És naufragi

by Magda Simó i Beltran

Sense que res ho faça presagiar, un dia qualsevol una dona amb una vida aparentment normal agafa un tren i pega a fugir. Necessita allunyar-se de tot tant com siga possible, ferida per la mossegada ferotge de la carn, l'amor i la renúncia quan la vida ja apuntava en una altra direcció.
Amb estos materials s'alça una novel·la intimista, crua i bellíssima sobre l'abisme entre la vida viscuda i la vida desitjada. Sobre el pes de la cultura heretada i els insectes invisibles que corquen el marbre il·lusori de la família, el treball i la parella canònica.
Esta és una història de dones que no es resignen a enyorar el que no va ser. I que duen als muscles el pes del seu valor a través de totes les èpoques. Durant un viatge desesperat, la narració repassa amb una sinceritat esfereïdora cadascuna de les ones de desig i imposicions que conduïxen, inevitablement, al naufragi.

Genres: Fiction

124 pages, Paperback

Published March 25, 2025

Reviews

[Paula Gramage · Rating 3 out of 5]

És bonic. Hi ha fragments que m'han posat la pell de gallina (com el relat sobre la jornada electoral amb vot femení). Tot i això, no m'ha captat per complet el fil conductor de la història...

[Spumito · Rating 3 out of 5]

En termes generals m'agradat però el final m'ha semblat covardíssim.

[Raül · Rating 3 out of 5]

Novel·la curta en que coneixerem l'angoixa vital de la protagonista, de la que no coneixem el seu nom. Dona, esposa, mare i amant, en un moment donat voldrà fugir de la vida que l'ha atrapada. Un llibre ben escrit, amb una estructura interna de capítols breus que van reconstruint els fets d'una manera original. Per una altra banda, no he acabat d'entendre a la protagonista, ni m'ha agradat massa el final de la història. El millor, els records d'infantesa de la protagonista, històries de dones d'un petit poble, que trasmeten tant el masclisme d'eixes microsocietats com la fortalesa d'algunes dones en enfrontar-se o fugir.

Premi Lletraferit de Novel·la 2024.

«Ser alhora una femella parida i una dona moderna resultava una dualitat estranya...»

[Enric · Rating 5 out of 5]

Meravella 🫶

[Vicent Flor Moreno · Rating 4 out of 5]

"És naufragi" (Llibres de la Drassana), l'estrena com a novel·lista de Magda Simó, és una història d'amor, i de desamor, d'una dona que, en certa manera, contrueix la llibertat sobre els muscles de dones que l'han precedida. Les històries creen realitat. I necessitem històries com esta per a entendre més d'un dubte que pateixen moltes dones actuals.

[Joan Herrero · Rating 4 out of 5]

Un viatge que és la vida aparentment perfecta de la protagonista, en què tot s’enfonsa. Magda Simó ens fa reflexionar sobre quant desconeixem de les històries vitals de les persones que ens envolten, fina i tot de les més pròximes i amb les que compartim la vida. El relat d’una vida que es desmorona, entrellaçat amb els records de les històries que ens han contat a la infància i que ens ressonen al cap per sempre.

[albert · Rating 3 out of 5]

"s'oloraven amb ànsia i el primer bes sempre era un torrent de desfici, un lloc fosc i càlid on perdre's i beure's i fondre's"

[Pilu Llop · Rating 5 out of 5]

Brutal la força narrativa de Magda Simó. M'ha encantat. Gràcies Berta Sans per la recomanació! quin goig llegir autores valencianes.

[Víctor Vanyó · Rating 5 out of 5]

És naufragi és una d’eixes novel·les que es claven baix la pell i duren. Amb una escriptura clara i lleugera, plena de matisos, Magda Simó dona veu a una dona que, al mateix temps, en representa a moltes. Per a mi, la protagonista no fuig perquè sí, sense més: fuig per rebel·lar-se. La seua història d’històries desafia el relat establit, qüestiona l’ordre imposat i trenca amb les expectatives que la societat ha anat col·locant damunt d’elles, com una càrrega silenciosa. La seua és una fugida carregada de sentit, una recerca de llibertat i d’un espai propi enmig d’una opressió quotidiana que pesa.

Simó té una habilitat meravellosa per captar la complexitat de les emocions: eixa tensió constant entre el que es vol i el que s’espera d’una. Amb la subtilesa i la profunditat que travessen tota la novel·la, construeix un personatge femení que és únic i, alhora, universal. Un personatge modelat per la memòria, per tot allò que li ha arribat d’abans, per la cultura transmesa i per un silenci llarg de generacions. Hi ha en este llibre una reivindicació poderosa del paper de les dones, de les seues històries i de la necessitat urgent de contar-les amb honestedat, sense filtres.

Amb una manera d’escriure intel·ligent i plena de sensibilitat, Magda Simó es confirma com una veu imprescindible dins la literatura valenciana actual. Ens regala una història íntima i colpidora, on l’emoció es respira en cada pàgina. Crea un ambient dens i emocional que, com un naufragi, et mareja suaument però amb intensitat. I t’arrossega, sense poder evitar-ho, cap a la reflexió, cap a la memòria i cap a aquella fràgil però preciosa possibilitat de tornar a començar.

Però, més enllà de la seua qualitat literària, És naufragi destaca per l’aposta valenta de posar les dones al centre. Per fer visibles unes experiències que han estat, massa temps, ignorades o silenciades. En definitiva, és un homenatge a totes les dones que han resistit, que han estimat, que han somiat… i que han decidit caminar, encara que siga contra corrent.

[Divi · Rating 3 out of 5]

Les intra-històries que succeeixen a la trama principal sòn molt boniques. M'han atrapat i commogut més que el fil narratiu principal.

Crec que el motiu pel que no he pogut connectar massa amb ella és perquè és dilata massa el mateix sentiment. Entenc que l'angoixa d'un dol no viscut i la fugida són l'eix principal de la novel·la, però trobe a faltar en la narrativa veure què més hi ha. M'he quedat amb el dubte de saber quina era la seua vida desitjada.

De fet, que la novel·la siga tan sostinguda i que l'últim capítol siga tan diferent i passen tantes coses m'ha desconcertat, com si no fóra possible que eixe final pertanyera a la mateixa novel·la. M'ha deixat aixina .-. com el que menys m'esperava del món és sentir una vibra a Romeo i Julieta jajaj.

La veritat és que hagut moments que fins i tot, m'ha caigut molt malament la protagonista. Per exemple, quan deixa la nota anunciant la seua partida i diu que ha tret peix per a sopar. Em pareix fins i tot una mica de psicòpata xd encara que entenc perfectament el que vol reflexar eixe moment: l'amor assistencial per la seua família sempre romandrà. I una cosa no lleva l'altra.

Una cosa que m'ha agradat prou són les metàfores i comparacions que Magda utilitza per descriure el transcurs dels sentiments. Una pell de cigró que tapona una olla exprés i que fa que tot esclate pels aires m'ha paregut una metàfora acertadísima per descriure l'absurditat de la vida.

És de veres com, a vegades, una mínima cosa, per petita que siga, és el detonant de decisions que et capgiren la vida.

[Miriam · Rating 5 out of 5]

M’ha flipat. He tardat a llegir-lo, no perquè no m’agradara, sinó perquè vaig fer un paró ben gran pels exàmens del màster… bé, i ja s’ha acabat (el llibre i el màster perquè me’l vaig a deixar, bàsicament jajajajaja).

Llegir dones parlant de dones em sembla una experiència brutal. És com si estigueres xarrant amb la perex mentre et prens una birra. Quina falta ens fan més converses així per recordar-nos que no estem soles, que sentim, patim i pensem a fugir constantment.

Encara que la novel·la té un punt més adult, crec que moltes emocions es poden compartir: el desamor, la infidelitat (més habitual del que ens pensem), la rutina… Tinc claríssim que les expectatives i la pressió social em mataran (literalment) en algun moment, però mentrestant m’agafe a la sensació més bonica del món: ajuntar-me amb altres dones que em fan més feliç i més conscient.

Ah, i tot i que no tinga molt a veure amb el llibre, ho deixe escrit: no prengueu decisions ni feu cas als vostres impulsos quan esteu amb la regla. Paraula.

Ja estic desitjant llegir el pròxim de l’autora !!!!!

[ElFalleret · Rating 4 out of 5]

3.5. El premi lletraferit del 2024 és oferix una novel·la breu amb capítols molt breus. El que més m'ha agradat ha estat l'escriptura. Les paraules triades, les metàfores, la precisió amb la qual es decidix contar les coses. La història comença amb una dona que fuig de la seua vida. Durant la seua fugida, anirà recordant les històries que recorda d'altres dones que fugiren d'allò que la resta esperaven d'elles. Alhora, anirà descrivint l'aventura desamorosa que ha impactat en ella com un iceberg, deixant-la a la deriva. La forma de contar els sentiments i pensaments que travessa la protagonista m'ha agradat molt.

[Mar]

jo crec que és més del gust d’altra generació, com la dels meus pares, a ma mare li podria agradar perquè la història que conta li impactaria i representaria més, a mi les coses que conta no m’escandalitzen gens, però bueno, està bé per a vore que realment els adults tenen problemes d’adolescents, per això és millor viure totes estes mogudes quan eres jove 😆 la fredor de la prota davant de la vida… en fi, la tia es fa humil quan fuig i naufraga

[Cristina Martínez Chordi · Rating 4 out of 5]

Una reivindicació de la fugida avant de generacions senceres de dones amb la pesant càrrega que suposa ser-ho, per molt que aquesta fugida naufrague, sempre serà un pas avant. Un llibre molt ben escrit i acuradament cosit per una pluja de metàfores. Val la pena llegir-lo!

[Airins · Rating 3 out of 5]

3’5 ⭐️. Una reflexió sobre la fugida i el fet que la vida et passi per sobre. El final m’ha sapigut a poc.

Moltes gràcies per fer-me descobrir noves lectures Marc 🤍🌹.

[Gemma M · Rating 4 out of 5]

Ai, el final... 🙈

[Ema · Rating 5 out of 5]

Un plaer de principi a fi.

[Ángel Albert · Rating 4 out of 5]

Molt bon llibre, m'ha agradat molt.

La seua senzillesa alhora que té una veu narrativa molt poètica i molt potent.

un gran descobriment.

[Ana Maria · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat.