What do you think?
Rate this book
Alimentar la bèstia
Elena Crespi explica, d'una manera clara i didàctica, quins són els actors i els mecanismes que alimenten la bèstia de la pressió estètica a la nostra societat.
La lluita contra la grassofòbia i la violència estètica no és gens senzilla i és que, malgrat tenir un clar biaix de gènere, són problemàtiques que ens afecten transversalment com a societat i que cal abordar col·lectivament. En canvi, sovint s'enfoquen des d'una òptica individual i culpabilitzadora, com si des d'edats molt primerenques no se'ns hagués exposat a un bombardeig constant d'imatges, discursos i imaginaris que ens dicten quins cossos són vàlids i quins no.
Alimentar la bèstia ens ajuda a veure que no és possible aconseguir la satisfacció total amb el propi cos, i com creure que hi ha una sortida individual a un problema que és estructural només ens porta a la infelicitat i al malestar en àmbits molt diversos de la nostra vida, des de la sexualitat fins a la salut física i mental. Al mateix temps, el llibre també és una eina per aprendre a combatre tota aquesta violència que tenim interioritzada, acceptar-nos i abraçar les diversitats corporals. En aquestes pàgines també trobareu, per tant, estratègies i propostes per ajudar-nos a viure millor amb el nostre cos, així com la voluntat d'estimular l'acció col·lectiva per avançar cap a un horitzó d'alliberament.
La lluita contra la grassofòbia i la violència estètica no és gens senzilla i és que, malgrat tenir un clar biaix de gènere, són problemàtiques que ens afecten transversalment com a societat i que cal abordar col·lectivament. En canvi, sovint s'enfoquen des d'una òptica individual i culpabilitzadora, com si des d'edats molt primerenques no se'ns hagués exposat a un bombardeig constant d'imatges, discursos i imaginaris que ens dicten quins cossos són vàlids i quins no.
Alimentar la bèstia ens ajuda a veure que no és possible aconseguir la satisfacció total amb el propi cos, i com creure que hi ha una sortida individual a un problema que és estructural només ens porta a la infelicitat i al malestar en àmbits molt diversos de la nostra vida, des de la sexualitat fins a la salut física i mental. Al mateix temps, el llibre també és una eina per aprendre a combatre tota aquesta violència que tenim interioritzada, acceptar-nos i abraçar les diversitats corporals. En aquestes pàgines també trobareu, per tant, estratègies i propostes per ajudar-nos a viure millor amb el nostre cos, així com la voluntat d'estimular l'acció col·lectiva per avançar cap a un horitzó d'alliberament.
204 pages, Paperback
First published March 1, 2025
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
October 24, 2025
És un llibre de caràcter formatiu sobre els conceptes de feminitat, pressió estètica, el patriarcat, el capitalisme i la relació entre ells, entre altres cosetes. Té algunes pinzellades més personals, però en general es centra en presentar la realitat, la història i la implicació de tot el que gira entorn a l'estètica del cos.
Està escrit de manera força dinàmica i amena. En alguns moments se m'ha fet una mica repetitiu, però això mateix pot ser adient per algú que no té integrats del tot els conceptes. L'anàlisi que fa es queda bastant a la superfície i poc desenvolupada en alguns moments, però està bé com a plantejament general i per introduir tots els aspectes i problemàtiques que presenta.
A mi, personalment, no m'ha descobert res de nou, però sí que m'ha servit per tornar a donar alguna volta a temes que tenia una mica oblidats i recordar la seva importància.
El recomanaria a totes aquelles persones que no són conscients de fins a quin punt estem condicionats pel patriarcat i el capitalisme a l'hora de relacionar-nos amb els cossos, persones que no s'hagin format massa al respecte o que tinguin ganes d'analitzar les actituds que tenim com a societat i amb ganes de replantejar-se-les.
Està escrit de manera força dinàmica i amena. En alguns moments se m'ha fet una mica repetitiu, però això mateix pot ser adient per algú que no té integrats del tot els conceptes. L'anàlisi que fa es queda bastant a la superfície i poc desenvolupada en alguns moments, però està bé com a plantejament general i per introduir tots els aspectes i problemàtiques que presenta.
A mi, personalment, no m'ha descobert res de nou, però sí que m'ha servit per tornar a donar alguna volta a temes que tenia una mica oblidats i recordar la seva importància.
El recomanaria a totes aquelles persones que no són conscients de fins a quin punt estem condicionats pel patriarcat i el capitalisme a l'hora de relacionar-nos amb els cossos, persones que no s'hagin format massa al respecte o que tinguin ganes d'analitzar les actituds que tenim com a societat i amb ganes de replantejar-se-les.
July 6, 2025
Senzill i un xic repetitiu. Aporta informació sobre idees i conceptes interessants, però esperava una anàlisi més profunda dels diferents corrents estètics que ens envolten, les seves construccions, i les seves conseqüències.
May 23, 2025
Quantes vegades us han jutjat pel vostre cos? I vosaltres mateixes, us heu jutjat?
En aquest assaig, l'autora exposa quins són els mecanismes de la pressió estètica i el seu biaix de gènere, i ens comparteix propostes per avançar cap a l'alliberament.
Al llarg de tot el llibre aborda com el sistema capitalista ens pressiona perquè els nostres cossos s'adaptin als cànons establerts. I si la lluita contra la grassofòbia i la violència estètica és una qüestió estructural, per què no ho abordem col·lectivament?
Des de petites creixem amb uns referents (creats per multinacionals i tota una indústria que treballa per mantenir tot això i mercantilitzar els cossos per obtenir beneficis) que ens marquen quins cossos són acceptables i quins no.
Ens anem fent grans i el bombardeig a les xarxes socials i als mitjans de comunicació ens aboca a no sentir-nos a gust amb el nostre propi cos, a habitar-lo de moltes maneres que no són les més idònies... I en moltes ocasions comporta afectacions en la salut, la salut mental, la sexualitat...
La socialització (si ets dona o persona no binària), la cosificació, la hipersexualització, l'autopercepció són conceptes que ens ressonen i ens ha tocat viure, i no des de la millor versió.
Recomanem aquest llibre perquè esdevé una guia que ens dona eines per acceptar-nos, per posar en marxa l'autoamor, per trencar normes i viure en una societat diversa. Ens remarca els beneficis d'un model més inclusiu on els referents representin des de diversitat racial i funcional fins a la corporal.
I recordeu, el problema sempre és el sistema!
La millor autodefensa per encarar aquest estiu i tot el bombardeig publicitari, és llegir "Alimentar la bèstia".
En aquest assaig, l'autora exposa quins són els mecanismes de la pressió estètica i el seu biaix de gènere, i ens comparteix propostes per avançar cap a l'alliberament.
Al llarg de tot el llibre aborda com el sistema capitalista ens pressiona perquè els nostres cossos s'adaptin als cànons establerts. I si la lluita contra la grassofòbia i la violència estètica és una qüestió estructural, per què no ho abordem col·lectivament?
Des de petites creixem amb uns referents (creats per multinacionals i tota una indústria que treballa per mantenir tot això i mercantilitzar els cossos per obtenir beneficis) que ens marquen quins cossos són acceptables i quins no.
Ens anem fent grans i el bombardeig a les xarxes socials i als mitjans de comunicació ens aboca a no sentir-nos a gust amb el nostre propi cos, a habitar-lo de moltes maneres que no són les més idònies... I en moltes ocasions comporta afectacions en la salut, la salut mental, la sexualitat...
La socialització (si ets dona o persona no binària), la cosificació, la hipersexualització, l'autopercepció són conceptes que ens ressonen i ens ha tocat viure, i no des de la millor versió.
Recomanem aquest llibre perquè esdevé una guia que ens dona eines per acceptar-nos, per posar en marxa l'autoamor, per trencar normes i viure en una societat diversa. Ens remarca els beneficis d'un model més inclusiu on els referents representin des de diversitat racial i funcional fins a la corporal.
I recordeu, el problema sempre és el sistema!
La millor autodefensa per encarar aquest estiu i tot el bombardeig publicitari, és llegir "Alimentar la bèstia".
May 24, 2026
Llibre necessari que analitza diversos aspectes de la pressió estètica que rebem les dones pel sol fet de ser dones des del nostre naixement.
Se m’ha quedat curt i trobo que poc profund, pel
Meu gust l’autora ha anat exposant arguments amb poques referències sobre tot allò que explicava. M’ha faltat més opinió personal o potser, una mica més de reivindicació. Tot i així, l’anàlisi de la pressió estètica des de diversos punts de vista ha estat en aconseguit. Recomano plenament la seva lectura, peró segurament com a base o punt de partida d’altres lectures posteriors amb més profunditat.
Se m’ha quedat curt i trobo que poc profund, pel
Meu gust l’autora ha anat exposant arguments amb poques referències sobre tot allò que explicava. M’ha faltat més opinió personal o potser, una mica més de reivindicació. Tot i així, l’anàlisi de la pressió estètica des de diversos punts de vista ha estat en aconseguit. Recomano plenament la seva lectura, peró segurament com a base o punt de partida d’altres lectures posteriors amb més profunditat.
November 29, 2025
Assaig que dona context a la violència estètica, mostrant com s'articula dins la societat amb un to divulgatiu. Tot i així, per a qui ja ha llegit sobre feminisme i pressió estètica, el contingut pot resultar inicial i reiteratiu.
May 17, 2026
📚 Alimentar a la bèstia 📚
(Pressió estètica i ordre patriarcal)
✍🏻 Elena Crespi i Asensio
📖 Tigre de Paper
📄 198 pàgines
⭐️⭐️⭐️/5
Hi ha llibres que arriben com a recordatori. Aquest n’és un. Un recordatori incòmode però necessari sobre la relació amb el cos, la mirada social i tot allò que hem anat normalitzant sense qüestionar-nos-ho. És un assaig que, en alguns moments, pot ser força teòric, però a mi m’ha funcionat com a porta d’entrada per després aterrar-ho tot amb les experiències i exemples reals. És aquí on realment connecta: quan deixa de ser idea i es converteix en vivència. Quan es dirigeix al lector, fa preguntes i et deixa respondre al llibre.
Un dels eixos centrals és com construïm el “mite de la bellesa” i com això condiciona la nostra autoimatge des de ben petits. “No naixem odiant el nostre cos. Però els missatges que anem rebent... fan que viure dins nostre sigui un autèntic repte d’autoacceptació” (p.57)
El llibre també és molt potent quan entra en l’adolescència, la sexualitat i els biaixos de gènere en l’autoestima. Hi ha una idea que em va fer fer un clic: com a educador he de tenir present com d’injusta i desigual és la construcció de la bellesa entre cossos. “Es difícil estimar-se en un món que t’odia” (Magdalena Piñeyro)
I aquí apareix la culpa. La pressió constant. La sensació que mai n’hi ha prou. Que el cos sempre hauria de ser una mica diferent. “Però en realitat s’espera que faci tot el possible per tenir el cos que la societat diu que hem de tenir...” (p.141)
El més interessant, però, és quan el llibre va més enllà de l’acceptació superficial i proposa una mirada més conscient i amable cap al cos, tot i reconèixer que no és un procés fàcil en un sistema que ens educa justament en el contrari.
També m’ha agradat especialment la part de sexualitat, quan trenca amb la idea quantitativa i posa el focus en el respecte, la comoditat i l’experiència real.
No només parla del cos, sinó de tot allò que el travessa: la societat, l’educació, els mitjans, la cultura… i com tot això ens va modelant sense que en siguem del tot conscients. Una lectura que incomoda, però que precisament per això és útil. Perquè t’obliga a mirar-te una mica diferent.
#AlimentarALaBèstia #ElenaCrespi #TigreDePaper #PressióEstètica #QuickReview
(Pressió estètica i ordre patriarcal)
✍🏻 Elena Crespi i Asensio
📖 Tigre de Paper
📄 198 pàgines
⭐️⭐️⭐️/5
Hi ha llibres que arriben com a recordatori. Aquest n’és un. Un recordatori incòmode però necessari sobre la relació amb el cos, la mirada social i tot allò que hem anat normalitzant sense qüestionar-nos-ho. És un assaig que, en alguns moments, pot ser força teòric, però a mi m’ha funcionat com a porta d’entrada per després aterrar-ho tot amb les experiències i exemples reals. És aquí on realment connecta: quan deixa de ser idea i es converteix en vivència. Quan es dirigeix al lector, fa preguntes i et deixa respondre al llibre.
Un dels eixos centrals és com construïm el “mite de la bellesa” i com això condiciona la nostra autoimatge des de ben petits. “No naixem odiant el nostre cos. Però els missatges que anem rebent... fan que viure dins nostre sigui un autèntic repte d’autoacceptació” (p.57)
El llibre també és molt potent quan entra en l’adolescència, la sexualitat i els biaixos de gènere en l’autoestima. Hi ha una idea que em va fer fer un clic: com a educador he de tenir present com d’injusta i desigual és la construcció de la bellesa entre cossos. “Es difícil estimar-se en un món que t’odia” (Magdalena Piñeyro)
I aquí apareix la culpa. La pressió constant. La sensació que mai n’hi ha prou. Que el cos sempre hauria de ser una mica diferent. “Però en realitat s’espera que faci tot el possible per tenir el cos que la societat diu que hem de tenir...” (p.141)
El més interessant, però, és quan el llibre va més enllà de l’acceptació superficial i proposa una mirada més conscient i amable cap al cos, tot i reconèixer que no és un procés fàcil en un sistema que ens educa justament en el contrari.
També m’ha agradat especialment la part de sexualitat, quan trenca amb la idea quantitativa i posa el focus en el respecte, la comoditat i l’experiència real.
No només parla del cos, sinó de tot allò que el travessa: la societat, l’educació, els mitjans, la cultura… i com tot això ens va modelant sense que en siguem del tot conscients. Una lectura que incomoda, però que precisament per això és útil. Perquè t’obliga a mirar-te una mica diferent.
#AlimentarALaBèstia #ElenaCrespi #TigreDePaper #PressióEstètica #QuickReview
November 6, 2025
És un llibre molt conceptual i entenedor, és llegeix ràpid. L’autor s’explica molt bé. Malgrat això, se m’ha fet repetitiu el contingut i he trobat que hi ha masses llistes. Durant uns quants capítols dona voltes a la mateixa idea dels estandards de bellesa. I m’ha faltat més profunditat, que abordes el tema amb més histories reals. A partir del capítol 7, m’he enganxat més.
May 14, 2025
Un llibre molt necessari per entendre com el capitalisme i la societat ens pressionen perquè els nostres cossos s'adaptin i es transformin. Un viatge intens.
June 5, 2025
Lectura per aprendre a detectar alguns patrons físics que tenim interioritzats. Llibre recomanable per acceptar-se i acceptar les diferències corporals.
December 31, 2025
“Què et dius quan et mires al mirall?”
August 18, 2026
Una lectura imprescindible ✨💛
June 5, 2026
Em costa molt trobar un llibre actual sobre feminisme, imatge i tots aquests temes que m’aporti una nova visió o que em generi un cert shock. No és un mal llibre (tot i que, en la meva opinió, està mal editat i conté errates), però m’ha fet reflexionar més un vídeo de youTube que aquest llibre
May 30, 2025
Agrupar tota aquesta pressió estètica que patim, en gran mesura les dones, segurament no ha estat gens fàcil.
Molt ben estructurat i amb pincellades personals enriquidores.
Molt ben estructurat i amb pincellades personals enriquidores.
Displaying 1 - 13 of 13 reviews