What do you think?
Rate this book
L'adolescent de sal
«Aquesta és, malgrat el seu caràcter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. Aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la dels anys de formació, amb el tema de l'adolescència perduda però persistent (Hölderlin, Musil, Hofmannsthal) i, sobretot, entronca amb la novel·la simbolista feta a partir de fragments de musicalitat perfecta i construcció poètica ben controlada al servei d'algunes ‑poques‑ referències de contingut autobiogràfic. A excepció de Solitud , de Víctor Català, potser cap altra obra de tota la literatura catalana moderna no ha exposat amb tanta perfecció i entusiasme pulsional els difícils camins a través dels quals el sexe arriba, tard o d'hora i sempre a partir d'un ancoratge malauradament edípic, al cos de l'altre. Les referències clares a l'eros homosexual, precisades amb l'escenificació literària d'un desig a la deriva, transideològic, i l'aparició de descripcions d'alt nivell estètic sobre la reunió de dos cossos en l'escena amorosa, fan d'aquesta novel·la l'obra on millor ha traspuat en català, fins avui, l'obertura estilística que l'obra teòrica de Freud ha permès en el panorama de la literatura universal».
384 pages, Paperback
First published January 1, 1975
4 people are currently reading
66 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
April 16, 2025
Cheska, pens fortament en tu.
Me sent tot sol. És a moments. Escèptic de tot.
Tenc ganes d'agafar-te i cosir-te ben estreta a mi, dintre meu i dir-te: tot això és teu, teu, fet teu.
Aquests intervals d'espai-temps en què pareix que t'allunyes o que jo m'alluny em fan sentir no-res, desèrtic, ple de pors. Te retrob. Voldria que tot moviment meu anàs «cap a tu», complet, amb força absoluta, voldria esser teu i tu. I de vegades, quan me pareix que faig, pens, dic qualque cosa on tu no hi ets me sent traït com si fos tan sols un «cap a mi» que mai vull que passi a fets reals.
És aquest temps, aquesta llunyania física, aquest desig de tenir una mà teva enmig de les meves i mossegar-la.
De sobte m'espassa.
Sé que t'estim, enfonsat a tu, i quan no hi ets me sent
sec, insegur.
Sé que existesc perquè ets a ma vora, dintre meu.
(Em sembla que aquests mots són massa mítics, massa mistics. Ai las!, com expressar els sentiments?)
Me sent tot sol. És a moments. Escèptic de tot.
Tenc ganes d'agafar-te i cosir-te ben estreta a mi, dintre meu i dir-te: tot això és teu, teu, fet teu.
Aquests intervals d'espai-temps en què pareix que t'allunyes o que jo m'alluny em fan sentir no-res, desèrtic, ple de pors. Te retrob. Voldria que tot moviment meu anàs «cap a tu», complet, amb força absoluta, voldria esser teu i tu. I de vegades, quan me pareix que faig, pens, dic qualque cosa on tu no hi ets me sent traït com si fos tan sols un «cap a mi» que mai vull que passi a fets reals.
És aquest temps, aquesta llunyania física, aquest desig de tenir una mà teva enmig de les meves i mossegar-la.
De sobte m'espassa.
Sé que t'estim, enfonsat a tu, i quan no hi ets me sent
sec, insegur.
Sé que existesc perquè ets a ma vora, dintre meu.
(Em sembla que aquests mots són massa mítics, massa mistics. Ai las!, com expressar els sentiments?)
Displaying 1 of 1 review