«Premi a la corda» és una propina de trinquet, una recopilació de cent joies literàries dedicades a la terra i a la vida, amb il·lustracions a cavall de la denúncia i el candor. Un camí vers la proesa de perviure entre les cendres del present.
Un llibre escrit amb molta cura i estima pel nostre País i per la nostra llengua. He aprés un bon grapat de paraules, expressions i costums valencianes, i això ja em fa estar-ne agraït. L’autor demostra, sense cap dubte, un domini extraordinari del vocabulari i una gran sensibilitat per preservar una manera de parlar i d’entendre el món.
Ara bé, també he tingut sentiments encontrats durant la lectura de “Premi a la corda”. El to retrotòpic i profundament nostàlgic del costumari m’ha generat certa incomoditat en alguns moments, potser perquè idealitza un passat que no sempre sent pròxim ni compartible. A més, hi ha passatges on la veu de l’autor m’ha semblat excessivament categòrica, i això m’ha provocat una certa distància emocional.
Tot i així, reconec el valor cultural i lingüístic del llibre, així com l’enorme treball que hi ha darrere. Admiració i recel a parts iguals. Una lectura que m’ha fet pensar, encara que no sempre de manera còmoda.