Cara vista és un llibre que m’ha enganxat des del principi. Feia temps que no llegia gaire, i aquest llibre m’ha tornat les ganes de llegir. El que més m’ha agradat és com l’Ana s’obre i parla amb tanta sinceritat. Explica moments molt personals, com la seva separació, la relació amb el seu fill, els amics que l’envolten, les decepcions, les alegries, la recerca de la seva nova llar… Ho fa amb una naturalitat que fa que et sentis molt a prop seu, com si t’ho expliqués algú conegut.
Una altra cosa que m’ha sorprès i m’ha agradat molt és com parla de l’arquitectura. Està molt ben integrat dins la història, i tot i que és un tema que pot semblar tècnic, aquí es fa molt humà i proper. L’arquitectura es converteix gairebé en una metàfora de la seva vida i del seu procés de reconstrucció.
En resum, és un llibre que m’ha arribat al cor, que es llegeix fàcilment i que connecta amb emocions reals. El recomano molt.