What do you think?
Rate this book
L'Escrita
¿Com exercir l’escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana?
282 pages, Kindle Edition
Published February 26, 2025
1 person is currently reading
38 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
January 24, 2026
és perfecte, m'ha canviat la vida...
com bé sabreu estic molt capficada amb tot això d'estar molt arrelada i connectada amb la terra, i amb aquesta lectura és com que hi he pensat molt evidentment (però sense reivindicar un territori en concret, sabeu?).
com lliga natura i escriptura (que és de lu que va tot el llibre) i com es fixa en coses quotidianes que demostren que és molt atent m'han obsessionat bastant.
a més he après moltes paraules noves que a mi això no em pot fer més il·lusió.
i quan parla de la memòria i el record... que gros: «sota aquesta premissa, en una part molt substancial, crear és fer memòria, perquè, tot i que fer no és ben bé recordar, s'hi assembla molt. precedits i seguits, enmig de la germinació i la desintegració constants, retrobem i perdem el que els altres han guardat i perdut. la natura no té arxius ni n'ha de menester. totes les imatges n'il·lustren la permenència».
en fi, ja he sigut molt pesada, però és que ho veieu oi? va, llegiu-vos-el!!!
com bé sabreu estic molt capficada amb tot això d'estar molt arrelada i connectada amb la terra, i amb aquesta lectura és com que hi he pensat molt evidentment (però sense reivindicar un territori en concret, sabeu?).
com lliga natura i escriptura (que és de lu que va tot el llibre) i com es fixa en coses quotidianes que demostren que és molt atent m'han obsessionat bastant.
a més he après moltes paraules noves que a mi això no em pot fer més il·lusió.
i quan parla de la memòria i el record... que gros: «sota aquesta premissa, en una part molt substancial, crear és fer memòria, perquè, tot i que fer no és ben bé recordar, s'hi assembla molt. precedits i seguits, enmig de la germinació i la desintegració constants, retrobem i perdem el que els altres han guardat i perdut. la natura no té arxius ni n'ha de menester. totes les imatges n'il·lustren la permenència».
en fi, ja he sigut molt pesada, però és que ho veieu oi? va, llegiu-vos-el!!!
January 12, 2026
Costa explicar “L’Escrita”, costa perquè és un assaig poètic on Perejaume trenca qualsevol esquema establert perquè el lector vagi més enllà de la lectura, no el llegim, el vivim, l’experimentem.
L’artista se centra en la relació entre llenguatge i natura, escriptura com a paisatge. M’ha agradat moltíssim com tracta els arbres com a agents de pensament i d’escriptura. Hi ha una part deliciosa dedicada a l’oracle de Dodona. A destacar també la peça teatral del final.
No és una lectura fàcil, gens. M’ha demanat temps, però m’ha obert la ment. Demana repòs i reflexió, però m’ha semblat clau per entendre tot l’univers Perejaume.
L’artista se centra en la relació entre llenguatge i natura, escriptura com a paisatge. M’ha agradat moltíssim com tracta els arbres com a agents de pensament i d’escriptura. Hi ha una part deliciosa dedicada a l’oracle de Dodona. A destacar també la peça teatral del final.
No és una lectura fàcil, gens. M’ha demanat temps, però m’ha obert la ment. Demana repòs i reflexió, però m’ha semblat clau per entendre tot l’univers Perejaume.
July 18, 2025
«És de bojos: camino per guanyar terreny a la paraula i, al mateix temps, per combatre la resistència al llenguatge, he de continuar escrivint.»
«Crear és fer memòria, perquè, tot i que fer no és ben bé recordar, s'hi assembla molt. Precedits i seguits, enmig de la germinació i la desintegració constants, retrobem i perdem el que els altres han guardat i perdut. La natura no té arxius, totes les imatges n'il·lustren la permanència.»
«Crear és fer memòria, perquè, tot i que fer no és ben bé recordar, s'hi assembla molt. Precedits i seguits, enmig de la germinació i la desintegració constants, retrobem i perdem el que els altres han guardat i perdut. La natura no té arxius, totes les imatges n'il·lustren la permanència.»
May 25, 2025
Llegir L’escrita a ciutat provoca més una estranyesa que una evocació. Hi són els gorgs i els estanys, cims i corriols que diuen i són dits, potser fins i tot escriuen més que no pas són escrits. És Tagore, Brossa i Valery tot alhora, perquè en Perejaume duu tot de recursos fins allà on li plau i torna poc a poc, passejant un discurs que ja has fet teu.
March 4, 2025
Un llibre que no te l'acabes de bo. A més, s'hi pot descobrir el Perejaume teatral, que és fascinant. "L'última mà és la mà dels boscos".
August 25, 2025
Molt bo. Per portar a la motxilla quan vas a muntanya i anar-lo llegint (inclús en grup!) en aquests llocs. No es pot llegir en un bar de l’Eixample.
October 18, 2025
«De fa mils d'anys que les muntanyes han expulsat la gelosia als confins del món. Això és així. Quan contemplo una muntanya puc sentir totes les altres que s'enretiren lleugerament per deixar-li espai.»
Displaying 1 - 7 of 7 reviews