What do you think?
Rate this book
Mecanoscrito del segundo origen
Supuesto diario de una niña y un niño supervivientes de un ataque extraterrestre masivo. A lo largo de unos años relatan las aventuras y desventuras de ambos jóvenes, aprendiendo sobre sus cuerpos y sobre el mundo, estudiando aquello que desean aprender, medicina para curar sus heridas, mecánica para hacer funcionar los vehículos, etc. Sobreviviendo después de haberse salvado a la hecatombe, saqueando las tiendas, huyendo de los montones de cadáveres, criando animales, cultivando alimentos y, por supuesto, buscando más supervivientes.
192 pages, Paperback
First published January 1, 1974
110 people are currently reading
1736 people want to read
About the author
Manuel de Pedrolo
243 books102 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 401 reviews
January 25, 2022
Clásico de la literatura catalana.
Manuel de Pedrolo nos plantea un mundo post-apocalíptico donde todos los humanos, excepto unos pocos, han muerto debido a un ataque de unos extraños aviones.
La novela se centra en la vida de dos niños supervivientes de la catástrofe: sus pensamientos, como se alimentan, sus miedos, sus dudas, ... Dos niños que tendrán que hacerse adultos rápidamente para poder sobrevivir en un mundo solitario.
Una relectura muy interesante.
En cierto modo, la temática se parece a la novela "La carretera" de Cormac McCarthy ya que los dos niños tienen que sobrevivir en un mundo aparentemente hostil.
Se suele encasillar la novela como literatura juvenil.
El autor nos deja solo pinceladas de muchos temas sin entrar a tratarlos en profundidad: la violencia, la muerte, la maternidad, el amor, la ingenuidad infantil, etc.
Tengo la impresión que esta novela podría haber llegado a cotas mucho más elevadas si se hubiera desarrollado más.
-----------------------------
A classic of Catalan literature.
Manuel de Pedrolo presents us with a post-apocalyptic world where all humans, except for a few, have died due to an attack by strange planes.
The novel focuses on the lives of two children who have survived the catastrophe: their thoughts, how they feed themselves, their fears, their doubts, ... Two children who will have to become adults quickly in order to survive in a lonely world.
A very interesting re-reading.
In a way, the theme is similar to the novel "The Road" by Cormac McCarthy as the two children have to survive in a seemingly hostile world.
The novel is often pigeonholed as literature for young people.
The author leaves us only glimpses of many themes without going into them in depth: violence, death, motherhood, love, childhood naivety, etc.
I have the impression that this novel could have reached much higher heights if it had been developed further.
Manuel de Pedrolo nos plantea un mundo post-apocalíptico donde todos los humanos, excepto unos pocos, han muerto debido a un ataque de unos extraños aviones.
La novela se centra en la vida de dos niños supervivientes de la catástrofe: sus pensamientos, como se alimentan, sus miedos, sus dudas, ... Dos niños que tendrán que hacerse adultos rápidamente para poder sobrevivir en un mundo solitario.
Una relectura muy interesante.
En cierto modo, la temática se parece a la novela "La carretera" de Cormac McCarthy ya que los dos niños tienen que sobrevivir en un mundo aparentemente hostil.
Se suele encasillar la novela como literatura juvenil.
El autor nos deja solo pinceladas de muchos temas sin entrar a tratarlos en profundidad: la violencia, la muerte, la maternidad, el amor, la ingenuidad infantil, etc.
Tengo la impresión que esta novela podría haber llegado a cotas mucho más elevadas si se hubiera desarrollado más.
-----------------------------
A classic of Catalan literature.
Manuel de Pedrolo presents us with a post-apocalyptic world where all humans, except for a few, have died due to an attack by strange planes.
The novel focuses on the lives of two children who have survived the catastrophe: their thoughts, how they feed themselves, their fears, their doubts, ... Two children who will have to become adults quickly in order to survive in a lonely world.
A very interesting re-reading.
In a way, the theme is similar to the novel "The Road" by Cormac McCarthy as the two children have to survive in a seemingly hostile world.
The novel is often pigeonholed as literature for young people.
The author leaves us only glimpses of many themes without going into them in depth: violence, death, motherhood, love, childhood naivety, etc.
I have the impression that this novel could have reached much higher heights if it had been developed further.
February 6, 2020
Segona lectura que faig del Mecanoscrit, 6-7 anys més tard. És ben curiós com he llegit la història amb uns altres ulls i com un llenguatge que al seu temps em va resultar dens, ara em sembla molt llegible i senzill. És sorprenent com malgrat ser un llibre escrit fa gairebé mig segle tingui unes idees tan progressistes i avançades. Pedrolo no deixa mai de soprendre’m. També la nova lectura m’ha permès entendre coses que d’adolescent no havia entès i he anat veient tot el munt de referències o almenys influències a la ciència-ficció que hi he pogut veure, des de Soc llegenda de Matheson a Fahrenheit 451 de Bradbury. Un clàssic indiscutible de la nostra literatura.
December 27, 2011
Un llibre molt interessant i que, cap al final, m'ha enganxat molt. A més a més, el final és culminant de l'obra, perquè més apocalíptic no pot ésser.
April 15, 2018
Some aspects of this will probably challenge taboos, but overall I thought it was a great survival story of two innocent kids. It was clear and straightforward and accessible to teens or adults. Some may think the kids are too precocious - how do they know what to do to survive? - but any observant kid would know quite a surprising amount, especially from this time and place. (I read Hatchet at a very young age, for example, and that's practically a manual!) But really these kids only needed to know one thing: find books, preserve them, and learn from them. And they do!
November 22, 2018
Mejor leerlo de adolescente, ahora me ha parecido muy simple y cursi.
March 14, 2023
pedofilia, just saying
August 18, 2024
Com que crec quasi tot dels catalans han llegit aquest llibre, o almenys 38 dels meus amics semi-imaginaris del Goodreads han apuntat el llibre amb una mitjana de 4.37 estrelles, no pensar dir molt sobre aquest llibre llevat algunes coses.
Primer, vaig agradar tant aquest llibre que vaig llegir-ho en un dia quan vaig començar-ho i no vaig anar a veure Alien Romulus com vaig tenir previst. En canvi, vaig llegir el llibre en una sentada. Segon, ara sé per què és considerat un clàssic del gènere fantàstic en català i crec que hauria de considerar-ho com tal en qualsevol llengua. Tercer, ara no sé per què he trigat tant a llegir-ho llevat que a vegades tinc vacil·lació per una estranya tossuderia de llegir alguns llibres molt populars. I quart, el llibre és molt millor que la sèrie de set episodis dels anys vuitanta fet per TV3 que vaig mirar fa un parell d’anys (crec). I per final, vaig ser a la vora de ploure quan vaig llegir el fet tràgic que marcar el fi del llibre. Un obre mestre, en tot regle.
Moltes gràcies!
Primer, vaig agradar tant aquest llibre que vaig llegir-ho en un dia quan vaig començar-ho i no vaig anar a veure Alien Romulus com vaig tenir previst. En canvi, vaig llegir el llibre en una sentada. Segon, ara sé per què és considerat un clàssic del gènere fantàstic en català i crec que hauria de considerar-ho com tal en qualsevol llengua. Tercer, ara no sé per què he trigat tant a llegir-ho llevat que a vegades tinc vacil·lació per una estranya tossuderia de llegir alguns llibres molt populars. I quart, el llibre és molt millor que la sèrie de set episodis dels anys vuitanta fet per TV3 que vaig mirar fa un parell d’anys (crec). I per final, vaig ser a la vora de ploure quan vaig llegir el fet tràgic que marcar el fi del llibre. Un obre mestre, en tot regle.
Moltes gràcies!
March 4, 2018
Impressionant. Un dels millors llibres de ciència-ficció que he llegit mai. Escrit amb senzillesa però alhora amb molta riquesa, ens fa acompanyar l'Alba i el Dídac en un món post-apocalíptic. Imprescindible, una joia de la literatura catalana.
December 10, 2014
Фантастика. С три смекчаващи предубедеността ми обстоятелства : писана преди 40 години; място на действието: Барселона и околностите ѝ; "за юноши": ).
По едно изречение за всяка звезда:
* Фантастична като идея и изработка корица на Емил Марков! Негово е и художественото оформление нататък в книгата.
* Разказ за историята на едно момче и едно момиче, решили, въпреки разрухата, да бъдат мъдро начало, а не край.
* Текст, разпределен в пет тетрадки, графично отделени и оформени с номерирани пасажи, което много ми хареса.
* Увлекателно кинематографично писане.
* Звезден финал.
По едно изречение за всяка звезда:
* Фантастична като идея и изработка корица на Емил Марков! Негово е и художественото оформление нататък в книгата.
* Разказ за историята на едно момче и едно момиче, решили, въпреки разрухата, да бъдат мъдро начало, а не край.
* Текст, разпределен в пет тетрадки, графично отделени и оформени с номерирани пасажи, което много ми хареса.
* Увлекателно кинематографично писане.
* Звезден финал.
April 7, 2019
Llegué a este libro con mucha ilusión tras haber visto la película... y qué decepción. No le doy una estrella porque encuentro que el concepto es interesante, está bien trabajado y el vocabulario es rico y enigmático, pero hasta ahí.
Es de esos libros que se nota con claridad que fueron escritos por un hombre, porque no hace falta avanzar demasiado en la lectura para darse cuenta de como se sexualiza a Alba desde el primer instante en que aparece. Por ejemplo, se menciona repetidamente su desnudez o sus pechos (cuando, en lo que respecta a Dídac, a penas y se menciona vagamente). Cada capítulo inicia mencionando a Alba, su edad, su apariencia, y si es virgen o no, como si eso fuera el rasgo más definitorio de su existencia.
Me chirrió muchísimo que en seguida Alba se hace con la responsabilidad de engendrar hijos para repoblar la tierra, al punto que incluso, al final En el evento de un cataclismo de tal magnitud, una niña, por más resilente que sea, dudo muchísimo que se vea con tantas ganas de quedarse embarazada una y otra vez como menciona prácticamente desde el inicio del libro.
Es de esos libros que se nota con claridad que fueron escritos por un hombre, porque no hace falta avanzar demasiado en la lectura para darse cuenta de como se sexualiza a Alba desde el primer instante en que aparece. Por ejemplo, se menciona repetidamente su desnudez o sus pechos (cuando, en lo que respecta a Dídac, a penas y se menciona vagamente). Cada capítulo inicia mencionando a Alba, su edad, su apariencia, y si es virgen o no, como si eso fuera el rasgo más definitorio de su existencia.
Me chirrió muchísimo que en seguida Alba se hace con la responsabilidad de engendrar hijos para repoblar la tierra, al punto que incluso, al final En el evento de un cataclismo de tal magnitud, una niña, por más resilente que sea, dudo muchísimo que se vea con tantas ganas de quedarse embarazada una y otra vez como menciona prácticamente desde el inicio del libro.
April 25, 2017
Aquesta és una novel·la que ha estat carn de lectura obligatòria a secundària durant molts d'anys. Per aquest motiu l'envolta una àura de simplesa que no li correspon. Mecanoscrit del segon origen és una obra de ciència ficció a l'altura de molts grans títols internacionals. I ho és per mèrits propis. Pedrolo va recórrer al postapocalipsis per presentar-nos una començada de nou. Amb un argument senzill, una parella de personatges i uns diàlegs breus, ens endinsa en un moment crític de la Humanitat, i ens permet veure que aquesta lluita per la supervivència. Però molt a petita escala. Dues persones i un munt de runes per tot arreu.
L'autor va més enllà de l'intent de supervivència de Dídac i Alba per compartir amb nosaltres les reflexions que ben segur el van dur a escriure aquesta obra. Aquestes són algunes de les citacions:
"Som el darrer blanc i el darrer i el darrer negre, Dídac. Després de nosaltres, la gent ja no hi pensarà més, en el color de la pell."
"¿No et sembla que val la pena viure sense supersticions per no exposar-nos a transmetre-les als nostres fills?"
Pensaments d'aquests, escrits en català en una novel·la de ciència ficció de 1974, són ben curiosos i segur que anaven contracorrent. Quaranta-un anys després, aquesta obra humil és la més venuda en llengua catalana i no ha caducat. Tan sols hi ha algunes referències específiques als sistemes d'enregistrament que fan intuir la seva antiguitat.
L'autor va més enllà de l'intent de supervivència de Dídac i Alba per compartir amb nosaltres les reflexions que ben segur el van dur a escriure aquesta obra. Aquestes són algunes de les citacions:
"Som el darrer blanc i el darrer i el darrer negre, Dídac. Després de nosaltres, la gent ja no hi pensarà més, en el color de la pell."
"¿No et sembla que val la pena viure sense supersticions per no exposar-nos a transmetre-les als nostres fills?"
Pensaments d'aquests, escrits en català en una novel·la de ciència ficció de 1974, són ben curiosos i segur que anaven contracorrent. Quaranta-un anys després, aquesta obra humil és la més venuda en llengua catalana i no ha caducat. Tan sols hi ha algunes referències específiques als sistemes d'enregistrament que fan intuir la seva antiguitat.
October 30, 2022
Me ha encantado!
Aunque esta englobada en el género ciencia ficción, realmente solamente es la premisa inicial y el escenario en el que transcurre una aventura de supervivencia y una bonita historia de amor. Como sucede a veces a pesar de ser de ciencia ficción no profundiza demasiado en el paradigma que supone un escenario apocalíptico.
También resulta muy interesante los personajes y su crecimiento personal, ya que son niños y van creciendo hacia la adolescencia, junto a una romántica relación. Con un espíritu optimista, unos protagonistas con unas ganas de vivir y con una capacidad insuperable de afrontar las adversidades. Una historia llena de optimismo.
La novela tiene muy buen ritmo, las aventuras se van sucediendo sin pausa, a la vez que la relación de los personajes va desembocando hacia una relación amorosa.
Un libro que me hicieron leer en el "cole" hace unos 38 años, aunque tenia un bue recuerdo de la historia, al haberla leído en la edad del "pavo"... pues como que uno no sabe valorar las cosas, a día de hoy me ha gustado mucho.
Ha sido muy grato volver a leer este magnifico libro de aventuras. Es de lectura rápida y amena.
Lo recomiendo.
Aunque esta englobada en el género ciencia ficción, realmente solamente es la premisa inicial y el escenario en el que transcurre una aventura de supervivencia y una bonita historia de amor. Como sucede a veces a pesar de ser de ciencia ficción no profundiza demasiado en el paradigma que supone un escenario apocalíptico.
También resulta muy interesante los personajes y su crecimiento personal, ya que son niños y van creciendo hacia la adolescencia, junto a una romántica relación. Con un espíritu optimista, unos protagonistas con unas ganas de vivir y con una capacidad insuperable de afrontar las adversidades. Una historia llena de optimismo.
La novela tiene muy buen ritmo, las aventuras se van sucediendo sin pausa, a la vez que la relación de los personajes va desembocando hacia una relación amorosa.
Un libro que me hicieron leer en el "cole" hace unos 38 años, aunque tenia un bue recuerdo de la historia, al haberla leído en la edad del "pavo"... pues como que uno no sabe valorar las cosas, a día de hoy me ha gustado mucho.
Ha sido muy grato volver a leer este magnifico libro de aventuras. Es de lectura rápida y amena.
Lo recomiendo.
July 25, 2017
Me ha gustado, pero no me ha vuelto loco, en realidad el desarrollo está bien, pero se hace un poco monótono que tema sea tan lineal, podría haber un poco más de chicha y sobre todo que te dejen claros muchos puntos que se quedan muertos al final de libro.
El final del libro en sí, me ha gustado.
El final del libro en sí, me ha gustado.
June 24, 2024
L'Alba i en Dídac, una adolescent de 14 anys i un xiquet de 9, aparentment són els únics supervivents de la destrucció de l'espècie humana. Sols, donant-se mútuament suport, hauran de sobreviure.
Sembla mentida però no havia llegit encara aquest clàssic, no nomès de la ciència ficció en català, si no de la literatura catalana. Una de les obres més conegudes de la literatura en català i de les més traduïdes.
Després de la destrucció de la civilització humana, l'Alba i en Dídac hauran de trobar el seu propi camí per a sobreviure i per a crear un nou futur. En aquest sentit, condicionats per la situació i alliberats alhora de les convencions socials d’una civilització que ja no existeix, els protagonistes enfrontaran la realitat d'una manera nova. Un exemple és com amb la seua conducta, els joves sobrepassen els tabús sexuals de la nostra societat per tal de sobreviure al desastre i, fins i tot, plantejar-se recuperar de nou la civilització humana. Són uns joves enfrontats a la mort i a la destrucció, però gràcies a no estar sols, a tenir-se l'un a l'altre, sobreviuen i troben l'amor.
L'estil de l'autor destaca, com en general l'obra de Pedrolo, per la seua precisió en l'ús dels adjectius i la seua riquesa de lèxic; Pedrolo domina la llengua catalana. Encara així, amb uns protagonistes adolescents, sap dotar els diàlegs d'espontaneïtat i frescor.
El Mecanoscrit ha estat una lectura abastament present en les classes de secundària, per això en aquesta edició trobem una sèrie de materials complementaris molt adreçats a aquesta qüestió, elaborats per Carme Ballús: a l'inici, trobem una extensa i exhaustiva introducció, i al final, un glossari, amb el vocabulari que pot resultar més complicat, i unes propostes de treball. Aquest material és fantàstic, però us recomano llegir-lo tot al final, fins i tot la introducció, encara que estiga al principi.
Una lectura breu -no arriba a dos-centes pàgines-, però que exposa qüestions interessants i que es pot llegir avui en dia amb el mateix plaer que segur va causar en els lectors de fa cinquanta anys. Un clàssic imprescindible.
"L'angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadàvers".
Sembla mentida però no havia llegit encara aquest clàssic, no nomès de la ciència ficció en català, si no de la literatura catalana. Una de les obres més conegudes de la literatura en català i de les més traduïdes.
Després de la destrucció de la civilització humana, l'Alba i en Dídac hauran de trobar el seu propi camí per a sobreviure i per a crear un nou futur. En aquest sentit, condicionats per la situació i alliberats alhora de les convencions socials d’una civilització que ja no existeix, els protagonistes enfrontaran la realitat d'una manera nova. Un exemple és com amb la seua conducta, els joves sobrepassen els tabús sexuals de la nostra societat per tal de sobreviure al desastre i, fins i tot, plantejar-se recuperar de nou la civilització humana. Són uns joves enfrontats a la mort i a la destrucció, però gràcies a no estar sols, a tenir-se l'un a l'altre, sobreviuen i troben l'amor.
L'estil de l'autor destaca, com en general l'obra de Pedrolo, per la seua precisió en l'ús dels adjectius i la seua riquesa de lèxic; Pedrolo domina la llengua catalana. Encara així, amb uns protagonistes adolescents, sap dotar els diàlegs d'espontaneïtat i frescor.
El Mecanoscrit ha estat una lectura abastament present en les classes de secundària, per això en aquesta edició trobem una sèrie de materials complementaris molt adreçats a aquesta qüestió, elaborats per Carme Ballús: a l'inici, trobem una extensa i exhaustiva introducció, i al final, un glossari, amb el vocabulari que pot resultar més complicat, i unes propostes de treball. Aquest material és fantàstic, però us recomano llegir-lo tot al final, fins i tot la introducció, encara que estiga al principi.
Una lectura breu -no arriba a dos-centes pàgines-, però que exposa qüestions interessants i que es pot llegir avui en dia amb el mateix plaer que segur va causar en els lectors de fa cinquanta anys. Un clàssic imprescindible.
"L'angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadàvers".
April 16, 2023
Vaig llegir aquest llibre per primera vegada amb el cole fa més de 10 anys. Aquesta segona lectura anys més tard ha sigut un pel amarga i aburrida. El que en el seu moment va ser un llibre trencador per la seva història post-apocaliptica ha resultat ser, rerament, una fórmula bastant comuna en noves pelis, series i jocs d’avui en dia. Em trec el barret però, perquè en Manuel de Pedrolo era un avançat a l’època.
April 29, 2024
Este libro me hizo sentir libre y aventurizo cuando era un niño
Quién no ha fantaseado nunca con ser Adán y Eva?
O con vivir en una civilización postapocalíptica donde solo poder valerse de uno mismo y de nadie más?
El hombre contra la naturaleza -porque el mismo hombre así lo ha querido-, herederos de la desdicha (o quizás de lo contrario, de un nuevo mundo, una nueva oportunidad) que nosotros mismos hemos sembrado.
Volver al pasado, a los palos y a las piedras.
¿Y cómo será el futuro? Está en mis manos.
Es un libro muy guay.
Puede que la represión franquista influyese a Manuel a escribir esta obra? Buscando sentir los sentimientos que tuve en mi primera lectura?
Descansa en paz, republicano.
Quién no ha fantaseado nunca con ser Adán y Eva?
O con vivir en una civilización postapocalíptica donde solo poder valerse de uno mismo y de nadie más?
El hombre contra la naturaleza -porque el mismo hombre así lo ha querido-, herederos de la desdicha (o quizás de lo contrario, de un nuevo mundo, una nueva oportunidad) que nosotros mismos hemos sembrado.
Volver al pasado, a los palos y a las piedras.
¿Y cómo será el futuro? Está en mis manos.
Es un libro muy guay.
Puede que la represión franquista influyese a Manuel a escribir esta obra? Buscando sentir los sentimientos que tuve en mi primera lectura?
Descansa en paz, republicano.
October 11, 2024
Amb Pedrolo sempre tens la sensació que és un escriptor que sap on va. No descobreixo res si dic que el Mecanoscrit del segon origen té un llenguatge peculiar, amb un lèxic acurat i una estructura i un to general volgudament senzills. Algú, sense conèixer Pedrolo, podria dir que és un escriptor novell sense suc ni bruc, però Pedrolo té clar el lloc on vol arribar.
Com que el Mecanoscrit del segon origen és un llibre que té ja una història llarga tothom n'ha parlat i si hi ha una qüestió que ha anat apareixent sovint és el fet que Pedrolo plantejava moltes temes (sexualitat, racisme, educació, cultura...), però, a la vegada, s'insistia que no en desenvolupava cap. Certament, és així, però això encaixa a la perfecció dins el seu objectiu a l'hora de representar el narrador també amb uns trets característics que el defineixin. L'exemple paradigmàtic és el llenguatge, que traspua amateurisme, però també una ingenuïtat que fa plausible la dificultat argumentativa del narrador a l'hora d'aprofundir en les temàtiques que presenta. És així, repeteixo, perquè Pedrolo sabia on anava, també pel que fa al narrador.
Sigui com sigui, el Mecanoscrit del segon origen és un llibre revolucionari que tot i haver-se publicat l'any 1974 és d'una gran modernitat pel que fa al tractament de l'Alba, com a dona i com a mare, i per com parla també de qüestions implantejables a l'època com una sexualitat sense tabús, la preferència dels cognoms de la mare o altres íntimament relacionades al fet de ser dona com l'escena del part on l'Alba paria ajupida i no ajaguda, com encara passa actualment, per a comoditat dels metges.
Pedrolo va voler crear una utopia, però ben plausible i va servir-se d'aquest segon origen per mostrar-nos quin era aquest món, el seu món, un lloc on malgrat la desgràcia valgués la pena de viure-hi.
Com que el Mecanoscrit del segon origen és un llibre que té ja una història llarga tothom n'ha parlat i si hi ha una qüestió que ha anat apareixent sovint és el fet que Pedrolo plantejava moltes temes (sexualitat, racisme, educació, cultura...), però, a la vegada, s'insistia que no en desenvolupava cap. Certament, és així, però això encaixa a la perfecció dins el seu objectiu a l'hora de representar el narrador també amb uns trets característics que el defineixin. L'exemple paradigmàtic és el llenguatge, que traspua amateurisme, però també una ingenuïtat que fa plausible la dificultat argumentativa del narrador a l'hora d'aprofundir en les temàtiques que presenta. És així, repeteixo, perquè Pedrolo sabia on anava, també pel que fa al narrador.
Sigui com sigui, el Mecanoscrit del segon origen és un llibre revolucionari que tot i haver-se publicat l'any 1974 és d'una gran modernitat pel que fa al tractament de l'Alba, com a dona i com a mare, i per com parla també de qüestions implantejables a l'època com una sexualitat sense tabús, la preferència dels cognoms de la mare o altres íntimament relacionades al fet de ser dona com l'escena del part on l'Alba paria ajupida i no ajaguda, com encara passa actualment, per a comoditat dels metges.
Pedrolo va voler crear una utopia, però ben plausible i va servir-se d'aquest segon origen per mostrar-nos quin era aquest món, el seu món, un lloc on malgrat la desgràcia valgués la pena de viure-hi.
This entire review has been hidden because of spoilers.
October 6, 2025
Em va encantar quan me’l vaig llegir amb 12 anys i m’ha encantat amb 27! Espectacular Pedrolo!
October 16, 2020
La primera vez que escuché sobre este libro fue en una tertulia del programa de radio La Rosa de los Vientos. Josep Guijarro hablaba de él en términos objetivos aunque traslucía la habitual duda que transpira el pensamiento de esta persona y su círculo cercano: es una novela de ciencia ficción escrita como crónica del pasado con capítulos cortos como los de un texto sagrado judeocristiano, y que se intenta vender como un Civilization One: The World Is Not as You Thought it Was pero desde una ingenuidad imposible de proyectar sobre la actualidad, fallando además en su ausencia de vaticinios de cambio social apoyado en la tecnología que otros autores sí vieron; sin embargo, no negaré que la ausencia de digitalización mostrada tiene algo romántico.
Lo realmente sorprendente es que en la España que solo tiene como idioma oficial el castellano desconozcamos al autor, cuya bibliografía es más prolífica que los hijos de Adán y que en Cataluña es bien conocido porque este libro ha permanecido durante décadas en el currículo académico como lectura obligatoria. No dejó de impresionarme que un compañero del trabajo fuera capaz de citarme de memoria las frases iniciales de la novela, mostrando su importancia en un canon del que somos desconocedores (como de tantas y tantas cosas).
Este desconocimiento puede explicarse porque el autor combatió en la Guerra Civil contra el levantamiento del bando mal llamado nacional desde su militancia en la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), que fuera el sindicato mayoritario de la época y la principal organización anarcosindicalista de la Península Ibérica hasta los Pactos de la Moncloa. Pero esta es harina de otro costal.
Así, esta toma de parte en favor del bando que perdió la Guerra Civil más que el otro tuvo como consecuencia que sus obras fueran censuradas durante la dictadura franquista por ser catalanistas y anarquistas, y razón no les faltaba en detectar estas características a pesar de que sí les faltaba razón en muchas otras cosas: toda la novela ocurre en poblaciones sitas en los alrededores de Barcelona y casi todas sus ideas forman parte del catecismo negro anarquista. La libertad sexual y la igualdad entre sexos, el humanismo, el racionalismo, el nudismo, la lucha contra el autoritarismo y la superstición, el gusto por el conocimiento... Lo único que le falta es que los personajes hablen esperanto para ser un arquetipo ideal del ser humano soñado por esta praxis política.
En cuanto a esta edición trilingüe publicada por la Diputació de Lleida con motivo de una convención europea de ciencia ficción celebrada allí, lo único que podría achacarle es que la traducción al castellano adapta con poco acierto algunas expresiones del catalán y corrige dequeísmos inexistentes porque estaban bien conformados. ¡Pero la mera existencia de la edición me parece una cosa maravillosa!
Lo realmente sorprendente es que en la España que solo tiene como idioma oficial el castellano desconozcamos al autor, cuya bibliografía es más prolífica que los hijos de Adán y que en Cataluña es bien conocido porque este libro ha permanecido durante décadas en el currículo académico como lectura obligatoria. No dejó de impresionarme que un compañero del trabajo fuera capaz de citarme de memoria las frases iniciales de la novela, mostrando su importancia en un canon del que somos desconocedores (como de tantas y tantas cosas).
Este desconocimiento puede explicarse porque el autor combatió en la Guerra Civil contra el levantamiento del bando mal llamado nacional desde su militancia en la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), que fuera el sindicato mayoritario de la época y la principal organización anarcosindicalista de la Península Ibérica hasta los Pactos de la Moncloa. Pero esta es harina de otro costal.
Así, esta toma de parte en favor del bando que perdió la Guerra Civil más que el otro tuvo como consecuencia que sus obras fueran censuradas durante la dictadura franquista por ser catalanistas y anarquistas, y razón no les faltaba en detectar estas características a pesar de que sí les faltaba razón en muchas otras cosas: toda la novela ocurre en poblaciones sitas en los alrededores de Barcelona y casi todas sus ideas forman parte del catecismo negro anarquista. La libertad sexual y la igualdad entre sexos, el humanismo, el racionalismo, el nudismo, la lucha contra el autoritarismo y la superstición, el gusto por el conocimiento... Lo único que le falta es que los personajes hablen esperanto para ser un arquetipo ideal del ser humano soñado por esta praxis política.
En cuanto a esta edición trilingüe publicada por la Diputació de Lleida con motivo de una convención europea de ciencia ficción celebrada allí, lo único que podría achacarle es que la traducción al castellano adapta con poco acierto algunas expresiones del catalán y corrige dequeísmos inexistentes porque estaban bien conformados. ¡Pero la mera existencia de la edición me parece una cosa maravillosa!
January 2, 2015
No sé por dónde empezar. A ver, considero que éste es un clásico en el campo de literatura catalana sobretodo. Es un tipo de ciencia - ficción como la que creo que actualmente se intenta recuperar con series como Falling Skies o incluso The Walking Dead! Siempre manteniendo sus diferencias, claro está.
A pesar de ser una novela realmente catastrofista, aquello que narra tiene sus bases razonables. Para explicarme, un mundo que ha sufrido un gran cataclismo del cual solo sobreviven unos cuantos afortunados (o no afortunados), en que la probabilidad de que coincidan en área es muy baja solo puede llevar a la demencia, cosa que se espera claramente y el autor nos concede la razón mostrándonoslo en algún extra.
Por otro lado, la serenidad de Alba enfrente de la catástrofe es un tanto irritante. A ver, es una joven muy centrada y todo eso, pero no quita el hecho de que siga siendo muy joven para tomárselo, desde mi punto de vista, tan a la ligera.
En general, la novela al principio se hace un poco pesada por la repetición de los paisajes (está claro que la Tierra está destruida, pero no hace falta repetir cada párrafo como son las runas con un mes de diferencia entre la primera y la segunda descripción), es cuando se deciden movilizarse constantemente que el ritmo se ve agilizado.
La, llamémosla, 'tragedia final' me resulto un fiasco, me esperaba algo un poco más elaborado o que al menos hubiese indagado para descubrir el motivo que llevo a Dídac a tomar esa decisión (no digo más).
En conclusión, personajes incompletos, poco realistas y un poco irritantes en varias ocasiones; descripciones repetitivamente innecesarias; historia buena para ser del género que es.
A pesar de ser una novela realmente catastrofista, aquello que narra tiene sus bases razonables. Para explicarme, un mundo que ha sufrido un gran cataclismo del cual solo sobreviven unos cuantos afortunados (o no afortunados), en que la probabilidad de que coincidan en área es muy baja solo puede llevar a la demencia, cosa que se espera claramente y el autor nos concede la razón mostrándonoslo en algún extra.
Por otro lado, la serenidad de Alba enfrente de la catástrofe es un tanto irritante. A ver, es una joven muy centrada y todo eso, pero no quita el hecho de que siga siendo muy joven para tomárselo, desde mi punto de vista, tan a la ligera.
En general, la novela al principio se hace un poco pesada por la repetición de los paisajes (está claro que la Tierra está destruida, pero no hace falta repetir cada párrafo como son las runas con un mes de diferencia entre la primera y la segunda descripción), es cuando se deciden movilizarse constantemente que el ritmo se ve agilizado.
La, llamémosla, 'tragedia final' me resulto un fiasco, me esperaba algo un poco más elaborado o que al menos hubiese indagado para descubrir el motivo que llevo a Dídac a tomar esa decisión (no digo más).
En conclusión, personajes incompletos, poco realistas y un poco irritantes en varias ocasiones; descripciones repetitivamente innecesarias; historia buena para ser del género que es.
September 27, 2015
En realidad un 2.5 pero voy a ser buena y le pongo 3.
No sé por donde empezar ._____.
De ciencia-ficción en realidad tiene poca, yo me esperaba aquí algo más explotado y Pedrolo se olvidó xD
Lo que me ha gustado mucho es la evolución de la historia, el como se desenvuelven los personajes ante un panorama como lo es el suyo, la investigación, y sobretodo: la supervivencia. Me molaba el hecho de ¿y ahora qué? y estar pendiente en cada página de que iba a ocurrir o que pasaría más adelante después de problemas que iban surgiendo a lo largo de la historia.
Que me ha fallado? el planteamiento de los personajes. Si desde un principio se hubiese nombrado que los personajes son increíblemente independientes, y hasta cierto punto superdotados. Me lo creo. Pero no ha sido así. Sigo pensando que un crío de 9 años se pasaría largo tiempo llorando, asustado deseando ver a su madre. ¿Que luego evoluciona por instinto de supervivencia? Guay, pero antes necesito drama, si no, no es creíble.
Y ya no hablo del sexo, por no hacer spoilers...pero que WTF todo xD
En finses, todo muy bizarro XD
PD: y ese final....Me pareció un poco "No sé como terminar el libro"...e hizo lo primero que se le pasó por la cabeza .____. amb, pos oc.
No sé por donde empezar ._____.
De ciencia-ficción en realidad tiene poca, yo me esperaba aquí algo más explotado y Pedrolo se olvidó xD
Lo que me ha gustado mucho es la evolución de la historia, el como se desenvuelven los personajes ante un panorama como lo es el suyo, la investigación, y sobretodo: la supervivencia. Me molaba el hecho de ¿y ahora qué? y estar pendiente en cada página de que iba a ocurrir o que pasaría más adelante después de problemas que iban surgiendo a lo largo de la historia.
Que me ha fallado? el planteamiento de los personajes. Si desde un principio se hubiese nombrado que los personajes son increíblemente independientes, y hasta cierto punto superdotados. Me lo creo. Pero no ha sido así. Sigo pensando que un crío de 9 años se pasaría largo tiempo llorando, asustado deseando ver a su madre. ¿Que luego evoluciona por instinto de supervivencia? Guay, pero antes necesito drama, si no, no es creíble.
Y ya no hablo del sexo, por no hacer spoilers...pero que WTF todo xD
En finses, todo muy bizarro XD
PD: y ese final....Me pareció un poco "No sé como terminar el libro"...e hizo lo primero que se le pasó por la cabeza .____. amb, pos oc.
November 27, 2014
-Adelantado a su tiempo.-
Género. Ciencia-Ficción.
Lo que nos cuenta. Cerca de una pequeña localidad catalana, Alba, una jovencita de catorce años, se sumerge en las aguas de una alberca para rescatar a Dídac, un muchacho mulato de siete años al que otros niños arrojan allí mientras le golpean. Cuando ambos consiguen salir del agua, descubren que algo ha terminado con la vida de todos los mamíferos, incluyendo los seres humanos, mientras unas extrañas naves sobrevuelan los cielos. La joven y el niño tendrán que aprender a sobrevivir en un mundo en el que parecen ser los únicos supervivientes.
¿Quiere saber más de este libro, sin spoilers? Visite:
http://librosdeolethros.blogspot.com/...
Género. Ciencia-Ficción.
Lo que nos cuenta. Cerca de una pequeña localidad catalana, Alba, una jovencita de catorce años, se sumerge en las aguas de una alberca para rescatar a Dídac, un muchacho mulato de siete años al que otros niños arrojan allí mientras le golpean. Cuando ambos consiguen salir del agua, descubren que algo ha terminado con la vida de todos los mamíferos, incluyendo los seres humanos, mientras unas extrañas naves sobrevuelan los cielos. La joven y el niño tendrán que aprender a sobrevivir en un mundo en el que parecen ser los únicos supervivientes.
¿Quiere saber más de este libro, sin spoilers? Visite:
http://librosdeolethros.blogspot.com/...
August 19, 2016
Апокалиптичната фантастика е един от любимите ми жанрове, но си признавам, че “Хроника на второто начало” на Мануел де Педроло е първата испанска творба от този жанр, която ми попада. Към това добавям факта, че книгата излиза през 1974 и от тогава е „неразделна част от учебната програма на каталонските училища”, както научавам от анотацията на изд. Intense. Затова подхождам към нея с двойна, че дори и тройна доза любопитство. И не оставам разочарован! Прочетете ревюто на "Книжни Криле":
https://knijnikrile.wordpress.com/201...
https://knijnikrile.wordpress.com/201...
December 25, 2020
Este libro no me ha gustado nada. La trama de los alienígenas ha sido desperdiciada completamente, y la relación que se desarrolla entre Dídac y Alba me parece repugnante, el niño tiene literalmente 12 años. Y el final me parece asqueroso. Si el fin de la humanidad ha llegado, no intentes cambiarlo por dios.
August 4, 2011
Un dels millors llibres de la literatura catalana actual.
I dels meus preferits de la literatura en general.
Altament recomanat!
I dels meus preferits de la literatura en general.
Altament recomanat!
January 23, 2021
M’ha fer sentir bastant malament pensar que si tothom morís jo no sabria fer la meitat del que fan aquest parell. Merci per la reflexió
April 26, 2022
Un dia vas a jugar al llac i en sortir et trobes que la resta de la humanitat ha sigut aniquilada, i el món que tens davant els teus ulls no s'assembla en res al que coneixies.
M'ha agradat molt, ara entenc perquè la meva mare insistia tant en que ho llegís (potser he arribat una mica tard, penso que m'hauria marcat molt més si l'hagués llegit sent adolescent). És una novel·la curta molt fàcil de llegir, i em sembla molt adequada per començar en el gènere de la ciencia-ficció. A destacar també els tints feministes que té.
M'ha agradat molt, ara entenc perquè la meva mare insistia tant en que ho llegís (potser he arribat una mica tard, penso que m'hauria marcat molt més si l'hagués llegit sent adolescent). És una novel·la curta molt fàcil de llegir, i em sembla molt adequada per començar en el gènere de la ciencia-ficció. A destacar també els tints feministes que té.
March 27, 2025
mmmmm no
Read
October 21, 20240 stars
D'acord, em vaig llegir aquest llibre fa quatre anys, per a l'assignatura de català, i sincerament no sé per què els meus companys no van votar per Mar i Cel, perquè quin llibre més avorrit va ser aquest. La profe ens ho va vendre com a distopia, però de distopia té el mateix que jo d'elfa casada amb Gil-Galad o Adar.
És un llibre que el problema no és que només hi ha dos personatges perquè pots fer un llibre bo i entretingut amb dos personatges, el problema és que la història és lenta com una mala cosa. Eren capítols sense substància, no hi havia res realment, els aliens podrien haver estat més presents, saps? Però no, simplement s'esmenten al principi, apareixent una mica i després tot el llibre és dos donant voltes pels llocs per intentar sobreviure, o sigui, wtf?
Sense fer esment de la dinàmica d'Alba i Dídac, amb una diferència d'edat que anem, una noia de 14 i un de 9, que acaben enamorant-se i tenint un bebè per repoblar la terra perquè ja no hi ha més humans. Però és que això no és el pitjor, i aviso que això és spoiler; Ni que fossin Targaryen.
És que a més hi ha altres humans, però no es molesten a trobar-los, i que ningú no vingui amb l'excusa de "és que van tenir una mala experiència amb uns degenerats que van intentar abusar d'Alba", no, no hi ha excusa, gent, perquè també hi pots trobar gent maca i no recargolada, no hi ha necessitat de follar amb el teu
Lectures obligatòries com aquestes van fer que odiés llegir al principi, i més amb la meva dislèxia, és un llibre que ja no s'hauria de llegir a les escoles, que posin una mica més entretingut, Mar i Cel hauria estat simplement perfecte. Si us plau, només cal posar llibres així d'avorrits de forma obligatòria.
D'acord, em vaig llegir aquest llibre fa quatre anys, per a l'assignatura de català, i sincerament no sé per què els meus companys no van votar per Mar i Cel, perquè quin llibre més avorrit va ser aquest. La profe ens ho va vendre com a distopia, però de distopia té el mateix que jo d'elfa casada amb Gil-Galad o Adar.
És un llibre que el problema no és que només hi ha dos personatges perquè pots fer un llibre bo i entretingut amb dos personatges, el problema és que la història és lenta com una mala cosa. Eren capítols sense substància, no hi havia res realment, els aliens podrien haver estat més presents, saps? Però no, simplement s'esmenten al principi, apareixent una mica i després tot el llibre és dos donant voltes pels llocs per intentar sobreviure, o sigui, wtf?
Sense fer esment de la dinàmica d'Alba i Dídac, amb una diferència d'edat que anem, una noia de 14 i un de 9, que acaben enamorant-se i tenint un bebè per repoblar la terra perquè ja no hi ha més humans. Però és que això no és el pitjor, i aviso que això és spoiler; Ni que fossin Targaryen.
És que a més hi ha altres humans, però no es molesten a trobar-los, i que ningú no vingui amb l'excusa de "és que van tenir una mala experiència amb uns degenerats que van intentar abusar d'Alba", no, no hi ha excusa, gent, perquè també hi pots trobar gent maca i no recargolada, no hi ha necessitat de follar amb el teu
Lectures obligatòries com aquestes van fer que odiés llegir al principi, i més amb la meva dislèxia, és un llibre que ja no s'hauria de llegir a les escoles, que posin una mica més entretingut, Mar i Cel hauria estat simplement perfecte. Si us plau, només cal posar llibres així d'avorrits de forma obligatòria.
January 5, 2022
Ressenya completa: https://llegirperviurealtresvides.blo...
La història del Mecanoscrit del segon origen és molt simple: hi ha una hecatombe produïda per uns agents externs que destrueixen tots els pobles i ciutats i anihilen el seus habitants, excepte una parella de nens, l’Alba, de catorze anys, i en Dídac, de nou. A partir d’aquí, se’ns explica les aventures d’aquests dos únics supervivents i el seu creixement per construir un món nou.
Com deia, la història és simple, però també té un punt d’estranya. Ens trobem davant de dos nens (o d’un nen i d’una adolescent) que es troben sols davant del món, amb tot i tothom que coneixien destruït o mort i no s’ensorren, sinó que tiren endavant. I no només això, sinó que tenen clar què és important, què cal conservar del món d’abans, són prou hàbils per saber què necessiten aprendre, per sobreviure... Tot plegat amb un despertar sexual força precoç.
La lectura és molt fluida i atrapa, malgrat no hi hagi cap gir espectacular en la trama. Malgrat estar molt cuidat, el llenguatge és molt accessible.
El Mecanoscrit del segon origen es va publicar el 1974 i trobo que té alguns elements força moderns.
Crec que si l’hagués llegit d’adolescent m’hauria impactat molt per tot això. Als 29 anys, tot i que no m’ha desagradat, tampoc m’ha semblat brillant. Estic contenta d’haver-lo llegit i d’haver-me retrobat amb la ploma de Pedrolo. Pedrolo va quedar encasellat amb aquest títol, però fou un escriptor molt prolífic que va escriure novel·les molt més brillants, així que de ben segur que continuaré llegint-lo.
La història del Mecanoscrit del segon origen és molt simple: hi ha una hecatombe produïda per uns agents externs que destrueixen tots els pobles i ciutats i anihilen el seus habitants, excepte una parella de nens, l’Alba, de catorze anys, i en Dídac, de nou. A partir d’aquí, se’ns explica les aventures d’aquests dos únics supervivents i el seu creixement per construir un món nou.
Com deia, la història és simple, però també té un punt d’estranya. Ens trobem davant de dos nens (o d’un nen i d’una adolescent) que es troben sols davant del món, amb tot i tothom que coneixien destruït o mort i no s’ensorren, sinó que tiren endavant. I no només això, sinó que tenen clar què és important, què cal conservar del món d’abans, són prou hàbils per saber què necessiten aprendre, per sobreviure... Tot plegat amb un despertar sexual força precoç.
La lectura és molt fluida i atrapa, malgrat no hi hagi cap gir espectacular en la trama. Malgrat estar molt cuidat, el llenguatge és molt accessible.
El Mecanoscrit del segon origen es va publicar el 1974 i trobo que té alguns elements força moderns.
Crec que si l’hagués llegit d’adolescent m’hauria impactat molt per tot això. Als 29 anys, tot i que no m’ha desagradat, tampoc m’ha semblat brillant. Estic contenta d’haver-lo llegit i d’haver-me retrobat amb la ploma de Pedrolo. Pedrolo va quedar encasellat amb aquest títol, però fou un escriptor molt prolífic que va escriure novel·les molt més brillants, així que de ben segur que continuaré llegint-lo.
Displaying 1 - 30 of 401 reviews