors però després no els valoren ni els paguen el que els correspon. Crec que és una lectura que convida a reflexionar en molt poques pàgines, quasi no conté diàleg.

El que no m'ha acabat de convèncer és l'estil gràfic de la Nadia Hafid, potser el dubuix minimalista és una decisió conscient, però m'ha costat connectar-hi. M'ha faltat una mica més d'expressivitat en els personatges i això ha fet que no gaudís tant de la lectura com hauria volgut.

[Entre Páginas Infinitas]

2.5 ⭐️
No sé si es un libro inteligente y con un gran mensaje. Me pareció fácil de leer. Lo acabé en 20 minutos en la biblioteca porque más que leer se ve. No es una historia como tal. No se conoce a los personajes, no se simpatiza con ellos, simplemente se entiende la forma que tiene la empresa de tratar a sus empleados como si fueran robots sin vida y sin aspiraciones más allá de acudir al trabajo y dar la vida por él.
Lo del mal olor es algo curioso. La podredumbre puede venir de la propia empresa como del descontento de una de sus empleadas, esto fue lo que me recordó a ese otro libro titulado precisamente El descontento, donde la protagonista está hasta las narices de su empresa pero no se va porque quien deja un gran puesto como el suyo y luego como va a pagar todos sus gastos, etc, etc.
Inteligencia, sí, pero aburrido.

[Pau Blackonion]

Absolutament incomprensible que aquest còmic tingui un premi.
Planeja una idea base molt interessant: que una empresa faci servir bones paraules i missatges aparentment positius per dur a terme accions que deriven en la cosificació de les seves treballadores, micro racismes, etc... i culpar a individus de fets que són inherents a la seva estructura, pero s'allarga fins a les 160 pagines sense aprofondir gaire.

[ArianeDeTroil]

Un tebeo con el inconfundible estilo gráfico de Nadia Hafid que se lee en un santiamén. Como de costumbre con esta autora, en mi opinión el estilo gráfico está muy por encima del narrativo. A nada que la historia hubiera tenido algo más de enjundia habría subido muchísimo la puntuación.
Eso no quiere decir que no merezca la pena, porque estéticamente es estupendo.

[Àurea]

Un còmic curt, de lectura ràpid, però és justament perquè aconsegueix un estil de vinyeta molt dinámic, cinematogràfic. Una història que t'enganxa i un estil aparentemnt senzill que transmet perfectament la fredor de l'empresa, la incomoditat de les treballadores, el fàstic de la mala olor i el racisme de la societat.

[VakeOikki]

Tota la meva admiració per haver creat aquest ambient que se sent al treball, sobretot a les reunions on els caps fan aquest tipus de discursos que no conecta amb els treballadors, amb aquests colors plans, dibuixos senzills a primera vista i tant poc diàleg

[Sati Castillo]

Muy contemporáneo, muy línea simple, pero esque no me gusta la paleta de colores, me gusta el mensaje pero pensaba que me impactaría más, cuestión de mis expectativas que nunca llegaba a poder conseguir el libro, entonces pensaba que habrían muchas más capas y no tan simplificado

[Miguel Ayuso Rejas]

Un cómic que ha pasado por mis manos sin pena de gloria. Un tema manido para el que no aporta gran cosa, tampoco en lo gráfico.

[Svitani]

Deseando que hagan un capítulo de Black Mirror con esto.

[Meri Monfort]

l'he llegit en 20 mins a la biblio i, tot i que crec que el missatge que vol transmetre podria ser potent, no acaba de traçar-se adequademanet :(

[Oriol Lladó]

Gràficament és tota una troballa: un intel·ligent joc de colors i línies que amb intenció i eficàcia reforça una història punyent, al voltant del racisme institucional (en aquest cas dins el món de l'empresa) i la seva cruel subtilesa.

[reader]

2 out of 10: básico, insulso

[Rafa Arjona]

incapaz de entenderlo

[Elena Martínez]

Tenía tantas ganas de leer este libro y luego me encuentro con que es una historia totalmente vacía

[Anna Bigo]

No mha enganxat i quan començava a ferho sha acabat, entenc el missatge pero no acabo de veure la reflexio pel gir final. Lestil visual es molt bonic.