Benvinguts i benvingudes a l'espectacle d'aquesta nit. Us prometo somriures i llàgrimes. Moltes confidències al descobert i veritats disfressades. Traïcions, sorpreses i lleialtats en joc seran el menú d'aquest sopar. Esteu preparats?
La Blanca ha organitzat un sopar per celebrar els seus quaranta-quatre anys amb la seva filla Paula i els seus millors amics, la Txell i el Roger, i els seus fills, el Pol i l'Èric.
Les trobades familiars haurien de ser un motiu d'alegria, però a vegades es poden convertir en una bomba de rellotgeria. En aquest cas, serà de les explosives. El menú està secrets, mentides, enganys, draps bruts i algun amor inconfessable... Ho tenim tot, però sembla que no arribarem a les postres!
Em sap greu, però avui vinc amb una unpopular opinion: la veritat és que no he connectat gens amb la història de No arribarem a les postres de Núria Fortuny.
📖 La història transcorre durant un sopar on dues famílies es reuneixen per celebrar l’aniversari de la Blanca, però de seguida comencen a sortir secrets, retrets i confessions. És una escena fàcilment imaginable, perquè hem vist moltes pel·lícules i sèries: amb la mateixa premissa: una taula, tensions acumulades on tot esclata.
He de dir que la novel·la és entretinguda i es llegeix molt ràpid, però en el meu cas els diàlegs m’han semblat molt forçats : No m’han resultat creïbles pel contingut nio naturals (A més vinc de llegir la Marta Rojals on excel·leix en aquest aspecte)..
He estat a punt d’abandonar la lectura en diverses ocasions, però finalment l’he acabat, i això m’ha acabat de confirmar que els fets són massa forçats i les accions dels personatges poc creïbles. A més, una de les coses que més m’ha descol·locat és que les dates que es mencionen a l’obra no quadren, i crec que és un detall important que pot treure’t de la lectura.
La Blanca ha organitzat un sopar per celebrar els seus quaranta-quatre anys amb la seva filla Paula i els seus millors amics, la Txell i el Roger, i els seus fills, el Pol i l’Èric. Les trobades familiars haurien de ser un motiu d’alegria, però a vegades es poden convertir en una bomba de rellotgeria. En aquest cas, serà de les explosives. El menú està servit: secrets, mentides, enganys, draps bruts i algun amor inconfessable... Ho tenim tot, però sembla que no arribarem a les postres!
Una novel·la de comèdia lleugera, divertida, intensa i adictiva.
Te capítuls molt corts amb un toc irònic que et faran riure i repensar.
Conte una trama carregada de molts secrets i mentires.
Tots els personatges amaguen alguna cosa i poc a poc tot acabarà destapansa.
Aquesta lectura ha sigut molt entretinguda, pero sens a fet curt, el desenllaç arriba molt ràpid.
Això si és perfecta per llegir entre lectures més denses.
“Els secrets només fan que la motxilla pesi cada vegada més i no t’asseguren un final feliç”
Vaig agafar aquest llibre amb moltes ganes, el vaig demanar per Sant Jordidesprés de buscar els més venuts. Però de seguida hi va haver un sensació estranya.
El transcurs de la narració està forçada amb calçador, històries d'allò més inversemblants, que no venen a compte de res. En algun moment m'he imaginat dins de la història de "autèntics desconeguts", però allà hi havia un argument que justificava els descobriments dels secrets, el fet de tenir els mòbils damunt la taula i veure'n el contingut dels missatges. Però en aquesta història tot es desmadra sense cap causa ni lògica.
En algun moment, ja a mitja lectura, anava imaginant els secrets dels que faltaven, per absurds que puguessin semblar.
El que m'ha fet gràcia són les referències a cançons catalanes i a la cultura (expressions, televisió,...). Es llegeix ràpid, molt ràpid, però no l'he gaudit.
La novel·la gira al voltant d’un sopar que la Blanca organitza per celebrar els seus quaranta-quatre anys amb la seva filla Paula i una parella d’amics amb els seus fills. El que hauria de ser una trobada agradable es converteix en una situació plena de tensions, revelacions i conflictes. A mesura que avança la nit, surten a la llum secrets, mentides i sentiments amagats que posen en perill les relacions entre els personatges. És una novel·la entretinguda que reflexiona sobre la complexitat de les relacions humanes. Destaca per la seva combinació de drama, humor i girs inesperats, i per la manera com mostra que, en determinades situacions, la veritat pot sortir a la llum de forma explosiva.
Després de la temàtica complexa de Comerás Flores, m'ha anat molt bé llegir aquesta novel·la. Molt entretinguda, fresca i lleugera. Tota la història transcorre durant un sopar per celebrar el 44è aniversari d'una de les protagonistes. El menú principal es basa en tota una bateria inacabable de notícies bomba que dinamiten qualsevol bona digestió de l'àpat en si. Cada situació més rocambolesca que l'anterior. Tant per la trama en si, com per la manera en què està escrit, ho veig perfectament viable per a portar al teatre. L'aniria a veure, sense cap mena de dubte. Per treure't un bon grapat de rialles i deixar-te amb la boca badada en més d'una ocasió.
Si aquesta mateixa història hagués estat escrita com una obra de teatre, probablement l'hauria gaudit molt més. Però, com a novel·la, no m'ha acabat de convèncer.
En conjunt, m'ha semblat una història massa surrealista i rocambolesca, fins al punt que costa empatitzar amb els personatges. A més, bona part dels secrets que van sortint a la llum són força previsibles, de manera que el factor sorpresa acaba perdent força.
Una lectura lleugera, entretinguda amb tocs humorístics i amb girs de guió constants que et mantenen amb ganes de seguir fins al final. Impossible parar de llegir, i això és la millor review que puc fer. Entres dins la trama d’una forma rapidíssima…
No és que sigui molt bo, és que és millor encara. Les recomanacions d’ @akaelprofe (aquí i a Instagram) són BRUTALS. Sento que m’he quedat sense molta gent de la que he sapigut moltíssim en un no parar de descobrir cosetes.
De primeres m’ha enganxat, ja que necessitava un llibre així: ràpid, amè, qmb històries i vocabulari fàcil; encara que quan ja el tenia avançat i seguien passant coses, em va costar una mica, ja que sortien temes per tots costats, a quin més rocambolesc. Distret si necessites lectura per a dos dies.
No arribarem a les postres és una novel·la fresca, valenta i plena d’ironia que aborda les complexitats de la maternitat, les relacions de parella i la pressió de complir amb les expectatives socials. Amb una veu narrativa aguda i carregada de lucidesa, Núria Fortuny ens presenta una protagonista que, atrapada entre el cansament, els dubtes i les contradiccions de la vida adulta, ens convida a mirar de cara aquelles veritats incòmodes que sovint intentem endolcir.
El llibre combina humor, tendresa i un toc de sarcasme per explorar temes com el desig, la culpa, la frustració quotidiana i la necessitat de trobar un espai propi dins d’un món que sembla no aturar-se mai. Fortuny escriu amb una naturalitat desarmant, sense embuts ni disfresses, i aconsegueix que el lector se senti reconegut i interpel·lat a cada pàgina.
No arribarem a les postres és una lectura que es devora amb ganes i que deixa un regust sincer, àcid i, alhora, reconfortant. És una novel·la que parla clar, que fa riure i que també fa pensar. Ideal per a qui busqui una història actual, honesta i amb molta personalitat.
Amb aquest llibre serem testimonis d'un sopar molt especial, el sopar d'aniversari de la Blanca.
En aquest sopar ens trobarem amb la Paula, que és la filla de la Blanca. La Txell en Roger i els seus fills en Pol i l'Eric. Sens dubte cap d'ells espera cap de les confidències que descobrirem aquesta nit...
I m'agradaria poder dir que aquest sopar començar de forma tranquil·la, però pràcticament d'ençà que sobre la porta comencen els estira i arronsa entre els nostres protagonistes, i evidentment no només això... També es comença a obrir la capsa de Pandora.
Anirem passant de l'alegria a la tristesa en cada pàgina, descobrirem tradicions, mentides, manipulacions, noves relacions, relacions falses i un munt d'emocions més. Per no comentar que durant tot el sopar anirem descobrint que tothom porta una careta i no tothom és qui diu ser.
En aquest llibre es basa en tot el sopar i la veritat és que et manté enganxat amb totes les pàgines. Cada vegada que el narrador parla t'agafes ben fort com si t'haguessis pujat a la muntanya russa, ja que saps que s'aproxima un altre bomba.
Cada descobriment és més fort que l'anterior, i tot i que la majoria són bastant inesperats, si estàs molt atent, algun si que el pots veure venir.
No m'he avorrit en cap moment i personalment no voldria viure un sopar així en la meva vida!
La Núria ha sortit de la seva zona de confort escrivint aquest llibre i la veritat me n'alegro molt. És un llibre addictiu, divertit i intrigant.