What do you think?
Rate this book
El riu ve crescut
El vell pescador Toni i la seva filla Vicenta, el matrimoni de nouvinguts malaguenys format per Rosa i Paquiro amb la seva extensa família, el cec Isidre i la seva dona Victòria, els problemàtics Chon i Jaime o l'ancià il·luminat Gaspar Gómez de la Rábida són alguns dels desheretats que pleguen en les i que hauran de patir la mortífera riuada del 1949. A partir de llavors, les seves vides s'entrecreuaran amb les d'altres personatges de barris populars de València, com el Carme, Natzaret i Campanar, sense imaginar que una nova i enorme riuada, la del 1957, tornarà a precipitar-se tràgicament sobre el seu destí.
256 pages, Paperback
Published March 27, 2025
5 people are currently reading
77 people want to read
About the author
Maria Beneyto
29 books4 followersMaria Beneyto (València, 1925 - 2011) és poeta i novel·lista. En tots dos gèneres va destacar a partir dels difícils anys 50, sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956). Però la dècada posterior és la de la seva producció narrativa, on resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu que seguia l'estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta. La seva obra poètica va ser premiada als certàmens més importants de l'època, tant en castellà com en català, i nombrosos intel·lectuals li van donar suport. Cal recordar els comentaris de Joan Fuster, l'amistat i l'impuls de Manuel Sanchis Guarner i de Xavier Casp, que li va recomanar d'escriure en català. Dels seus darrers llibres publicats destaquen Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997), publicats per l'editorial Bromera.
Photo credit © Maria Beneyto
Photo credit © Maria Beneyto
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 15 of 15 reviews
July 10, 2025
4,5*
L'any 1949 una crescuda del riu Túria arrassa les xaboles instal·lades al seu llit, portant la mort i la desesperació a les vides miserables dels seus habitants. Vuit anys més tard tindrà lloc la gran riuada de 1957 i les vides dels supervivents que han seguit camins molt diferents, es tornarant a trobar cara a cara amb la tragèdia.
Obra coral, amb diversos personatges que reflecteixen la diversitat de les expressions de la misèria de la postguerra a València. Destaquen especialment els personatges femenins. Dones de diverses extraccions socials, edats i maneres de ser. Dones víctimes, dones sense escrúpols alhora d'aconseguir subsistir, dones en situacions i de comportaments tant variats, com variats són els comportaments humans.
L'estil de l'autora és emotiu sense deixar de descriure de manera molt efectiva els personatges, les situacions i la manera en que es vivia a la ciutat la miseria de la postguerra. Destaca com lliga i enllaça les vides dels diversos personatges saltant d'uns als altres.
Una gran lectura per apropar-se a l'autora, a la seua mirada sobre la ciutat -i per tant, sobre el país- i les dones. Una manera de treure el cap al nostre passat i rememorar de manera molt vívida un episodi terrible que, malhaurdament, estem comdemnats a reviure, a causa de la incompetència criminal d'alguns polítics.
Molt bona edició de Drassana.
«València és allò que passa entre riuada i riuada»
Del pròleg de Rafa Lahuerta
L'any 1949 una crescuda del riu Túria arrassa les xaboles instal·lades al seu llit, portant la mort i la desesperació a les vides miserables dels seus habitants. Vuit anys més tard tindrà lloc la gran riuada de 1957 i les vides dels supervivents que han seguit camins molt diferents, es tornarant a trobar cara a cara amb la tragèdia.
Obra coral, amb diversos personatges que reflecteixen la diversitat de les expressions de la misèria de la postguerra a València. Destaquen especialment els personatges femenins. Dones de diverses extraccions socials, edats i maneres de ser. Dones víctimes, dones sense escrúpols alhora d'aconseguir subsistir, dones en situacions i de comportaments tant variats, com variats són els comportaments humans.
L'estil de l'autora és emotiu sense deixar de descriure de manera molt efectiva els personatges, les situacions i la manera en que es vivia a la ciutat la miseria de la postguerra. Destaca com lliga i enllaça les vides dels diversos personatges saltant d'uns als altres.
Una gran lectura per apropar-se a l'autora, a la seua mirada sobre la ciutat -i per tant, sobre el país- i les dones. Una manera de treure el cap al nostre passat i rememorar de manera molt vívida un episodi terrible que, malhaurdament, estem comdemnats a reviure, a causa de la incompetència criminal d'alguns polítics.
Molt bona edició de Drassana.
«València és allò que passa entre riuada i riuada»
Del pròleg de Rafa Lahuerta
June 28, 2025
Document màgic sobre la València desapareguda. Que sort poder trobar-lo. Però que
llastima que sempre perdin els mateixos.
llastima que sempre perdin els mateixos.
May 8, 2025
Meravellós i, malauradament, de plena actualitat
October 4, 2025
El llibre és bo, sense dubte, però m'ha costat una miqueta, potser perquè esperava un relat més centrat en allò que el títol i la portada trasmeten: les vivències de les riuades de València.
En canvi, és centra molt en la vida de nombrosos personatges (molt ben caracteritzats i amb nombrosos diàlegs) sense que passe gran cosa al llarg del llibre, sent els capítols sobre les riuades els que realment veig destacables. En tot cas, és un bon retrat de la societat de l'època.
En canvi, és centra molt en la vida de nombrosos personatges (molt ben caracteritzats i amb nombrosos diàlegs) sense que passe gran cosa al llarg del llibre, sent els capítols sobre les riuades els que realment veig destacables. En tot cas, és un bon retrat de la societat de l'època.
November 7, 2025
És un bombonet de llibre. Relata una polifonia de veus que viuen la València de mitat del segle XX. Sobretot, narra la vida dels pobres. Té una consciència de classe molt viva que ens recorda d'on venim. Si això fora poc, aquest llibre pren vigència per la temàtica de les riuades i l'impacte que hi generen. Ha sigut una traducció al valencià molt encertada, per recuperar una autora pròpia i per fer-ho en aquests moments (mesos després de la DANA).
Recomane anotar els noms dels personatges i la relació que hi tenen si voleu seguir el fil argumental al cent per cent. Tanmateix, també podeu deixar-vos endur per la bellesa de cada capítol que conté un xicotet univers.
Recomane anotar els noms dels personatges i la relació que hi tenen si voleu seguir el fil argumental al cent per cent. Tanmateix, també podeu deixar-vos endur per la bellesa de cada capítol que conté un xicotet univers.
September 28, 2025
Si tinguérem una finestreta que donara a la València dels 40-50, crec que voríem exactament açò.
August 19, 2025
Meravellós. Lectura molt recomanable.
October 18, 2025
Quina faenada de traducció, de reparació històrica (tant a nivell de gènere com lingüístic) i d'unes paraules escrites fa més de cinquanta anys però que es mantenen de màxima actualitat.
"El riu ve crecut" és una novel·la coral on serem testimonis d'un bon grapat de personatges que viuen als marges de la societat de postguerra al Cap i Casal abans de la riuà de les xaboles el 1949, i farem un salt en el temps per reseguir que és dels personatges mesos abans de la riuà històrica del 1957. Si bé al principi costa un poc endinsar-se en la història i en captar els personatges, la construcció d'estos és ben complexa i versemblant. De fet, la lírica de Beneyto encisa. Ens fa un viatge cap a la València ciutat dels anys 40 i 50, amb els seus tramvies, els pobles que esdevindrien barris, la misèria que acompanyava a tantes persones... La segona part, quan ja estàs dins de la història, se m'ha fet més interessant, veient com han evolucionat els personatges després de lliurar-se de l'anterior inundació. Una història que va increscendo fins arribar a la tragèdia que els personatges no s'esperen. La revenja del Túria. Uns capítols que aborronen de la primera a l'última línia.
La decisió de l'AVL, Drassana i Alfons el Magnànim de traduir i rescatar esta obra ens permet redescobrir una veu femenina poderosa que no rebé l'atenció merescuda en el seu temps. A més ho fa en valencià, la llengua que hauria estat publicada originalment la novel·la si no fora per l'ocupació castellana d'ençà la batalla d'Almansa i la particular repressió del franquisme.
Com bé diu Lahuerta al pròleg, al final València és alló que passa entre riuada i riuada.
"El riu ve crecut" és una novel·la coral on serem testimonis d'un bon grapat de personatges que viuen als marges de la societat de postguerra al Cap i Casal abans de la riuà de les xaboles el 1949, i farem un salt en el temps per reseguir que és dels personatges mesos abans de la riuà històrica del 1957. Si bé al principi costa un poc endinsar-se en la història i en captar els personatges, la construcció d'estos és ben complexa i versemblant. De fet, la lírica de Beneyto encisa. Ens fa un viatge cap a la València ciutat dels anys 40 i 50, amb els seus tramvies, els pobles que esdevindrien barris, la misèria que acompanyava a tantes persones... La segona part, quan ja estàs dins de la història, se m'ha fet més interessant, veient com han evolucionat els personatges després de lliurar-se de l'anterior inundació. Una història que va increscendo fins arribar a la tragèdia que els personatges no s'esperen. La revenja del Túria. Uns capítols que aborronen de la primera a l'última línia.
La decisió de l'AVL, Drassana i Alfons el Magnànim de traduir i rescatar esta obra ens permet redescobrir una veu femenina poderosa que no rebé l'atenció merescuda en el seu temps. A més ho fa en valencià, la llengua que hauria estat publicada originalment la novel·la si no fora per l'ocupació castellana d'ençà la batalla d'Almansa i la particular repressió del franquisme.
Com bé diu Lahuerta al pròleg, al final València és alló que passa entre riuada i riuada.
October 22, 2025
Had it not been for that book called La gent que viu al món, I would not have read this one. That previous book was one that impacted me, and it showed me how the author disseminated social bonds. It was a compilation of short stories related to daily life experiences. Thus, it was such a delightful read that I looked for another book from this writer, and I came across El riu ve crescut. Instead of purchasing it, I borrowed it from the library, and I started reading as soon as I had any leisure time.
The book tells the story of some families that have two things in common. They are strapped for cash, and they live next to the river Túria. Besides, their houses are made of the cheapest materials, so it is not a nice place to live in. As someone could have expected, they will deal with two major disasters caused by the river that will change their lives completely. It is the second catastrophe that reminds us of the latest DANA floodings that resulted in many victims and ruined towns.
It is fair to say that emotions are built "in crescendo". The writer, Maria Beneyto, introduces the relationships between the members of every family and how different social statuses interact. These are families influenced by post-war conditions, so they are facing poverty and discouragement. Most of them try to fit in a traditional society ruled mainly by agricultural, industrial and fishing cultures. After the first disaster, some of them are able to persevere and get stable lives, but the second one will brutally affect every family.
I would strongly recommend this book due to its harshness. It makes you live horror and terror, and it shows how those who are in poor conditions must handle unpredictable situations and brutal consequences. How these adversities are narrated is so well done that it would not be strange if it makes you cry. I did.
The book tells the story of some families that have two things in common. They are strapped for cash, and they live next to the river Túria. Besides, their houses are made of the cheapest materials, so it is not a nice place to live in. As someone could have expected, they will deal with two major disasters caused by the river that will change their lives completely. It is the second catastrophe that reminds us of the latest DANA floodings that resulted in many victims and ruined towns.
It is fair to say that emotions are built "in crescendo". The writer, Maria Beneyto, introduces the relationships between the members of every family and how different social statuses interact. These are families influenced by post-war conditions, so they are facing poverty and discouragement. Most of them try to fit in a traditional society ruled mainly by agricultural, industrial and fishing cultures. After the first disaster, some of them are able to persevere and get stable lives, but the second one will brutally affect every family.
I would strongly recommend this book due to its harshness. It makes you live horror and terror, and it shows how those who are in poor conditions must handle unpredictable situations and brutal consequences. How these adversities are narrated is so well done that it would not be strange if it makes you cry. I did.
October 3, 2025
Llibre que toca el cor, almenys el meu, amb un germà que nasqué a la riuà del 57 entre les dues pujades de les aigües. Seguint el realisme de l'època, ens descriu amb pinzellades molt precises escenes de les vides d'un grup de persones en les riuades del 49 i del 57. Cada història donaria per un llibre, però la seva juxtaposició en fa un conte coral de gran força.
Resulta curiós llegir la història, escrita en castellà originalment, traduïda al català/valencià. Mentre molts personatges estan clarament pensats en castellà i costa pensar-los en català, la traducció és eficaç. La traductora opta per una llengua propera a la parla popular i això li dona una força que una traducció més "literària" no haguera tingut.
Més de 45 anys després de la seva publicació, El riu ve crescut continua sent una de les millors obres de la literatura valenciana moderna.
Resulta curiós llegir la història, escrita en castellà originalment, traduïda al català/valencià. Mentre molts personatges estan clarament pensats en castellà i costa pensar-los en català, la traducció és eficaç. La traductora opta per una llengua propera a la parla popular i això li dona una força que una traducció més "literària" no haguera tingut.
Més de 45 anys després de la seva publicació, El riu ve crescut continua sent una de les millors obres de la literatura valenciana moderna.
October 18, 2025
Te transfiere a aquellas épocas de Valencia de las dos ríadas (1949 y 1957) poniendo el foco en la vida de algunas personas que vivían en chabolas a la vora del riu en aquella época.
No me ha gustado porque el 90% del libro son historias de aquellas gentes...para empatizar con esas familías cuando llega la ríada, pero para mi gusta las ríadas en sí y sus consecuencias tienen menos protagonismo del que yo esperaba.
Aún así tiene algunos tramos en la narración de las ríadas que están tan bien descritos que no puedes evitar trasladarte a nuestra desgracia reciente del 2024.
PD: En 1957 avisaron por la radio de que venía la ríada, en 2024 con todos los medios disponibles no avisaron.
No me ha gustado porque el 90% del libro son historias de aquellas gentes...para empatizar con esas familías cuando llega la ríada, pero para mi gusta las ríadas en sí y sus consecuencias tienen menos protagonismo del que yo esperaba.
Aún así tiene algunos tramos en la narración de las ríadas que están tan bien descritos que no puedes evitar trasladarte a nuestra desgracia reciente del 2024.
PD: En 1957 avisaron por la radio de que venía la ríada, en 2024 con todos los medios disponibles no avisaron.
October 3, 2025
«El lloc va perdre la seua fita, i res va contradir el riu, que cobria amb el mantell de la seua violència, que aferrava amb la seua acarnissada urpa vides, cases, obres humanes... Un minut només havia bastat per a ressuscitar el riu que, hores després, abraçava la mar.»
September 19, 2025
L’he llegit amb el cor encongit. Un llibre que ens endinsa en la València d’altres temps, però que alhora ens fa reviure el terrible esdeveniment de l’any passat.
September 21, 2025
MOLT BO!
October 19, 2025
Entretingut relat costumbrista de la València dels 50 amb la riuà de fons.
Displaying 1 - 15 of 15 reviews