A Vertígens, els desitjos d'Amador, un jove fotògraf, Llorença, una dona llesta i ambiciosa, i Benvinguda, una dama de noble avior, es barregen amb la força del paisatge de Formentor i s'entrecreuen en una intriga excitant i perillosa.
Biel Mesquida sorprèn el lector amb una prosa plena de moments feliços, amarada de músiques, i converteix la peripècia en un saborós divertimento. A més, és capaç de parlar de sentiments amb un llenguatge fresc i desinhibit, d'una correcció agosarada i divertida. Vertígens ha guanyat el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 1998.
Imatges oníriques que s'allarguen, s'allarguen, s'allarguen... i pareix que no van enlloc. N'he llegit tres capítols i mig dels quinze que té. No tenc cap dubte que hi ha lectors per a aquesta novel·la, però per als de gustos més clàssics (plantejament, nuu i desenllaç), l'únic dubte que ens queda és si quan la novel·la s'acaba arriba a algun port o si continua més enllà, fins a l'infinit.