Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

by Quim Monzó

Infimes usures d'usage sur les couvertures sans conséquence (lu) -Inté Très bien, propre, signature dos de 4ème de couv', ok lecture.

Genres: Short Stories, Humor, Fiction, Comedy

144 pages, Paperback

First published January 1, 1980

About the author

Quim Monzó was born in Barcelona in 1952.
He has been awarded the National Award for fiction; the City of Barcelona Award for fiction; the Prudenci Bertrana Award for fiction; the El Temps Award for best novel; the Lletra d'Or Prize; the Catalan Writers' Award; the Maria Àngels Anglada; the Trajectòria; he has also been awarded Serra d'Or magazine's prestigious Critics' Award, four times.

In 2007 he wrote and read the opening speech at the Frankfurt Book Fair. Monzó designed a lecture written as if it was a short story. It differed completely from traditional speeches.
Together with Cuca Canals, he wrote the dialogues for Bigas Luna's movie Jamón, jamón. He has also written the musical satire El tango de Don Joan, with Jérôme Savary.
He is a regular contributor to the La Vanguardia newspaper.

Reviews

[Eudald Font · Rating 5 out of 5]

Quina cosa més rara. m'ha encantat

[Facundo Hisi · Rating 5 out of 5]

¡Esto es genial! ¡Cómo empieza contando una historia absolutamente común y normal para terminar contándote algo completamente original y hasta atrevido! Todos los cuentos son así. Todo el libro es así. ¡Genial!

[Laura · Rating 4 out of 5]

Me ha gustado más de lo que pensaba, la imaginación del autor logra alcanzar una historia surrealista que destaca por ser única. 15 cuentos muy diferentes pero ninguno me ha dejado indiferente.

[Judit Bernaus · Rating 3 out of 5]

m’ha semblat súper divertit i hi ha historietes o contes o com en vulgui dir molt bons !! però també m’he sentit incomòda llegint-ne alguns (potser era el seu propòsit)
te tot tanta coherència i joc és increïble, és com deixar anar tots els pensaments intrusius però amb genialitat

[Pol Viñas · Rating 3 out of 5]

Que bo. Quin depravat. Però que bo.

[Laia Ruiz · Rating 3 out of 5]

totalment boig l'adoro
"tot va bé perquè cadascú és cadascú: hi ha un patró de conducta per cada un de nosaltres" :)

[marinapingüina · Rating 3 out of 5]

diablo tots els personatges estan sonats…

em quedo amb la història anomenada ‘redacció’ i amb aquest fragment del conte anomenat ‘el regne vegetal’:

“Dir que aquests temps són difícils és dir massa poc, és parlar tòpicament; és no dir res: hem utilitzat tant l'expressió que ha perdut el sentit (si mai n'havia tingut: els temps han estat sempre difícils per a les frases fetes). Potser és més precís dir que ja no sabem on és el nord; pitjor encara: dubtem si hi ha nord (i en conseqüència sud, que és la subversió d'aquell), i tot es fa bellugadís, canviant, com ombres en un passadís de collegi. Diuen que són temps de crisi, i a mi m'agrada pensar que és per això, que tot va com va. Perquè (si aquesta teoria és certa), en morir la crisi les brúixoles tornaran a funcionar. Fa uns anys, semblàvem tenir-ho clar: vam enderrocar els ídols (no tots els ídols, però: potser fou aquest el nostre error), i vam asseure'ns damunt dels pedestals, a esperar que dos més dos ja no fos-sin quatre: les defenestracions, si més no, sempre han estat un nord. Ara ens hem fet adults (hem après que dues garrotades i dues garrotades fan quatre garrotades) i dubtem entre continuar sobre els pedestals, tornar al-guns ídols a lloc, compartir amb ells l'absurd o lançar-nos al buit: abandonar-ho tot i deixar que els pedestals esdevinguin sabanes barbares on, temps a venir, algú hi dirà la seva i forjarà noves estàtues (confiem que de plastic, que cremen millor i fan força pudor).
Jo he estat sempre un depravat. La meva generació (caldria dir més aviat degeneració…”

[Jordi Sarradell · Rating 3 out of 5]

Qui més qui menys, tothom qui hagi tingut per costum, en algun moment de la seva vida, alienar-se fins a altes hores de la matinada en sales d’escassa il·luminació i excés de decibels, haurà viscut alguna vegada una situació en què, de sobte i sense que ningú ho demani, un alegre noctàmbul aleatori extreu de la butxaca un frasquet de vidre de la mida d’un col·liri, el destapa i, després d’inhalar breument el seu contingut, tapa el forat amb el polze. Seguidament, el noctàmbul procedeix a apropar-te el flascó fins a situar-lo just sota els teus orificis nasals mentre t’encoratja, amb una ganyota trapella, que continuïs el ritual d’inhalació. Acceptant la invitació, procedeixes degudament i, després d’uns segons de no res, comencen a recórrer-te el cervell unes formiguetes mentre tot s’ennuvola al teu voltant i se’t clava un somriure beneit a la cara. Pocs segons més tard, tot s’acaba i torna el no-res, però amb una certa penyora en forma de mal de cap.

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury és un flascó de popper literari. Cada cop que l’obres per inhalar-hi un conte, saps que passaràs els propers minuts amb un formigueig al cap i un somriure babau. Quan el relat conclou i l’efecte passa; confusió, amnèsia i mal de cap. He gaudit cada conte, tots sempre encapsulats en una idea original i rocambolesca, però, a l’hora de començar a escriure aquesta ressenya, amb prou feines en podia recordar dos o tres.

Serà que en Quim Monzó em provoca ressaca.

[Blaicor · Rating 5 out of 5]

—A, vull llegir alguna cosa de Quim Monzó.
—Vine a casa que et donaré els que més m'agraden.

I d'aquesta manera, va donar-me el seu preferit sense cap mena de dubte. «Aquest és el millor», va dir-me assenyalant-lo amb les dues mans i les celles aixecades. Mai s'equivoca, però em mostro expectant i distant, per no donar-li la raó d'entrada.

Quim Monzó encerta a cada un dels contes que ha escrit en aquest llibre. És capaç de crear personatges divertits, vius i intrèpids, amb tan sols un parell de pàgines (algun fins i tot arribes a agafar-li rancúnia o afecte). M'agrada pensar que mentre l'escrivia, tenia tot de notes amb guixots a una taula per poder fer els contes així, de manera circular, amb escenes ben descrites i sense tòpics.
Els primers són molt més bons que els últims.

L'A tenia raó, com sempre. Em rendeixo.

[Raül · Rating 4 out of 5]

4,5*

Recull d'històries captivadores, iròniques, originals, estranyes, amb personatges igual d'estranys, amb finals estranys i desconcertants; un conductor entre el tràfic de la ciutat, un escriptor que s'aïlla buscant inspiració, un assassí novell, un viciós desencantat que troba una nova perversió; personatges també estranys, però alhora sospitosament semblants a qualsevol del nostre entorn.

L'autor fa servir un estil de prosa magnífic; domina absolutament la llengua catalana. Usa la ironia i un sentit de l'humor intel·ligent. Un goig llegir-lo.

[Pol · Rating 4 out of 5]

Quim Monzó es capaç de crear a partir de la més ordinaries vicisituts de la vida uns contes divertits, frescos, i un punt irreverents. Amb la virtud de fer ho amb un llenguatge propi, fresc i precís.
El contes es llegeixen amb tal facilitat que es fácil començarlo y acabarlo en una mateixa jornada.

[Nicorou · Rating 4 out of 5]

Regardant souvent les recueils de nouvelles avec une distance méfiante, je me suis beaucoup amusé avec celles-ci. Très drôles et absurdes, elles donnent l'impression d'une compilation de rêves racontés au réveil, lorsque l'on ne sait plus ce qui est réel ou non.

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Segon recull de contes de Quim Monzó, publicat el 1980. Premi de la Crítica ‘Serra d’Or’ 1981. El llibre recull setze contes, alguns tant sorprenents com ‘Redacció’ on un nen explica que va passar a casa seva el cap de setmana.

[Toni · Rating 5 out of 5]

Històries amb personatges - expressament superficials però prou definits - que mostren contradiccions habituals de la realitat social. Falses frustracions, sarcasme, resignacions, moral.

[Guillem Quílez · Rating 4 out of 5]

A l'estil de Pere Calders, però Calders és Calders...

[Mireia · Rating 3 out of 5]

Monzó és un home curiós, amb una miqueta de mala vibra. Hi ha relats molt repetitius, però també algun de bo: les tres estrelles són una mitjana.

[Joan · Rating 4 out of 5]

Alguns contes molt bons i d'altres no tant, està bé en general

[Arianna · Rating 5 out of 5]

Redacció Cacofonia Nines Russes Un cinema Olderberkoop

[Arnau · Rating 5 out of 5]

Excèls

[Antonio Gil · Rating 4 out of 5]

Este tipo es un genio.

[Benito · Rating 4 out of 5]

Pequeñas piezas de tensión emocional, en equilibrio entre la cotidianeidad y lo sutilmente imposible.

[Kat Launert · Rating 5 out of 5]

Oh, Monzó.

I was so inspired by these short stories I've bought every one of his books I've found so far (thoug I haven't read them yet). The content may be a little shocking (sometimes sexual, sometimes violent), but his way to describe those actions makes them look like completely normal (They made me read this book in school).

Originally written in Catalan language. But his work has been translated into many other languages.

Enjoy!

[icaro · Rating 3 out of 5]

Forse tre stelle sono poche. Quattro sarebbe più giusto. Ma non tutti i racconti sono allo stesso livello. Alcuni banali e già straletti, altri angosciosamente precisi e acuti sul malessere delle nostre vite odierne.
Teneri e ossessivi, a volte assurdi, sempre impotenti, per i personaggi di Monzó non c'è nulla al mondo che sia meglio di qualcos'altro. E forse, anche solo per questa verità sussurrata in un orecchio senza grandi proclami varrebbe la pena di leggerlo.

[Carlos · Rating 2 out of 5]

Destacan: La carta, To choose, y Redacció.

[Daniel · Rating 3 out of 5]

Alguns contes estan molt bé, d'altres són fastigosos.