Elena Crespi explica, d'una manera clara i didàctica, quins són els actors i els mecanismes que alimenten la bèstia de la pressió estètica a la nostra societat.
La lluita contra la grassofòbia i la violència estètica no és gens senzilla i és que, malgrat tenir un clar biaix de gènere, són problemàtiques que ens afecten transversalment com a societat i que cal abordar col·lectivament. En canvi, sovint s'enfoquen des d'una òptica individual i culpabilitzadora, com si des d'edats molt primerenques no se'ns hagués exposat a un bombardeig constant d'imatges, discursos i imaginaris que ens dicten quins cossos són vàlids i quins no.
Alimentar la bèstia ens ajuda a veure que no és possible aconseguir la satisfacció total amb el propi cos, i com creure que hi ha una sortida individual a un problema que és estructural només ens porta a la infelicitat i al malestar en àmbits molt diversos de la nostra vida, des de la sexualitat fins a la salut física i mental. Al mateix temps, el llibre també és una eina per aprendre a combatre tota aquesta violència que tenim interioritzada, acceptar-nos i abraçar les diversitats corporals. En aquestes pàgines també trobareu, per tant, estratègies i propostes per ajudar-nos a viure millor amb el nostre cos, així com la voluntat d'estimular l'acció col·lectiva per avançar cap a un horitzó d'alliberament.
És un llibre de caràcter formatiu sobre els conceptes de feminitat, pressió estètica, el patriarcat, el capitalisme i la relació entre ells, entre altres cosetes. Té algunes pinzellades més personals, però en general es centra en presentar la realitat, la història i la implicació de tot el que gira entorn a l'estètica del cos.
Està escrit de manera força dinàmica i amena. En alguns moments se m'ha fet una mica repetitiu, però això mateix pot ser adient per algú que no té integrats del tot els conceptes. L'anàlisi que fa es queda bastant a la superfície i poc desenvolupada en alguns moments, però està bé com a plantejament general i per introduir tots els aspectes i problemàtiques que presenta.
A mi, personalment, no m'ha descobert res de nou, però sí que m'ha servit per tornar a donar alguna volta a temes que tenia una mica oblidats i recordar la seva importància.
El recomanaria a totes aquelles persones que no són conscients de fins a quin punt estem condicionats pel patriarcat i el capitalisme a l'hora de relacionar-nos amb els cossos, persones que no s'hagin format massa al respecte o que tinguin ganes d'analitzar les actituds que tenim com a societat i amb ganes de replantejar-se-les.
Senzill i un xic repetitiu. Aporta informació sobre idees i conceptes interessants, però esperava una anàlisi més profunda dels diferents corrents estètics que ens envolten, les seves construccions, i les seves conseqüències.
Quantes vegades us han jutjat pel vostre cos? I vosaltres mateixes, us heu jutjat?
En aquest assaig, l'autora exposa quins són els mecanismes de la pressió estètica i el seu biaix de gènere, i ens comparteix propostes per avançar cap a l'alliberament.
Al llarg de tot el llibre aborda com el sistema capitalista ens pressiona perquè els nostres cossos s'adaptin als cànons establerts. I si la lluita contra la grassofòbia i la violència estètica és una qüestió estructural, per què no ho abordem col·lectivament?
Des de petites creixem amb uns referents (creats per multinacionals i tota una indústria que treballa per mantenir tot això i mercantilitzar els cossos per obtenir beneficis) que ens marquen quins cossos són acceptables i quins no.
Ens anem fent grans i el bombardeig a les xarxes socials i als mitjans de comunicació ens aboca a no sentir-nos a gust amb el nostre propi cos, a habitar-lo de moltes maneres que no són les més idònies... I en moltes ocasions comporta afectacions en la salut, la salut mental, la sexualitat...
La socialització (si ets dona o persona no binària), la cosificació, la hipersexualització, l'autopercepció són conceptes que ens ressonen i ens ha tocat viure, i no des de la millor versió.
Recomanem aquest llibre perquè esdevé una guia que ens dona eines per acceptar-nos, per posar en marxa l'autoamor, per trencar normes i viure en una societat diversa. Ens remarca els beneficis d'un model més inclusiu on els referents representin des de diversitat racial i funcional fins a la corporal.
I recordeu, el problema sempre és el sistema! La millor autodefensa per encarar aquest estiu i tot el bombardeig publicitari, és llegir "Alimentar la bèstia".
Assaig que dona context a la violència estètica, mostrant com s'articula dins la societat amb un to divulgatiu. Tot i així, per a qui ja ha llegit sobre feminisme i pressió estètica, el contingut pot resultar inicial i reiteratiu.
És un llibre molt conceptual i entenedor, és llegeix ràpid. L’autor s’explica molt bé. Malgrat això, se m’ha fet repetitiu el contingut i he trobat que hi ha masses llistes. Durant uns quants capítols dona voltes a la mateixa idea dels estandards de bellesa. I m’ha faltat més profunditat, que abordes el tema amb més histories reals. A partir del capítol 7, m’he enganxat més.
Un llibre molt necessari per entendre com el capitalisme i la societat ens pressionen perquè els nostres cossos s'adaptin i es transformin. Un viatge intens.
Lectura per aprendre a detectar alguns patrons físics que tenim interioritzats. Llibre recomanable per acceptar-se i acceptar les diferències corporals.
Agrupar tota aquesta pressió estètica que patim, en gran mesura les dones, segurament no ha estat gens fàcil. Molt ben estructurat i amb pincellades personals enriquidores.